“Quan arriba a aquesta etapa de la vida, la dona té el mateix risc cardiovascular que l’home. La manca d’estrògens deteriora les artèries. Cal fer-ne prevenció”
“Si la pacient no parla de la seva vida sexual, se li ha de preguntar. S’ha de trobar bé en tots els aspectes”
Missy Guinot Gasull (Barcelona, 1957) és especialista en ginecologia i obstetrícia i responsable de la Unitat de Menopausa de l’Hospital de Sant Pau. Amb ella, parlem sobre la menopausa i sobre com ha anat canviant amb el temps la percepció social i clínica d’aquesta etapa, sobretot, per part de les mateixes dones.
“Constantment ensopegava amb còmics que parlaven sobre medicina o experiències de malalties. En un moment donat, vaig descobrir que allò tenia un nom: medicina gràfica”
“Tots els que fem difusió del còmic i del manga ho fem perquè ens agrada i perquè creiem que és important fer divulgació cultural.”
La infografia és la part de medicina gràfica que més podem incorporar en el nostre dia a dia. La informació visual pot ser una manera de connectar molt millor amb els nostres pacients
Mònica Rex és resident de segon any de Medicina de Família i Comunitària al CAP Molí Nou de Sant Boi de Llobregat (ICS, AP Metropolitana Sud). També és llicenciada en Filosofia i Lletres. Compagina la medicina amb la seva gran afició des que és adolescent: el manga i el còmic en general. Aquesta metgessa assessora, a més, autors que volen tractar conceptes mèdics als seus còmics, col·labora com a redactora al weblog col·laboratiu especialitzat en aquest gènere Zona Negativa i també té el seu propi podcast, ‘Tramas Resueltas’. Hi conversem sobre com fa divulgació d’aquest gènere a la xarxa i sobre un concepte relativament recent que està agafant embranzida, la medicina gràfica, un gènere que tracta la medicina des de tots els seus àmbits, sobretot des de l’experiència personal dels pacients.
“Sovint diem que ens posem en la pell dels pacients, però fins que no ho vius de veritat, no ho sents”
“Per a qualsevol persona que tingui una professió, la música és un refugi per desconnectar del dia a dia. Els metges veiem moltes coses que costen de digerir”
“En un moment de la meva vida, vaig haver de deixar la música durant sis mesos i creia que em tornava boig. La necessitava”
Andreu Gabarrós Canals (Caldes de Montbui, 1967) és cap del Servei de Neurocirurgia de l’Hospital Universitari de Bellvitge i un dels professionals més reconeguts en aquest sector. El doctor Gabarrós també és compositor, lletrista, teclista i vocalista de la banda de rock Dorigen, amb la qual ha liderat La Simfonia dels Herois, un projecte musical en el qual participen pacients que han patit un tumor cerebral. Aquesta iniciativa s’ha materialitzat en un disc, un documental i un concert de presentació que se celebrarà l’11 de maig al Teatre Joventut de L’Hospitalet de Llobregat i on hi participaran diversos artistes de renom. Les entrades es poden adquirir en aquest enllaç, i també s’ha habilitat una fila zero per poder col·laborar-hi, accessible al següent enllaç. Tota la recaptació del concert es destinarà a la investigació en tumors cerebrals.
“La robòtica està aquí per quedar-se i hi haurà robots a tots els hospitals. Ajuden a fer fàcil el difícil”
“D’aquí a uns anys, hi haurà un moment que el robot et dirà ‘estàs segur que vols fer això?’, igual que els sistemes dels cotxes o els avions”
“La gent jove té un aprenentatge amb la manipulació de videojocs que es nota. No és el mateix quan ensenyes a algú de 50 anys que quan ensenyes a algú de 30”
Eloy Espín Basany (Barcelona, 1966) és cirurgià digestiu i cap de secció a l’Hospital Universitari Vall d’Hebron, on coordina la Unitat de Còlon i Recte del Servei de Cirurgia General. El doctor Espín és un dels més grans experts en cirurgia robòtica del nostre sistema sanitari i amb ell parlem sobre el present i el futur d’aquesta tècnica.
“Quan vam arribar a la zona, vam quedar molt parats amb la qualitat de la sanitat turca. Potser l’havia infravalorat”
“A l’hospital de campanya no hi ha tantes categories. Ens és igual posar una piqueta i aixecar una tenda que ajudar un ginecòleg a portar un nen al món”
“L’idioma ens ha limitat molt la comunicació amb la gent, però, alhora, també ens ha fet de protecció emocional”
El 6 febrer de 2023, diverses regions de sud-est de Turquia, nord de Síria i el Kurdistan va patir un fort terratrèmol de magnitud 7,8 i una rèplica, hores després, de 7,5. Les conseqüències van commocionar tot el món. Aquests dos sismes i les posteriors rèpliques van causar més de 100.000 morts, nombrosos ferits i greus danys materials i estructurals. La traumatòloga del Consorci Sanitari de l’Alt Penedès-Garraf (CSAPG), Alícia Gargantilla, va ser una de les metgesses que s’hi van desplaçar amb el dispositiu START (Equip Tècnic Espanyol d’Ajuda i Resposta en Emergències) de l’Agència Espanyola de Cooperació per donar assistència a les víctimes del terratrèmol. Gargantilla va treballar durant dues setmanes a l’hospital de campanya que es va muntar a la població d’Iskenderun, en una zona costanera de Turquia molt propera a la frontera amb Síria. Ens ha explicat la seva experiència.
“Parlo de sis escriptors que van patir la tuberculosi i de com això els va canviar. Els sis autors són molt diferents, però tenen en comú les ganes de viure i l’objectiu vital d’acabar l’obra que tenien entre mans”
“Els metges donem un diagnòstic i qui el rep passa a ser un malalt per al sistema. Però les persones no només són malalts. Tendim a posar-ho tot en caixetes, però la vida no és així”
“El pacient és un tot. És una persona que està malalta i el sistema no ens permet aprofundir-hi. No hi ha temps. Això fa les relacions més fredes i ens empobreix”
Ada Klein Fortuny és el pseudònim d’una metgessa experta en malalties infeccioses que també escriu i que prefereix mantenir l’anonimat. Té un gran sentit de l’humor, com es pot entreveure al seu compte de Twitter, i, sota aquest pseudònim, ha publicat el seu primer llibre, l’assaig La plaga blanca (L’Altra Editorial en català i Consonni en castellà), on recull com van conviure sis escriptors de finals del segle XIX i principis del XX amb la tuberculosi i com aquesta circumstància va afectar les seves vides i obres. Els protagonistes són Anton Txékhov, Frank Kafka, Katherine Mansfield, Joan Salvat-Papasseit, Paul Éluard i George Orwell. Tots connectats pel fil invisible de la malaltia. Per documentar-s’hi, Klein ha estat investigant els arxius personals dels autors, bàsicament diaris i correspondència. La manera com aquests autors universals van afrontar el llavors fatídic diagnòstic de tuberculosi ens ha portat a reflexionar amb Ada Klein sobre com els metges i metgesses miren i es relacionen amb els pacients avui en dia.
“La bronquiolitis és la causa més freqüent d’ingrés en serveis d’urgències pediàtriques. Per sota dels 3 mesos, hi ingressen el 50% dels nadons afectats perquè el risc de complicacions és important”
“L’hivern 2022-23 ha estat un dels més forts, sense dubte. L’epidèmia de bronquiolitis va arribar abans i amb molta intensitat. Hem intentat analitzar-ho i hi ha diferents teories”
Carles Luaces Cubells (Barcelona, 1959) és pediatre i cap d’urgències de l’Hospital Sant Joan de Déu d’Esplugues de Llobregat. El doctor Luaces ens parla dels virus respiratoris infantils que cada hivern causen epidèmies de bronquiolitis entre la població pediàtrica, especialment entre els nadons, i sovint arriben a col·lapsar els serveis sanitaris, com ha passat l’hivern 2022-23.
“M’agrada molt la medicina i crec que soc millor metgessa que cantant”
“Quan estàs actuant, el moment és teu i treus totes les emocions. Cantar em retorna l’equilibri emocional que necessito per tenir una bona salut mental i exercir la meva professió.”
“En l’últim concert el guitarra de la banda va patir un infart a l’escenari. Tots els meus companys anestesiòlegs van pujar a l’escenari i el vam tornar a la vida”.
A la vida hi ha moments en què hem de prendre decisions importants que impliquen renúncies. En el cas de l’anestesiòloga i vicepresidenta de la Junta del CoMB, Elvira Bisbe, va haver d’escollir entre dues carreres professionals: la medicina o la música. Es va imposar la medicina i no se’n penedeix, però no ha pogut -ni pot- deixar la seva passió pel rock i el blues. Bisbe és la vocalista de dues bandes, Jonibegut i d-Contraband, on hi fa de frontwoman. Sempre ha format part de bandes i, fins i tot, va enregistrar un disc en solitari amb projecció internacional. El cant és una afició que li ve de família i que li permet gaudir i mantenir l’equilibri emocional que necessita per fer de metgessa. A l’escenari ha viscut situacions de tots els colors, però, per sort, sempre hi ha algun metge entre el públic.
“La medicina no funciona sense empatia personal. Cal posar-se al lloc de l’altre, això m’ha ajudat molt com a dramaturg”
“M’agrada molt l’emoció del moment en què s’aixeca el teló i veus que els personatges viuen”
Ramon Gomis de Barbarà (Reus, 1946) és un dels especialistes en endocrinologia més reconeguts de casa nostra i també internacionalment. Professor emèrit de la Universitat de Barcelona (UB), investigador emèrit de l’Institut de Recerca IDIBAPS i director dels Estudis de Salut de la Universitat Oberta de Catalunya. (UOC) Però, de manera paral·lela a aquest vessant acadèmic i professional, ha desenvolupat també una prolongada i prolífica activitat literària com a autor i director teatral. Parlem amb ell sobre quins trets defineixen la seva carrera com a dramaturg i on creu que rau la màgia del teatre.
“Amb el Codi ictus vam aconseguir portar els pacients a un hospital l’abans possible i vam passar d’un 1% de candidats als tractaments de reperfusió a més d’un 25%.”
“Per sort, l’esperança de vida cada cop és més alta. I, si envellim, la prevalença de l’ictus és més alta. Però hi ha una cosa molt important: cada cop hi ha més supervivència i els pacients surten millor dels hospitals. Això fa que al carrer també se’n parli més”.
“Encara que els senyals siguin transitoris, pot ser un ictus. No hem de deixar-ho passar i hem de trucar al 112 o al 061.”
El neuròleg Pere Cardona és director de la Unitat d’Ictus i del Programa Neurovascular a l’Hospital de Bellvitge i coordinador del projecte Strack. Aquest programa es va impulsar l’any 2021 des d’aquest l’hospital i treballa conjuntament amb l’atenció primària de la seva l’àrea sanitària per millorar el seguiment de les persones que han superat un ictus i prevenir-ne la repetició. Aquest projecte es desenvolupa a través d’una aplicació mòbil que permet la monitorització i l’autocontrol per part dels pacients d’un seguit de paràmetres fonamentals, com ara la pressió arterial o la freqüència cardíaca i també incorpora exercicis de rehabilitació. Amb Cardona, conversem sobre l’ictus, sobre quins beneficis aporta al pacient el projecte Strack i, sobretot, sobre l’abans i el després del Codi ictus, el protocol d’atenció urgent implantat des de 2005 a tot Catalunya.
El blog del teu col·legi professional 