El Dr. Juli de Nadal feia temps que tenia planejat què faria quan es jubilés. Ara, amb més temps lliure, treballa amb un dels col·lectius de persones més vulnerables. Participa des de fa dos anys en el programa de voluntariat a les presons de l’entitat Justícia i Pau i ajuda reclusos a preparar la seva sortida i facilitar la seva reinserció social. El programa està implantat a les presons de Brians (sobretot a Brians 2), Lledoners i Centre Penitenciari de Dones de Barcelona (més conegut com a Wad-Ras).
Per als presos, la sortida en llibertat pot esdevenir un moment traumàtic. És comú que a les presons es fantasiegi sobre com serà la vida fora, però la realitat és molt més complicada. Els presos han de fer front a l’estigma social i la burocràcia i han de tornar a fer-se un lloc a la societat amb totes les dificultats que comporta: trobar feina, habitatge… És en aquest moment que els voluntaris de Justícia i Pau els donen la mà per guiar-los a un món més enllà dels murs i de la rutina de la presó. Continua la lectura de “Dr. Juli de Nadal, voluntari penitenciari: “La idea que el pres és dolent s’ha de desfer com sucre a l’aigua””






La doctora María Estébanez fa quatre mesos que es va instal·lar a la serra de Chiapas (Mèxic) per treballar com a metgessa psiquiatra amb l’ONG 

L’1 d’octubre de 2018, els doctors Jaume Canet i Enric Cáceres tornaven a casa després de quatre mesos de travessa pels Pirineus, un repte al qual van decidir fer front per tancar una etapa de la seva vida i començar una de nova: la jubilació. Han caminat 2.300 quilòmetres en 100 etapes (en realitat, en van ser 101), des de la Mediterrània fins al Cantàbric, anant pel vessant pirenaic de francès i tornant per l’espanyol. Aquestes 100 fites els han permès pensar i reflexionar sobre els seus camins vitals i professionals. Tant el Dr. Canet, anestesiòleg a l’Hospital Universitari Germans Trias i Pujol; com el Dr. Cáceres, traumatòleg a l’Hospital Universitari Quirón Dexeus, tenen moltes ganes de tenir més temps per dedicar-se als seus, per gaudir de la muntanya i sobretot, per no tenir pressa.