El Dr. Juli de Nadal feia temps que tenia planejat què faria quan es jubilés. Ara, amb més temps lliure, treballa amb un dels col·lectius de persones més vulnerables. Participa des de fa dos anys en el programa de voluntariat a les presons de l’entitat Justícia i Pau i ajuda reclusos a preparar la seva sortida i facilitar la seva reinserció social. El programa està implantat a les presons de Brians (sobretot a Brians 2), Lledoners i Centre Penitenciari de Dones de Barcelona (més conegut com a Wad-Ras).
Per als presos, la sortida en llibertat pot esdevenir un moment traumàtic. És comú que a les presons es fantasiegi sobre com serà la vida fora, però la realitat és molt més complicada. Els presos han de fer front a l’estigma social i la burocràcia i han de tornar a fer-se un lloc a la societat amb totes les dificultats que comporta: trobar feina, habitatge… És en aquest moment que els voluntaris de Justícia i Pau els donen la mà per guiar-los a un món més enllà dels murs i de la rutina de la presó. Continua la lectura de “Dr. Juli de Nadal, voluntari penitenciari: “La idea que el pres és dolent s’ha de desfer com sucre a l’aigua””



L’1 d’octubre de 2018, els doctors Jaume Canet i Enric Cáceres tornaven a casa després de quatre mesos de travessa pels Pirineus, un repte al qual van decidir fer front per tancar una etapa de la seva vida i començar una de nova: la jubilació. Han caminat 2.300 quilòmetres en 100 etapes (en realitat, en van ser 101), des de la Mediterrània fins al Cantàbric, anant pel vessant pirenaic de francès i tornant per l’espanyol. Aquestes 100 fites els han permès pensar i reflexionar sobre els seus camins vitals i professionals. Tant el Dr. Canet, anestesiòleg a l’Hospital Universitari Germans Trias i Pujol; com el Dr. Cáceres, traumatòleg a l’Hospital Universitari Quirón Dexeus, tenen moltes ganes de tenir més temps per dedicar-se als seus, per gaudir de la muntanya i sobretot, per no tenir pressa.
La medicina és una professió plena de particularitats, també en l’àmbit laboral. A diferència de moltes professions, en medicina rebre la pensió de jubilació és compatible amb l’exercici de la medicina privada. Aquest fet només està previst en vuit professions i, en aquest grup, a banda dels metges, hi són els advocats, arquitectes, aparelladors, enginyers industrials, gestors administratius i procuradors de tribunals.
Les malalties cardiovasculars són la primera causa de mort a tot el món. La medicina – als països rics – està aconseguint disminuir la mortalitat, però la supervivència no sempre va acompanyada de qualitat de vida. Segons dades de 2015, als EUA, s’ha aconseguit prolongar la vida uns sis anys per a aquest tipus de malalties. No obstant això, la despesa econòmica per augmentar aquesta supervivència és enorme, fins al punt que els economistes la qualifiquen d’insostenible.
Als
Una de les qüestions que es posa sobre la taula en el moment de la jubilació és si és possible compatibilitzar la pensió de jubilació amb l’activitat per compte propi. Per respondre aquesta pregunta és important entendre abans algunes de les peculiaritats que presenta la professió mèdica en aquest àmbit respecte a d’altres professions. Fernando Valverde, responsable de l’Assessoria Laboral de Mediconsulting, ens les explica en el
Quan pensem en la jubilació, l’aspecte econòmic és una de les coses que més ens preocupa. En part, perquè el sistema públic de pensions està constantment en qüestió i també perquè no podem preveure quines necessitats econòmiques tindrem en el futur.
Per a molts dels que s’hi dediquen, la Medicina és més que una professió. És un estil de vida. Tal com explica l’expert en Gerontologia Social, Josep de Martí, “ser metge és una cosa que se sent molt a dins” i això marca gairebé tots els vessants de la persona, fins i tot la manera com es planteja la jubilació. I és que, per a aquests professionals tan vocacionals, assumir aquesta nova etapa de la vida pot suposar un daltabaix important.