Quatre professionals de diferents edats i procedències expliquen en primer persona la seva incorporació al Col·legi de Metges de Barcelona per la via no MIR i les seves motivacions i experiències a l’hora de treballar al sistema sanitari català.
Quatre metges de diferents edats i procedències i en diverses etapes de la seva carrera professional expliquen en primera persona com va ser la seva arribada a Catalunya, quina era la seva motivació a l’hora d’aprendre català i la importància que per a ells té la llengua en la relació metge-pacient.
Darrerament s’ha parlat molt de la verola del mico (en anglès, monkeypox). Però, per quina raó s’anomena així en català? En aquest consultori terminològic us donem les claus per saber per què fem servir aquest nom i si hi ha altres sinònims, i també repassem alguns termes interessants de terminologia mèdica relacionada amb la malaltia.
Parlem amb Quique Llaudet i Mireia Claramunt, CEO i CTO, respectivamente, de l’empresa Ephion Health que va néixer amb un objectiu molt clar: millorar la qualitat de vida dels pacients amb malalties neuromusculars i afavorir la cerca de nous tractaments. A dia d’avui se centren en l’estudi de la síndrome de Duchenne, però ja treballen per aplicar la tecnología a altres malalties d’aquests tipus.
Laura Oromí Valls Metgessa de família al CAP Comte Borrell, Barcelona
Fa temps que l’atenció primària necessita un canvi de mirada, tant del sistema com dels seus professionals. Un dels reptes més importants és tornar a fer de metges! És a dir, dedicar el temps necessari als nostres pacients, tenir temps per investigar, ser proactius, fer prevenció i, sobretot, desburocratitzar les consultes.
Com sabem, una bona atenció primària és la base per a un bon funcionament de la sanitat, per tant, cal posar-la al seu nivell, formant professionals competents que adquireixin capacitats i competències que els permetin tractar amb seguretat tot tipus de demanda.
En aquest sentit, penso que la comunicació entre els professionals dels centres d’atenció primària i els de l’hospital és vital, que hem de mantenir un contacte estret per tal de coordinar-nos i oferir la millor atenció als nostres pacients.
A l’últim, recordem que aquesta especialitat no està mancada de reptes, també personals. Es pot dir que et dona ales com a professional per créixer i desenvolupar totes aquelles capacitats que estiguis disposat a aprendre i que només depèn d’on tu vulguis arribar.
En aquest Consultori terminològic us parlem de la terminologia d’un àmbit que forma part del nostre dia a dia, com a consumidors i, en el cas de molts dels lectors, de la pràctica laboral com a professionals de la salut: la seguretat alimentària. Sabeu que en el web del TERMCAT podeu consultar dues obres centrades en aquest camp, el Diccionari de seguretat alimentària i el Lèxic d’additius alimentaris? Tot seguit us ho expliquem.
Clara Prats és física i investigadora del grup de recerca de Biologia Computacional i Sistemes Complexos BIOCOM SC de la Universitat Politècnica de Catalunya (UPC). Ha estat una de les veus expertes que més llum ha aportat en aquesta pandèmia, tant per les seves aportacions científiques i rigoroses, com pel seu tarannà.
Ivon Cuscó (Barcelona, 1973) és biòloga i treballa com a facultativa al laboratori de l’Àrea de Genètica Clínica i Molecular de l’Hospital de la Vall d’Hebron. L’entrevistem amb motiu de la seva tasca al Programa d’Identificació Genètica (PIG), que té com a objectiu identificar les persones desaparegudes durant la Guerra Civil i la dictadura franquista, un projecte que defineix com a “apassionant”, “molt emocionant i impactant”.
Anna de Daniel i Bisbe, R1 d’Hematologia i Hemoteràpia a l’Hospital Clínic de Barcelona
Sí, tot i que en els últims anys la situació de la dona a l’entorn sanitari ha millorat, és indubtable que encara queda feina perfer.Les dones suposem més del cinquanta per cent de les facultatives, però en canvi tenim poca visibilitat en posicions de responsabilitat. Els rols assignats tradicionalment i la maternitat dificulten la progressió professional en entorns on hi ha poca conciliació amb la vida personal i familiar. Durant els primers anys de residència les diferències no són tan clares, però els anys i ser mare són un punt d’inflexió, ja que suposen una pausa a la carrera professional mèdica i investigadora. La millora de les condicions laborals i l’ús de la baixa paternal poden igualar homes i dones al món mèdic i permetre que ser mare no sigui un impediment per arribar a posicions de lideratge.