Reptes climàtics per la nostra salut

climateEl Col·legi de Metges d’Austràlia va llençar a l’octubre de 2015 la campanya “Doctors for Climate Action” (Metges per l’Acció Climàtica). Sota el lema “Els fets parlen per si sols: el canvi climàtic perjudica la nostra salut. Ara és el moment d’actuar”, el col·legi australià va publicar una “Declaració de consens global” sobre les perilloses repercussions en la salut del canvi climàtic. Continua la lectura de “Reptes climàtics per la nostra salut”

Nova Carta de drets i deures de la ciutadania en relació amb la salut i l’atenció sanitària

dretsdeuresUna de les coses que ens ha deixat el 2015 és una nova Carta de drets i deures de la ciutadans en relació amb la salut i l’atenció sanitària aprovada pel Departament de Salut. Aquest document actualitza l’anterior Carta de l’any 2001, d’acord amb els canvis socials i ètics i els avenços mèdics i tecnològics.

Han passat 14 anys i el model de salut ha canviat enormement. La ciutadania es posiciona fermament com a element central de la salut i l’atenció sanitària, amb una relació de coresponsabilitat amb tots els agents i un paper cada cop més actiu en la pressa de decisions. La cronicitat es planteja com un dels grans reptes sanitaris i hi ha una consciència creixent d’abordar la salut des de l’origen, posant el focus en la promoció i protecció de la salut i la prevenció. I potser, un dels canvis que més sacseja el nostre paradigma és la irrupció de la tecnologia aplicada a la salut i cada cop més a prop de l’usuari: la auto-monitorització de les dades, telemedicina… Continua la lectura de “Nova Carta de drets i deures de la ciutadania en relació amb la salut i l’atenció sanitària”

Els 10 posts més llegits de l’any

 

Fi d’any sempre és un bon moment per fer una ullada enrere i reflexionar sobre tot el que hem viscut al llarg dels darrers 12 mesos. Això precisament és el que hem fet amb el nostre blog. Durant 2015 hem rebut gairebé 28.000 visites i hem publicat 91 posts de temàtiques diferents, però amb un objectiu: apropar-nos a vosaltres i oferir-vos continguts d’interès professional i també personal. A continuació, us presentem un recull dels 10 articles més llegits de l’any:

 

Continua la lectura de “Els 10 posts més llegits de l’any”

Bones festes a tothom!

nadal

Us volem felicitar el Nadal i desitjar-vos que passeu aquests dies amb les persones que us estimeu.

Com cada any publiquem una Nadala sobre la història de la nostra professió. Enguany està dedicada a la creació de les clíniques a la ciutat de Barcelona. Probablement, la seva aparició està molt lligada al naixement de les especialitats medicoquirúrgies a finals del segle XIX. Aquesta Nadala vol reivindicar l’esperit d’iniciativa i d’innovació que van protagonitzar molts ciutadans i, sobretot, metges en aquell moment.

nadala 2015

A més, pots consultar totes les Nadales publicades des del 1997 fins al moment al nou espai del  web del COMB.

Dr. García: “La navegació és un esport que encaixa molt bé en els pacients amb malalties cardíaques”

bgarciaA més de cardiòleg, el Dr. Bruno Garcia és un apassionat el món nàutic. Ha fet la volta al món a vela amb el seu germà petit a bord del “We are water”, amb el que han aconseguit quedar cinquens a la Barcelona World Race 2014-2015.

Com van ser els 99 dies de regata?

Els 99 dies van ser molt diferents, tant que te n’adones que tot i estar sempre al mar, fas la volta al món perquè notes que fa fred, que plou, que fa molt vent. És un món de contrastos.

Quina va ser la preparació física?

El nostre era un projecte d’última hora i més que preparació física, vam haver de preparar el vaixell. Això ja és una preparació física perquè has de moure paquets grans, has d’estar alguna tarda o alguna nit polint el vaixell o fent força.

Continua la lectura de “Dr. García: “La navegació és un esport que encaixa molt bé en els pacients amb malalties cardíaques””

Dr. Collazos: “Coopero perquè crec de debò que un dels valors de la Medicina ha de ser la justícia i de la mà de la justícia, la solidaritat”

Dr. CollazosEl Dr. Francisco Collazos és un dels 14 metges que ha aconseguit una Beca “Dr. José Luis Bada” en cooperació internacional. Gràcies a aquest ajut farà una estada formativa a l’Hospital Nossa Senhora de Paz a Cubal (Angola), on tant ell com els seus residents de psiquiatria podran conèixer la realitat sanitària de Cubal i formaran els metges angolesos en aquesta especialitat.

Aquesta, però, no serà la primera experiència pel Dr. Collazos, que ja ha treballat com a metge cooperador a Guatemala, Sri Lanka i Moçambic. Alguna d’aquestes oportunitats li ha arribat a través del Programa de Psiquiatria Transcultural, que coordina des de 2001 a l’Hospital Universitari Vall d’Hebron. Diu que mentre pugui continuarà fent cooperació perquè és la millor manera per aprendre a treballar “amb altres coordenades culturals”.

Quin tipus de projecte desenvoluparàs a l’Hospital Nossa Senhora da Paz a Cubal (Angola)?

Continua la lectura de “Dr. Collazos: “Coopero perquè crec de debò que un dels valors de la Medicina ha de ser la justícia i de la mà de la justícia, la solidaritat””

Malalties de Declaració Obligatòria a Barcelona: estat de la qüestió

mdolCada any el Servei d’Epidemiologia de l’Agència de Salut Pública de Barcelona (ASPB) publica un  informe on es presenten les dades que s’han recollit al llarg de l’any al voltant de les anomenades Malalties de Declaració Obligatòria (MDO).

L’objectiu d’aquest estudi és mantenir la comunitat mèdica informada al voltant de la vigilància epidemiològica, és a dir, la freqüència d’aparició i el comportament de les MDOs i per tant, poder prendre mesures de control i prevenció per disminuir-ne la seva incidència.

Les dades sanitàries per la vigilància epidemiològica s’aconsegueixen gràcies a la col·laboració dels metges i metgesses en actiu, que han de notificar el diagnòstic o la sospita de tota malaltia inclosa en el darrer llistat de MDOs (Decret 203/2015).

Continua la lectura de “Malalties de Declaració Obligatòria a Barcelona: estat de la qüestió”

Refugiats som tots

refugeesAl llarg d’aquest any, més de 800.000 persones han arribat a Europa per mar fugint dels conflictes armats dels seus respectius països. La gran majoria provenen de Síria, segons dades d’UNICEF, que a més denuncia que 1 de cada 5 són nens. Sens dubte ens trobem davant una crisi de refugiats a la que la comunitat internacional ha de donar resposta, però quina és la millor manera? Aquesta és precisament la pregunta que es va plantejar a la taula rodona de cooperació “Diagnosi de la crisi de refugiats: quin tractament cal aplicar?”, organitzada per la Secció de Metges Cooperadors del COMB el passat 19 de novembre.

Ajuda humanitària i cooperació internacional: Parlem d’acció

La Dra. Marta Trayner, cooperant internacional especialitzada en emergències sanitàries i una de les convidades al debat, ens va recordar que “Europa no són 28 fronteres. És una regió i ha de donar resposta com a tal” i que en aquesta crisi “no podem parlar d’assistència, sinó d’acció”. La Dra. Trayner, que ha viscut en primera persona el drama dels camps de refugiats quan va anar-hi a Kosovo com a metgessa cooperant, va apuntar els factors que fan que aquesta crisi de refugiats sigui especialment complexa:

Continua la lectura de “Refugiats som tots”

2016, l’any del Dr. Miquel A. Fargas i Roca

Dr. Miquel A. Fargas i Roca
Font: Museu d’Història de la Medicina de Catalunya

2016 serà l’any del Dr. Miquel Arcàngel Fargas i Roca, considerat el pare de la ginecologia catalana. Així ho ha acordat la Junta de Govern del COMB amb motiu del centenari de la seva mort. El comissionat serà el Dr. Josep Lailla Vicens, que s’encarregarà de la programació i el seguiment de tots els actes que es generin al voltant de la figura del Dr. Fargas.

Pioner en la cirurgia ginecològica catalana i compromès amb la política catalana

El Dr. Miquel A. Fargas i Roca (Castellterçol, 1858-Barcelona, 1916) va ser pioner en l’àmbit de la cirurgia ginecològica a Catalunya. Va practicar la primera cesària a l’any 1910, així com d’altres intervencions punteres en l’època com histerectomies per miomes intrauterins, gastroenterostomies o laparotomies per embaràs ectòpic amb diagnòstic previ.

Es va llicenciar i doctorar a la Universitat de Barcelona i al poc temps va ser anomenat catedràtic d’Obstetrícia i Ginecologia de la mateixa universitat. Una de les seves obres de referència encara avui dia és el Tratado de Ginecología, publicat al 1903. Gràcies al seu treball i implicació professional va aconseguir que la ginecologia fos reconeguda com a especialitat.

Continua la lectura de “2016, l’any del Dr. Miquel A. Fargas i Roca”

Dr. Clotet: “Tant de bo Barcelona fos de les primeres ciutats del món en tenir zero noves infeccions”

clotetAvui és el Dia Mundial contra la SIDA, per això hem entrevistat al Dr. Bonaventura Clotet, tot un referent en la recerca del VIH arreu del món. Els primers casos d’aquesta malaltia que va tractar a l’Hospital Germans Trias i Pujol el van marcar de tal manera que va decidir que s’havia de “contribuir a l’esforç global de lluitar contra aquesta epidèmia”. Així, ha dedicat tota la seva trajectòria professional a buscar tractaments i solucions per millorar la qualitat de vida de les persones que pateixen la malaltia. Des de l’any 1995 està al capdavant de l’Institut de Recerca de la Sida IrsiCaixa i des de 2006 colidera junt amb el Dr. Josep Maria Gatell, el projecte HIVACAT, que està en ple desenvolupament de la vacuna que curi definitivament la malaltia.

Per què va decidir fer recerca sobre el VIH?

Fer recerca sobre la SIDA era necessari. Quan vam començar a veure els primers casos no podíem oferir res més que qualitat de vida, quantitat no els hi podíem donar perquè no hi havia tractaments. La situació tant desesperada que patien els nostres pacients ens va fer pensar que havíem de contribuir a l’esforç global, mundial, de lluitar contra aquesta epidèmia. Vam començar fent recerca clínica basada en assajos clínics per proporcionar nous tractaments i més endavant vam evolucionar. Gràcies a l’Obra Social de La Caixa i a la Generalitat de Catalunya vam poder establir el laboratori IrsiCaixa, que ja porta més de 20 anys funcionant, i que va permetre endegar projectes que ens han portat a fer recerca molt avançada encaminada a demostrar que es pot curar la malaltia.

Continua la lectura de “Dr. Clotet: “Tant de bo Barcelona fos de les primeres ciutats del món en tenir zero noves infeccions””