Article escrit per la doctora Magda Campins Martí, cap del Servei de Medicina Preventiva i Epidemiologia de l’Hospital Universitari Vall d’Hebron.
A finals de desembre de 2019, la Comissió Municipal de Salut i Sanitat de Wuhan (província de Hubei, Xina) va notificar els primers casos d’una pneumònia greu d’etiologia desconeguda.
Pocs dies després, a principis de gener, ja s’havia descrit l’agent etiològic i les autoritats sanitàries xineses havien compartit la seva seqüència genètica. Es tractava d’un nou coronavirus, que va ser anomenat posteriorment SARS-CoV-2, i que és el responsable de la malaltia denominada COVID-19.
El 30 de gener de 2020, l’OMS va declarar el brot d’emergència de salut pública d’importància internacional, i l’11 de març, la pandèmia mundial.
Des de la notificació per part de les autoritats xineses fins al dia d’avui, l’evolució de la malaltia ha estat insòlita i excepcional. I és que ja s’han notificat més de 10 milions de casos confirmats arreu del món i més de 500.000 morts. A Espanya, els casos confirmats ja superen els 248.000 i, malauradament, forma part dels 10 països amb més incidència i amb més morts registrades per aquesta malaltia.
Continua la lectura de “Recerca en vacunes contra el SARS-CoV-2”



Quines oportunitats ofereixen les tecnologies basades en el grafè i quin impacte poden tenir en el sector healthcare? L

Alguns dels noms científics dels microorganismes patògens, com es fa sovint en la nomenclatura linneana de molts éssers vius, estan dedicats a la persona que els va descobrir. És el cas de les denominacions llatinitzades de diversos gèneres de bacteris: Borrelia, que rep el nom del biòleg francès Amédée Borrel; Brucella, en honor de David Bruce, metge anglès; Listeria, batejada amb aquest nom pel cirurgià anglès Joseph Lister, o Salmonella, dedicada al metge americà Daniel Elmer Salmon.
