
Després de la Dictadura, van proliferar a Barcelona els cinemes de repertori que reestrenaven pel·lícules que encara no s’havien pogut veure aquí. D’aquelles sales, n’era un assidu Antoni Peris, metge d’atenció primària dedicat ara a la gestió i gran aficionat i coneixedor del cinema. Peris compagina la direcció-gerència del CASAP – Consorci Castelldefels Agents Salut i la direcció de l’EAP Can Bou amb la crítica cinematogràfica. Hores i hores de cel·luloide i unes quantes formacions han fet d’ell tot un expert. Des de fa vint anys, Peris col·laboraen diferents publicacions online amb les seves crítiques de cinema. Els cinemes barcelonins Loreto, Spring i el Cèntric, on tantes hores va passar, ja han desaparegut. A la ciutat encara resisteixen algunes sales petites que competeixen amb grans cinemes comercials i ara també amb les plataformes de streaming, que han guanyat espai arran de la pandèmia de COVID-19. Les formes de gaudir el cinema s’han multiplicat en els darrers anys i a Peris li preocupen els nous costums que està creant: l’aïllament social i deixar en mans d’un algoritme, que es basa només en els nostres gustos, la tria de les històries que veiem. El cinema, ens assenyala aquest metge, ens hauria de servir per conèixer noves mirades i per enriquir el nostre món, no per fer-lo més petit.
Continua la lectura de “Antoni Peris, metge i crític de cinema: “Ens estem acostumant a quedar-nos a casa i a no tenir relació amb gent que ens aporta opinions diferents””