“S’està fent molta difusió sobre el dolor toràcic, el símptoma principal que apareix quan una persona té un infart: fins fa poc es defensava que les dones pateixen dolor al pit amb menys freqüència que els homes, però s’ha vist que això no és cert”

“Seria molt interessant que a les facultats de medicina s’establís la perspectiva de gènere com a assignatura optativa de les diverses especialitats”

Antonia Sambola Ayala (Barcelona, 1960) és metgessa a la unitat de cures agudes cardiològiques a l’Hospital Vall d’Hebron de Barcelona i presidenta del grup de treball Dones en Cardiologia. Amb ella parlem de la salut cardiovascular de les dones i també de salut amb perspectiva de gènere. 

T2 Ep. 2 “De música al quiròfan i perspectiva de gènere” – Hipòcrates en pijama

Joan Valls, metge resident de pediatria, toca el violí des dels sis anys i ens explica com ha fet que aquestes dues vocacions es complementin, per exemple, interpretant peces en quiròfans i sales d’espera. Amb la cardiòloga Antònia Sambola parlem de medicina amb perspectiva de gènere i, més concretament, de salut cardiovascular de la dona. Tanquem amb un episodi ben curiós que reconstrueix Xavier Sierra i que va tenir lloc al segle XIX a l’antic hospital de la Santa Creu amb el doctor Joan Giné i Partagàs com a protagonista.

Darrerament se sent parlar molt més de salut amb perspectiva de gènere. És una realitat o encara és una assignatura pendent?

És una assignatura pendent, perquè les dones encara continuem estant bastant oblidades dintre del sistema sanitari. No es contemplen les diferències biològiques, ni psicosocials, ni d’altres relacionades amb la presentació clínica d’algunes patologies, ni tan sols tampoc amb el pronòstic ni el tractament, on hi ha diferències clarament descrites entre homes i dones. Això és una realitat que no s’ha tingut en compte en els llibres de text de medicina, tot i que sembla que ara sí hi ha una sensibilitat sobre aquest tema, perquè les dones, no cal oblidar-ho, som més del 50 % de la població general.

Hauríem de parlar de salut de la dona o de salut de les dones, en plural? També hi ha altres condicionants, com els socials.

Sí, és cert que hi ha condicionants socials, però també hi són en els homes. És evident que la classe socioeconòmica, el nivell cultural, la raça o ètnia i altres elements com l’edat són factors condicionats que es manifesten de diferent manera tant en els homes com en les dones. Per tant, crec que és més adient parlar de la salut de la dona en general, com es parla de la salut de l’home.

Quines són les principals especificitats de la salut de la dona que la medicina hauria obviat, especialment, en la seva especialitat, la cardiologia?

En cardiologia, s’obvien els diferents factors de risc cardiovascular que estan absolutament lligats al sexe. Per exemple, passa amb els factors lligats a la maternitat, com l’aparició de la diabetis gestacional, la hipertensió durant l’embaràs o el fet de tenir un part prematur, que s’ha vist que és un factor de risc per desenvolupar una malaltia cardiovascular. També passa amb la menopausa, que comporta un augment de lípids com el colesterol o els triglicèrids, i amb altres alteracions com la depressió i l’ansietat, que també són factors de risc cardiovascular més específics per a les dones. Quant a la presentació de mecanismes fisiopatològics, és a dir, els que produeixen les pròpies malalties, també hi ha unes certes diferències entre homes i dones que no s’han tingut en compte. Això influeix a l’hora d’establir el diagnòstic i el tractament. El tractament és essencial per provocar que una malaltia es pugui curar o, si més no, atenuar per millorar la qualitat de vida dels pacients, homes i dones, que la pateixen. En aquest sentit, als assajos clínics que es fan abans d’autoritzar un medicament, molt sovint no s’ha tingut en compte que hi hagi participat un percentatge suficient de dones, i aquest és inferior al 30 %. I, malgrat això, els resultats s’han extrapolat tant a homes com a dones.

Aquesta infrarepresentació de les dones als assajos clínics s’està corregint?

No s’està corregint, continua estant present i és una realitat. Hi ha molts efectes adversos que poden tenir alguns fàrmacs sobre les dones i que no es coneixen o s’han vist més tard perquè no s’hi ha tingut en compte una representació adequada i proporcional de dones i homes. És evident que la superfície corporal, per exemple, és diferent: les dones són més petites que els homes. També l’eliminació i extracció dels medicaments per part del metabolisme són diferents entre els homes i les dones.

Durant molt de temps hem sentit que la simptomatologia que avisa en el cas d’un infart de miocardi és força diferent en les dones i poc coneguda. És així?

Afortunadament, això ja no és així. S’està fent molta difusió sobre el dolor toràcic, que és el símptoma principal que apareix quan una persona té un infart. Fins ara, s’havia defensat i divulgat que el dolor és diferent entre homes i dones i que les dones pateixen dolor al pit amb menys freqüència que els homes. Això ja s’ha vist que no és cert. Recentment s’han publicat unes guies de pràctica clínica on es recullen les recomanacions globals d’un equip d’experts i es posen a coneixement de tots els professionals, com cardiòlegs i metges d’urgències, per tal de diagnosticar i tractar adequadament les malalties. En aquestes guies sobre l’infart, s’ha vist que el dolor toràcic acostuma a ser similar, pràcticament igual, entre homes i dones. El que passa és que les dones acostumen a tenir més símptomes addicionals, com nàusees, vòmits, mareig, malestar general o més sudoració. Però el dolor al pit és molt similar.

Està bé aclarir-ho, sobretot perquè durant anys s’havia estès que els símptomes eren molt diferents…

Sí, és una falsa creença que s’està intentant desmuntar des d’un punt de vista molt científic i emparat en publicacions, tot i què segueix present en la premsa popular i entre alguns professionals sanitaris.

Creu que la manca de perspectiva de gènere en salut té a veure amb la bretxa de gènere professional, que provoca que hi hagi menys metgesses decidint línies d’investigació o liderant equips?

Estic absolutament d’acord. És evident que actualment, en medicina, el nombre de dones supera al d’homes, més del 60% dels estudiants són dones, i als centres sanitaris hi ha un nombre molt important de metgesses. Malgrat això, els que tenen poder, posicions i càrrecs de decisió, tant assistencials com acadèmics, continuen sent majoritàriament els homes. Això té molt a veure amb com es decideixen les línies d’investigació i com s’apliquen els diagnòstics, els tractaments i també la formació que es dona als estudiants de medicina i als residents de les diverses especialitats. Seria molt interessant que des del món acadèmic i les facultats de medicina tinguessin la possibilitat d’establir una assignatura optativa com la perspectiva de gènere integrada a les diferents especialitats mèdiques, des de l’oftalmologia a la cardiologia o la neurologia, perquè la dona és la gran oblidada als llibres de text. Encara avui, en ple segle XXI, es parla de les dones com a una població especial en articles científics publicats aquest mateix any i que estan destinats al diagnòstic i tractament de malalties cardiovasculars.