Categoria: #AmbVeudeMetgessa

Alícia Gargantilla, traumatòloga a un hospital de campanya pel terratrèmol de Turquia: “Vam viure una rèplica de magnitud 6,4 que va durar 25 segons i, en 5 minuts, l’hospital es va omplir de gent”

Deixa un comentari

“Quan vam arribar a la zona, vam quedar molt parats amb la qualitat de la sanitat turca. Potser l’havia infravalorat”

“A l’hospital de campanya no hi ha tantes categories. Ens és igual posar una piqueta i aixecar una tenda que ajudar un ginecòleg a portar un nen al món”

“L’idioma ens ha limitat molt la comunicació amb la gent, però, alhora, també ens ha fet de protecció emocional”

El 6 febrer de 2023, diverses regions de sud-est de Turquia, nord de Síria i el Kurdistan va patir un fort terratrèmol de magnitud 7,8 i una rèplica, hores després, de 7,5. Les conseqüències van commocionar tot el món. Aquests dos sismes i les posteriors rèpliques van causar més de 100.000 morts, nombrosos ferits i greus danys materials i estructurals. La traumatòloga del Consorci Sanitari de l’Alt Penedès-Garraf (CSAPG), Alícia Gargantilla, va ser una de les metgesses que s’hi van desplaçar amb el dispositiu START (Equip Tècnic Espanyol d’Ajuda i Resposta en Emergències) de l’Agència Espanyola de Cooperació per donar assistència a les víctimes del terratrèmol. Gargantilla va treballar durant dues setmanes a l’hospital de campanya que es va muntar a la població d’Iskenderun, en una zona costanera de Turquia molt propera a la frontera amb Síria. Ens ha explicat la seva experiència.

Continua la lectura de “Alícia Gargantilla, traumatòloga a un hospital de campanya pel terratrèmol de Turquia: “Vam viure una rèplica de magnitud 6,4 que va durar 25 segons i, en 5 minuts, l’hospital es va omplir de gent”” →

“Ada Klein”, metgessa experta en malalties infeccioses i autora de l’assaig ‘La plaga blanca’: “Quan les opcions terapèutiques per a la tuberculosi eren pràcticament nul·les, la medicina ho compensava amb humanitat”

2 comentaris

“Parlo de sis escriptors que van patir la tuberculosi i de com això els va canviar. Els sis autors són molt diferents, però tenen en comú les ganes de viure i l’objectiu vital d’acabar l’obra que tenien entre mans”

“Els metges donem un diagnòstic i qui el rep passa a ser un malalt per al sistema. Però les persones no només són malalts. Tendim a posar-ho tot en caixetes, però la vida no és així”

“El pacient és un tot. És una persona que està malalta i el sistema no ens permet aprofundir-hi. No hi ha temps. Això fa les relacions més fredes i ens empobreix”

Ada Klein Fortuny és el pseudònim d’una metgessa experta en malalties infeccioses que també escriu i que prefereix mantenir l’anonimat. Té un gran sentit de l’humor, com es pot entreveure al seu compte de Twitter, i, sota aquest pseudònim, ha publicat el seu primer llibre, l’assaig La plaga blanca (L’Altra Editorial en català i Consonni en castellà), on recull com van conviure sis escriptors de finals del segle XIX i principis del XX amb la tuberculosi i com aquesta circumstància va afectar les seves vides i obres. Els protagonistes són Anton Txékhov, Frank Kafka, Katherine Mansfield, Joan Salvat-Papasseit, Paul Éluard i George Orwell. Tots connectats pel fil invisible de la malaltia. Per documentar-s’hi, Klein ha estat investigant els arxius personals dels autors, bàsicament diaris i correspondència. La manera com aquests autors universals van afrontar el llavors fatídic diagnòstic de tuberculosi ens ha portat a reflexionar amb Ada Klein sobre com els metges i metgesses miren i es relacionen amb els pacients avui en dia.

Continua la lectura de ““Ada Klein”, metgessa experta en malalties infeccioses i autora de l’assaig ‘La plaga blanca’: “Quan les opcions terapèutiques per a la tuberculosi eren pràcticament nul·les, la medicina ho compensava amb humanitat”” →

Elvira Bisbe, anestesiòloga i cantant de blues-soul: “Un dia cantava a les festes de la Mercè i després havia d’anestesiar un pacient. Vaig haver d’escollir”

2 comentaris

“M’agrada molt la medicina i crec que soc millor metgessa que cantant”

“Quan estàs actuant, el moment és teu i treus totes les emocions. Cantar em retorna l’equilibri emocional que necessito per tenir una bona salut mental i exercir la meva professió.”

“En l’últim concert el guitarra de la banda va patir un infart a l’escenari. Tots els meus companys anestesiòlegs van pujar a l’escenari i el vam tornar a la vida”.

A la vida hi ha moments en què hem de prendre decisions importants que impliquen renúncies. En el cas de l’anestesiòloga i vicepresidenta de la Junta del CoMB, Elvira Bisbe, va haver d’escollir entre dues carreres professionals: la medicina o la música. Es va imposar la medicina i no se’n penedeix, però no ha pogut -ni pot- deixar la seva passió pel rock i el blues. Bisbe és la vocalista de dues bandes, Jonibegut i d-Contraband, on hi fa de frontwoman. Sempre ha format part de bandes i, fins i tot, va enregistrar un disc en solitari amb projecció internacional. El cant és una afició que li ve de família i que li permet gaudir i mantenir l’equilibri emocional que necessita per fer de metgessa. A l’escenari ha viscut situacions de tots els colors, però, per sort, sempre hi ha algun metge entre el públic.

Continua la lectura de “Elvira Bisbe, anestesiòloga i cantant de blues-soul: “Un dia cantava a les festes de la Mercè i després havia d’anestesiar un pacient. Vaig haver d’escollir”” →

Laura Conangla, metgessa de família i impulsora de l’ecografia pulmonar a l’atenció primària: “Sempre m’ha agradat molt l’ecografia. Al principi, érem quatre friquis fent ecografies a l’atenció primària. Amb la pandèmia, hem format 12.000 metges de 17 països”

1 comentari

“Per als metges de família, la il·lusió és bàsica en tot el que fem. Si, a més, hi volem aportar un valor afegit, encara necessitem més il·lusió, més xarxa i companys al costat”

“L’ecografia pulmonar té moltes aplicacions que ara seran possibles per als metges de família que s’han format amb l’excusa de la COVID-19”

“Els que realment van innovar van ser els companys que no sabien res d’ecografia pulmonar i que ni tan sols n’havien sentit a parlar i que, en la primera onada, van decidir formar-se perquè ho necessitaven per als seus malalts.

Laura Conangla Ferrin (Barcelona, 1984) és metgessa de família i directora de l’Equip d’Atenció Primària (EAP) Doctor Robert de Badalona. La doctora Conangla és una de les principals responsables de què, arran de la pandèmia, avui dia a la majoria de centres d’atenció primària (CAP) de Catalunya es puguin fer ecografies pulmonars als pacients, cosa que fa només un anys estava reservada als hospitals.

Continua la lectura de “Laura Conangla, metgessa de família i impulsora de l’ecografia pulmonar a l’atenció primària: “Sempre m’ha agradat molt l’ecografia. Al principi, érem quatre friquis fent ecografies a l’atenció primària. Amb la pandèmia, hem format 12.000 metges de 17 països”” →

Inés Zugasti, metgessa resident d’Hematologia i Hemoteràpia i cofundadora de la xarxa de formació en emergències i primers auxilis EqÜes: “Cada vegada ens contacten més escoles i instituts. Tenim formacions gairebé cada setmana”

Deixa un comentari

“Tenir l’oportunitat de parlar amb estudiants gairebé cada dia m’aporta moltes coses i m’ajuda a estar actualitzada”

“És molt important que la població sàpiga actuar davant d’una emergència de salut. S’hauria de fer una formació sistematitzada i sostinguda en el temps”

Les precursores d’Eqües Barcelona, d’esquerra a dreta, Inés Zugasti, Mar de Pablo Miró i Ares Guardia Torrelles

Inés Zugasti (a l’esquerra de la foto) és metgessa resident de segon any d’Hematologia i Hemoteràpia a l’Hospital Clínic de Barcelona. Prové de Fraga (la Franja) i va començar a formar-se en medicina a Pamplona. Una de les seves inquietuds és la prevenció i l’educació sobre temes bàsics de salut i, sobretot, d’urgències i emergències mèdiques. Per això, l’any 2016 quan encara estudiava a Navarra, va crear amb alguns companys la iniciativa EqÜes, (Equipo de Urgencias y Emergencias Sanitarias), que, amb el temps, s’ha convertit en una associació estatal present a Pamplona des de 2016 i a Barcelona, on es va constituir l’any 2020. EqÜes està formada per metges residents i estudiants i professionals de la salut voluntaris que ofereixen xerrades informatives a escoles i instituts sobre primers auxilis i prevenció de la drogodependència. En total, sumen ja 400 voluntaris.

Continua la lectura de “Inés Zugasti, metgessa resident d’Hematologia i Hemoteràpia i cofundadora de la xarxa de formació en emergències i primers auxilis EqÜes: “Cada vegada ens contacten més escoles i instituts. Tenim formacions gairebé cada setmana”” →

Mar de Pablo, metgessa resident d’Hematologia i Hemoteràpia i presidenta de la secció col·legial de Metges MIR i Metges Joves: “Tenim una professió que destaca per manegar emocions i necessitem formar-nos en aquest àmbit”

Deixa un comentari

“La pandèmia ha condicionat molt els metges joves a l’hora d’afrontar l’inici de l’etapa laboral”

“A una persona que ha estudiat tants anys i que té il·lusió per exercir la medicina se l’ha de cuidar: oferir-li un sou digne i formació i facilitar la conciliació”

“La crisi climàtica és una gran amenaça per a la salut. Donar-ho a conèixer i aportar-hi solucions és una responsabilitat dels metges”

Mar de Pablo és metgessa resident de segon any d’Hematologia i Hemoteràpia a l’Hospital Clínic de Barcelona. A més, és presidenta de la secció de Metges MIR i Metges Joves del Col·legi de Metges de Barcelona (CoMB), que representa els metges i metgesses que estan fent la residència i aquells que fa menys de deu anys que l’han acabat. Amb De Pablo comentem les inquietuds i alguns temes que interessen i afecten de manera especial els metges i metgesses residents: les reivindicacions laborals, la conciliació, la cura de la salut mental o la responsabilitat del col·lectiu sanitari davant els efectes de la crisi climàtica i les seves amenaces per a la salut global.

Continua la lectura de “Mar de Pablo, metgessa resident d’Hematologia i Hemoteràpia i presidenta de la secció col·legial de Metges MIR i Metges Joves: “Tenim una professió que destaca per manegar emocions i necessitem formar-nos en aquest àmbit”” →

Montse Esquerda, pediatra i experta en bioètica: “La professió mèdica ha de ser capaç de mirar cara a cara a la mort”

Deixa un comentari

“Quan va arribar la pandèmia, vaig pensar: “ara sí que parlarem de la mort i de com volem morir”. Però tinc la sensació que tot ha quedat en una estadística”

“Els professionals de les cures pal·liatives fan una feina fantàstica, però plantegen un risc: com que hi ha especialistes de la mort, la resta podem pensar que això ja no ens toca a nosaltres”

Parlar de la mort no és fàcil. Plantejar el nostre adéu o el de les persones que estimem és dolorós i sovint evitem enraonar-hi. Però és una realitat de la qual no podem defugir i, precisament, posant-li paraules fem que sigui menys difícil. Aquesta és la idea de la pediatra i experta en bioètica, Montse Esquerda, qui té present la mort en el seu dia a dia acompanyant nens, adolescents i pares que han patit una pèrdua a través de la Unitat de Dol a Sant Joan de Déu Terres de Lleida. Esquerda ha publicat Hablar de la muerte para vivir y morir mejor (Alienta Editorial, 2022), un llibre imprescindible on analitza com ens afecta el tabú que socialment hem construït al voltant de la mort (també amb els nens) justament quan la cronicitat i la fragilitat són etapes cada cop més llargues i ens demanen prendre decisions: com volem morir, on volem fer-ho, fins on arribar en un tractament i quan és millor parar. Esquerda posa el focus, sobretot, en el rol dels metges i les metgesses i els emplaça, com a professionals, a ser els primers a perdre la por i a parlar sobre la mort amb els seus pacients i a garantir una bona atenció en aquest aspecte. La pediatra també és presidenta de la Comissió de Deontologia del Consell de Col·legis de Metges de Catalunya (CCMC), professora de la Universitat Ramon Llull (URL) i directora de l’Institut Borja de Bioètica-URL.

Continua la lectura de “Montse Esquerda, pediatra i experta en bioètica: “La professió mèdica ha de ser capaç de mirar cara a cara a la mort”“ →

L’escriptora Laia Perearnau reviu en una novel·la Francesca de Barcelona, una de les primeres cirurgianes: “Havia de ser una dona molt determinada”

Deixa un comentari

“Va ser una sorpresa trobar-me un personatge com Francesca. De seguida em va captivar i vaig decidir que seria la meva protagonista”

“Quan em vaig submergir en aquesta època em va sorprendre la violència i, especialment, la violència contra la dona. La mort, l’esquarterament, la tortura… tot estava normalitzadíssim”

“Les poques dones que havien aconseguit la llicència per ser cirurgianes havien fet algun favor al rei o a la reina, sobretot ajudar aquesta a parir”

© Marta Ruiz

A la Barcelona del segle XIV, hi va viure una dona que es va saber fer un lloc en un món al qual només els homes hi tenien accés: el món de la medicina. Francesca Satorra, més coneguda com a Francesca de Barcelona, fou inicialment una llevadora, que, com moltes altres dones de l’època, assistia els parts i sabia aplicar els remeis per curar petites afeccions. L’extraordinari de Francesca de Barcelona és que va aconseguir que el rei Joan I li concedís, l’any 1344, el permís reial per exercir de cirurgiana, en una època en què les dones no tenien accés ni a l’educació, ni la possibilitat d’ingressar en gremis professionals. La periodista, guionista i historiadora Laia Perearnau ha novel·lat la vida de Francesca de Barcelona en una obra publicada per Columna que ha estat guardonada amb el Premi Nèstor Luján de Novel·la Històrica 2022. Després de mesos submergida en els arxius que expliquen com es vivia, se sobrevivia, s’estimava i es curava a la Barcelona medieval, Perearnau ha donat vida a dona, ben segur única, en una novel·la de gran precisió històrica.

Atenció, perquè a l’entrevista revelem alguns detalls de la trama.

Continua la lectura de “L’escriptora Laia Perearnau reviu en una novel·la Francesca de Barcelona, una de les primeres cirurgianes: “Havia de ser una dona molt determinada”“ →

Lourdes Mateu, experta en COVID persistent: “S’han descrit més de 200 símptomes associats a la COVID persistent que afecten tots els òrgans i sistemes. En sabem molt poc, però n’estem fent recerca”

Deixa un comentari

“Tenim els pacients al davant i ens demanen respostes: han passat dos anys i encara no les tenim”

“La COVID persistent té un gran impacte en les persones que la pateixen i un gran impacte econòmic. Moltes pacients volen tornar a treballar, però no poden”

“L’atenció primària té un paper fonamental i protagonista. S’ha de treballar per fer uns bons protocols per identificar la COVID persistent”

Lourdes Mateu Pruñonosa (Barcelona, 1976) és metgessa internista, cap de la unitat COVID del servei de malalties infeccioses de l’Hospital Germans Tries i Pujol de Badalona i de la Fundació Lluita contra les Infeccions. Amb ella, parlem sobre els efectes de la COVID-19 i sobre les seqüeles que deixa aquesta malaltia a mig i llarg termini, el que es coneix com a COVID persistent. 

Continua la lectura de “Lourdes Mateu, experta en COVID persistent: “S’han descrit més de 200 símptomes associats a la COVID persistent que afecten tots els òrgans i sistemes. En sabem molt poc, però n’estem fent recerca”“ →

Amanda Rodríguez, psiquiatra: “Connectar el sistema nerviós central amb la resta del cos està generant un camp de coneixement brutal i una manera diferent d’entendre com emmalalteixen les persones”

2 comentaris

“En psiquiatria, hem de sortir del cervell, perquè, ara mateix, és una mica inaccessible. Possiblement, hi ha mecanismes sistèmics per saber què està passant al cervell”

“Sobre la malaltia de Parkinson, per exemple, hi ha literatura que diu que els pacients ja tenien la permeabilitat intestinal alterada temps abans de l’inici de la malaltia”

Amanda Rodríguez Urrutia és psiquiatra a l’Hospital Vall d’Hebron de Barcelona. Treballa en un macroprojecte europeu de recerca que investiga els mecanismes relacionats amb l’anomenat eix intestí-cervell i descriu la comunicació bioquímica, hormonal i immunològica bidireccional entre el sistema nerviós central i el sistema nerviós entèric. Rodríguez estudia la relació de les àrees emocionals i cognitives del cervell amb les funcions intestinals, comunes en patologies tan diverses com la depressió o la síndrome de l’intestí irritable. La psiquiatra ha publicat recentment el llibre Siente lo que comes (Planeta, 2022) on explica de manera divulgativa aquesta connexió de la qual encara queda molt per estudiar.

Continua la lectura de “Amanda Rodríguez, psiquiatra: “Connectar el sistema nerviós central amb la resta del cos està generant un camp de coneixement brutal i una manera diferent d’entendre com emmalalteixen les persones”“ →