Sou cinèfils i/o serieaddictes? Us agraden les ficcions que s’inspiren en la vostra professió? Són molts els directors que han centrat les seves creacions en la professió mèdica i la medicina. Segons Josep Maria Bunyol, guionista i crític de cinema i televisió, això és per dues raons: “és una professió que transforma el món per a bé i és un gran element dramàtic que fa avançar l’acció”.
Bunyol, que va participar en la 16ena Jornada d’Estiu de la Professió Mèdica, ens posa uns quants exemples cinematogràfics molt interessants, tot començant pels germans Lumière. Ells van ser pioners en dedicar un dels seus films a la pediatria a Repas de Bébé (1895), on es mostra com un dels Lumière i la seva dona alimenten la seva filla petita.
A principis dels anys 20, Fatty Arbuckle va dirigir Good Night, Nurse! (1918), una breu comèdia en la qual el mateix Arbuckle fa de pacient que ingressa en un sanatori per sotmetre’s a una operació i troba a un metge molt particular interpretat per Buster Keaton. De l’època del Hollywood clàssic, Bunyol destaca dues pel·lícules: Arrowsmith (1931), dirigida per John Ford i basada en la novel·la homònima de Sinclair Lewis; i The Citadel (1938) de King Vidor, nominada a quatre premis Oscar. Ja en els 90, trobem tres pel·lícules que segur que coneixeu bé: The Doctor (1991) de la directora Randa Haines; Lorenzo’s Oil (1992) de George Miller; i The Fugitive (1993), d’Andrew Davis. Totes interpretades per grans estrelles de la indústria cinematogràfica nordamericana, com ara William Hurt, Nick Nolte, Susan Sarandon i Harrison Ford.
Alguns exemples més: The Constant Gardener (2005) i Dallas Buyers Club (2013), que parlen de la lluita contra la indústria farmacèutica; Million Dollar Baby (2004) i Mar Adentro (2004) revifen el debat sobre l’eutanàsia; i Vera Drake (2004) i The Cider House Rules (2009), amb l’avortament com a rerefons argumental.
El cinema asiàtic també utilitza com a recurs dramàtic la medicina. Bunyol ens parla de dues pel·lícules dirigides per Akira Kurosawa, una de les figures de culte de la història del cinema: Shizukanaru Kettô (Duel Silenciós, 1949) i Akahige (Barbarroja, 1965). El protagonista de totes dues és el també reconegut actor Toshiró Mifune, que per aquests films va deixar de banda el vestit de samurai per posar-se la bata de metge. Si ens fixem en el cinema europeu, una de les pel·lícules més recents és la francesa Hippocrate (2014), que narra les experiències d’un metge resident.
Parlem de sèries?
Les sèries de televisió també tenen en la medicina un gran filó temàtic. De fet, una de les més longeves dels Estats Units és General Hospital, que s’emet a la cadena ABC des de l’any 1963 i que ha inspirat altres drames mèdics. St. Elsewhere n’és un exemple. Aquesta sèrie, que a Catalunya es va emetre amb el títol A cor obert, va marcar els anys 80 gràcies al seu gran realisme i a la manera de ser filmada, amb la càmera a l’esquena.
Un altre títol per a recordar: ER, molt més coneguda com a Urgències, escrita per Michael Crichton inspirant-se en la seva experiència com a resident al Boston City Hospital. Es va emetre des de l’any 1994 al 2009 a la NBC i un dels protagonistes era el Dr. Doug Ross, interpretat per un jove George Clooney. House M.D. també va ser una sèrie que va recollir molts èxits i premis gràcies al personatge del Dr. House, un metge àcid, descregut i irreverent amb els seus pacients que actua com “un Sherlock Holmes de la Medicina”, segons Bunyol. Tot i ser així, al final es feia d’estimar.
Amb un to molt més humorístic trobem la sitcom Scrubs, en antena fins al 2009. La trama gira entorn les experiències personals i professionals d’un grup de residents a un gran hospital nordamericà. Un dels drames mèdics amb més embolics amorosos i morts inesperades: Grey’s Anatomy. Des del 2005, la seva creadora Shonda Rhimes no ha deixat de sorprendre el seu públic més fidel, que espera l’estrena de la tretzena temporada per aquest octubre. The Knick és una de les sèries més recents i compta amb dos referents del cinema com a director i protagonista: Steven Soderbergh i Clive Owen, respectivament. La sèrie explica la vida d’un hospital de Nova York a principis del segle XX en un to molt realista.
Aprofiteu les recomanacions d’un expert com el Josep Maria Bunyol! Si preferiu la lectura, també tenim propostes per a vosaltres!
El blog del teu col·legi professional 