10 pautes per millorar el teu web sanitari

Deixa un comentari

wmaA la majoria dels metges els agrada comunicar, tractar amb els seus pacients i fer-se entendre. Moltes vegades la consulta mèdica es queda curta i els professionals o entitats decideixen compartir el seu coneixement també a Internet.

La xarxa és un ecosistema molt gran, i tot i que les tendències canvien ràpidament hi ha una sèrie de pautes que ens poden ajudar a que el nostre contingut sigui més visible.

La jornada organitzada per Web Mèdic Acreditat (WMA) “Guia per millorar el teu web sanitari” va donar algunes indicacions sobre com enriquir els webs, alhora que va debatre sobre els aspectes a tenir en compte des del punt de vista legal i quins són els principis de bona pràctica que haurien de tenir els webs de salut.

 

Com millorar el teu web i la teva presència a la xarxa? Continua la lectura de “10 pautes per millorar el teu web sanitari” →

Vull ser metge cooperant. Demanaré una Beca Bada

Deixa un comentari

bada 2015Si mai has pensat en fer de metge a algun país com el Txad o treballar en zones d’emergència mèdica, no deixis passar l’oportunitat de formar-te com a metge cooperant.

El COMB ja ha obert el termini per sol·licitar les Beques “Dr. José Luis Bada”. Són un ajut econòmic destinat a metges col·legiats que vulguin cursar estudis de postgrau o realitzar estades formatives relacionades amb la cooperació internacional i ajut humanitari. La quantia màxima per beca és de 5.000€, fins a una dotació màxima de 28.632€. Continua la lectura de “Vull ser metge cooperant. Demanaré una Beca Bada” →

Vull estudiar medicina a l’estranger

Deixa un comentari

estudiar medicina estrangerEstudiar medicina és una gran experiència. És una professió vocacional que requereix esforç i constància i que forma part dels somnis de molts estudiants de batxillerat.

Les nostres universitats gaudeixen de molt de prestigi, però no són la única opció per convertir-se en metge. Marxar a l’estranger pot ser una experiència personal, cultural i vital molt enriquidora, i que et permet formar-te en un interessant àmbit internacional.

Tot el que necessites per començar Continua la lectura de “Vull estudiar medicina a l’estranger” →

Per què vacunar és protegir?

2 comentaris

iStock_000004107146XSmall

Vacunar és protegir perquè…

Les vacunes salven vides

Segons dades de l’Organització Mundial de la Salut (OMS), gràcies a les vacunes s’eviten gairebé tres milions de morts cada any arreu del món.

Les vacunes eradiquen malalties

Amb la immunització s’ha aconseguit eradicar la verola i reduir considerablement la incidència de malalties infeccioses com la diftèria, la tos ferina, el xarampió, la rubèola, el tètan i l’hepatitis B. La pròxima meta de l’OMS és eradicar la poliomielitis.

Continua la lectura de “Per què vacunar és protegir?” →

#vacunarésprotegir

2 comentaris

#vacunarésprotegir és la primera campanya que llança el Col·legi Oficial de Metges de Barcelona amb el suport del Consell de Col·legis de Metges de Catalunya per promoure entre la població la vacunació responsable. L’objectiu és conscienciar als ciutadans de la importància de vacunar-se, tant per protegir-se ells mateixos de malalties infeccioses com per protegir al seu entorn més immediat, i deixar molt clar que les vacunes salven vides.

Visita el web de #vacunarésprotegir

 

Dr. Ubach: “L’obra més important que hem fet ha estat la formació de metges txadians pel Txad”

Deixa un comentari

ubach

El Dr. Mario Ubach porta més de 20 anys dedicat a la cooperació. Ha desenvolupat gran part de la seva tasca com a cooperant al Txad, tot i que també ha col·laborat en diversos projectes a la Índia, juntament amb Vicent Ferrer. De fet, va ser el mateix Ferrer qui el va animar a fundar una ONG a Barcelona i així és com va nàixer “Misión y Desarrollo para Goundi”, l’objectiu de la qual és recaptar fons per poder posar en marxa iniciatives socials, sanitàries i educatives, entre d’altres, en aquest racó de l’Àfrica subsahariana. El “Concert per al Txad”, que es celebra una vegada a l’any, s’ha convertit en la senya de l’ONG i és una cita ineludible per tots aquells que volen col·laborar en la causa.

Continua la lectura de “Dr. Ubach: “L’obra més important que hem fet ha estat la formació de metges txadians pel Txad”” →

Ajuts al descans per als cuidadors: perquè tots necessitem una petita empenta

Deixa un comentari

iStock_000010352745XSmallMoltes vegades esdevenim cuidadors “informals” dels nostres familiars més propers quan es troben en una situació de dependència. Pares, mares, fills,…La dedicació i assistència que donem als nostres éssers més estimats sovint ens ocupa les 24 hores del dia els set dies de la setmana. A vegades es fa necessari un petit descans, per això el Programa de Protecció Social (PPS) del COMB posa al vostre abast l’ajut al descans per als cuidadors.

Aquest servei s’ofereix als metges col·legiats que tenen cura d’una persona depenent o familiars de metges que es converteixen en cuidadors d’aquests. L’ajut es pot demanar en qualsevol moment de l’any i existeixen dues opcions: l’ingrés  temporal de la persona depenent en un centre residencial de Barcelona o província durant 30 dies; o atenció domiciliària per part d’un cuidador professional durant un nombre determinat d’hores que dependrà del grau de dependència de la persona.

Continua la lectura de “Ajuts al descans per als cuidadors: perquè tots necessitem una petita empenta” →

Projecte VISC+ i tractament de dades sanitàries

Deixa un comentari

Revista COMB#144

El nou número de la Revista COMB centra l’apartat “Tema de debat” en el Projecte VISC+, que té com a objectiu aprofitar les bases de dades que genera la sanitat catalana, degudament anonimitzades, per tal de promoure la recerca i la innovació en l’àmbit de la salut. En aquesta ocasió, participen el Dr. Antoni Trilla, cap d’Epidemiologia de l’Hospital Clínic i vocal de la Junta de Govern del COMB; el Dr. Andreu Martín Sánchez, metge de família i president de la Junta Comarcal del Baix Llobregat del COMB; i el Dr. Daniel Martin Casola, cap de la Unitat de Medicina Regenerativa de la Clínica Diagonal.

Continua la lectura de “Projecte VISC+ i tractament de dades sanitàries” →

Prof. Manuel Cruz Hernández: “La diftèria és d’aquestes malalties que no s’obliden”

1 comentari

MANUELCRUZ_webEl Professor Manuel Cruz Hernández és un dels màxims exponents de la pediatria nacional i és un dels pocs testimonis que ens pot explicar com vivien la diftèria tant metges com pacients. Va començar a exercir com a metge pediatra l’any 1951 a l’Hospital Clínico de Granada, tasca que va combinar amb la docència universitària. És autor del manual Tratado de Pediatría, una obra referent per tots aquells que es dediquen a aquesta especialitat. El Professor Cruz encara continua ben actiu als seus 89 anys, oferint conferències magistrals i compartint amb les noves generacions de metges coneixements i experiències.

Al llarg de la seva dilatada carrera com a pediatra ha diagnosticat i ha tractat moltes malalties, entre elles la diftèria…

En temps molt antics que encara recordo vaig tenir l’ocasió de veure força casos de diftèria. Vaig treballar a Granada fins l’any 1956, a Cadis fins l’any 1964 i des del 1965 estic aquí a Barcelona. Per descomptat vaig veure molts més casos en l’etapa de Granada i Cadis. L’Hospital de la Facultat de Medicina tenia una sala només per diftèrics. Al treballar en ciutats tampoc vaig veure els drames més greus que es podien produir en el medi rural, tot i que moltes vegades em cridaven a les consultes. A partir de la meva etapa de Barcelona, els casos de diftèria van anar disminuint de forma evident fins oblidar-nos d’ella.

Continua la lectura de “Prof. Manuel Cruz Hernández: “La diftèria és d’aquestes malalties que no s’obliden”” →

He acabat la residència: a per la tesi doctoral!

6 comentaris

tesiCom ja us hem explicat en posts anteriors, els camins que teniu al vostre abast una vegada heu acabat el MIR són molt diversos i diferents. Els que gaudiu amb la docència i l’ensenyament, heu pensat en entrar a formar part del món acadèmic universitari? Per aconseguir-ho, el primer que heu de fer és cursar un doctorat. De fet, aquesta és la única via per començar la vostra carrera docent i de recerca a la universitat.

Els estudis de doctorat duren un mínim de 2 anys i culminen amb la defensa de la tesi doctoral, que són les conclusions d’una recerca original relacionada, en aquest cas, amb un tema de caràcter mèdic o científic.

Quins són els requisits per entrar en un programa de doctorat?

Continua la lectura de “He acabat la residència: a per la tesi doctoral!” →