Lluís Guerrero: “El metge que escolta no només sap de símptomes, també sap de sentiments i de relacions humanes”

Arqueòleg, paleopatòleg, científic, historiador, escriptor… i, per sobre de tot, metge. Lluís Guerrero és un home polièdric que viu en el punt on convergeixen la ciència i la cultura. És especialista en cirurgia cardiovascular i, tot i que ja s’ha jubilat del sistema públic de salut, encara continua en actiu. Ben conegut a Manresa, la seva ciutat d’acollida, compagina l’atenció als malalts amb la recerca històrica i l’escriptura, tant acadèmica com literària. És un expert en la prehistòria del Solsonès, època que ha estudiat des de l’antropologia i la paleopatologia, i ha participat en nombroses excavacions arqueològiques a la zona. També s’ha dedicat a la història de la medicina i a la recuperació de les biblioteques mèdiques a través de l’Arxiu Històric de Ciències de la Salut Simeó i Selga, institució col·legial que dirigeix. Entre altres activitats, està al capdavant de la revista Gimbernat d’història de la medicina catalana i és acadèmic numerari de la Reial Acadèmia de Medicina de Catalunya. Hem conversat amb ell sobre el solsonià (una subcultura del neolític mitjà català), sobre la seva passió i compromís per la cultura i el patrimoni i sobre com les arts poden salvar els metges.

Continua la lectura de “Lluís Guerrero: “El metge que escolta no només sap de símptomes, també sap de sentiments i de relacions humanes””

Metges i medicina, protagonistes també en la ficció

medicoscineSou cinèfils i/o serieaddictes? Us agraden les ficcions que s’inspiren en la vostra professió? Són molts els directors que han centrat les seves creacions en la professió mèdica i la medicina. Segons Josep Maria Bunyol, guionista i crític de cinema i televisió, això és per dues raons: “és una professió que transforma el món per a bé i és un gran element dramàtic que fa avançar l’acció”.

Bunyol, que va participar en la 16ena Jornada d’Estiu de la Professió Mèdica, ens posa uns quants exemples cinematogràfics molt interessants, tot començant pels germans Lumière. Ells van ser pioners en dedicar un dels seus films a la pediatria a Repas de Bébé (1895), on es mostra com un dels Lumière i la seva dona alimenten la seva filla petita.

Continua la lectura de “Metges i medicina, protagonistes també en la ficció”

Metges i literatura: perquè les paraules també guareixen


santjordiSi hi ha una disciplina que uneix ciència i humanisme, aquesta és la Medicina
. De fet, no és gens estrany trobar metges i metgesses amb inquietuds culturals i intel·lectuals que dediquen gran part del seu temps a cultivar el seu vessant artístic. Metges pintors, músics, filòsofs i també literats. Aprofitant que ja tenim aquí Sant Jordi, us parlem de quatre grans metges que van excel·lir com a facultatius i com a escriptors.

Dr. Josep Roig i Raventós, un habitual dels Jocs Florals de Barcelona

El Dr. Roig i Raventós (Sitges, 1883- Barcelona, 1966) va ser un apassionat pediatre que va exercir com a tal gairebé fins els seus darrers dies. El mateix li va passar amb la seva faceta d’escriptor. Va començar la seva prolífica carrera en el món literari l’any 1907 amb el drama Vaga i amb Continua la lectura de “Metges i literatura: perquè les paraules també guareixen”

Un Sant Jordi ple de metges

Rose And Book, A Tradition In CataloniaPer celebrar Sant Jordi us proposem una llista de clàssics de la literatura on els protagonistes sou vosaltres, els metges. Escriptors de totes les èpoques s’han inspirat en la medicina i en els professionals que la practiqueu per crear històries d’amor, intriga o aventures. Si encara no teniu llibre, aprofiteu i regaleu-vos un o regaleu-ne un perquè com va dir Mario Vargas Llosa, llegir ens fa lliures!

Clàssics d’entre els clàssics

Un personatge metge clau en la història de la literatura del segle XX és sens dubte Yuri Zhivago, protagonista de la novel·la de Boris Pasternak Doctor Zhivago. Al llarg de les més de 700 pàgines que té el llibre, Pasternak ens desgrana la vida de Yuri, marcada per les turbulències socials i polítiques derivades de les revolucions russes de principis del segle XX. Precisament, la I Guerra Mundial és l’escenari on neix la història d’amor entre Zhivago i Lara.

I de Rússia, marxem cap a l’antic Egipte, on Mika Waltari va situar el seu èxit Sinuhé, l’egipci. Amb absolut rigor històric, Waltari narra l’exili de Sinuhé, metge reial d’Akenatón, que va haver de viatjar errant arreu de Mesopotàmia després de la mort del faraó.

Èxits de vendes 

El nordamericà Noah Gordon és l’autor d’una de les novel·les històriques més ressenyades i més venudes dels últims temps: El metge. Publicada a finals dels anys 80, Gordon relata la captiva història de Rob J. Cole, un jove metge jueu que posseeix el do de la sanació i que decideix viatjar de Londres a Persia per aprendre del savi Avicena. El médico és el primer volum de la trilogia, que es complementa amb Xamà i La Doctora Cole.

John Irving també va donar vida a un metge molt especial a Prínceps de Maine, Reis de Nova Anglaterra: el dr. Wilbur Larch. Director i ginecòleg de l’hospital St. Cloud’s, el dr. Larch és famós a la zona per practicar avortaments i intenta que el seu pupil Homer Wells sigui el seu relleu a l’hospital quan ell hi falti.

En una línia molt diferent a les dues anteriors trobem L’illa del Doctor Moreau. Aquesta és una de les novel·les més inquietants i sinistres de l’escriptor H. G. Wells. Els successos que tenen lloc a l’illa són una metàfora sobre la part obscura de la ciència, al mateix temps que fa una interpretació molt personal dels límits de la natura humana.

Metges de Nobel

Dos premis nobels de literatura com Gabriel Garcia Márquez i Albert Camus també van utilitzar la figura del metge per convertir-la en part central de les seves històries. En el cas de Garcia Márquez amb L’amor en temps del còlera, una novel·la sobre l’amor i el pas del temps a través de la Fermina, el Florentino i el dr. Urbino; i de Camus, amb La pesta, un dels referents de l’existencialisme literari del segle XX.

I catalans també!

A casa nostra també trobem exemples: El doctor RIP de Salvador Espriu i La Glòria del doctor Larén de Pere Calders. L’obra d’Espriu és el monòleg d’un metge de 50 anys moribund que explica com el dolor el persegueix i li ha destruït la vida i les esperances.

Pel que fa a La Glòria del doctor Larén, és una fàbula sobre el bé i el mal articulada a través de la veu del dr. Larén, la seva dona Glòria i un tercer personatge. Entre tots arriben a la conclusió que el bé i el mal depenen en gran mesura de qui s’ho mira i des de quin punt de vista ho fa.