Dr. Jordi Perelló i Gilberga, el metge de l’òpera

Imatge cedida per la Galeria de Metges Catalans

El Dr. Jordi Perelló i Gilberga (1918-1999) enguany hauria complert 100 anys. Amb motiu del centenari del seu naixement, el Col·legi de Metges dedica l’any 2018 a recordar la figura del que fou el primer foniatra a l’estat espanyol, el pare d’aquesta especialitat als nostres centres i l’introductor  dels estudis en patologia de la llengua, la logopèdia i la foniatria infantil.

Després de llicenciar-se en medicina i especialitzar-se en otorinolaringologia (ORL) l’any 1943 a l’Hospital Clínic de Barcelona, va marxar primer a Bordeus i després a París, on va estudiar foniatria. L’any 1956 va fundar la Secció de Foniatria a l’Hospital de Sant Pau, la primera del país. I, posteriorment, es va incorporar al Servei d’ORL de l’Hospital Vall d’Hebron.

Vint anys com a metge del Liceu

Perelló era un gran amant de la música, sobretot del jazz i, com a foniatra, va desenvolupar part de la seva carrera professional fent de metge del Gran Teatre del Liceu, on va exercir des del 1959 fins a l’incendi del 1994. Perelló va tenir cura de les veus dels grans de la lírica (Victòria de los Ángeles, Montserrat Caballé, Joan Sutherland, Jaume Aragall, Alfredo Kraus, Luciano Pavarotti, Plácido Domingo), del cant coral i de la música moderna (Lluís Llach, Raimon, Maria del Mar Bonet, Miguel Ríos, Lola Flores, Quico Pi de la Serra).

Imatge cedida per la Galeria de Metges CatalansGaleria de Metges Catalans

De la seva etapa com a metge del Liceu, en parla en aquesta entrevista publicada a La Vanguardia  el 28 de gener de 1982. Perelló relata la seva experiència com a metge amb els artistes, com era la relació metge-pacient i l’estreta relació que l’unia amb la soprano Montserrat Caballé. De fet, amb ella i amb l’actor Enrique Guitart, va publicar l’any 1975 el llibre Canto-Diccion, una de les obres més completes sobre el foniatria estètica.

Perelló va ser un dels fundadors, l’any 1969, del Collegium Medicorum Theatri (COMeT), una organització creada pels encarregats de cuidar les veus dels cantants d’òpera a diferents ciutats del món per fomentar la investigació científica en la fisiologia i la patologia de la veu en cantants i autors, intercanviar coneixements i crear una xarxa de professionals de referència per als intèrprets en aquelles ciutats on tenen actuacions programades.

Impulsor de la foniatria, també per als nens

Perelló va fundar i va esdevenir president de l’Asociación Española de Logopedia, Foniatría y Audiología, també de l’Asociación Española de Laringuectomizados. Estava molt interessat en el llenguatge i les seves alteracions. La seva obra mèdica és extensa, tant en forma de llibres com d’articles. Destaquen l’extens Tractat de Logopèdia, Foniatria i Audiologia, que conté obres com el Canto-Diccion (amb Montserrat Caballé i l’actor Enrique Guitart), el Lexicon de comunicologia, un diccionari de foniatria i logopèdia en diversos idiomes –català, castellà, francès, anglès, alemany, italià i llatí-, i el diccionari Lenguaje de signos manuales, que va realitzar amb la col·laboració del primer professor de llengua de signes catalana, Juan Frigola.

També es va dedicar als nens sords i nens amb retard en el llenguatge. Va introduir l’audiometria infantil, incorporant la “Nomenclatura Barcelona”, en la qual era imprescindible la descripció dels nens amb sordesa amb el grau de la pèrdua auditiva, l’edat de la pèrdua auditiva i el nivell d’intel·ligència no verbal.  També va descriure, l’any 1964, l’audiometria del garatge, una prova d’audiometria infantil vinculada al joc, en què el nen té dins d’un garatge quatre vehicles que van associats a diferents ones sonores. Durant la prova, el nen ha de treure’ls del garatge al sentir el so i guardar-los quan ja no el sent.

Imatge cedida per la Galeria de Metges Catalans

Perelló, a més, va ser un gran aficionat a l’excursionisme i a la muntanya. Practicava habitualment l’escalada i l’esquí. Va ser monitor de la primera escola d’equí de La Molina i mestre d’esquí dels pagesos d’alta muntanya. Va pujar tots els cims de Catalunya i d’altres de l’estranger, com el Montblanc.

Perelló va morir l’1 de desembre de 1999 a Barcelona deixant un gran llegat. Per encetar l’any Jordi Perelló i Gilberga, el proper 5 d’abril celebrarem l’acte inaugural on no només recordarem el prestigiós foniatra, sinó també la història de l’Otorinolaringologia catalana. Hi esteu convidats!

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out /  Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out /  Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out /  Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out /  Canvia )

S'està connectant a %s