Seguir els tractaments o rutines terapèutiques de vegades és difícil i/o tediós, i el seu mal compliment un problema per la salut dels pacients i salut pública. La falta d’adherència terapèutica afecta a quasi el 50% dels pacients crònics i al 20% dels pacients aguts. És el que adverteix el document de consens “Una aproximació multidisplinar al problema a l’adherència terapèutica en les malalties cròniques” publicat per la Societat Española de Medicina Interna (SEMI). S’ha de trobar una solució a aquest problema, i el joc sembla ser una eina eficaç.

Els jocs seriosos (serious games) són videojocs que persegueixen, no només l’entreteniment i la diversió, sinó que tenen com a propòsit final l’aprenentatge, l’adquisició de competències, o un canvi de conducta. En un context mèdic poden ser utilitzats pels pacients per millorar l’adherència al tractament, l’adquisició d’hàbits saludables; i per als professionals com a eina de formació continuada per aprendre noves competències.

Els serious games estan demostrant la seva eficàcia en la conscienciació sobre hàbits saludables tant en pacients crònics i com en persones sanes. Són una eina més de l’e-salut i la seva aplicació és molt variada. Els podem veure en neurorehabilitació, rehabilitació física i pulmonar, la cardiologia, la promoció de la pràctica d’exercicis, la dieta… Fins i tot alguns centres i hospitals els estan introduint per als seus tractaments.

De fet, el seu objectiu, “no és només educar a pacients i professionals, sinó també motivar i fer canvis en el comportament per tenir millors resultats en el sistema de salut”, tal i com explica el Dr. Yuri Quintana, docent del curs “Serious Games for Heatlh” organitzat per la Harvard Medical School i ENTI i que s’impartirà properament a Barcelona,.

Ja fa anys que s’estan utilitzant els telèfons mòbils, wearables i consoles per aconseguir, a través del joc, un benefici mèdic. Són eines eficaces perquè la tecnologia va a acompanyada d’elements psicològics que ajuden a la constància i la motivació. Al joc, els jugadors són autònoms, tenen el control de la situació i els reptes constants els incentiva seguir jugant.

La clau la té l’Óscar Garcia, PhD en informàtica i també docent del curs: “decidim canviar la conductes perquè volem, no perquè ens sentim obligats”. I amb els jocs es viuen fantasies, bones històries, i “descobrint és com s’aprèn de veritat”.

Millorar els hàbits, participar de la pressa de decisions, tenir un rol actiu… En el fons, és el que volen molts pacients respecte a la cura de la seva salut. Com als videojocs, volen ser protagonistes i partícips de primera línia. Només així, se sentiran responsables de la seva salut. Els serious games poden ser una eina molt útil per ensenyar i conscienciar als pacients. Cal aprofitar-los.