Etiqueta: literatura

“Ada Klein”, metgessa experta en malalties infeccioses i autora de l’assaig ‘La plaga blanca’: “Quan les opcions terapèutiques per a la tuberculosi eren pràcticament nul·les, la medicina ho compensava amb humanitat”

2 comentaris

“Parlo de sis escriptors que van patir la tuberculosi i de com això els va canviar. Els sis autors són molt diferents, però tenen en comú les ganes de viure i l’objectiu vital d’acabar l’obra que tenien entre mans”

“Els metges donem un diagnòstic i qui el rep passa a ser un malalt per al sistema. Però les persones no només són malalts. Tendim a posar-ho tot en caixetes, però la vida no és així”

“El pacient és un tot. És una persona que està malalta i el sistema no ens permet aprofundir-hi. No hi ha temps. Això fa les relacions més fredes i ens empobreix”

Ada Klein Fortuny és el pseudònim d’una metgessa experta en malalties infeccioses que també escriu i que prefereix mantenir l’anonimat. Té un gran sentit de l’humor, com es pot entreveure al seu compte de Twitter, i, sota aquest pseudònim, ha publicat el seu primer llibre, l’assaig La plaga blanca (L’Altra Editorial en català i Consonni en castellà), on recull com van conviure sis escriptors de finals del segle XIX i principis del XX amb la tuberculosi i com aquesta circumstància va afectar les seves vides i obres. Els protagonistes són Anton Txékhov, Frank Kafka, Katherine Mansfield, Joan Salvat-Papasseit, Paul Éluard i George Orwell. Tots connectats pel fil invisible de la malaltia. Per documentar-s’hi, Klein ha estat investigant els arxius personals dels autors, bàsicament diaris i correspondència. La manera com aquests autors universals van afrontar el llavors fatídic diagnòstic de tuberculosi ens ha portat a reflexionar amb Ada Klein sobre com els metges i metgesses miren i es relacionen amb els pacients avui en dia.

Continua la lectura de ““Ada Klein”, metgessa experta en malalties infeccioses i autora de l’assaig ‘La plaga blanca’: “Quan les opcions terapèutiques per a la tuberculosi eren pràcticament nul·les, la medicina ho compensava amb humanitat”” →

Elena Cases, R2 de psiquiatria i escriptora: “Tenir altres facetes, sobretot a nivell cultural o artístic, potencia molt la professió mèdica”

1 comentari

“Escric des del sentiment, la passió i la pura emoció. És una manera de comunicar-me amb el món i, sobretot, amb mi mateixa”

“Quan parles amb un pacient de salut mental, dos més dos no són quatre: cal voler entendre, aprofundir i anar més enllà”

“Escriure és com la vida, mai saps què passarà”

Elena Cases Rodríguez (Barcelona, 1993) està fent el seu segon any de la residència de Psiquiatria a l’Hospital Benito Menni de Sant Boi de Llobregat i és autora de quatre llibres, el darrer dels quals és Lapislàtzuli (El cep i la nansa, 2021), on aborda, amb un punt de vista feminista i reivindicatiu, les vivències i pensaments d’uns personatges que intenten entendre la seva existència.

Continua la lectura de “Elena Cases, R2 de psiquiatria i escriptora: “Tenir altres facetes, sobretot a nivell cultural o artístic, potencia molt la professió mèdica”” →

Carles Paytubí, metge internista, melòman i escriptor: “La medicina m’ha permès conèixer l’ésser humà i aquest coneixement m’ha permès escriure”

Deixa un comentari

L’internista Carles Paytubí Garí (Barcelona, 1964) treballa com a responsable de la Unitat de Curta Estada Mèdica a l’Hospital General del Parc Sanitari Sant Joan de Déu de Sant Boi de Llobregat. Al marge de la medicina, la seva principal afició és la música, però ha escrit també una novel·la històrica. Comencem l’entrevista parlant de les malalties de compositors famosos de la història de la música, un tema sobre el qual n’és un expert conferenciant.

Continua la lectura de “Carles Paytubí, metge internista, melòman i escriptor: “La medicina m’ha permès conèixer l’ésser humà i aquest coneixement m’ha permès escriure”” →

‘Em vull vacunar!’, un conte perquè petits i no tant petits deixin de tenir por a les vacunes

Deixa un comentari

La metgessa Cristina Cabeza és intensivista i treballa a la unitat de cures intensives de l’Hospital Universitari Mútua de Terrassa (HUMT). Cada any, aquesta corporació organitza un concurs literari entre els seus treballadors i el seu relat va ser el guanyador de la darrera edició. Cabeza va escriure Em vull vacunar!, un conte per ajudar els més menuts a perdre la por a les vacunes. I com es pot espantar la por? Amb informació. El conte explica la història de la Martina i la seva germana Bruna. La Martina és la gran, ja té sis anys i ha d’anar al pediatre per vacunar-se. Fa tot el dia que rondina, preocupada, però, després d’atendre les explicacions a l’escola i de la seva mare sobre com es van descobrir les vacunes i com han contribuït a millorar la vida i la salut de les persones d’arreu del món, comprèn com són de valuoses i s’encoratja cap a la consulta. A la història apareixen mascaretes i referències a la vacuna contra la COVID-19 i és que els nens no són aliens a la pandèmia. Cabeza es va inspirar en les seves pròpies filles per escriure aquesta història en un moment en què va haver de fer una petita pausa professional. A més de parlar amb ella sobre el seu conte, hem conversat sobre com va viure els primers moments de la crisi sanitària, la reacció dels nens i la necessitat de comunicar bé per no deixar espai a la por.

Continua la lectura de “‘Em vull vacunar!’, un conte perquè petits i no tant petits deixin de tenir por a les vacunes” →

Lluís Guerrero: “El metge que escolta no només sap de símptomes, també sap de sentiments i de relacions humanes”

3 comentaris

Arqueòleg, paleopatòleg, científic, historiador, escriptor… i, per sobre de tot, metge. Lluís Guerrero és un home polièdric que viu en el punt on convergeixen la ciència i la cultura. És especialista en cirurgia cardiovascular i, tot i que ja s’ha jubilat del sistema públic de salut, encara continua en actiu. Ben conegut a Manresa, la seva ciutat d’acollida, compagina l’atenció als malalts amb la recerca històrica i l’escriptura, tant acadèmica com literària. És un expert en la prehistòria del Solsonès, època que ha estudiat des de l’antropologia i la paleopatologia, i ha participat en nombroses excavacions arqueològiques a la zona. També s’ha dedicat a la història de la medicina i a la recuperació de les biblioteques mèdiques a través de l’Arxiu Històric de Ciències de la Salut Simeó i Selga, institució col·legial que dirigeix. Entre altres activitats, està al capdavant de la revista Gimbernat d’història de la medicina catalana i és acadèmic numerari de la Reial Acadèmia de Medicina de Catalunya. Hem conversat amb ell sobre el solsonià (una subcultura del neolític mitjà català), sobre la seva passió i compromís per la cultura i el patrimoni i sobre com les arts poden salvar els metges.

Continua la lectura de “Lluís Guerrero: “El metge que escolta no només sap de símptomes, també sap de sentiments i de relacions humanes”” →

Lucía Porteiro, una metgessa que s’acosta als nens a través del món fantàstic dels contes

Deixa un comentari

Lucía Porteiro és anestesiòloga a l’Àrea Materno-Infantil de l’Hospital Universitari Vall d’Hebron. Li encanta viatjar, explorar, la medicina i escriure. Ha barrejat totes aquestes passions i el resultat són dos contes infantils, L’Aisha i els salvavides i Preparats, llestos, a somiar, on aquesta metgessa explica als nens com actuar si es troben davant d’una emergència de salut i per què no han de tenir por quan entren a un quiròfan. Porteiro, de la mà de l’il·lustrador Robert Garcia, ha creat un món de fantasia al servei dels més petits. La seva il·lusió és portar les maniobres de Reanimació Cardiopulmonar (RCP) a les escoles i, per això, vol convertir-se en instructora. Reivindica també una medicina més humana envers els pacients, sense deixar de banda un tracte més amable cap als professionals.

Explica’ns els teus contes… Continua la lectura de “Lucía Porteiro, una metgessa que s’acosta als nens a través del món fantàstic dels contes” →

Girona acull al VII Jornada Cultural del CCMC

Deixa un comentari

jornadacultural

El Consell de Col·legis de Metges de Catalunya (CCMC) ha organitzat un any més la Jornada Cultural, un dia de germanor on els col·legiats de les quatre corporacions catalanes comparteixen experiències. Aquesta setena edició de la jornada s’ha celebrat a Girona, tot coincidint amb la fira “Girona temps de flors”. Els col·legiats que van assistir a la trobada van poder gaudir d’una visita guiada per les exposicions i muntatges florals del centre històric de la ciutat.

Continua la lectura de “Girona acull al VII Jornada Cultural del CCMC” →

Un Sant Jordi ple de metges

1 comentari

Rose And Book, A Tradition In CataloniaPer celebrar Sant Jordi us proposem una llista de clàssics de la literatura on els protagonistes sou vosaltres, els metges. Escriptors de totes les èpoques s’han inspirat en la medicina i en els professionals que la practiqueu per crear històries d’amor, intriga o aventures. Si encara no teniu llibre, aprofiteu i regaleu-vos un o regaleu-ne un perquè com va dir Mario Vargas Llosa, llegir ens fa lliures!

Clàssics d’entre els clàssics

Un personatge metge clau en la història de la literatura del segle XX és sens dubte Yuri Zhivago, protagonista de la novel·la de Boris Pasternak Doctor Zhivago. Al llarg de les més de 700 pàgines que té el llibre, Pasternak ens desgrana la vida de Yuri, marcada per les turbulències socials i polítiques derivades de les revolucions russes de principis del segle XX. Precisament, la I Guerra Mundial és l’escenari on neix la història d’amor entre Zhivago i Lara.

I de Rússia, marxem cap a l’antic Egipte, on Mika Waltari va situar el seu èxit Sinuhé, l’egipci. Amb absolut rigor històric, Waltari narra l’exili de Sinuhé, metge reial d’Akenatón, que va haver de viatjar errant arreu de Mesopotàmia després de la mort del faraó.

Èxits de vendes 

El nordamericà Noah Gordon és l’autor d’una de les novel·les històriques més ressenyades i més venudes dels últims temps: El metge. Publicada a finals dels anys 80, Gordon relata la captiva història de Rob J. Cole, un jove metge jueu que posseeix el do de la sanació i que decideix viatjar de Londres a Persia per aprendre del savi Avicena. El médico és el primer volum de la trilogia, que es complementa amb Xamà i La Doctora Cole.

John Irving també va donar vida a un metge molt especial a Prínceps de Maine, Reis de Nova Anglaterra: el dr. Wilbur Larch. Director i ginecòleg de l’hospital St. Cloud’s, el dr. Larch és famós a la zona per practicar avortaments i intenta que el seu pupil Homer Wells sigui el seu relleu a l’hospital quan ell hi falti.

En una línia molt diferent a les dues anteriors trobem L’illa del Doctor Moreau. Aquesta és una de les novel·les més inquietants i sinistres de l’escriptor H. G. Wells. Els successos que tenen lloc a l’illa són una metàfora sobre la part obscura de la ciència, al mateix temps que fa una interpretació molt personal dels límits de la natura humana.

Metges de Nobel

Dos premis nobels de literatura com Gabriel Garcia Márquez i Albert Camus també van utilitzar la figura del metge per convertir-la en part central de les seves històries. En el cas de Garcia Márquez amb L’amor en temps del còlera, una novel·la sobre l’amor i el pas del temps a través de la Fermina, el Florentino i el dr. Urbino; i de Camus, amb La pesta, un dels referents de l’existencialisme literari del segle XX.

I catalans també!

A casa nostra també trobem exemples: El doctor RIP de Salvador Espriu i La Glòria del doctor Larén de Pere Calders. L’obra d’Espriu és el monòleg d’un metge de 50 anys moribund que explica com el dolor el persegueix i li ha destruït la vida i les esperances.

Pel que fa a La Glòria del doctor Larén, és una fàbula sobre el bé i el mal articulada a través de la veu del dr. Larén, la seva dona Glòria i un tercer personatge. Entre tots arriben a la conclusió que el bé i el mal depenen en gran mesura de qui s’ho mira i des de quin punt de vista ho fa.

 

Coneix de primera mà els escenaris de ‘L’ombra del vent’

Deixa un comentari

portada

Alguna vegada t’has immers de tal manera en l’univers d’una novel·la que sembla que tot ha estat real? Els personatges entren a formar part de la teva vida i els escenaris de la trama es converteixen en racons familiars i coneguts. Això precisament és el que passa amb la història que relata Carlos Ruiz Zafón a L’ombra del vent.

De la mà del llibreter Daniel Sempere, el lector se submergeix en un món d’intrigues, misteris, secrets, amors impossibles, personatges obscurs i llibres. Com a escenari perfecte: la Barcelona de començaments del segle XX, que destil·la els darrers sospirs del Modernisme.

Si la història et va encisar, ara pots tornar a viure-la perquè l’Àrea Sociocultural del COMB ha organitzat una visita guiada per tots els racons que recorren els personatges de la novel·la. I si no l’has llegit, la passejada no et deixarà indiferent i coneixeràs de primera mà llocs encantadors de la ciutat. Alguns dels punts en què se centrarà la visita són el carrer Santa Anna, l’Arc del Teatre, la plaça Reial, la Rambla, la plaça Sant Felip Neri o el carrer Montcada.

La cita és el proper dia 20 de novembre a les 10.15 hores i té un preu de 12€ per persona, amb la possibilitat de dinar tots plegats. Les places són limitades, així que no et quedis sense i inscriu-te. Pots fer-ho fins el 17 de novembre trucant al 93 567 88 60 o anant al Departament d’Activitats i Congressos del COMB, on t’atendran de 9.00 a 14.00 hores i de 16.00 a 18.00 hores.

Més actes de l’Agenda Cultural

Metges i músics, dues activitats lligades

Deixa un comentari

El Col·legi ha creat un nou espai de trobada per als metges i les seves famílies. Es tracta de “Metges i música”, un apartat al web adreçat a tots els amants de la música que vulguin compartir la seva afició i treballs amb els seus companys. L’espai també està pensat per donar testimoni de la cultura musical dins del col·lectiu dels professionals de la medicina en el nostre país, tal com es fa en altres països d’Europa.

Orquestra Col·legi

Hi ha diferents espais per participar:

Coral de metges

El Col·legi ha reactivat la seva tradicional Coral Institucional, que actualment està formada per una trentena de cantants, entre metges, familiars, amics i treballadors del COMB.

Orquestra “Ars Médica”

L’orquestra de cambra dels metges barcelonins, amb gairebé 30 anys de vida.

Metges músics i agenda musical

Un directori de metges aficionats a la música, per facilitar la col·laboració i trobada entre companys. És un lloc on donar a conèixer les composicions, publicacions, concerts… dels metges músics. A més, es recullen els concerts i activitats relacionades.

La intenció d’aquest nou apartat és no només posar en contacte a metges amb interessos comuns, sinó donar suport a les activitats culturals dels col·legiats. Per participar-hi, cal posar-se en contacte amb l’Àrea Sociocultural a través del telèfon del Col·legi, 93 567 88 88 (1236), o per correu electrònic a areacultural[arrova]comb.cat.

Altres activitats culturals

El COMB recull altres activitats de caire lúdic i cultural. “Metges i literatura” és un apartat web adreçat a la producció literària no científica dels col·legiats. A més, cada any se celebren els Concursos artístics, que el COMB organitza amb els altres col·legis de metges de Catalunya i que conté cinc categories: dibuix, fotografia, cinema, narrativa i poesia. Una altra de les activitats en la que els col·legiats poden participar és Medijocs, els jocs esportius per a metges i familiars que se celebren gairebé durant tot l’any.

Trobareu més informació al web del Col·legi, a l’apartat de Cultura i Lleure.