Xavier Sierra, escriptor a la consulta i dermatòleg al museu

Els quadres, les escultures i els objectes ens parlen de la nostra història, costums, mites, herois… i també de la nostra salut. Sols cal tenir l’ull aguditzat per trobar indicis de les malalties que ens han acompanyat durant tota la nostra història: signes de rosàcia al rostres, símptomes de goll, limfomes, efectes de la sífilis, varicel·la…  Les obres pictòriques diuen molt més del que sembla.

El bloc “Un dermatólogo en el museo” s’actualitza gairebé cada dia des del gener de 2015 i ja té més de 1000 entrades. En aquests anys, s’ha convertit en una voluminosa enciclopèdia on conflueixen medicina general, dermatologia, història i art… Darrere dels textos hi ha el doctor Xavier Sierra, un dermatòleg gironí establert a Terrassa. Sierra és doctor en medicina i llicenciat en humanitats, així com autor de diferents llibres sobre història de la dermatologia, redactor en cap de la revista Gimbernat, premi a l’Excel·lència Professional del Col·legi de Metges de Barcelona, acadèmic a la Reial Acadèmia de Medicina de Catalunya i també professor del curs “La medicina i l’art” de l’Institut de Formació Mèdica i Lideratge (IFMiL). Ens rep a la seva consulta, un petit museu.

Continua la lectura de “Xavier Sierra, escriptor a la consulta i dermatòleg al museu”

Metges i literatura: perquè les paraules també guareixen


santjordiSi hi ha una disciplina que uneix ciència i humanisme, aquesta és la Medicina
. De fet, no és gens estrany trobar metges i metgesses amb inquietuds culturals i intel·lectuals que dediquen gran part del seu temps a cultivar el seu vessant artístic. Metges pintors, músics, filòsofs i també literats. Aprofitant que ja tenim aquí Sant Jordi, us parlem de quatre grans metges que van excel·lir com a facultatius i com a escriptors.

Dr. Josep Roig i Raventós, un habitual dels Jocs Florals de Barcelona

El Dr. Roig i Raventós (Sitges, 1883- Barcelona, 1966) va ser un apassionat pediatre que va exercir com a tal gairebé fins els seus darrers dies. El mateix li va passar amb la seva faceta d’escriptor. Va començar la seva prolífica carrera en el món literari l’any 1907 amb el drama Vaga i amb Continua la lectura de “Metges i literatura: perquè les paraules també guareixen”

Metges bons, bons metges

Compromís, integritat, honestedat, altruisme, humanisme. Són alguns dels valors que caracteritzen els nostres metges i metgesses i que es distingeixen any rere any a través dels Premis a l’Excel·lència Professional. En aquesta edició dels Premis, celebrada el passat 23 de novembre, s’ha reconegut la feina ben feta de 50 professionals i 4 equips assistencials de diferents àmbits.

Un dels trets característics dels premis és que són els mateixos companys de professió els que proposen els candidats. És el reconeixement que els propis metges i metgesses fan “a qui veuen i senten com a referents de tot allò tangible i intangible que té la nostra professió”, en paraules del president del COMB, Dr. Jaume Padrós.

Continua la lectura de “Metges bons, bons metges”

Què volen els pacients?

Cicle Metges Humanistes? Medicina en societat per al segle XXI

El cicle de metges humanistes que se celebra cada dilluns fins al 17 de desembre a la residència d’estudiants del CSIC va convidar al Dr. Alber J. Jovell per parlar, des de la perspectiva del pacient, com s’entén la relació del metge-pacient amb un pacient actiu i va fer una anàlisi de la professió des d’una perspectiva més humanista.

Jovell és metge i al mateix temps pacient. Així comparteix les dues visions i sensibilitats. Ha endegat i participat en diferents iniciatives, com el Foro Español de Pacientes i la Universitat de Pacients. Actualment forma part de la Junta de Govern de l’Institut Global de Salut Pública i Política Sanitària, de la Universitat Internacional de Catalunya (UIC).

Medicina humanista
Jovell va explicar la seva visió sobre com hauria de plantejar-se l’acte mèdic, més humanista, que tingui en compte un símptoma comú en tots els pacients i que no s’explica com tractar: la por.

Segons Jovell s’ha de distingir entre la visió de la malaltia vertical, la que veuen els professionals amb la simptomatologia, i la visió transversal, que també es fixa en els sentiments dels pacients, les seves inseguretats i incerteses, i les dificultats d’adaptació a una nova vida, que tant la malaltia com el tractament poden comportar.

El metge va apel·lar al tracte humà que el professional ha de conferir al pacient, com per exemple, assegurar-se de que aquest ha entès tot el que li ha explicat a la consulta. “El metge no pot oblidar que el malalt és una persona molt vulnerable, que en malalties greus té un sentiment de finiquitat de la seva vida”, va insistir.

A més, va criticar els estudis de medicina, on troba a faltar formació en la pressa de decisions i empatia. Va proposar que s’avaluï en l’examen MIR i la introducció de malalts com a professors perquè expliquin la seva experiència mentre s’estudia una malaltia. De fet, va afegir: “No entenc que no es pali d’ètica a la facultat”.

El pacient actiu

El pacient actiu és aquell que és co-responsable de la seva salut, que pren decisions amb coneixement i que degut a aquest és més autònom. Segons Jovell aquest és majoritàriament un cuidador: el pare d’un nen malalt o el fill d’una persona gran depenent. És un tipus de pacient que està arribant i al que cal ensenyar com navegar per la seva malaltia i pel sistema sanitari.

Per abastar aquesta figura cal resoldre un element immediat, una bona representació dels malalts en els òrgans de pressa de decisions, així com preparar una nova generació de malalts, com el que fa la Universitat dels Pacients, una universitat específica dedicada als pacients, familiars, cuidadors, voluntaris i ciutadans.

Jovell va deixar un missatge final: “El pacient vol un bon sistema sanitari, de qualitat i eficaç. En això, el nostre sistema és capdavanter. El malalt vol que el cuidin i cal tenir en compte que l’autonomia del pacient passa per que aquest tingui la claredat d’avaluar les conseqüències de la seva malaltia”.

Degut a problemes de salut la xerrada es va haver de realitzar per teleconferència, sense ocasionar més incidències. La propera cita del cicle de conferències sobre medicina humanista es realitzarà el proper 22 d’octubre: “La delimitació de la pràctica mèdica: ètica i assistència mèdica”, per Màrius Morlans, de la Comissió de Deontologia del COMB.

La sessió “Què volen els pacients” es podrà veure íntegra al canal col·legial COMBtv.