“La medicina catalana ha estat capdavantera i molt avançada i el nostre Codi de Deontologia reflecteix aquest tarannà”

“Els metges també tenim l’obligació de transmetre informació veraç i contrastada i de lluitar contra les fake news i la desinformació”

Montserrat Esquerda és presidenta de la Comissió de Deontologia del Consell de Col·legis de Metges de Catalunya (CCMC) des que es va constituir, l’any 2020. La doctora Esquerda exerceix també com a pediatra a l’Hospital Sant Joan de Déu Terres de Lleida i és directora general de l’Institut Borja de Bioètica. Amb ella parlem de la importància i el valor que té per als metges i metgesses el Codi de Deontologia i, en concret, del Codi del CCMC, recentment actualitzat després d’un intens procés participatiu.

Pots escoltar l’entrevista al podcast Hipòcrates en pijama (episodi 7):  ““De memòria històrica i deontologia mèdica”

Moltes professions tenen codis ètics o de conducta, però en medicina el Codi de Deontologia té un pes immens i, a més, caràcter vinculant…

És exactament així. De fet, des dels temps d’Hipòcrates ja hi ha una certa regulació de la professió. Hi ha raons històriques que ja ens porten a aquest fet des de pràcticament els orígens de la professió mèdica. Als inicis era un jurament i, de fet, avui en dia encara es parla del jurament hipocràtic, però, en realitat, la regulació actual és en forma de codi que recull aquells principis i valors que la pròpia professió, de manera autogestionada, es compromet a complir en el servei de la seva missió a la societat.

A Catalunya, els quatre col·legis de metges disposen d’un codi propi. Té alguna particularitat respecte als altres codis del nostre entorn?

Cada codi reflecteix, en certa manera, les inquietuds del territori del qual emana i té vigor. El codi que tenim a Catalunya, actualitzat fa molt poc, ha expressat molt bé el tarannà dels metges catalans i, des de l’any 1978, ha acompanyat en l’establiment dels principis i valors fonamentals de la professió mèdica catalana, que, en molts àmbits, ha estat pionera a nivell internacional. La medicina catalana ha estat capdavantera en molts sentits i sovint molt avançada a la seva època i a la societat de cada moment. Amb el Codi de Deontologia, també es reflecteix aquest tarannà.

El Codi de Deontologia ha de recollir principis universals i immutables però, al mateix temps, s’ha d’adaptar als avenços i canvis socials i científics de cada moment. Com es compaginen aquests dos vessants?

M’agrada molt un proverbi àrab que diu: “Els fills s’han d’assemblar més als seus temps que als seus pares”. Per tant, allò que mantenim dels nostres pares, és a dir, de les generacions mèdiques prèvies, ens aporta tot un bagatge mil·lenari, una manera de ser i de relacionar-nos amb la societat, però també amb els nostres temps. Jo diria que la medicina actual ha de trobar el balanç entre allò en què ens hem d’assemblar i adaptar als nostres pares, que és allò irrenunciable de la nostra professió, i allò en què ens hem d’assemblar als nostres temps. Per exemple, un element clau que hem viscut durant la pandèmia ha estat la telemedicina. La telemedicina, als temps actuals, permet un desenvolupament que ha d’anar d’acord amb les possibilitats tècniques que tenen la gran majoria de pacients i el Codi de Deontologia ha de bastir, amb les seves normes, un marc adequat per poder-ho desenvolupar. Fa uns decennis era impensable plantejar-nos una comunicació virtual amb els nostres pacients. Aquest és un exemple molt clar de com ens hem d’assemblar als nostres pares, però també als nostres temps.

Quins són els valors que la professió mèdica ha heretat de la tradició i als quals no pot renunciar?

N’hi ha alguns que ja estan presents des d’Hipòcrates. Per exemple, la preocupació fonamental pel benestar dels nostres pacients, no només a nivell individual, sinó també col·lectiu, de la salut de la societat de la qual formem part. Aquesta preocupació ha d’estar per sobre, fins i tot, dels nostres propis interessos. Altres són l’obligació de no fer mal, el primum non nocere, ola distribució justa dels recursos. El respecte a l’autonomia de les persones i a la presa de decisions segons les seves pròpies creences i valors és una incorporació nova del professionalisme mèdic a aquest bagatge.

A part de la telemedicina, quins altres àmbits s’han incorporat amb la recent actualització del Codi de Deontologia català?

N’hem fet unes quantes incorporacions noves, perquè ha estat un procés llarg, donat que el Codi de Deontologia no s’actualitza cada any. Una prioritat era oferir un marc per a la telemedicina. Una altra era una cosa tan simple com incorporar a la primera norma, que defineix l’objectiu principal de la professió, que la nostra obligació no és només vetllar per mantenir o restaurar la salut, sinó també per intentar una mort en pau. Seguint amb el mateix tema, també s’ha incorporat l’acompanyament a la mort respectant els valors i creences  de les persones. Un altre aspecte que hem abordat, i que ha estat molt present durant la pandèmia, ha estat tot allò relacionat amb les pseudoteràpies, la desinformació i les fake news. Per una banda, al Codi s’emfatitza el compromís de la professió per fer una tasca divulgadora, d’informació veraç i contrastada: el metge no ha d’estar tancat a la consulta, també ha de ser un comunicador i ha de saber explicar-se a la població, per no crear una bretxa entre allò que sap i allò que sap la població. Per altra banda, es destaca la responsabilitat i el deure afegit del metge de lluitar contra les fake news i la desinformació. Els metges tenim l’obligació de transmetre la informació veraç, contrastada i amb fonts objectivables i fiables. Seguint amb aquesta línia, hi ha el tema de les teràpies complementàries. S’ha reforçat molt i s’ha establert que els metges no podem donar teràpies alternatives. La nostra font de coneixement ve de tota la literatura contrastada i tot el coneixement que es basa en el mètode científic i està acceptat per la comunitat científica en sentit ampli. Hi pot haver un cert ús de teràpies complementàries, però sempre seran complementàries al tractament d’eficàcia coneguda.

Fins a quin punt és d’obligat compliment el Codi de Deontologia per als metges? Quin és el nivell de coneixement que en tenen els metges catalans?

El Codi de Deontologia és d’obligat compliment. És la nostra pròpia autoregulació i per exercir la medicina cal complir-lo. Un pot ser sancionat si no el compleix, és una de les prerrogatives que tenim a la professió mèdica. Pel que fa al coneixement del Codi que hi ha entre els professionals, és millorable. Esperem que amb l’actualització del Codi més metges el puguin arribar a conèixer.