Testaments: Planifiquem el nostre llegat per evitar conflictes ara i en el futur

Als tallers i seminaris de preparació per a la jubilació que ofereix el Programa de Protecció Social del Col·legi es tracten molts aspectes, des de l’emocional a l’econòmic, sempre des de la perspectiva de les particularitats dels metges. La planificació legal del llegat que deixarem quan ja no estiguem és un dels temes que no es poden deixar de banda.

Les herències poden provocar molts malts de caps: disputes familiars, de vegades insalvables, o problemes financers degut als impostos. Aquests problemes es poden solucionar o alleugerir amb un testament ben pensat. L’advocat, Alejando Ebrat, president de la Secció de Dret de l’Il·lústre Col·legi d’Advocats de Barcelona, explica als tallers què cal tenir en compte i com planificar el nostre llegat.

Quan fer el testament i com

Sense tabús, Ebrat recomana fer testament des del moment en què es tingui un bé. Consultar primer amb un advocat ens pot ajudar a dissenyar i programar l’herència amb la vista posada en possibles problemes amb els fills i en els impostos. A l’hora de repartir és molt important individualitzar els béns i confeccionar-ne lots. Sol ser comú deixar-ho tot en un bloc perquè tothom tingui el mateix. Però això és un error, diu Ebrat, perquè llavors els fills s’han de posar d’acord per a qualsevol moviment i acaba sent una font de conflictes.

Quan arribi el moment “els hereus no han de poder pensar ni decidir. Cal que tot estigui ben mastegat i ordenat”, afirma l’advocat. I si així i tot, es preveuen problemes, és recomanable nomenar una persona encarregada de complir la voluntat del testador, és a dir, un marmessor.

D’altra banda, Ebrat desaconsella fer donacions en vida, perquè s’han de pagar molts impostos. En tot cas, si es fa, Ebrat recomana que siguin diners i no béns immobles. Hisenda interpretaria aquesta donació com una venda i hauríem de pagar els impostos relatius als beneficis suposats.

Quins són els temes més conflictius a les herències i com solucionar-los

  • Herències sense testament. És el que més problemes provoca, perquè llavors són els fills els que s’han de posar d’acord. A Catalunya, tenen dret a la legítima (una quarta part que es reparteix entre tots). Alhora, el cònjuge té dret a l’usdefruit. Normalment, els fills no solen reclamar la legítima mentre un dels pares viu, però pot passar i es poden crear conflictes i circumstàncies força desagradables.
  • Les herències enverinades. Són aquelles en les quals hi ha més deutes que el propi caudal de l’herència. Si el testament és fa a favor dels fills, cal avisar-los. Per evitar assumir els deutes, aquests haurien de fer una acceptació expressament a benefici d’inventari, que implica que la responsabilitat de l’hereu pels deutes del difunt queda limitada a l’import dels béns de l’herència.
  • Els testaments d’última hora. Una persona pot ser víctima d’una captació de la voluntat i ser enredada per fer un canvi de testament en l’últim moment. A Catalunya, es pot evitar, perquè existeix el Pacte Successori, que és irrevocable.
  • Els drets de cònjuge viu. Moltes vegades els vidus/es no coneixen els seus drets. Entre alguns, hi ha, per exemple: la quarta vidual, que dóna dret fins a una quarta part de l’herència; el dret a l’usdefruit; o l’any de plor, que és el dret a estar durant un any a la casa.
  • “No vull que hereti el meu gendre o nora”: Aquest és un dels problemes clàssics que es troba Ebrat, afirma, i que es poden solucionar amb un bon testament. En aquest cas podem acudir al fideïcomís, una sèrie de “traves” que es poden posar a la disposició de l’estil de: “ho has de preservar perquè passi als nets”, “no li ho pots regalar a la teva parella”, etc.
  • Les parelles de fet. A Catalunya, quan dues persones estan més de dos anys empadronades al mateix habitatge es consideren parella de fet. Així, passats aquest dos anys, adquireixen els mateixos drets que un cònjuge. Sense testament, aquesta “parella” pot passar per davant dels germans del difunt a l’hora de rebre l’herència. Pot tenir efectes positius o negatius. Cal, però, ser-ne conscient.

Si esteu interessants i voleu ampliar la informació, podeu veure el vídeo complet de la xerrada de l’advocat Alejandro Ebrat.

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s