És possible compatibilitzar la pensió de jubilació amb l’activitat privada, però no en tots els casos
La medicina és una professió plena de particularitats, també en l’àmbit laboral. A diferència de moltes professions, en medicina rebre la pensió de jubilació és compatible amb l’exercici de la medicina privada. Aquest fet només està previst en vuit professions i, en aquest grup, a banda dels metges, hi són els advocats, arquitectes, aparelladors, enginyers industrials, gestors administratius i procuradors de tribunals.
Aquesta particularitat prové dels anys 70, quan es va crear el Règim Especial de Treballadors Autònoms (RETA) per a comerciants i industrials. Moltes professions que es van quedar fora d’aquest règim van anar demanant-hi la inclusió, però aquests vuit col·lectius es van acollir a les Mutualitats de Previsió Social Col·legial que oferien els seus col·legis professionals. D’aquesta manera, en lloc de cotitzar a la Seguretat Social es pagava una assegurança integral per a Metges d’Exercici Lliure conegut com a MEL o Mutual Mèdica.
A partir del 1995, van haver-hi canvis en la normativa i els metges que treballaven per compte propi van començar a escollir entre donar-se d’alta al RETA i cotitzar a la Seguretat Social o acollir-se al MEL. Aquesta decisió resulta decisiva, sobretot si entre els plans del professional està continuar en l’exercici privat després de la jubilació de la sanitat pública. La norma general diu que (amb algunes petites excepcions) el cobrament de la pensió és incompatible amb cotitzar a la Seguretat Social. Així doncs, com que el règim MEL no paga a la Seguretat Social, es pot compaginar sense problemes el 100% de la jubilació i continuar exercint la medicina de manera privada. En canvi, si el metge està donat d’alta al RETA, això no és possible.
Aquesta és potser la diferència més important entre el RETA i el MEL. Cal conèixer bé les especificacions perquè en el moment que un professional es dona d’alta com a treballador per compte propi ha d’escollir règim. I cal tenir en compte que, tot i que es pot canviar de MEL a RETA, és impossible passar de RETA a MEL.
Com compatibilitzar la pensió i el treball si estem donats d’alta com autònoms
Les normes en relació a la jubilació van evolucionant i ofereixen algunes maneres limitades de compatibilitzar la pensió amb l’exercici. En veiem algunes:
- Des del 17 de març de 2013 les persones que arriben a l’edat de jubilació amb dret al 100% de la pensió per jubilació poden seguir cotitzant a la Seguretat Social, cobrant el 50% de la pensió. I pagant, a més a més, un 8% de quota solidària i un 3,3% de cobertura d’incapacitat temporal.
- Des de l’1 de gener de 2018 es preveu la jubilació activa, segons la qual es pot compatibilitzar el 100% de la jubilació (i no només el 50%) si es contracta una persona. La norma no especifica que aquesta contractació hagi de ser a jornada completa.
- Es planteja també una jubilació flexible. És a dir, es pot compatibilitzar la pensió de jubilació amb un treball a temps parcial amb una jornada entre 20 i 30 hores setmanals. En aquests casos, la Seguretat Social detrau un percentatge de la pensió en relació a les hores treballades, que pot ser entre un 50% i un 75%.
- La norma també inclou la jubilació parcial, que permet reduir la jornada de treball i cobrar parcialment la pensió de jubilació durant els quatre anys anteriors a l’edat de jubilació. Alhora, l’empresa contracta una persona de relleu que cobreix la resta de la jornada. Aquesta possibilitat s’havia utilitzat molt amb l’antiga llei, però la nova comporta unes exigències més desfavorables per a les empreses, el que dificulta que s’arribi a un acord entre el professional i el treballador. Abans, l’empresa només cotitzava pel professional per les hores treballades i amb el canvi de llei ho ha de fer al 100%, a més de fer-ho per la persona de relleu.
- La jubilació també pot ser anticipada. Es pot avançar l’edat de jubilació dos anys, sempre que s’hagin cotitzat els 35 exigits. Però per cada any que s’anticipi es restarà un 8% anual.
Riscos a tenir en compte
L’actual llei de pensions del 2 d’agost de 2011 permet als jubilats treballar per compte propi de manera esporàdica, sempre que els ingressos no superin el Salari Mínim Interprofessional (SMI) anual. Cal anar molt amb compte, perquè, si es treballa de manera habitual, el professional haurà de donar-se d’alta com autònom, independentment dels seus ingressos.
Complements de la pensió
Les pensions també poden tenir un complement si es donen dos supòsits. El complement de demora premia amb entre un 2% i un 4% si es continua treballant arribada l’edat de jubilació en funció dels anys treballats. D’altra banda, les dones poden rebre un plus en reconeixement a la seva contribució al creixement demogràfic en relació al nombre dels fills que hagin tingut. Aquest complement és del 5% per dos fills, d’un 10% per tres fills i d’un 15% per quatre o més. I es redueix a la meitat en cas que se superi la pensió màxima.
Encara que sembli lluny, la jubilació és una etapa que s’ha de planificar com més aviat millor. Si, a més, el professional decideix treballar per compte propi totalment o parcial, o preveu fer-ho en el futur, ha de conèixer bé les diferències entre els règims RETA i MEL abans de prendre cap decisió.
El Col·legi posa a disposició dels seus col·legiats un servei d’assessoria laboral i ofereix cursos de preparació a la jubilació que aborden aquesta etapa des de els seus diferents vessants (laboral, econòmic i emocional).
El passat 30 de maig, el CoMB va organitzar la xerrada “Temes legals per compaginar activitat pública i privada” a l’Hospital Comarcal de l’Alt Penedès, amb Fernando Valverde, responsable de MediConsulting, l’assessoria laboral del Col·legi; i Mayka Sanchez, directora de vendes de Medicorasse, la corredoria d’assegurances col·legial. A continuació, us mostrem el contingut de la mateixa.
2 thoughts on “Compaginar activitat pública i privada (1): El metge i la seva jubilació, una relació diferent de la resta de professions”