A més de cardiòleg, el Dr. Bruno Garcia és un apassionat el món nàutic. Ha fet la volta al món a vela amb el seu germà petit a bord del “We are water”, amb el que han aconseguit quedar cinquens a la Barcelona World Race 2014-2015.

Com van ser els 99 dies de regata?

Els 99 dies van ser molt diferents, tant que te n’adones que tot i estar sempre al mar, fas la volta al món perquè notes que fa fred, que plou, que fa molt vent. És un món de contrastos.

Quina va ser la preparació física?

El nostre era un projecte d’última hora i més que preparació física, vam haver de preparar el vaixell. Això ja és una preparació física perquè has de moure paquets grans, has d’estar alguna tarda o alguna nit polint el vaixell o fent força.

Vau contactar amb algun metge de l’esport?

La fundació Navegació Oceànica té un conveni amb el CAR i sí que hi ha metges dedicats als regatistes i als navegants oceànics professionals, però nosaltres no vam tenir temps.  El meu germà després sí que ha tingut contacte amb ells  perquè es va fer una lesió al genoll i està fent la rehabilitació amb ells.

Com va ser la recuperació després de la regata?

Arribes molt més fort després de 99 dies al mar, però poc preparat per tornar a entrar en la civilització i en la roda d’obligacions i deures.

La condició de metge t’ajuda a preparar una aventura d’aquest tipus?

Abans deia que sí, però la veritat és que ara ja no n’estic tant segur. Quan estàs de guàrdia i localitzable, si t’avisen vens cap aquí, però si no estàs localitzable, no tens cap estrès. Al vaixell això no existeix perquè no pots marxar. No hi ha un dia que no estiguis localitzable, són els 99 dies constants, i això, psicològicament, et cansa més que les guàrdies.

I a l’inrevés?

El mar sempre imprimeix caràcter a la gent en el sentit que solem tenir una mica més de tranquil·litat a l’hora d’abordar certs problemes. Saps que hi ha coses que són incontrolables i que les determina la meteorologia o el mateix mar, i això ens ajuda a acceptar-les tal com vénen.

Com es compagina la navegació amb la medicina?

La il·lusió ho pot tot i no parlo només de la personal, sinó de la il·lusió dels companys. Tant a ells com a la família els toca parar el cop. Hi ha un període molt dur que és la preparació perquè has de venir aquí al matí, a la tarda estàs preparant coses del vaixell i algunes nits fent guàrdia o fins i tot navegant.

Com es la comunicació metge-pacient al vaixell?

Tenim un llibre de medicina a distància que és molt útil, fins i tot per un metge. Per exemple, en funció del tipus de mal de panxa que tinguis hi ha diferents codis per comunicar-se amb el metge de forma molt fàcil. La Dra. Belen Gualis ens va ajudar molt i amb els pocs problemes que vam tenir la comunicació va funcionar francament bé.

Tens algun avantatge com a metge en aquests casos?

Com a metge sempre tens l’avantatge que ja saps per què serveixen i com s’utilitzen el 80% de les coses de la farmaciola. També s’ha de dir  que quan estàs fent de navegant ets un metge una mica “incapacitat” perquè vas molt cansat, tens molt son acumulada i no tens la reactivitat normal de la decisió clínica del metge que està a terra.

Com us atenia la Dra. Gualis?

Per teleconferència, tot i que podíem fer videoconferències per ensenyar-li si ens havia passat alguna cosa. La veritat és que tot ho vam fer per veu i amb això ja era suficient.

Quina va ser la relació amb ella?

Com t’exposes a ambients molt inhòspits, els metges et volen conèixer i necessiten un certificat mèdic extensiu, un certificat dental, conèixer les teves malalties o la teva propensió a les malalties i les medicacions que prens.  Quan surts ja ets el seu pacient i ja saben quins medicaments pots prendre i quins no, etc.

Hi ha alguna similitud entre el mar i la cardiologia?

Jo crec que no. Són molt diferents, però aprofito per dir que navegar és una disciplina molt educativa per tothom. Una cosa que pensava quan estava al vaixell i que cada vegada hi penso més és que la navegació és un esport que encaixa molt bé amb els pacients amb malalties cardíaques perquè té poc estrès i molt de gaudi amb la natura. Haurem d’exportar-la per a la rehabilitació cardíaca!