Un robot com a tractament. Medicina del segle XXI

Font wikipedia
Font: wikipedia

Els robots formen part del sistema sanitari. Estan als quiròfans i als laboratoris. Són una eina de treball esencials pel treball dels metges. Ara bé, l’evolució de la robòtica i la facilitat per connectar diferents dispositius a la xarxa, l’Internet de les coses, obre un nou escenari pels robots, treballar amb els pacients.

Els robots poden ser una eina útil de teràpia per a nens amb autisme o dany cerebral. Mitjançant el joc els nens poden treballar aspectes socials, com compartir, en un entorn infantil. L’Hospital Infantil Joan de Déu ja compta amb experiència segons va dir Alex Barco, professor de La Salle Campus Barcelona.

Continua la lectura de “Un robot com a tractament. Medicina del segle XXI”

La salut al mòbil. Reptes i oportunitats presents

Mobile HealthL’Internet de les coses comença a ser realitat. Tot pot estar connectat a la xarxa i interactuar amb nosaltres per millorar experiències amb l’entorn o tenir controlat certs aspectes de la nostra salut. De fet, les aplicacions mòbils relacionades amb la salut i el benestar són les més descarregades. Aquesta tendència planteja grans reptes en el que respecta al tractament de les dades, sobretot quan es refereixen a la nostra salut. Qui guarda les dades? Som conscients de quin ús es farà d’elles? Ho consentim al descarregar una app?

Aquests dies s’ha celebrat a Barcelona el Mobile World Congress, on es presenten les novetats en el sector de la tecnologia mòbil. Entre les activitats d’aquest congrés el Col·legi Oficial de Metges de Barcelona, l’Autoritat Catalana de Protecció de Dades i Mobile World Capital Barcelona han celebrat una jornada a la seu col·legial per posar sobre la taula un dels grans reptes de la tecnologia mòbil, el sector salut (Mobile Health o mHealth).

A la jornada es va presentar el projecte de marketplace, una botiga d’aplicacions de TicSalut, a través del qual es tindrà accés a aplicacions sanitàries per professionals i pacients amb una certificació de qualitat en la que el COMB hi participa.  Així mateix, es va reflexionar sobre com s’està implementant la identitat digital entre els professionals, i sobre les oportunitats que pot representar aquest desplegament als telèfons mòbils amb un sistema de certificació digital, tant per als mateixos professionals i ciutadans. Aquests últims a hores d’ara compten amb mesures de seguretat baixa, com usuari i contrasenya. Un certificat digital al telèfon es podria utilitzar com a forma de garantir la identitat a través de la xarxa, i també en l’entorn sanitari.

L’Organització Mundial de la Salut considera que gairebé el 90% de la població mundial es podria beneficiar del Mobile Health, abans però s’han de superar els riscos, com la confidencialitat, la privacitat de les dades personals… Queda tot però, obert a la imaginació.

Mireu el vídeo de la jornada per accedir a tot el contingut

“Ara faig una part assistencial i també m’encarrego de l’aspecte digital de l’hospital”

Recuperem l’entrevista a la Dra. Amàlia Arce, publicada a la Revista COMB nº 139

Dra. Amàlia Arce

 

Amàlia Arce

Pediatra i cap d’e-Salud de l’Hospital de Nens

La doctora Amàlia Arce és pediatra a l’Hospital de Nens de Barcelona. A la xarxa la coneixen com lamamapediatra gràcies al seu blog, que va començar a escriure fa cinc anys. Combina la tasca assistencial a urgències i la seva consulta amb la presencia en línia. El seu blog, www.dra-amaliaarce.com, on alterna les seves experiències professionals i personals, l’han empès a assumir diferents reptes, com la identitat digital del seu hospital. El seu blog està en procés de ser publicat en format llibre. El seu blog ha estat publicat en format llibre.

 

Per què vas decidir obrir el teu blog?

Feia temps que seguia un altre metge que en tenia un i era una idea que em resultava atractiva. El vaig obrir i vaig començar a escriure la meva experiència. La pediatria és una professió que està lligada a la infància i quan tens nens li dóna un altre caire. És una barreja del que t’aporta la vida professional i la personal.

Què pots dir d’aquests cinc anys d’experiència?

S’ha fet gran després de cinc anys i he escrit molt, gairebé hi ha mil entrades. L’experiència ha estat molt gratificant perquè, a banda de la satisfacció personal, he conegut a molta gent i això et dóna peu a fer altres coses.

Què has aconseguit fer gràcies al blog?

Trobes altres eines i formes de fer. T’engresques en altres projectes més relacionats amb enfocar la relació metge-pacient d’una altra manera. Amb la Fundació Hospital de Nens vaig començar a explorar el tema digital, les xarxes i com fer servir aquestes eines com ja ho havia fet a nivell personal. Ara faig una part assistencial i també m’encarrego de l’aspecte digital de l’hospital.

És el que es diu salut 2.0? Què és?

Utilitzar les noves tecnologies i la xarxa, per complementar la relació metge-pacient. Són dos mons que no sempre s’ajunten. Encara estem immadurs com a col·lectiu i com a institucions. Però els pacients cada cop demanen més fer servir aquests canals i, els professionals hi van entrant. És senzill: donar l’adreça de correu, la teva pàgina, algunes indicacions a la consulta i finalment els envies un enllaç perquè se’l mirin. L’acceptació és bona, però em crida l’atenció que la gent no ho demani de forma natural i menys la primera o segona vegada que et veuen. Alguns ho fan quan la relació està més consolidada.

Quines eines dónes als teus pacients?

En el cas dels pediatres busquen l’accessibilitat. Quan algú ho demana li ofereixo. Em sembla més adient donar l’adreça de correu o que et trobin a la xarxa que donar el telèfon. No tothom ho demana; ho acabo oferint jo. Em crida l’atenció perquè pensava que la gent ho demanaria més, la veritat, i més tenint en compte que treballem amb gent jove i que tothom va amb un smartphone. Quan arriben al pediatra, volen el de sempre.

És un servei que no s’esperen trobar?

Encara no estem prou madurs, ni els professionals ni els pacients. En canvi la gent busca molt sobre salut i criança a Internet. És difícil que aquest triangle es tanqui. La visita d’urgències té altres connotacions i una altra forma de fer i és més difícil integrar totes aquestes eines… però ja hi arribarem.

 

#salut20comb: Cuidem i tractem la nostra identitat digital

salut20 identitat digitalLa tercera jornada sobre salut 2.0 es va dedicar a la reputació a la xarxa. Sota el títol “La teva identitat digital, té bona salut?” diferents professionals de la salut, comunicació i dret van compartir les seves reflexions sobre la importància de construir i ser conscient de quina és la nostra imatge a la xarxa.

Tal i com es va dir a la jornada, els metges no treballen de metges, sinó que ho són les 24 hores del dia. Per això, a la xarxa tenen el repte afegit del tarannà de la seva professió i, sobretot, de la informació que tenen entre les mans.

A la jornada es va advertir també sobre la importància de cuidar i controlar la reputació a la xarxa, ja que de vegades es forma sense el coneixement d’un mateix, i pot anar creixent d’esquenes a l’interessat, tant pel seu favor o descrèdit. Per això, a la jornada es va recomanar practicaregosurfing”, buscar què es diu d’un mateix a Google i a d’altres cercadors.

Els blogs són una de les eines més influents per crear una identitat a la xarxa i per això es van presentar 10 experiències, entre blogs personals/professionals i d’entitats. Els autors i representants dels equips del blogs van explicar el seu treball i van conversar amb els assistents per resoldre els seus dubtes i incerteses, com el sacrifici que suposa mantenir un blog, les conseqüències positives que poden venir o la sensació de soledat a la xarxa.

Us deixem disponible tota la jornada i les fotos:

#salut20comb: apps i salut, un pas endavant

L’EVIDÈNCIA CIENTÍFICA, EL GRAN REPTE DE LES APPS DE SALUT

La segona jornada sobre salut 2.0 del COMB es va centrar en les apps i el seu ús entre els professionals i els pacients. El 30 de maig, prop de 300 professionals sanitaris van debatre al col·legi sobre les apps de salut i el seu mercat, sobre la fiabilitat i la qualitat dels seus continguts i sobre seguretat, homologació i interoperabilitat. Les oportunitats que aporta el mercat del mobile health són moltes però hi ha reptes que han de solucionar-se, el principal és demostrar l’evidència científica d’aquestes aplicacions.

taula2 projectes

El Sr. Joan Cornet, director del mhealth Competence Center del Mobile World Capital, va ser l’encarregat de fer la ponència inaugural de la jornada. Va destacar que la tecnologia mòbil ha de servir per ajudar als ciutadans i per donar suport als professionals i, a més, ha de permetre avançar en el canvi als sistemes de salut. Per a Cornet, “el món digital és cada cop més mòbil, canvia la manera en que estem treballant en salut,  ja que es posa el pes en el pacient, i això és un canvi de paradigma molt important”.

La primera taula rodona va ser moderada pel Dr. Lluís Pareras, Gerent de l’Àrea d’Innovació i Tecnologia del COMB i Director de Healthequity i del programa “metge emprenedor”. Es va parlar de l’entorn de les apps des de la vessant de model de negoci i també des d’una vessant mèdica.

El Sr. Carles Ferreiro,  CEO de Dotopen i responsable de negoci d’appcircus, va parlar sobre el potencial de les apps en el sector salut i del seu model de negoci. Segons Ferreiro, hi ha 44.000 apps en salut amb més de 44 milions de descarregues, i s’espera que això es multipliqui per 3 fins el 2017. “És un mercat molt gran però amb dificultats perquè gairebé el 90% de les apps no funcionen”, va afegir.

Segons Ferreiro, les apps tenen un cicle de desenvolupament molt ràpid i unes necessitats d’inversió molt baixes. Això genera mercat molt competitiu. Va parlar del projecte app circus app incubation platform que preten acompanyar desenvolupadors i també a metges i institucions sanitàries en el procés de creació d’apps ajudant-los a crear aplicacions que siguin usables i amb un model de negoci al darrere.

El segon ponent de la taula va ser el Dr. Jordi Serrano, Policy Health Adviser at European Institute for Health i fundador de Universal Doctor. Serrano va remarcar que “podem crear la millor app de salut, però si no hi ha evidència científica s’enfonsarà”.  Segons el Dr. Serrano, “s’ha d’innovar en mhealth i els sanitaris tenen molt potencial per a fer-ho”. A més, El procés d’innovació és complicat per la manca d’interoperabilitat i de regulació existent. Va parlar d’alguns exemples d’apps de salut fetes per sanitaris i va remarcar que “viure d’una app de salut és difícil si no hi ha un servei de valor al darrere”.

La segona taula rodona es va centrar en la realitat de les apps de salut a la consulta i va estar moderada per la Dra. Mireia Sans, membre de la junta de govern del COMB i impulsora de la secció col·legial de metges e-salut.  Per a Sans, “el grau de fiabilitat i la qualitat dels continguts és quelcom que ens ha de preocupar com a metges. Hi ha moltes apps i no s’utilitzen, ens falta saber si hi ha evidència”.

El Dr. Miquel Àngel Mayer, Director de Web Mèdica Acreditada del COMB (WMA), va parlar sobre la qualitat dels continguts de les apps de salut i de l’estudi que WMA i un grup de treball expert en apps han dut a terme per analitzar-los.

Algunes de les conclusions: les apps de salut són una gran oportunitat per a la millora de la salut i benestar de les persones, però tenim poc coneixement de l’eficàcia, idoneïtat i riscos per a les persones. S’han de desenvolupar basades en estàndards de disseny i han de tenir una evidència científica. S’ha de promoure la investigació en l’ús de les apps i protocolitzar el seu ús a les institucions sanitàries.  A partir d’aquestes conclusions han elaborat unes primeres recomanacions pràctiques o decàleg d’us d’apps entre professionals sanitaris, usuaris i institucions sanitàries.

Mayer va parlar del projecte app mèdica acreditada, que consisteix en traslladar l’experiència de WMA a un segell o programa de qualitat centrat en les apps.

El Dr. Albert Jovell, president del Foro Español de Pacientes i director de l’Institut Global de Salut Pública i Política Sanitària de la Universitat Internacional de Catalunya, també va parlar dels reptes de les apps de salut i de les seves dificultats.  Per a ell, no tothom podrà beneficiar-se del seu potencial. Per a Jovell, “el perfil de pacient amb baixa complexitat clínica i alta competència tecnològica podrà utilitzar apps mentre que el pacient amb un alta complexitat clínica però escassa competència tecnològica, no en podrà”. Segons Jovell, hi ha encara poc coneixement i compromís per part de l’usuari i hi ha molts reptes a superar com la manca d’evidència i la necessitat de tenir eines d’interoperabilitat i definir estàndards.

La tercera taula va comptar amb la participació del Sr. Carles Gallego, responsable de l’oficina d’estàndards i interoperabilitat de la Fundació TIC Salut, qui va explicar la feina que està desenvolupant TIC Salut en la homologació d’apps. Per a Gallego, “hem de desenvolupar un marc que ens permeti alinear el món ehealth i el món mhealth ja que hi ha un gap entre les eines que els professionals utilitzen a les estacions de treball i les apps. Les apps no formen part de les vostres estacions de treball clínic”.

El departament de salut ha encarregat a Tic Salut la homologació d’apis perquè funcionin en l’entorn de la historia clínica i de la carpeta personal de salut.

La Dra. Mònica Moro, responsable d’e-business i e-learning a Menarini, va presentar els resultats d’una experiència de tweetup que es va realitzar al novembre de 2012 per parlar sobre apps de salut a twitter.

El tweetup va comptar amb 285 participants connectats el 29 de novembre a les 22.00 hores i es van generar  1.421 tweets amb el hashtag #appsalud, el tercer hastag de salut a Espanya. Les conclusions d’aquesta experiència es poden trobar a wikisanidad, un repositori de recursos sobre salut 2.0 a Espanya.

salut20comb esalut

La taula final d’experiències va ser moderada pel Dr. Antoni Iruela, metge de família de l’EBA Vallcarca, i la Dra. Adriana Bataller, vocal de la junta del COMB. Es van presentar les 10 apps o idees-projectes que van ser seleccionades per un comitè científic d’un total de 39 treballs presentats. Els criteris per a la selecció de projectes van ser interès, fiabilitat i innovació, impacte, usabilitat, disseny i valoració dels usuaris.

La segona edició de la jornada #salut20comb va comptar amb gairebé 300 participants, més de 1.250 tweets, trending topic a Espanya durant tot el matí i gairebé 500 persones connectades per streaming. La iniciativa és una aposta del COMB en el camp de la salut 2.0 i vol tenir continuïtat cada any per tal d’anar coneixent com estan treballant els metges i els professionals sanitaris a la xarxa.

MÉS INFORMACIÓ:

Web de la jornada #salut20comb: apps i salut, un pas endavant

Vídeos de la jornada

Galeria de fotografies

Salut 2.0: La xarxa al servei dels professionals

Com estem treballant els professionals de la salut a través de la xarxa?

Estem preparats per aquesta nova realitat?

Quins són els aspectes ètico-legals i de confidencialitat que cal tenir en compte quan ens comuniquem i ens relacionem amb aquestes eines?

La informació que circula per la xarxa és de qualitat, com garantir-la i com generar confiança?

Aquestes van ser algunes de les qüestions tractades a la jornada “Salut 2.0: la xarxa al servei dels professionals” organitzada pel COMB el passat 29 de novembre. Durant la sessió es va posar sobre la taula com l’ús de les eines 2.0 és una realitat cada cop més present entre els professionals de la salut, i que ha canviat la manera de comunicar-se i relacionar-se amb els pacients, amb els professionals i amb la societat en general.

salut20comb1El Dr. Jaume Padrós, vicepresident del COMB, va inaugurar la sessió destacant la importància que els professionals sanitaris liderin les eines 2.0 ja que poden permetre una millor comunicació amb els pacients, amb els professionals, amb els mitjans de comunicació i la societat en general. Per a Padrós, “necessitem estar presents perquè nosaltres som qui podem donar més seguretat i fiabilitat als continguts que hi circulen”.

La Dra. Mireia Sans, vocal de la junta del COMB i responsable d’aquesta iniciativa, va moderar la primera taula de debat sobre “noves formes de relació en salut”. Per a la Dra. Sans “els professionals de la salut hem de sensibilitzar-nos amb aquesta nova realitat i no podem donar-li l’esquena”. Segons l’informe red.es, el 48% dels ciutadans consulta a les xarxes per temes de salut, un 40% ho fa per temes de malalties, un 16% per hàbits saludables i un 16% per temes de medicaments. El 30% ja han mirat la xarxa abans de visitar el metge i un 58% ho mira després de la consulta. Segons Sans, “hi ha 7.000 APPS vinculades al mon de la salut, això ja no és el futur, això és el present”.

Aquesta primera taula va comptar amb la participació del Dr. Miquel Molina, metge de família de l’EAP Lluís Millet d’Esplugues de Llobregat, qui va destacar que la web 2.0 és una actitud personal, no necessàriament un conjunt d’eines informàtiques i que tenim infoxicació -sobrecàrrega informativa-, perquè no utilitzem filtres que ens permetin seleccionar aquesta informació. Tant el pacient com el professional han canviat la manera de buscar informació sobre salut i va destacar que tot i això els metges continuen sent la primera font de confiança per al pacient.

El segon ponent de la taula va ser el Sr. Jorge Juan Fernández, Director de l’Àrea Ehealth i salut 2.0 a l’Hospital Sant Joan de Déu i responsable del projecte Hospital Líquid. L’Hospital Líquid té com a objectiu transformar la prestació assistencial a través de les tecnologies, un hospital on la informació flueix gràcies a tecnologies com les xarxes socials, els portals temàtics i els espais virtuals per a pacients, professionals i societat en general.

La taula va comptar també amb la participació de la Sra. Rosa Pérez, infermera de professió i bloguera. El seu blog sobre consells per a la salut i autocures és un exemple de bona informació audiovisual. Ha apostat pel vídeo com a eina de comunicació. Per concloure la primera taula, la Sra. Teresa López Fando, psicooncòloga i representant de la Associació Espanyola contra el Càncer (AECC), va a donar a conèixer com l’associació ha adaptat la seva estructura a les noves tecnologies i com la creació d’un web 2.0 els ha fet augmentar en un 33% les seves visites.

salut20comb2  salut20comb3

La segona taula “generant confiança a la xarxa” va ser moderada per la Sra. Núria Terribas, directora de l’Institut Borja de Bioètica, i es van tractar temes com la qualitat de la informació de salut que trobem a la xarxa, la seva fiabilitat, la seguretat, la ètica i la confidencialitat.

El primer ponent va ser Dr. Miquel Àngel Mayer, Director de Web Mèdica Acreditada, programa de certificació i qualitat de pàgines web de salut del COMB. En la seva ponència va donar pautes sobre com manejar la informació que es troba a la xarxa i com identificar que aquesta és de qualitat. WMA ha elaborat un Decàleg per a l’ús de webs de salut, unes recomanacions sobre l’ús de les xarxes socials i estan analitzant el tema de les APPS de salut per tal de donar pautes per al seu ús. Per a Mayer, “el metge i el professional sanitari han de ser experts en xarxa. La professionalitat ha de ser la mateixa en les realitats virtual i física. El que fem ha de regir-se pels mateixos condicionants professionals d’ètica i de rigor científic”.

El Dr. Miquel Reguant, metge de família de l’EAP Goretti Badia de Súria, va posar sobre la taula el tema de la intimitat a la xarxa. Per a Reguant, “tot el que fem a la xarxa ho hem de fer defensant la confidencialitat. “La xarxa i la intimitat han de ser compatibles però sempre amb el consentiment del pacient perquè és ell qui decideix sobre la seva intimitat”, va afegir.

El Sr. Bernat Goula, advocat de l’Assessoria Jurídica del COMB, va parlar de confiança i de seguretat. Per a Goula, els instruments per generar confiança a la xarxa han de ser: tenir informació absoluta d’aquella persona a la que estem tractant, identificació i/o autentificació amb el grau que creiem adequat en funció de la informació o rellevància de la informació que estem transmetent, seguiment d’estàndards en matèria de protecció de dades i distintius o segells de confiança per als continguts.

El Dr. Jordi Graells va concloure la taula parlant d’Egovernment i de les accions que ha dut a terme l’administració a les xarxes per tal de facilitar als ciutadans l’accés a les dades i a la informació, fomentant la participació i la col·laboració i sent transparents. La generalitat de Catalunya té 300 perfils a les xarxes socials.

En la tercera taula, moderada per la Dra. Adriana Bataller, vocal de la Junta del COMB, es van presentar 11 iniciatives de salut 2.0 endegades per metges i que van ser escollides prèviament per un comitè científic d’un total de 29 presentades.

Aquesta jornada és una aposta del COMB per les iniciatives 2.0 en el camp de la salut i vol tenir continuïtat en un futur per tal d’anar coneixent com estan treballant els metges i la resta de professionals sanitaris a la xarxa.

La jornada que va comptar amb 200 participants presencials, més de 850 tweets i va ser retransmesa via streaming amb a 800 persones d’arreu connectades. En breu disposareu del vídeo de la jornada per poder seguir-la.

Més informació:

Participa a la Jornada “Salut 2.0, la xarxa al servei dels professionals”

El Col·legi Oficial de Metges de Barcelona està preparant la Jornada “Salut 2.0, la xarxa al servei dels professionals” que se celebrarà el dia 29 de novembre per analitzar com la xarxa pot servir als professionals de la salut en la seva tasca.

La Jornada compta amb un espai on hi pugueu participar aquells que ja l’esteu utilitzant i que ens podeu explicar les vostres experiències. Per això us animem a presentar les vostres iniciatives.

Les comunicacions enviades seran avaluades per un comitè científic. Com que disposem d’un temps limitat, durant la jornada es podran presentar deu projectes i la resta d’experiències es publicaran en l’espai web de la jornada.

Com participar

  • Data límit d’admissió d’experiències: 1 novembre 2012. Ampliem la data fins el 14 de novembre!
  • Només s’admetran experiències enviades a través de la secretaria tècnica (congres[arrova]comb.cat) especificant nom/s delspartipant/s i número de col·legiat.
  • S’haurà d’incloure un breu resum de “500 paraules”, on s’inclogui 5 apartats: objectiu de l’experiència, descripció de l’experiència, resultats (beneficis-limitacions…), aplicabilitat i conclusions, a més  del seu enllaç web.
  • S’inclouran 3 paraules clau.
  • El dia 8 de novembre 21 i 22 de novembre es comunicaran els projectes-experiències seleccionats per ser presentats
  • Temps de durada de les presentacions serà de cinc minuts.
  • La presentació de treballs a la jornada implica l’acceptació d’aquestes bases.

#converses sobre web 2.0 aplicada a la salut

Identitat digital, reputació online, informació de salut a la xarxa, pacient informat, relació metge-pacient, recepta de links… aquests són alguns dels temes que es van posar sobre la taula ala Jornada sobre Salut 2.0 al Cibernàrium de Barcelona Activa del passat 9 de febrer.

L’acte va ser conduït per la Sra. EvaVelasco, CEO de SignaturePharma, una agència especialitzada en social media healthcare, i Mònica Moro, e-business i medical advisor als Laboratoris Menarini. Les dues van ser les encarregades d’entrevistar quatre professionals de la salut per conversar sobre les seves iniciatives d’èxit en l’aplicació de les eines 2.0 en la gestió sanitària i en l’assistència mèdica.

El Dr. Frederic Llordachs i el Dr. Salvador Casado van ser els primers entrevistats de la jornada. El Dr. Llordachs és cofundador de Doctoralia, un directori de professionals i de centres sanitaris amb presència internacional. El Dr. Casado és metge d’Atenció Primària ala Comunitat de Madrid i pioner en l’ús d’Internet i de les xarxes socials en l’atenció als seus pacients.

Els dos van introduir conceptes interessants com la reputació online i la identitat digital. Van aconsellar al professional sanitari que es busqui a Google, un exercici força recomanable per saber què diuen els pacients de nosaltres i escoltar-los per aprendre i millorar. Segons Casado, “els nostres pacients ens googlean per saber de nosaltres”. Per això, el Dr. Llordachs  considera que és bàsic “construir-se una identitat a la xarxa, tenir una estratègia de presència digital”. A més, “no cal esperar a que parlin de tu a la xarxa, cal generar contingut per contrarestar la informació negativa que hi pugui haver de tu”, afegeix.

La jornada va continuar amb la presentació de Miguel Ángel Manyez, economista i Subdirector Econòmic al Departament de Salut d’Alacant i que compta amb el blog de salud amb més seguidors a Espanya. Va parlar de l’ús estratègic del web 2.0 en salut. Per a Manyez, l’accés del pacient a informació de salut a la xarxa i l’ús d’eines 2.0 han fet canviar la relació metge-pacient. El pacient és cada cop més actiu, més informat i més exigent. Segons Manyez, “els pacients busquen suport emocional i intel·ligència col·lectiva a les xarxes socials”. I els metges han de poder orientar-los sobre què veure. La prescripció de links, vídeos, fòrums ha de ser la nova forma de relació. “Google no substitueix als metges però els ha de fer reflexionar sobre la seva relació amb el pacient”, afegeix.

La qualitat de la informació que trobem a la xarxa i la seva fiabilitat van ser els temes de la segona entrevista al Dr. Miquel Àngel Mayer, Director de Web Mèdica Acreditada, el programa de certificació i qualitat de pàgines web de salut del COMB. Per al Dr. Mayer, “els propietaris de pàgines web sobre salut han de comprometre’s en la qualitat del seus continguts”. Per a ell, els tres punts bàsics per a valorar una web mèdica són “qui ha darrere, informació actualitzada i un segell de qualitat”. Mayer va recomanar el Decàleg per a l’ús de webs de salut i va afegir que “aviat veurem els metges fent prescripció de links de webs fiables i útils per als pacients, cosa que farà que el pacient se senti molt més segur”.

El sector farmacèutic també va ser present a converses amb una entrevista a Francisco Ibañez, expresident dela Societat Espanyola de Farmàcia Comunitària. La seva presència a les xarxes li ha permès compartir coneixement amb altres farmacèutics. Per a Ibañez, “les eines 2.0 són una nova oportunitat per a la farmàcia i els seus clients-pacients”.

La infermera Rosa Pérez va ser la darrera entrevistada. El seu blog sobre consells per a la salut i autocures és un exemple de bona informació audiovisual sobre salut. Ha apostat pel vídeo com eina de comunicació.

Aquí teniu un vídeo resum de #converses.

 

2n Congrés de la Blogosfera Sanitària – Democratitzar en salut

Ja s’ha celebrat el 2º congrés de la Blogosfera Sanitària. Per segon any consecutiu molts autors de blogs sanitaris i actors participants en el debat i la pràctica del que es coneix com salut 2.0 es va trobar a l’Hospital Clínico de San Carlos de Madrid els dies 17 i 18 de juny. Són professionals que es plantegen una forma diferent d’entendre les relacions en salut: entre el metge i el pacient, i entre els pacients entre ells, més directa, amb menys pes jeràrquic i aprofitant la tecnologia.

El segon congrés ha estat organitzat per Fernando Comas, professor de màrqueting, Universitat Central de Venezuela; Kate Elliott, responsable de Relacions Internacionals, Fundació Gaspar Casal; Javier del Llano, director de Proyecto NETS, Fundació Gaspal Casal; Miguel Ángel Máñez, subdirector econòmic del Departament de Salut d’Alacant-Sant Joan, i Nicolás Villar, membre del Comitè Organitzador del I Congrés de la BlogosferaSanitària. Les jornades van comptar amb el patrocini dela FundaciónGasparCasal.

Durant dos dies es van desenvolupar molts tallers i presentacions. Un dels conceptes que més va estar present és el d’e-pacient (traduït com pacient empoderat), aquest que és corresponsable i estrella de la seva salut. Aconseguir aquest tipus de pacient és un dels reptes que es planteja la sanitat del s. XXI.

____________________________________________________________________________________________

Aquesta idea, crear e-pacients, es respirava al congrés i és una de les idees constants en la majoria de debats sobre salut. Què ha de fer el metge i l’infermer per què el pacient es converteixi en protagonista de la seva salut? Com ajudar-lo? Quins mecanismes utilitzar? Quins són els riscos dels mateixos? Com implicar a tots els actors, entre els que entren tots els que treballen en salut, organitzacions, i l’administració?

Una altra de les idees que es repetia és que l’ús de les TIC en salut poden produir un estalvi en el sector sanitari. La xarxa sanitària necessita una transformació i aquesta pot legitimar-la. Per aconseguir-ho, el sistema necessita democratitzar-se. A la xarxa  la gent espera ser tractada com a igual.

Les Tecnologies de la Informació i Comunicació (TIC) es van convertir en l’eix del debat sobre la transformació en la relació metge-pacient, amb el descobriment de noves eines de gestió, com utilitzar-les, quins riscos tenen. Una de les carències en salut és que no aconsegueix respondre a una demanda dels nous ciutadans. @fllordachs ho va descriure: “Els usuaris d’Internet estan acostumats a transaccionar a través de la xarxa, ho volen fer tot a través d’aquest canal, però en sanitat l’oferta és menor que la demanda”. Tot vist -i sent conscients-, des de la perspectiva d’un grup especialment implicat.

No es va obviar però, la idea de que no tothom està immers en aquesta dinàmica, i que a hores d’ara pot ser només una minoria. Va quedar com a repte el compromís de difondre el missatge de la salut 2.0 (Conversar, recomanar, buscar, gestionar i aprendre) i animar als metges que utilitzen eines com blogs a fer-se visibles, perquè tot i que es coneixen metges de família i pediatres blogaires encara es troba a faltar la presència d’altres especialitats.

Enllaços recomanats

El nostre àlbum a Flickr

Els tallers van tractar temes molt diferents, periodisme en salut, protecció de dades, consells per escriure un blog… Gairebé tota la informació estarà disponible on line, i es podran consultar presentacions i vídeos.

Podeu veure la memòria del congrés també a Wikisanidad

Video recomanat en un dels tallers:

#hcsmeuES desvirtualitza la sanitat 2.0

El sector sanitari 2.0 va viure divendres una jornada especial. Per primer cop es va desvirtualitzar el Grupo Español de Salud y Medios Sociales (hcsmeuES) a Barcelona. Aquest es reuneix cada dimarts a Twitter (tweetup) per discutir sobre medicina, la relació entre metge-pacient, infermeria… i la seva relació amb les Tecnologies de la Informació i Comunicació (TIC).

Els tweetups de #hcsmeuES han complert un any de vida a la xarxa i el canvi al món real es va viure amb un ambient festiu, tot i la intensa feina que es va realitzar durant el dia. Els gairebé 70 professionals del món sanitari van discutir i intercanviar idees per millorar el món sanitari sota el paraigües i amb les possibilitats que ofereix el 2.0.

Metges, infermers, farmacèutics, responsables de comunicació entre altres van debatre sobre diferents àrees temàtiques: el paper de l’administració sanitària, el suport tecnològic de les xarxes socials de salut i el rol dels pacients, tot en un entorn 2.0. A més es van presentar alguns casos d’èxit com l’Hospital Sant Joan de Déu, el “Blog de Rosa”(sobre autocura) o la xarxa tekuidamos 2.0.

Moltes de les idees que van sonar durant la jornada de treball s’enfocaven cap a la disminució de la despesa sanitària i de temps a les consultes. També es va discutir sobre com aconseguir trencar la distància entre els pacients que ja utilitzen les xarxes i els que no saben com funcionen. Per això es va donar un paper rellevant a la família i als cuidadors.

L’e-pacient que domina les eines 2.0 i que se sap organitzar a la xarxa en agrupacions de malalts, per exemple, poden ensenyar als professionals en l’ús de la mateixa. Aquest pacient està més preparat i reclama cada cop més informació sobre els processos de la seva malaltia. Per això, els professionals han de tenir present la possibilitat de “receptar links”, oferir al pacient informació fiable a la xarxa, que es pot garantir amb els segells de certificació web. És aquí on l’Atenció Primària té un paper essencial.

El canvi no està en el desenvolupament tecnològic, sinó en el canvi social.

Aquí teniu el que es va dir a la sessió i els resultats de la mateixa a Wikisanidad.