Si hi ha una disciplina que uneix ciència i humanisme, aquesta és la Medicina. De fet, no és gens estrany trobar metges i metgesses amb inquietuds culturals i intel·lectuals que dediquen gran part del seu temps a cultivar el seu vessant artístic. Metges pintors, músics, filòsofs i també literats. Aprofitant que ja tenim aquí Sant Jordi, us parlem de quatre grans metges que van excel·lir com a facultatius i com a escriptors.

Dr. Josep Roig i Raventós, un habitual dels Jocs Florals de Barcelona

El Dr. Roig i Raventós (Sitges, 1883- Barcelona, 1966) va ser un apassionat pediatre que va exercir com a tal gairebé fins els seus darrers dies. El mateix li va passar amb la seva faceta d’escriptor. Va començar la seva prolífica carrera en el món literari l’any 1907 amb el drama Vaga i amb

diversos poemes (Nocturns, La barca vella, La Congesta, Gemma, L’abisme) que el van fer guanyador dels Jocs Florals de Barcelona els anys 1917 i 1918. Tot i així, va decidir dedicar-se a la narrativa i va publicar una gran varietat d’obres, entre les quals destaquen el volum de contes Argelaga florida, Infantívoles i Ànimes atuïdes i les novel·les Presons obertes, Muralles de silenci, Tecleta, El quillat foraster i El secret d’en Salvi.

Dr. Gregorio Marañón, l’endocrí assagista

En el camp de la Medicina, el Dr. Marañón (Madrid, 1887-1960) va ser un reconegut internista i endocrí amb projecció internacional, que va centrar la seva recerca en l’estudi de malalties infeccioses i metabòliques. En l’àmbit literari, va començar a publicar els seus assajos a principis dels anys 30. Avui dia encara destaquen alguns de tipus biogràfic, com ara Tiberio. Historia de un resentimiento, Amiel. Un estudio sobre la timidez o Las ideas biológicas del Padre Feijoó; i de caire moralista, com Tres ensayos sobre la vida sexual i Ensayos liberales.

Dr. Jean Reverzy, l’èxit tardà

El francès Jean Reverzy (Balan, 1914-1959) no va començar a escriure fins que va complir 40 anys. Tot i així, la seva primera novel·la, Le passage, va ser una autèntica revelació en el món literari francès, amb més de 100.000 exemplars venuts i reconegut amb el prestigiós premi Renaudot, el més important de les lletres gal·les. Després de l’èxit de Le passage, Reverzy va continuar exercint com a metge en els barris obrers de Lió i va publicar dues obres més, Place des angoisses i Le corridor. Malauradament, un infart de miocardi va acabar amb la vida de Reverzy quan només tenia 45 anys. De manera pòstuma, es van publicar Le silence de Cambridge, La vraie vie i À la recherche d’un miroir.

Dr. Anton Txhékov, l’espòs infidel de la Medicina

Sens dubte, Anton Txhékov (Taganrog, 1860 – Badenweiler, 1904) és un dels clars referents de la història de la literatura. Dramaturg, assagista, novel·lista… són ben coneguts els seus contes i relats curs (en va escriure més de 500!), així com obres clàssiques del teatre com L’oncle Vània, Les tres germanes o L’hort dels cirerers. Tot i que el reconeixement literari li va arribar de ben jove, mai va deixar de costat la Medicina i va exercir-la fins que la tuberculosi li va permetre. Des que li van diagnosticar la malaltia, passava llargues temporades a França o Crimea, on assistia gratuïtament a tot aquell que li ho sol·licitava. Txhékov va expressar la seva doble passió amb una frase que també ha passat a la història: “La Medicina és la meva esposa legal; la literatura, només és la meva amant”.

Si vosaltres també practiqueu l’escriptura i heu publicat alguna obra, no dubteu a visitar la nostra secció de Metges i Literatura. Us animen a enviar-nos les vostres històries i relats!