La jubilació és un canvi d’etapa molt significatiu en la vida d’una persona i encara més quan es tracta de professions tan vocacionals com la Medicina. Per això, la Revista COMB #143 dedica el tema de debat a com afronta el metge la jubilació. Les dues persones que donen la seva opinió són el Dr. Manuel Sans Segarra, vicepresident de la Secció Col·legial de Metges Jubilats i president de l’Associació de Metges Jubilats de l’Hospital Universitari de Bellvitge; i la Dra. Eulàlia Masachs, col·laboradora de la Fundació Galatea i docent del Curs de Preparació per la Jubilació que ofereix el COMB. La segona edició del curs començarà el 22 d’abril i en aquesta ocasió es farà a l’Hospital Universitari Vall d’Hebron. Si us interessa, podeu fer la inscripció aquí.
Esteu a punt de jubilar-vos? Ja hi esteu? Com heu viscut aquesta nova etapa vital? Ens interessa la vostra opinió, per això us convidem a participar en el debat!
Podeu fer clic a la imatge per llegir l’article
El blog del teu col·legi professional 
Crec que la vida a partir de la jubilació pot seguir sent bona o dolenta depenent de com ho muntis igual que abans de la jubilació pero el que no em sembla correcta es que als 65 anys obliguin a un funcionari a jubilarse per estalviarse uns diners, pel seu compte si que se´l considera totalment capaç de treballar, i ho faci un ministre, conceller …. amb mes de 65 anys i amb unes retribucions molt superiors a les del metge. Ell si està preparat per seguir treballant???
Crec que ser un bon professional en qualsevol feina comporta un alt grau d’implicació personal i lògicament els metges no ho som menys i, potser per el fet de tractar de la salut i de la vida de les persones ens sentim diferents i , és llavors que apel•lem al alt grau de vocació que hem necessitat per desenvolupar-la. Poder sí que ha estat així però crec que no es exclusiu nostre i que en el moment de entreveure el final d’allò que ha ocupat la major part de la nostra vida creiem que no podrem deixar mai de ser allò que hem estat.
Soc cirurgià i des de l’any 1974 he viscut més hores a la llum de la làmpada d’un quiròfan que a casa. He gaudit molt i també he patit i fins i tot he plorat calladament. Es encara el meu mon i en ell em sento segur i així intento reflectir-ho a tots aquells professionals que col•laboren amb mi i sobretot transmetre aquesta seguretat al pacient que ha confiat el seu problema de salut al meu criteri i a la meva habilitat.
Recordo un ginecòleg amic que quan parlava de la jubilació feia referencia a l’arribada del “jubilo” i personalment m’agradaria que fos així. Ho hem donat quasi tot per la professió sacrificant atencions familiars, hobbies, part de la nostra salut i d’altres aficions. Hem omplert la maleta de la vida de vivències i records però encara hi caben moltes altres coses que ja les has de tenir mig fetes i mirades i poder-les compartir amb aquells que fins ara tan sols han compartit de manera parcial la nostra companyia. Parella, fills, nets, amics…
Crec que professionalment ja he fet tot el que volia fer i també ha arribat el moment de dir prou a una activitat que requereix a més a més d’un bon pols, incorporar noves tècniques que obliguen a un aprenentatge que ningú ha de pagar. Quasi tots coneixem de metges que per voler continuar fent de metges han patit o han fet patir mes del compte.
Es per tot això que jo m’estic preparant amb il•lusió per la jubilació. Em diverteixo veient com els mes joves del equip fan allò que jo voldria fer, m’admira veure com operen millor que jo i m’agrada pensar que si en soc client d’ells, estaré en les millors mans.
La “jubilació” es una nova fase de la nostra vida i cal viure-la plenament.