La impressió 3D s’ha convertit en els darrers anys en una gran alternativa per a la medicina regenerativa. Amb aquesta tecnologia els professionals sanitaris poden reproduir de forma molt precisa i sofisticada parts del cos humà en tres dimensions amb diferents finalitats, com ara preparar de forma molt més acurada intervencions quirúrgiques de gran complexitat o generar pròtesis per substituir parts sòlides com ossos i dents. La tecnologia i la medicina, però, avancen a un ritme vertiginós i la recerca científica ja parla de bioimpressió: cèl·lules mare, vasos sanguinis, teixits humans o fins i tot òrgans complets que podran integrar-se en el cos del pacient amb totes les seves capacitats funcionals.

Tot i que la introducció de la impressió tridimensional és relativament recent en el camp mèdic, les impressores en 3D existeixen des dels anys 80. El creador d’aquests equipaments va ser el nord-americà Charles W. Hull, qui va imprimir per primer cop un objecte en tres dimensions l’any 1983. Les aplicacions en Medicina d’aquesta tecnologia comencen a donar-se a finals dels anys 90 i principis del 2000 als Estats Units i Europa i es poden diferenciar tres grans tipus.

Una de les aplicacions més esteses és la d’utilitzar la impressió 3D per estudiar i planificar minuciosament intervencions quirúrgiques molt complexes. Així s’imprimeix una rèplica exacta de la zona que s’ha d’operar i amb aquest model real els metges poden practicar la intervenció fins trobar la manera més òptima d’actuar. Això és precisament el que va fer un equip de cirurgians de l’Hospital Sant Joan de Déu en col·laboració amb la Fundació CIM per extirpar un neuroblastoma a un nen de 5 anys.

L’equip de la Fundació CIM, vinculada a la Universitat Politècnica de Catalunya-Barcelona Tech, va reproduir el tumor i els òrgans vitals del nen en tres dimensions a partir de les dades d’una tomografia computeritzada i d’una ressonància magnètica. El model es va elaborar amb diferents materials recreant amb la màxima fidelitat els teixits tous sobre els que els cirurgians havien d’intervenir. Gràcies a la planificació prèvia amb el model en 3D, es van poder optimitzar el temps de la intervenció i el mètode, així com reduir els riscos, i l’operació va ser tot un èxit.

En aquest sentit, la reproducció de models exactes en 3D també és idònia en educació mèdica, ja que permet que els estudiants i els metges joves puguin practicar amb recreacions i escenaris reals i no amb models virtuals.

La segona aplicació més comú de la impressió tridimensional és la creació de tot tipus de implants i pròtesis. Des dels models més complexos i sofisticats, com ara pròtesis de mans o cames, fins els més comuns, com els implants dentals o els coclears. Amb la tecnologia 3D es poden aconseguir pròtesis completament personalitzades i adaptades a les necessitats del pacient. A més, també és un mètode que permet reduir costos i temps de producció.

En darrer lloc, parlem de la bioimpressió, un dels majors reptes que planteja la tecnologia i que està en ple desenvolupament. Aquesta funcionalitat permetrà obtenir òrgans complets, funcionals i compatibles a partir de les cèl·lules dels pacients. El més lluny que s’ha arribat ara per ara és a crear teixit hepàtic i petits fetges a partir de diferents tipus de cèl·lules. El resultat ha estat un teixit amb capacitat de produir proteïnes com l’albúmina i reproduir una petita xarxa de vasos sanguinis.

Malgrat aquests avenços, els científics creuen que fins d’aquí uns 30 anys no s’aconseguirà imprimir òrgans tan complexos com el cor i implantar-los en el cos humà. Tot i així, la impressió 3D és una de les grans esperances de la Medicina per mitigar la manca d’òrgans per fer transplantaments, així com per evitar els diferents tipus de rebuig que es poden produir quan un pacient es sotmet a aquest tipus de cirurgia.

Reportatge publicat a la Revista CoMB 146