Josep Antoni Pujante, metge alpinista: “La muntanya dona alegries només pel fet de ser-hi. Les expedicions enriqueixen tant, que el de menys és fer el cim”

“La muntanya m’ha permès tractar amb persones que tenen altres costums, i maneres d’entendre la vida i també altres maneres d’emmalaltir i altres perspectives davant la mort”

“Ser metge a la muntanya té l’avantatge que pots autodiagnosticar-te, però no permet autoenganyar-te si veus que pots morir”

La carrera de Josep Antoni Pujante és extensa i diversa, es miri per on es miri. Com a professional, ha estat metge de família, d’urgències i neurocirurgià. Ha ocupat diversos càrrecs de gestió i direcció: secretari de l’Institut Català de la Salut (ICS), director de l’hospital Vall d’Hebron, president i conseller delegat del Servei d’Emergències Mèdiques (SEM) en l’època en què es van posar en marxa els helicòpters medicalitzats, i ara és director de relacions internacionals i cooperació sanitària internacional a la Conselleria de Salut. Ha escrit més d’una vintena de llibres sobre expedicions i esport. És diplomàtic. Ha rebut l’ordre olímpica del Comitè Olímpic Internacional i és pare d’una família més que nombrosa. Però Pujante és, sobretot, un esportista i un aventurer d’alta muntanya. Entre les seves fites més reconegudes està haver estat el primer alpinista català i espanyol en fer els Seven Summits, els set cims més alts de cada continent. La muntanya li ha donat moltes satisfaccions, però també molts ensurts i aprenentatges. I és que, més d’una vegada, ha sigut la sort el que li ha permès tornar a casa sa i estalvi. Ara, els reptes de Pujante són tornar a l’Everest i al K2, la segona muntanya més alta del món, a l’Himàlaia.

Continua la lectura de “Josep Antoni Pujante, metge alpinista: “La muntanya dona alegries només pel fet de ser-hi. Les expedicions enriqueixen tant, que el de menys és fer el cim””

Laura Conangla, metgessa de família i impulsora de l’ecografia pulmonar a l’atenció primària: “Sempre m’ha agradat molt l’ecografia. Al principi, érem quatre friquis fent ecografies a l’atenció primària. Amb la pandèmia, hem format 12.000 metges de 17 països”

“Per als metges de família, la il·lusió és bàsica en tot el que fem. Si, a més, hi volem aportar un valor afegit, encara necessitem més il·lusió, més xarxa i companys al costat”

“L’ecografia pulmonar té moltes aplicacions que ara seran possibles per als metges de família que s’han format amb l’excusa de la COVID-19”

“Els que realment van innovar van ser els companys que no sabien res d’ecografia pulmonar i que ni tan sols n’havien sentit a parlar i que, en la primera onada, van decidir formar-se perquè ho necessitaven per als seus malalts.

Laura Conangla Ferrin (Barcelona, 1984) és metgessa de família i directora de l’Equip d’Atenció Primària (EAP) Doctor Robert de Badalona. La doctora Conangla és una de les principals responsables de què, arran de la pandèmia, avui dia a la majoria de centres d’atenció primària (CAP) de Catalunya es puguin fer ecografies pulmonars als pacients, cosa que fa només un anys estava reservada als hospitals.

Continua la lectura de “Laura Conangla, metgessa de família i impulsora de l’ecografia pulmonar a l’atenció primària: “Sempre m’ha agradat molt l’ecografia. Al principi, érem quatre friquis fent ecografies a l’atenció primària. Amb la pandèmia, hem format 12.000 metges de 17 països””

Inés Zugasti, metgessa resident d’Hematologia i Hemoteràpia i cofundadora de la xarxa de formació en emergències i primers auxilis EqÜes: “Cada vegada ens contacten més escoles i instituts. Tenim formacions gairebé cada setmana”

“Tenir l’oportunitat de parlar amb estudiants gairebé cada dia m’aporta moltes coses i m’ajuda a estar actualitzada”

“És molt important que la població sàpiga actuar davant d’una emergència de salut. S’hauria de fer una formació sistematitzada i sostinguda en el temps”

Les precursores d’Eqües Barcelona, d’esquerra a dreta, Inés Zugasti, Mar de Pablo Miró i Ares Guardia Torrelles

Inés Zugasti (a l’esquerra de la foto) és metgessa resident de segon any d’Hematologia i Hemoteràpia a l’Hospital Clínic de Barcelona. Prové de Fraga (la Franja) i va començar a formar-se en medicina a Pamplona. Una de les seves inquietuds és la prevenció i l’educació sobre temes bàsics de salut i, sobretot, d’urgències i emergències mèdiques. Per això, l’any 2016 quan encara estudiava a Navarra, va crear amb alguns companys la iniciativa EqÜes, (Equipo de Urgencias y Emergencias Sanitarias), que, amb el temps, s’ha convertit en una associació estatal present a Pamplona des de 2016 i a Barcelona, on es va constituir l’any 2020. EqÜes està formada per metges residents i estudiants i professionals de la salut voluntaris que ofereixen xerrades informatives a escoles i instituts sobre primers auxilis i prevenció de la drogodependència. En total, sumen ja 400 voluntaris.

Continua la lectura de “Inés Zugasti, metgessa resident d’Hematologia i Hemoteràpia i cofundadora de la xarxa de formació en emergències i primers auxilis EqÜes: “Cada vegada ens contacten més escoles i instituts. Tenim formacions gairebé cada setmana””

Adrián Oller Bonache, geriatre al PADES de Les Corts de Barcelona: “Els pacients ens obren casa seva i entrem en les seves vides. Som estranys i ens hem de guanyar la seva confiança”

“Els PADES s’han anat especialitzant. Abans era poc probable que poguéssim fer una punció per treure líquid abdominal i ara és una tècnica que fem de manera habitual”

“Els pal·liatius neixen a partir de la cura dels pacients oncològics, però hi ha altres malalties que també comporten un deteriorament i empitjorament dels pacients i que necessiten aquest suport

“Quan els professionals del PADES arribem a un domicili no només mirem el pacient i revisem la medicació. També fem una revisió dels antecedents, de les cures, del domicili, de qui acompanya el pacient, dels recursos…”

“Els PADES es veien com uns equips que atenien els processos de final de vida, però s’ha de mirar d’una manera molt més àmplia. Tractem pacients durant temps i s’hi creen lligams molt potents”.

Adrián Oller Bonache és metge geriatra del Programa d’Atenció Domiciliària i Equips de Suport (PADES) del barri de Les Corts de Barcelona, un recurs de la xarxa sanitària pública que gestiona el Grup Mutuam. Els PADES són equips multidisciplinaris formats per professionals de l’àmbit de la medicina, infermeria, treball social i psicologia experts en cures pal·liatives i en l’atenció a les persones amb malaltia crònica avançada, que ofereixen una atenció integral al domicili dels pacients. Oller Bonache ens explica com és la feina del seu equip i com gestionen les emocions que sorgeixen al tractar el pacient fràgil i la seva família a l’entorn domiciliari.

Continua la lectura de “Adrián Oller Bonache, geriatre al PADES de Les Corts de Barcelona: “Els pacients ens obren casa seva i entrem en les seves vides. Som estranys i ens hem de guanyar la seva confiança””

Mar de Pablo, metgessa resident d’Hematologia i Hemoteràpia i presidenta de la secció col·legial de Metges MIR i Metges Joves: “Tenim una professió que destaca per manegar emocions i necessitem formar-nos en aquest àmbit”

“La pandèmia ha condicionat molt els metges joves a l’hora d’afrontar l’inici de l’etapa laboral”

“A una persona que ha estudiat tants anys i que té il·lusió per exercir la medicina se l’ha de cuidar: oferir-li un sou digne i formació i facilitar la conciliació”

“La crisi climàtica és una gran amenaça per a la salut. Donar-ho a conèixer i aportar-hi solucions és una responsabilitat dels metges”

Mar de Pablo és metgessa resident de segon any d’Hematologia i Hemoteràpia a l’Hospital Clínic de Barcelona. A més, és presidenta de la secció de Metges MIR i Metges Joves del Col·legi de Metges de Barcelona (CoMB), que representa els metges i metgesses que estan fent la residència i aquells que fa menys de deu anys que l’han acabat. Amb De Pablo comentem les inquietuds i alguns temes que interessen i afecten de manera especial els metges i metgesses residents: les reivindicacions laborals, la conciliació, la cura de la salut mental o la responsabilitat del col·lectiu sanitari davant els efectes de la crisi climàtica i les seves amenaces per a la salut global.

Continua la lectura de “Mar de Pablo, metgessa resident d’Hematologia i Hemoteràpia i presidenta de la secció col·legial de Metges MIR i Metges Joves: “Tenim una professió que destaca per manegar emocions i necessitem formar-nos en aquest àmbit””

Iñaki Alegría, pediatre a Etiòpia i president de la secció de Metges Cooperadors del CoMB: “No m’agrada dir-me cooperant. Soc pediatre i treballo a Etiòpia com podria estar treballant a Catalunya”

“Si marxem a Etiòpia hem de treballar amb la mateixa excel·lència i amb la mateixa professionalitat amb què treballaríem a Noruega o a Suècia.”

“A l’hospital de Gambo, la COVID-19 va arribar entre epidèmies. El xarampió ja havia col·lapsat del tot l’hospital un any abans i va afectar sobretot els nens.”

El pediatre Iñaki Alegría treballa a l’Hospital de Gambo, situat a una zona rural d’Etiòpia, i n’és el director mèdic. Tot just després d’acabar la residència a l’Hospital de Granollers, va viatjar a diferents països com Hondures, Angola o Senegal i es va formar en cooperació. Les circumstàncies el van portar a Etiòpia, on ha fet gran part de la seva carrera professional. Després d’una primera experiència l’hospital de Gambo, quan encara era resident, l’any 2013, Alegría va crear l’ONGD “Alegría sin fronteres” per ajudar a finançar l’hospital i que ara té endegats diversos projectes a Senegal i Etiòpia. També ha publicat diversos llibres on explica la seva experiència i on posa en qüestió com es planteja la cooperació internacional des dels països rics. Alegría és un ferm defensor de la relació de cooperació en situació d’igualtat entre països i d’assegurar una atenció d’excel·lència, independentment d’on s’exerceixi. Recentment, ha estat elegit president de la Secció de Metges Cooperants del Col·legi de Metges de Barcelona (CoMB).

Continua la lectura de “Iñaki Alegría, pediatre a Etiòpia i president de la secció de Metges Cooperadors del CoMB: “No m’agrada dir-me cooperant. Soc pediatre i treballo a Etiòpia com podria estar treballant a Catalunya””

Gustavo Tolchinsky, metge internista i secretari del CoMB: “El respecte al pacient també passa per establir una normalitat en el respecte a la seva llengua pròpia”

“El professional té el deure de ser sensible amb la llengua i ha d’intentar permetre que el pacient s’expressi en el seu idioma”

“Quan una persona està patint, necessita la llibertat d’expressar-ho de la manera que millor ho pot fer”

“La literatura científica apunta cap al fet que és molt millor i més segur per al pacient quan es pot expressar i pot ser tractat en el seu idioma”

Gustavo Tolchinsky Wiesen (Buenos Aires, 1976) és cap del servei de Medicina Interna a l’Hospital de Badalona i secretari de la Junta de Govern del CoMB. Parlem amb el doctor Tolchinsky, arran d’un article publicat recentment a Medicina Clínica que ell ha escrit conjuntament amb la psiquiatra i també membre de la Junta del CoMB Rosa Calvo i amb el geriatre i president de la Societat Catalana de Geriatria i Gerontologia, Marco Inzitari, sobre la comunicació metge-pacient. I, concretament, sobre la importància de què, en societats com la nostra, on conviuen dues llengües d’ús habitual, els pacients en puguin fer servir la pròpia i que els professionals els entenguin.

Continua la lectura de “Gustavo Tolchinsky, metge internista i secretari del CoMB: “El respecte al pacient també passa per establir una normalitat en el respecte a la seva llengua pròpia””

Sergi Pascual, pneumòleg i mag: “El secret per ser un bon mag és no tenir por i connectar amb la gent”

“La màgia m’ha ajudat molt a l’hora de parlar amb els pacients: sovint trenco l’esquema de la típica visita”

“Es poden fer moltes coses en màgia sense una gran tècnica de mans, però cal conèixer molt bé la psicologia de les persones”

Sergi Pascual Guardia (Sallent, Bages, 1979) treballa com a adjunt al servei de Pneumologia de l’Hospital del Mar, on s’ha especialitzat en EPOC. Però, des que era ben petit, exerceix i exercita també una disciplina ben diferent: la màgia. Parlem amb ell sobre com va començar aquesta afició i com ha anat aprenent trucs nous.

Continua la lectura de Sergi Pascual, pneumòleg i mag: “El secret per ser un bon mag és no tenir por i connectar amb la gent”

Carles Llor, metge de família. Investiga la prescripció adequada d’antibiòtics: “Les resistències als antibiòtics es creen molt ràpidament, però es necessiten anys i panys per reduir-les”

“La població està més assabentada del problema de les resistències antimicrobianes, però encara hi ha alguns pacients que pressionen perquè els prescriguin antibiòtics”

“Necessitem ajuts per fer més recerca en l’atenció primària, perquè els resultats de molts estudis fets a l’hospital no tenen validesa en el nostre àmbit”

“La medicina de família és l’especialitat de les malalties freqüents i això hauria de ser un pol d’atracció per als joves, però crec que és important fer-la molt més clínica i tenir més possibilitats de fer recerca i docència”

Carles Llor és metge de família al CAP Manso de Barcelona i també és coordinador del grup de recerca en infeccions en l’atenció primària de l’Institut Jordi Gol (IDIAP). Llor es dedica principalment a la recerca sobre l’ús i la prescripció adequats dels antibiòtics en les malalties infeccioses que es tracten en l’atenció primària, identificant els subgrups de pacients que realment els necessiten. Evitar que s’incrementin les resistències als antibiòtics és un repte cabdal per a la salut del present i del futur. Amb Llor, no tan sols conversem sobre com es controla la prescripció dels antibiòtics, sinó també sobre la importància de fer recerca en l’àmbit de l’atenció primària.

Continua la lectura de “Carles Llor, metge de família. Investiga la prescripció adequada d’antibiòtics: “Les resistències als antibiòtics es creen molt ràpidament, però es necessiten anys i panys per reduir-les””

Montse Esquerda, pediatra i experta en bioètica: “La professió mèdica ha de ser capaç de mirar cara a cara a la mort”

“Quan va arribar la pandèmia, vaig pensar: “ara sí que parlarem de la mort i de com volem morir”. Però tinc la sensació que tot ha quedat en una estadística”

“Els professionals de les cures pal·liatives fan una feina fantàstica, però plantegen un risc: com que hi ha especialistes de la mort, la resta podem pensar que això ja no ens toca a nosaltres”

Parlar de la mort no és fàcil. Plantejar el nostre adéu o el de les persones que estimem és dolorós i sovint evitem enraonar-hi. Però és una realitat de la qual no podem defugir i, precisament, posant-li paraules fem que sigui menys difícil. Aquesta és la idea de la pediatra i experta en bioètica, Montse Esquerda, qui té present la mort en el seu dia a dia acompanyant nens, adolescents i pares que han patit una pèrdua a través de la Unitat de Dol a Sant Joan de Déu Terres de Lleida. Esquerda ha publicat Hablar de la muerte para vivir y morir mejor (Alienta Editorial, 2022), un llibre imprescindible on analitza com ens afecta el tabú que socialment hem construït al voltant de la mort (també amb els nens) justament quan la cronicitat i la fragilitat són etapes cada cop més llargues i ens demanen prendre decisions: com volem morir, on volem fer-ho, fins on arribar en un tractament i quan és millor parar. Esquerda posa el focus, sobretot, en el rol dels metges i les metgesses i els emplaça, com a professionals, a ser els primers a perdre la por i a parlar sobre la mort amb els seus pacients i a garantir una bona atenció en aquest aspecte. La pediatra també és presidenta de la Comissió de Deontologia del Consell de Col·legis de Metges de Catalunya (CCMC), professora de la Universitat Ramon Llull (URL) i directora de l’Institut Borja de Bioètica-URL.

Continua la lectura de Montse Esquerda, pediatra i experta en bioètica: “La professió mèdica ha de ser capaç de mirar cara a cara a la mort”