#Metgesalesxarxes: Què he de tenir en compte per assegurar-me que no es pot identificar un pacient en una publicació a internet

Metges a les xarxes - ConfidencialitatResposta basada en el document Recomanacions sobre l’ús d’informació mèdica i l’exercici de llibertat d’expressió a les xarxes socials” i amb la col·laboració de la secció col·legial d’e-salut i l’Assessoria Jurídica del CoMB

 

Les xarxes socials són una gran font d’informació sobre salut per a pacients i també per a la formació continuada dels professionals. Per això, com a professionals, les podem fer servir per oferir informació sanitària adreçada a pacients o com una eina d’intercanvi de coneixements entre companys. Continue reading “#Metgesalesxarxes: Què he de tenir en compte per assegurar-me que no es pot identificar un pacient en una publicació a internet”

#Metgesalesxarxes: Puc rebre una sanció pel contingut que penjo a la xarxa?

Metges a les xarxes - ètica i deontologia

 

Resposta basada en el document Recomanacions sobre l’ús d’informació mèdica i l’exercici de llibertat d’expressió a les xarxes socials” i amb la col·laboració de la secció col·legial d’e-salut i l’Assessoria Jurídica del CoMB

 

Les xarxes són una excel·lent eina per fer divulgació, tant de contingut adreçat a la ciutadania com de material per a altres companys. Cal, però, publicar amb professionalitat i responsabilitat, tot respectant els principis del Codi de Deontologia per tal d’evitar ser sancionats. Continue reading “#Metgesalesxarxes: Puc rebre una sanció pel contingut que penjo a la xarxa?”

Secret professional vs. Seguretat ciutadana: fins on arriba la responsabilitat del metge en un cas com el de Germanwings?

DSC_1036

S’hauria evitat la tragèdia aèria de Germanwings si el psiquiatra del copilot Andreas Lubitz hagués informat a la companyia de la seva malaltia? Aquesta és una de les grans preguntes que s’ha generat al voltant de l’accident del passat 24 de març als Alps francesos. De la mateixa manera, s’ha estès entre l’opinió pública la preocupació sobre el paper que juguen els metges en aquestes situacions, on es debaten entre mantenir la confidencialitat dels seus pacients o informar a les autoritats pertinents en casos on la seguretat de terceres persones està en joc.

El COMB va organitzar en col·laboració amb el diari ARA el debat “El secret professional i la protecció a tercers”, on es va reflexionar sobre la relació de confidencialitat metge-pacient i el difícil paper del professional sanitari a l’hora de decidir si ha de sobrepassar-la o no.

El periodista i cap audiovisual de l’ARA, Antoni Bassas, va presentar i moderar el debat, prenent com a punt de partida el cas d’Andreas Lubitz. Hi van participar el Dr. Jordi Blanch, president de la Societat Catalana de Psiquiatria i Salut Mental; el Dr. Francesc Borrell, metge de família; el Dr. Josep Terès, president de la Comissió de Deontologia del COMB; i el Sr. Javier Hernández, magistrat i president de l’Audiència Provincial de Tarragona.

Els ponents van destacar, entre d’altres coses, la necessitat d’instaurar en les empreses o institucions amb impacte a tercers iniciatives com el Programa d’Atenció Integral al Metge Malalt (PAIMM), pioner a Catalunya i Espanya. El PAIMM vetlla per garantir una praxi de qualitat, per això posa a disposició dels professionals sanitaris totes les eines necessàries per ajudar-lo a superar una malaltia i rehabilitar-se, així com promoure la salut i el benestar.

En el següent vídeo podreu sentir les opinions dels experts convidats al debat.

Quan la confidencialitat entra en conflicte amb la professionalitat

Medicina i Periodisme. Dues disciplines molt diferents, però amb un punt clau en comú: el secret professional. La confidencialitat entre metge-pacient i periodista-font d’informació és la base d’aquests professionals. No obstant, en determinats moments el secret professional es pot veure amenaçat per altres interessos o es poden sobrepassar els seus límits. En quins casos metges i periodistes han hagut de decidir entre mantenir el secret professional o fer-lo públic? De quina manera han afectat les Noves Tecnologies en aquestes relacions?

Per resoldre aquest dubtes i reflexionar sobre el concepte de secret professional, el COMB i el Col·legi de Periodistes de Catalunya van organitzar el passat 11 de febrer la jornada “Secret Professional. Drets i deures de metges i periodistes”. En l’acte van participar experts en Deontologia, com ara el Dr. Joan Terès, president de la Comissió de Deontologia del COMB; el Dr. Joan Sala i el Dr. Joan Monés, membres d’aquesta mateixa comissió; i Ignasi Pidevall, en representació de l’Assessoria Jurídica del COMB. Ells van ser els encarregats de fer un repàs del Codi de Deontologia de la professió mèdica i de la legislació que empara els metges en relació amb el secret professional.

De la banda periodística, Roger Giménez, president de la FCIC i dos testimonis en primera persona que es van trobar davant el dilema de respectar o no el consentiment de l’afectat. Ramón Besa,  redactor en cap del diari El País, va explicar com van tractar el cas de la malaltia de l’entrenador del FCB, Tito Vilanova; i Anna Macpherson, periodista de La Vanguardia especialitzada en temes de salut, va recordar l’episodi de Teresa Romero i el dilema que es va viure a la redacció de si publicar o no la foto de Romero a l’habitació de l’hospital.

Aquí podeu veure la jornada sencera.

On són els límits de la confidencialitat?

llapìs

El secret professional és una de les primeres lliçons ètiques que aprenen els metges. Des del moment que entren a la Facultat de Medicina han de ser ben conscients de la importància que té la confidencialitat en la relació amb els seus pacients. Ja ho deia Hipòcrates al seu Jurament: “Guardaré reserva sobre el que senti o vegi en la societat i no serà necessari que es divulgui, sigui o no del domini de la meva professió, considerant el ser discret com un deure en semblants casos”.

A més de la Medicina, altres professions com el Periodisme també basen el seu codi ètic en el secret professional i la confidencialitat per tal de vetllar per la intimitat de les seves fonts d’informació. Però, fins on arriba el compromís dels metges i els periodistes? Quan entra en conflicte amb altres interessos? Poden les Noves Tecnologies posar en risc el secret professional?

El COMB i el Col·legi de Periodistes de Catalunya han organitzat la jornada “Secret Professional. Drets i deures de metges i periodistes” per debatre aquestes qüestions i revisar el concepte de “secret professional”. De la mà d’experimentats professionals d’ambdós sectors es presentaran també casos reals on la confidencialitat s’ha vist compromesa.

L’acte tindrà lloc el proper 11 de febrer a les 17 hores a la Sala d’Actes del COMB. Aquí trobareu el programa de la jornada i el formulari d’inscripció. Podeu seguir el debat a Twitter amb el hashtag #jornadasecretprofessional. Esperem la vostra assistència!

 

Xerrada als estudiants de medicina sobre el secret professional, la deontologia mèdica i les alternatives a la formació especialitzada MIR

El COMB ha organitzat una xerrada informativa per als estudiants de medicina del Campus de l’Hospital del Mar (UPF-UAB) sobre el secret mèdic i la deontologia, i sobre les alternatives professionals a la formació especialitzada MIR.

El Dr. Joan Monés, membre de la comissió de deontologia del COMB, ha fet una ponència sobre ètica i deontologia. Per al Dr. Monés “el secret mèdic també ho és per als estudiants de medicina en tant que tenen accés a historials de pacients durant les pràctiques dels cursos clínics”

El Dr. Monés ha definit què és el secret mèdic, ha destacat la importància que aquest s’ha de guardar en benefici del pacient i ha explicat quines són les dificultats i les implicacions de guardar el secret professional, així com de revelar-ho. A més, ha parlat del codi deontològic dels metges, un codi de conducta aprovat i acceptat pel col·lectiu i que és important que els estudiants coneguin.

El Dr. Monés va ilustrar la seva xerrada amb exemples pràctics sobre revelació del secret professional en casos com l’abort en menors i la violència de gènere, entre d’altres.

La xerrada ha comptat amb una segona part on s’han explicat alternatives professionals per als metges que no facin la formació d’especialització MIR. El responsable del servei d’ocupació i de l’àrea de metge jove del COMB, Sr. Berenguer Camps, ha parlat de la possibilitat d’estudiar l’especialització a l’estranger, posant els exemples de països com Anglaterra i França.

A més, ha donat a conèixer als estudiants totes aquelles especialitats que no estan reglades pel sistema MIR i que són opcions de formació especialitzada a tenir en compte, i ha parlat de les sortides professionals per a metges no especialistes en el sector de l’administració pública i en el sector privat.

Presentació als estudiants sobre Alternatives a la formació especialitzada MIR