Del món virtual a la realitat: Impressió 3D

3dLa impressió 3D s’ha convertit en els darrers anys en una gran alternativa per a la medicina regenerativa. Amb aquesta tecnologia els professionals sanitaris poden reproduir de forma molt precisa i sofisticada parts del cos humà en tres dimensions amb diferents finalitats, com ara preparar de forma molt més acurada intervencions quirúrgiques de gran complexitat o generar pròtesis per substituir parts sòlides com ossos i dents. La tecnologia i la medicina, però, avancen a un ritme vertiginós i la recerca científica ja parla de bioimpressió: cèl·lules mare, vasos sanguinis, teixits humans o fins i tot òrgans complets que podran integrar-se en el cos del pacient amb totes les seves capacitats funcionals.

Tot i que la introducció de la impressió tridimensional és relativament recent en el camp mèdic, les impressores en 3D existeixen des dels anys 80. El creador d’aquests equipaments va ser el nord-americà Charles W. Hull, qui va imprimir per primer cop un objecte en tres dimensions l’any 1983. Les aplicacions en Medicina d’aquesta tecnologia comencen a donar-se a finals dels anys 90 i principis del 2000 als Estats Units i Europa i es poden diferenciar tres grans tipus.

Continua la lectura de “Del món virtual a la realitat: Impressió 3D”

“La impressió 3D tindrà un lloc a la medicina”

Dr. Guillem BoriEl doctor Guillem Bori és cirurgià ortopèdic i traumatòleg a l’Hospital Clínic de Barcelona. És un metge que aposta per la innovació i vol saber quin valor afegit aporten les noves tecnologies. Per això està treballant amb impressió 3D de models de malucs per a la preparació quirúrgica en casos complexos. Estudia si gràcies a la impressió 3D es pot planificar millor el grau de concordança entre aquesta planificació i la pròtesi implantada. Finança el seu projecte gràcies  a una beca Beca Dr. Josep Trueta d’ajut a la recerca 2015 de la Societat Catalana de Cirurgia Ortopèdica.
Continua la lectura de ““La impressió 3D tindrà un lloc a la medicina””

Dra. Camp: “És molt gratificant poder veure com una idea avança”

lcampL’empresa familiar de la Dra. Lourdes Camp va decidir apostar pel negoci sanitari i l’any 2010 van crear Ventura Medical Technologies (VMT). La seva llarga trajectòria com a metgessa de família i la coneixença del sector, han estat la base per poder desenvolupar VMT, l’objectiu de la qual és acompanyar als professionals sanitaris en el camí de la innovació. El seu primer èxit: Pectus UP Surgery Kit, un conjunt d’eines  que possibiliten tractar el pectus excavatum d’una manera molt poc invasiva pel pacient.

Com vau decidir obrir una línia de negoci centrada en el sector sanitari?

Vam crear VMT amb la idea de comercialitzar i desenvolupar dispositius mèdics d’alt nivell d’innovació. Els punts claus per apostar pel sector salut van ser que jo sóc metgessa de família i que Ventura Precision Components compta amb el know-how, les capacitats tecnològiques i la cultura d’innovació adequades per apostar per altres sectors.

Continua la lectura de “Dra. Camp: “És molt gratificant poder veure com una idea avança””

Dr. García: “La navegació és un esport que encaixa molt bé en els pacients amb malalties cardíaques”

bgarciaA més de cardiòleg, el Dr. Bruno Garcia és un apassionat el món nàutic. Ha fet la volta al món a vela amb el seu germà petit a bord del “We are water”, amb el que han aconseguit quedar cinquens a la Barcelona World Race 2014-2015.

Com van ser els 99 dies de regata?

Els 99 dies van ser molt diferents, tant que te n’adones que tot i estar sempre al mar, fas la volta al món perquè notes que fa fred, que plou, que fa molt vent. És un món de contrastos.

Quina va ser la preparació física?

El nostre era un projecte d’última hora i més que preparació física, vam haver de preparar el vaixell. Això ja és una preparació física perquè has de moure paquets grans, has d’estar alguna tarda o alguna nit polint el vaixell o fent força.

Continua la lectura de “Dr. García: “La navegació és un esport que encaixa molt bé en els pacients amb malalties cardíaques””

La publicitat de l’activitat mèdica a debat

Revista COMB #145

La publicació del Document de posició del COMB en relació a la publicitat de l’activitat mèdica ha estat el tema de debat de la Revista COMB 145. En aquesta ocasió s’ha escollit el format “taula rodona”, en la que han participat Josep Corbella, periodista especialitzat en ciència i salut de La Vanguardia; i el Dr. Joan Sala, membre de la Comissió de Deontologia del COMB. El Dr. Gustavo Tolchinsky, secretari de la Junta de Govern del COMB, ha estat l’encarregat de moderar el debat.

Continua la lectura de “La publicitat de l’activitat mèdica a debat”

“Serà un mòbil el futur? No ho sabem, però sí que tot serà mòbil”

Recuperem l’entrevista al Dr. Jordi Serrano, publicada a la Revista COMB nº 144

IMG_5125El Dr. Jordi Serrano és un metge emprenedor. Va fundar Universal Doctor, una eina de software que s’ha desenvolupat en diferents formats per facilitar la comunicació entre professionals de la salut i pacients que no comparteixen idioma i que té una gran aplicació en zones en vies de desenvolupament. La seva trajectòria l’ha portat a ser consultor per l’Organització Mundial de la Salut (OMS) per temes de salut mòbil. La seva aplicació va guanyar el World Summit Award (WSA)- Mobile Global Champion Award for #mHealth

Quin ha estat el teu camí?

Quan feia la residència vaig detectar un problema de comunicació gran entre pacients i metges. Molts estius anava al Marroc i em vaig trobar en una situació on no podia comunicar-me amb una pacient. Jo podia expressar-me una mica en francès i havia aprés unes paraules d’àrab, però ella només parlava berber. La situació va ser greu i van haver de traslladada a la capital. Afortunadament tot va acabar bé.

En aquell moment d’incertesa vaig pensar que estaria molt bé tenir uns àudios per poder llançar al pacient i que ell pogués contestar sí o no. Vaig crear Universal Doctor Speaker. Ara, no tan sols s’ha fet sostenible, està ajudant en el seu propi objectiu d’ajudar a la gent a comunicar-se millor.

Continua la lectura de ““Serà un mòbil el futur? No ho sabem, però sí que tot serà mòbil””

“Ser metge és un bon ofici, difícil, però un bon ofici”

Recuperem l’entrevista al Dr. Joan Rodés, publicada a la Revista COMB nº 144

joanrodes_marcoEl Dr. Joan Rodés (Barcelona, 1938) ha dedicat els més de 40 anys de professió a la lluita contra les malalties hepàtiques. A més de l’extensa recerca que ha fet en aquest camp, també ha destacat en la gestió sanitària, dirigint l’Hospital Clínic durant sis anys. Aquesta profunda coneixença de la medicina en tots els seus sentits (assistència, recerca i gestió) li ha valgut la Medalla d’Or de la Generalitat de Catalunya.

Dr. Rodés, acaba de rebre la Medalla d’Or de la Generalitat de Catalunya per la seva trajectòria de més de 40 anys en la medicina. Com se sent?

Em sento honrat perquè es un reconeixement important per qualsevol català. La medalla és el màxim reconeixement que pot donar la Generalitat de Catalunya a un dels seus ciutadans.

Per què va voler ser metge?

Quan vaig estudiar batxillerat tenia un dubte: no sabia si fer ciències exactes, matemàtiques, o medicina. Vaig escollir medicina perquè el meu avi per part de la meva mare era metge de poble. Ell va morir quan la meva mare tenia un any, però em va influir en la meva imaginació juvenil. Els meus pares volien que fes ciències exactes i la meva àvia, que es deia Prudència, em deia “nen, tu metge, que això dels números no et donarà suficients diners per viure”.

Continua la lectura de ““Ser metge és un bon ofici, difícil, però un bon ofici””

La qüestió: “Com hauria de ser la participació dels metges en la gestió de l’ICS?”

Opinió de la Dra. Ampar Cuxart, cap de Servei de Rehabilitació de l’Hospital Universitari Vall d’Hebron

laquestio_ok

 

Com a metge especialista en rehabilitació i medicina física amb més de 35 anys de professió a l’hospital Universitari Vall d’Hebron, on vaig formar-me com a metge resident, no puc deixar d’opinar des de la visió hospitalària que és el que conec en profunditat. Amb aquesta mirada, en aquests anys he viscut el moviment de pèndul, tan freqüent a la vida, i també, al sistema sanitari públic.

A finals dels anys 70, l’ICS, dins el sistema públic, era una de les organitzacions més professionalitzades però encara arrossegava el concepte quasi de beneficència amb el que havien estat creats els hospitals als anys 50 i 60 s.

Els hospitals de l’ICS van passar d’hospitals pràcticament de beneficència, on no es donava quasi res als professionals però tampoc se’ls demanava gairebé res, a hospitals professionalitzats. Es van produir clares millores pels professionals (condicions per treballar, retributives, carrera professional…) que van determinar un important creixement d’activitat, qualitat assistencial, docència i recerca, que va i ha contribuït, de manera importantíssima, al gran nivell assolit en els últims anys per la sanitat publica catalana. Els professionals de l’ICS s’han caracteritzat sempre per la il·lusió per la feina, pel seu compromís amb la institució i el sentit de pertinença.

Continua la lectura de “La qüestió: “Com hauria de ser la participació dels metges en la gestió de l’ICS?””

“Els límits seràs tu mateix”

Recuperem l’entrevista al Dr. Antonio M. de Lacy, publicada a la Revista COMB nº 143

Dr.-Antonio-M

El Dr. Antonio M. de Lacy, cap del Servei de Cirurgia Gastrointestinal de l’Hospital Clínic, és tot un pioner en aquesta especialitat. Ha introduït tècniques quirúrgiques mínimament invasives per orificis naturals i ara és el primer cirurgià de tot l’Estat espanyol en utilitzar el robot Da Vinci Xi per realitzar intervencions gastrointestinals. Aquest equipament utilitza tecnologia puntera i arriba allà on les mans del cirurgià no arriben.

Què és el robot Da Vinci Xi?

El Da Vinci Xi és un sistema robòtic que s’utilitza per assistir a la cirurgia. S’ha d’entendre bé la paraula “robot” perquè el Da Vinci Xi és un manipulador. Nosaltres estem asseguts a una consola, movem les mans d’una forma determinada i aquest moviment es transmet i mou els instruments en el malalt amb una precisió superior a la que podríem tenir nosaltres en la coneguda laparoscòpia. El Da Vinci Xi no té res a veure amb un robot que té Intel·ligència Artificial, tot i que s’està treballant en això.

En un futur podrem veure robots amb Intel·ligència Artificial al quiròfan?

En aquest moment s’està treballant en consoles amb memòria. Programes, per exemple, 500 intervencions d’una intervenció determinada per què vingui una persona i pugui fer pràctiques. Cada vegada que es fa una intervenció, el robot va aprenent. Això encara no funciona, però està i jo espero, malgrat els meus anys, poder veure-ho.

Quins són els avantatges que ofereix el Da Vinci Xi?

La robòtica té dos avantatges: fas cirurgia que no podries fer i la segona cosa és que s’ha vist que cirurgians que no tenen experiència màxima per fer cirurgia laparoscòpica, amb la robòtica poden fer una cirurgia més complicada assistits pel robot. No volem competir amb la laparoscòpia convencional, volem fer intervencions noves que en aquest moment no es poden fer o que són molt difícils. S’han fet anastomosis entre esòfag i estómac dins de la cavitat toràcica. Tècnicament, és difícil fer-ho amb laparoscòpia, no obstant amb el robot va molt bé.

Quina és la diferència entre aquest Da Vinci Xi i els seus predecessors?

Fa nou mesos vaig veure el Da Vinci Xi als Estats Units i vaig comprovar que aquest és més fàcil d’utilitzar, pot passar de quadrant en quadrant amb més facilitat que les versions anteriors. Intuitive Surgical ha creat un grup de treball amb cirurgians de tot el món i pensem que aquesta nova generació de robòtica sí que serà més eficaç.

Quins són els límits de la robòtica?

Fa molt temps una persona que jo respecto molt, que és el Vicente Arroyo, un conegut hepatòleg de l’hospital, em va dir: “Els límits seràs tu mateix”.  La robòtica té uns límits?  Si es refereix a que ara sortiran noves coses, depèn de nosaltres, si som capaços de fer-les. En aquests moments hi ha límits? Sí, per això el que hem de fer és intentar avançar. Està previst que d’aquí nou mesos surti un nou robot i al 2017, un altre. No serà la revolució, però serà l’evolució dels diferents sistemes.

Creu que alguns metges poden veure el robot com una amenaça?

La gent que no sap encara com va això diu “d’aquí un temps no necessitarem cirurgians”. Això no té res a veure. Això és un manipulador que sense cirurgià no opera. Jo penso que l’”amenaça” és el metge que va en contra de la innovació.

 

Com afronta el metge la jubilació

Revista COMB#143

La jubilació és un canvi d’etapa molt significatiu en la vida d’una persona i encara més quan es tracta de professions tan vocacionals com la Medicina. Per això, la Revista COMB #143 dedica el tema de debat a com afronta el metge la jubilació. Les dues persones que donen la seva opinió són el Dr. Manuel Sans Segarra, vicepresident de la Secció Col·legial de Metges Jubilats i president de l’Associació de Metges Jubilats de l’Hospital Universitari de Bellvitge; i la Dra. Eulàlia Masachs,  col·laboradora de la Fundació Galatea i docent del Curs de Preparació per la Jubilació que ofereix el COMB. La segona edició del curs començarà el 22 d’abril i en aquesta ocasió es farà a l’Hospital Universitari Vall d’Hebron. Si us interessa, podeu fer la inscripció aquí.

Esteu a punt de jubilar-vos? Ja hi esteu? Com heu viscut aquesta nova etapa vital? Ens interessa la vostra opinió, per això us convidem a participar en el debat!

 

debat143

 

Podeu fer clic a la imatge per llegir l’article