Categoria: #AmbVeudeMetgessa

Vanessa Díaz, R2 de Medicina Familiar i Comunitària, va començar a exercir quan va esclatar la crisi sanitària per la COVID-19, mentre esperava una plaça MIR: “No sabia realment on m’estava ficant, però les ganes van poder més que la por”

Deixa un comentari

“Estava al sofà de casa esperant una plaça MIR i necessitava fer alguna cosa i ajudar com fos”

“Em va marcar veure els pacients tan sols. Ara, sempre que veig un pacient sol, també penso en la seva família”

Vanessa Diaz és resident de segon any de Medicina de Família i Comunitària al CAP Sant Pere de Ribes (ABS Garraf Rural), però va començar a exercir com a metgessa abans del que s’esperava. Va fer l’examen MIR l’any 2020 i, amb l’esclat de la pandèmia i tot esperant la convocatòria de residents [que no va arribar fins al setembre], va decidir que no podia quedar-se de braços plegats veient com els professionals sanitaris no donaven l’abast i va decidir fer un pas endavant i acollir-se a la col·legiació exprés que el Col·legi de Metges de Barcelona va oferir als metges que tot just s’acabaven de graduar. Des del març de 2020 i fins que va començar el MIR, Díaz va treballar al Centre Sociosanitari Mutuam Güell de Barcelona, una experiència que l’ha marcat profundament. La bona acollida i el suport dels companys van ajudar-la a enfrontar-se amb la por i la responsabilitat d’exercir sense haver estat abans resident i, a sobre, amb una malaltia llavors del tot desconeguda. L’estiu de 2020, Díaz ens va explicar la seva experiència a la sèrie #Metgesen1apersona. Ara, amb la perspectiva de dos anys, tornem a parlar amb ella sobre aquells mesos i sobre com han influït en la seva visió de la professió. Díaz traspua agraïment, humanitat i un fort compromís amb els pacients, les seves famílies i la societat.

Continua la lectura de “Vanessa Díaz, R2 de Medicina Familiar i Comunitària, va començar a exercir quan va esclatar la crisi sanitària per la COVID-19, mentre esperava una plaça MIR: “No sabia realment on m’estava ficant, però les ganes van poder més que la por”” →

Sara Freixedas, metgessa rural: “Les professions sanitàries són vocacionals, però la ruralitat encara hi afegeix un plus més de vocació”

Deixa un comentari

“Els vincles a l’àmbit rural són molt forts. Això garanteix la continuïtat i la confiança metge-pacient, però també hi ha el risc de caure en el paternalisme o la dependència”

Sara Freixedas (Vilafranca del Penedès, 1972) és metgessa de família i directora de l’EAP Penedès Rural, a l’Alt Penedès. L’ABS del Penedès Rural dona servei a unes 26.000 persones repartides en vint municipis que ocupen una àrea equivalent a quatre vegades la ciutat de Barcelona. La doctora Freixedas ens explica com és la medicina de família rural a només uns quants quilòmetres de Barcelona, on hi porta treballant 17 anys.

Continua la lectura de “Sara Freixedas, metgessa rural: “Les professions sanitàries són vocacionals, però la ruralitat encara hi afegeix un plus més de vocació”” →

Cecília Mazzara, cirurgiana i flautista a Ars Medica: “Tocar en orquestres m’ha ensenyat a saber treballar en equip”

Deixa un comentari

Cecília Mazzara (Montevideo, 1975) és cirurgiana maxil·lofacial a l’Hospital Sagrat Cor i toca la flauta travessera a l’Orquestra Ars Medica des de l’any 2004, tot i que n’és una membre fixa des de 2012. En aquesta entrevista conversem amb ella sobre les seves obres preferides o l’especial vinculació que hi ha entre la música i la medicina.

Continua la lectura de “Cecília Mazzara, cirurgiana i flautista a Ars Medica: “Tocar en orquestres m’ha ensenyat a saber treballar en equip”” →

Carme Roca, metgessa de família voluntària a Salut Sense Sostre: “No podem esperar que les persones sense llar vinguin a la consulta. Les hem d’anar a buscar allà on siguin”

3 comentaris

“Aquí atenem d’una manera diferent, però no pitjor. Sempre preval la salut del pacient”

Carme Roca és metgessa de família al CAP El Clot de Barcelona i també és professora associada al grau de Medicina de la Universitat de Barcelona. Des de fa dos anys, cada dilluns al matí, exerceix com a metgessa voluntària a un lloc ben insòlit, la capella del Santíssim de l’església de Santa Anna de Barcelona, al barri Gòtic. S’hi ha muntat una consulta on fins fa quatre dies es feien batejos. Roca forma part de l’equip de Salut Sense Sostre, una associació creada recentment per professionals sanitaris amb l’objectiu de facilitar atenció sanitària a persones en situació de sense llar o de vulnerabilitat extrema. El mes de febrer es va celebrar el simposi “Cures sanitàries i socials de les persones sense llar”, on Roca va participar i on es va fer visible la necessitat urgent de posar el focus en l’atenció dels més vulnerables, ja que el 80 % de les persones sense sostre pateixen algun trastorn de salut, tenen una esperança de vida molt inferior a la població general i sovint l’accés al sistema sanitari els queda massa lluny.

Continua la lectura de “Carme Roca, metgessa de família voluntària a Salut Sense Sostre: “No podem esperar que les persones sense llar vinguin a la consulta. Les hem d’anar a buscar allà on siguin”” →

Olga Rubio, metgessa intensivista i experta en bioètica: “En el procés de final de vida, el pacient necessita algú que no el jutgi ni el prejutgi, sinó que el comprengui i l’acompanyi”

Deixa un comentari

Olga Rubio és cap clínic de la Unitat de Cures Intensives i presidenta del Comitè d’Ètica Assistencial de l’Hospital Fundació Althaia de Manresa. És una de les professionals referents en bioètica a Catalunya pel que fa a les implicacions ètiques que envolten l’acompanyament a la mort dels pacients. La doctora Rubio també forma part de la Comissió Consultiva que el Consell de Col·legis de Metges de Catalunya (CCMC) va posar en marxa per assessorar els metges i metgesses que atenen peticions d’eutanàsia, i és membre de la Comissió de Garantia i Avaluació de Catalunya.

Continua la lectura de “Olga Rubio, metgessa intensivista i experta en bioètica: “En el procés de final de vida, el pacient necessita algú que no el jutgi ni el prejutgi, sinó que el comprengui i l’acompanyi”” →

Qiaomiao Lin és la col·legiada número 60.000 del CoMB. Acaba de ser mare i és resident de cirurgia general: “Em vaig quedar embarassada preparant el MIR i vaig passar d’estudiar 12 hores al dia a només 3 o 4”

Deixa un comentari

El número de col·legiat és personal i intransferible. La metgessa Qiaomiao Lin va venir al CoMB a col·legiar-se un dia qualsevol del maig de 2021, després de superar l’examen MIR, i, casualitats de la vida, li va tocar un número ben rodó: el 60.000. Ara és resident de cirurgia general a Mútua de Terrassa, tot i que va haver d’aturar la seva formació uns mesos perquè ha estat mare. La seva promoció va haver de viure amb molta incertesa l’examen MIR del 2021 després que la pandèmia per la COVID-19 obligués a endarrerir-ne la data. A més, va haver-hi molt d’enrenou pel sistema d’elecció de plaça. Conversem amb Lin sobre com va viure aquell moment, l’inici de la seva etapa MIR, coincidint amb la maternitat; la importància del benestar emocional i sobre com veu el futur de la professió.

Continua la lectura de “Qiaomiao Lin és la col·legiada número 60.000 del CoMB. Acaba de ser mare i és resident de cirurgia general: “Em vaig quedar embarassada preparant el MIR i vaig passar d’estudiar 12 hores al dia a només 3 o 4”” →

Joana Herrero, @marepediatra a Instagram: “Sovint, quan som pares per primera vegada, també és el primer cop que agafem un nadó”

Deixa un comentari

Joana Herrero és pediatra i també instagramer. Treballa a l’equip de Pediatria La Marina-Magòria, al barri de la Bordeta de Barcelona. Fa un any, després del naixement del seu segon fill, va decidir-se a obrir a Instagram el perfil professional @marepediatra des d’on fa divulgació sobre salut infantil. El seu objectiu és sempre ajudar els pares i mares amb informació rigorosa, propera i, sobretot, basada en l’evidència científica.

Continua la lectura de “Joana Herrero, @marepediatra a Instagram: “Sovint, quan som pares per primera vegada, també és el primer cop que agafem un nadó”” →

Esperanza Gómez, psiquiatra forense i assessora de la sèrie ‘Nit i Dia’: “Vaig pujar a una taula d’autòpsies per interpretar un tros de cadàver”

Deixa un comentari

“Des de fora, sorprèn la duresa dels casos als quals ens enfrontem i que la nostra vida segueixi amb normalitat”

La psiquiatra Esperanza Gómez és una referent en psiquiatria forense. És metgessa forense titular del Ministeri de Justícia en excedència i exerceix com a psiquiatra assistencial a la Clínica Galatea i com a psiquiatra forense per als tribunals. A més, fa docència i investigació. És vicedegana i professora de la Facultat de Medicina i Ciències de la Salut de la Universitat Internacional de Catalunya (UIC) i directora del màster en Psicopatologia Legal, Forense i Criminològic de la UIC. El seu currículum és ben extens i també el nombre de publicacions que signa, moltes en clau de gènere. Però potser un dels apunts que més crida l’atenció del seu currículum és la seva participació en la sèrie Nit i Dia que va emetre TV3 el 2016, un thriller que girava al voltant d’una metgessa forense (Clara Segura) i dels seus companys, policies, metges forenses i jutges que han d’investigar un sèrie d’assassinats. Gómez va ajudar l’actor Miquel Fernández a construir el paper del psiquiatra forense, Aitor Otxoa. Parlem amb ella sobre la seva participació en aquesta ficció, la seva recerca i, inevitablement, la seva experiència atenent els professionals de la salut amb malestar emocional a causa de la pandèmia de COVID-19.

Continua la lectura de “Esperanza Gómez, psiquiatra forense i assessora de la sèrie ‘Nit i Dia’: “Vaig pujar a una taula d’autòpsies per interpretar un tros de cadàver”” →

Clara Prats: “El treball amb científics de diferents disciplines durant la pandèmia ha trencat moltes barreres”

Deixa un comentari

Clara Prats és física i investigadora del grup de recerca de Biologia Computacional i Sistemes Complexos BIOCOM SC de la Universitat Politècnica de Catalunya (UPC). Ha estat una de les veus expertes que més llum ha aportat en aquesta pandèmia, tant per les seves aportacions científiques i rigoroses, com pel seu tarannà.

Continua la lectura de “Clara Prats: “El treball amb científics de diferents disciplines durant la pandèmia ha trencat moltes barreres”” →

Ivon Cuscó, biòloga del Programa d’Identificació Genètica de desapareguts de la Guerra Civil i el franquisme: “Quan els familiars veuen que hi ha algú al darrere que està buscant activament el seu desaparegut ja comencen a tancar el dol”

3 comentaris

Ivon Cuscó (Barcelona, 1973) és biòloga i treballa com a facultativa al laboratori de l’Àrea de Genètica Clínica i Molecular de l’Hospital de la Vall d’Hebron. L’entrevistem amb motiu de la seva tasca al Programa d’Identificació Genètica (PIG), que té com a objectiu identificar les persones desaparegudes durant la Guerra Civil i la dictadura franquista, un projecte que defineix com a “apassionant”, “molt emocionant i impactant”.

Continua la lectura de “Ivon Cuscó, biòloga del Programa d’Identificació Genètica de desapareguts de la Guerra Civil i el franquisme: “Quan els familiars veuen que hi ha algú al darrere que està buscant activament el seu desaparegut ja comencen a tancar el dol”” →