#Metgesalesxarxes: Què he de tenir en compte per assegurar-me que no es pot identificar un pacient en una publicació a internet

Metges a les xarxes - ConfidencialitatResposta basada en el document Recomanacions sobre l’ús d’informació mèdica i l’exercici de llibertat d’expressió a les xarxes socials” i amb la col·laboració de la secció col·legial d’e-salut i l’Assessoria Jurídica del CoMB

 

Les xarxes socials són una gran font d’informació sobre salut per a pacients i també per a la formació continuada dels professionals. Per això, com a professionals, les podem fer servir per oferir informació sanitària adreçada a pacients o com una eina d’intercanvi de coneixements entre companys.

Si publiquem informació sanitària, el més recomanable és donar missatges generals i divulgatius. Les xarxes socials són un mitjà de comunicació molt ponent, però del qual no en podem ni delimitar l’audiència ni controlar-ne l’abast. Per tant, el millor és donar missatges adreçats al públic general, procurant que la informació sigui clara, verídica i comprensible.

En el cas que vulguem publicar una informació mèdica relacionada amb un pacient, hem de ser molt curosos amb dues coses: hem de protegir la seva identitat i hem de disposar del seu permís exprés per fer la publicació.

Cal que tinguem en compte que el que publiquem a través de qualsevol mitjà ha de garantir la privacitat i la confidencialitat de la informació relacionada amb el pacient (tant si és text com si són imatges). Així, cal que ens assegurem que cap pacient no podrà ser mai identificat.

Abans de res, ens hem de preguntar quina és la finalitat de la imatge i si és imprescindible publicar-la. En cas que considerem que ho és, en el moment de demanar el consentiment al pacient, li hem d’explicar quin ús farem d’aquesta imatge.

Com podem protegir la identitat del pacient si parlem d’un cas clínic a les xarxes?

  1. El més important: mostrem el màxim respecte pel pacient. La informació ha de tenir un caràcter professional, divulgatiu i didàctic i ha d’aportar un benefici per a la societat o comunitat sanitària. Mai s’ha d’utilitzar per expressar morbo, fer crítica gratuïta o caure en l’anècdota.
  2. Si publiquem una imatge del pacient, no ha de poder ser identificat. Per tant, ha de ser parcial i només d’aquella part del cos que ha provocat la consulta mèdica. Evitem mostrar aquells elements que el podrien identificar, com marques a la pell, tatuatges, deformacions…
  3. A la nostra publicació, eliminem totes les dades de context que puguin situar el pacient a la nostra consulta i, per tant, que el facin identificable: data o hora d’ingrés, edat, població de procedència…
  4. Pensem dues vegades quina informació publiquem juntament amb la imatge. Podria ser el complement perfecte per reconèixer el pacient. Tant en textos com en imatges, hem de protegir la privacitat del pacient.
  5. Tinguem en compte que l’associació de dades del metge, la seva ubicació o especialitat i la informació que es publica poden fer el pacient identificable.
  6. Si publiquem una imatge mèdica, com una radiografia, esborrem o distorsionem totes les dades personals.
  7. Vigilem què apareix al segon plànol de la imatge. Potser hi ha elements que poden permetre el reconeixement del pacient.
  8. Donem només la informació imprescindible sobre el motiu de la consulta. Hem de respectar el secret professional i la intimitat del pacient.
  9. Tinguem en compte que les publicacions a la xarxa sempre reflecteixen la data i l’hora de publicació. Això també podria donar pistes innecessàries.

Un altre objecte de debat és amb quin dispositiu fem les fotografies i on les guardem. Els telèfons i portàtils són dispositius poc segurs, encara que estiguin protegits amb claus. Hem d’evitar tenir imatges de pacients als nostres dispositius personals. Una bona pràctica és eliminar sempre la imatge original i mantenir només aquella ja retallada o distorsionada que no permet la identificació del pacient.

Les xarxes socials ajuden a crear coneixement. Hem d’entendre les seves dinàmiques i el seu abast per poder moure’ns-hi  amb seguretat. Com a professionals mèdics, estem subjectes a unes normes ètiques recollides al Codi de Deontologia, també quan ens movem a internet.

El nostre primer deure és amb el pacient, per això, si a les xarxes publiquem contingut sobre un pacient, l’hem de protegir.

Per a més informació, us recomanem el document “Recomanacions sobre l’ús d’informació mèdica i l’exercici de llibertat d’expressió a les xarxes socials”

 

Metgesaxlesxarxes Decàleg

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out /  Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out /  Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out /  Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out /  Canvia )

w

S'està connectant a %s