Alba Martínez, metgessa de família de referència per a joves migrats: “Com a societat, els hauríem d’estar cuidant i el que fem és maltractar-los. És molt difícil fer-se gran així”

“Tenen molt malestar emocional, sobretot per l’enyor de la figura materna. La inseguretat i el trencament d’expectatives els crea molts problemes que, de vegades, poden derivar en problemes de salut mental”

“Sovint no tenen ningú més i tenen pocs referents, per això aprofiten quan venen al CAP per deixar-se anar i descarregar aquesta motxilla d’emocions que porten a sobre”

“Hi ha determinants socials que van posant en perill la seva salut i passen de ser joves sans a joves amb vulnerabilitats”

Molt a prop del CAP Passeig de Sant Joan de Barcelona hi ha, des de 2017, Dar Chabab, un equipament per a joves migrats i en situació de vulnerabilitat i de carrer. Entre totes dues entitats han construït un pont que assegura que aquests joves tinguin una metgessa que els atén de manera longitudinal i un espai dins del sistema sanitari. Aquesta professional és la metgessa de família Alba Martínez, que té entre els seus pacients els nois i noies que en algun moment han passat per Dar Chabab. Martínez té una àmplia experiència en l’atenció a pacients de procedències diverses i una sensibilitat especial envers aquests joves que han marxat sols dels seus països d’origen i que fan front a una sèrie de dificultats que repercuteixen en la seva salut física i emocional. Els perills del viatge migratori, l’enyor de la mare, el fet de no poder treballar i tenir una font d’ingressos, l’estigma social i el sensellarisme en són alguns exemples. Martínez ens explica com aborden la seva atenció sanitària al CAP en un moment vital complex, com és el de fer-se adult i fer-ho en un entorn sense referents.

Continua la lectura de Alba Martínez, metgessa de família de referència per a joves migrats: “Com a societat, els hauríem d’estar cuidant i el que fem és maltractar-los. És molt difícil fer-se gran així”

Antonia Sambola, cardiòloga i experta en perspectiva de gènere: “La infrarepresentació de les dones als assajos clínics no s’està corregint, és una realitat que continua present”

“S’està fent molta difusió sobre el dolor toràcic, el símptoma principal que apareix quan una persona té un infart: fins fa poc es defensava que les dones pateixen dolor al pit amb menys freqüència que els homes, però s’ha vist que això no és cert”

“Seria molt interessant que a les facultats de medicina s’establís la perspectiva de gènere com a assignatura optativa de les diverses especialitats”

Antonia Sambola Ayala (Barcelona, 1960) és metgessa a la unitat de cures agudes cardiològiques a l’Hospital Vall d’Hebron de Barcelona i presidenta del grup de treball Dones en Cardiologia. Amb ella parlem de la salut cardiovascular de les dones i també de salut amb perspectiva de gènere. 

Continua la lectura de “Antonia Sambola, cardiòloga i experta en perspectiva de gènere: “La infrarepresentació de les dones als assajos clínics no s’està corregint, és una realitat que continua present””

Elena Cases, R2 de psiquiatria i escriptora: “Tenir altres facetes, sobretot a nivell cultural o artístic, potencia molt la professió mèdica”

“Escric des del sentiment, la passió i la pura emoció. És una manera de comunicar-me amb el món i, sobretot, amb mi mateixa”

“Quan parles amb un pacient de salut mental, dos més dos no són quatre: cal voler entendre, aprofundir i anar més enllà”

“Escriure és com la vida, mai saps què passarà”

Elena Cases Rodríguez (Barcelona, 1993) està fent el seu segon any de la residència de Psiquiatria a l’Hospital Benito Menni de Sant Boi de Llobregat i és autora de quatre llibres, el darrer dels quals és Lapislàtzuli (El cep i la nansa, 2021), on aborda, amb un punt de vista feminista i reivindicatiu, les vivències i pensaments d’uns personatges que intenten entendre la seva existència.

Continua la lectura de “Elena Cases, R2 de psiquiatria i escriptora: “Tenir altres facetes, sobretot a nivell cultural o artístic, potencia molt la professió mèdica””

Ana Fernández Arcos, neuròloga experta en son: “No dormir bé està assumit com a normal, però no ens hi hem d’acostumar”

“Passem un terç de la vida dormint i és molt important que aquesta part sigui satisfactòria”

“Malauradament, no tenim temps per fer tot allò que voldríem: sortim tard de la feina, volem tenir més temps per conciliar la vida familiar i personal, més temps d’oci… I anem traient hores al son”

“Hem de tornar a reeducar en què hem de dormir prou per estar bé i funcionar durant tot el dia”

El son és un element fonamental per a la nostra salut, però no sempre hi parem l’atenció que es mereix. Al voltant d’un 30% de la població pateix diverses alternacions del son i, en general, dormim menys hores de les recomanades. Portar un estil de vida atrafegat ens du, sovint, a sacrificar el descans per intentar arribar a tot. Parlem sobre el descans nocturn i la seva importància amb Ana Fernández Arcos, neuròloga i experta en son de la Unitat del Son de l’Hospital de Sant Pau.

Continua la lectura de Ana Fernández Arcos, neuròloga experta en son: “No dormir bé està assumit com a normal, però no ens hi hem d’acostumar”

Mireia Sans, metgessa de família i experta en telemedicina: “La telemedicina no és el futur, és el present”

“Hem de donar als professionals eines correctes, formació, capacitació i espais en les pròpies agendes per a la telemedicina”

“La telemedicina és un acte mèdic i, per tant, ha de complir totes les normes ètiques, deontològiques i legals”

Mireia Sans és metgessa de família i directora assistencial del CAP Comte Borrell – CAPSBE de Barcelona. També és la presidenta de la Secció Col·legial de Metges e-Salut del Col·legi de Metges de Barcelona. Amb ella, parlem de què és la telemedicina, de com fer-ne un ús adequat i segur i de com ha arribat al sistema sanitari per quedar-s’hi.

Continua la lectura de “Mireia Sans, metgessa de família i experta en telemedicina: “La telemedicina no és el futur, és el present””

Iolanda Miró i Vinaixa, una metgessa amb un enfocament divers de la professió: “La pregunta del milió sempre ha estat la mateixa: com és que no estàs fent el que fan tots els metges?”

“De sempre, he tingut sensibilitat per la llengua. Vaig començar amb l’edició de manuals, he fet traduccions de textos mèdics i redacto continguts”

“Jo soc metge, però necessito temps per explicar a què em dedico realment”

La metgessa Iolanda Miró i Vinaixa ha d’agafar aire per explicar a què es dedica professionalment. Si no fa de tot, gairebé. Miró fa assistència al Servei de Reumatologia de l’Hospital CIMA, és redactora i editora de textos mèdics, fa peritatges mèdics, revisa temes de farmacovigilància, col·labora amb el TERMCAT i podríem continuar. Miró va sortir de la clàssica carrera mèdica i va endegar el seu propi camí professional a través de la cura de les paraules. De fet, ara forma part de la junta directiva de Asociación Española de Redactores de Textos Médicos (AERTeM). També ha elaborat materials formatius mèdics i ha fet docència. Amb una sensibilitat innata per la llengua i la medicina, Miró treballa moltes hores en un despatx envoltada de llibres mèdics i de diccionaris que resumeixen les seves dues passions: la medicina i les ganes d’aprendre. Conversem amb ella sobre la capacitat de resiliència, de crear noves oportunitats i de no perdre mai l’entusiasme.

Continua la lectura de “Iolanda Miró i Vinaixa, una metgessa amb un enfocament divers de la professió: “La pregunta del milió sempre ha estat la mateixa: com és que no estàs fent el que fan tots els metges?””

Judith Marín-Corral, responsable del programa d’humanització de les UCIs de Parc de Salut Mar: “Vam donar accés a l’UCI les 24 hores del dia, i no només als familiars adults, també als nens i, fins i tot, a les mascotes”

“La millora de l’estat anímic és fonamental i això ja ho estem quantificant: amb qüestionaris i amb marcadors biològics”

“Les UCIs són unitats amb molta tecnologia, però, un cop ja hem salvat la vida al pacient, ens queda molta feina a fer”

Les Unitats de Cures Intensives (UCIs) són uns espais que sovint ens mirem amb respecte i certa por. Són les unitats hospitalàries on ingressen els pacients més crítics, les visites estan restringides i l’espai resulta fred, ple de màquines i poc amable per als pacients, per als seus familiars i, fins i tot, per als equips sanitaris. Aquesta imatge, però, està canviant una mica. Des de fa uns anys, molts professionals s’esforcen a humanitzar les UCIs introduint-hi petits canvis que acaben suposant grans avenços i beneficis per als pacients. Són les petites grans revolucions que duen a terme equips com el que lidera al Parc de Salut Mar, la metgessa intensivista Judith Marín-Corral, qui ens explica com estan fent de les seves UCIs, tot i el trasbals de la COVID-19, un lloc una mica més acollidor, a la mida de les persones i de les seves necessitats psicoemocionals.  

Continua la lectura de “Judith Marín-Corral, responsable del programa d’humanització de les UCIs de Parc de Salut Mar: “Vam donar accés a l’UCI les 24 hores del dia, i no només als familiars adults, també als nens i, fins i tot, a les mascotes””

Rosa Calvo, psiquiatra infantil i de l’adolescència:  “La pandèmia ha afavorit l’aparició de patologies mentals en infants que abans tenien més factors de protecció”

“Fins ara s’han dedicat recursos a la intervenció en salut mental infantil, però també cal invertir-ne en prevenció”

“Moltes vegades el trastorn mental infantil no es comprèn i es confon amb mala educació”

Rosa Calvo és psiquiatra al Servei de Psiquiatria Infantil i Juvenil de l’Institut Clínic de Neurociència de l’Hospital Clínic de Barcelona. Calvo està especialitzada en la psiquiatria i psicologia de la infància i l’adolescència i conversem amb ella sobre la salut mental dels més joves i també sobre el reconeixement de la Psiquiatria Infantil i de l’Adolescència com a nova especialitat mèdica, ja que, fins ara, havia estat només un itinerari formatiu dins de l’especialitat de Psiquiatria.

Tot i que la norma publicada al BOE l’agost de 2021 no preveu quan aquesta nova especialitat s’incorporarà a l’oferta MIR, els professionals que han realitzat l’itinerari formatiu ja poden sol·licitar el reconeixement de l’especialitat.

Continua la lectura de “Rosa Calvo, psiquiatra infantil i de l’adolescència:  “La pandèmia ha afavorit l’aparició de patologies mentals en infants que abans tenien més factors de protecció””

Clàudia Codina, R3 de Medicina Interna i escriptora: “Tinc el privilegi de tenir una feina on sorgeixen moltes històries”

Clàudia Codina (Mataró, 1994), està al tercer any de residència de Medicina Interna a l’Hospital Vall d’Hebron. Des de fa uns anys, col·labora amb la publicació cultural digital Catorze.cat, on escriu quinzenalment una columna amb històries sobre el seu dia a dia i reflexions personals.

Continua la lectura de “Clàudia Codina, R3 de Medicina Interna i escriptora: “Tinc el privilegi de tenir una feina on sorgeixen moltes històries””

Montserrat Esquerda, presidenta de la Comissió de Deontologia del CCMC: “La medicina ha de trobar el balanç entre allò que és irrenunciable de la professió i allò en què s’ha d’assemblar i adaptar al seu temps”

“La medicina catalana ha estat capdavantera i molt avançada i el nostre Codi de Deontologia reflecteix aquest tarannà”

“Els metges també tenim l’obligació de transmetre informació veraç i contrastada i de lluitar contra les fake news i la desinformació”

Montserrat Esquerda és presidenta de la Comissió de Deontologia del Consell de Col·legis de Metges de Catalunya (CCMC) des que es va constituir, l’any 2020. La doctora Esquerda exerceix també com a pediatra a l’Hospital Sant Joan de Déu Terres de Lleida i és directora general de l’Institut Borja de Bioètica. Amb ella parlem de la importància i el valor que té per als metges i metgesses el Codi de Deontologia i, en concret, del Codi del CCMC, recentment actualitzat després d’un intens procés participatiu.

Continua la lectura de “Montserrat Esquerda, presidenta de la Comissió de Deontologia del CCMC: “La medicina ha de trobar el balanç entre allò que és irrenunciable de la professió i allò en què s’ha d’assemblar i adaptar al seu temps””