Al llarg d’aquest any, més de 800.000 persones han arribat a Europa per mar fugint dels conflictes armats dels seus respectius països. La gran majoria provenen de Síria, segons dades d’UNICEF, que a més denuncia que 1 de cada 5 són nens. Sens dubte ens trobem davant una crisi de refugiats a la que la comunitat internacional ha de donar resposta, però quina és la millor manera? Aquesta és precisament la pregunta que es va plantejar a la taula rodona de cooperació “Diagnosi de la crisi de refugiats: quin tractament cal aplicar?”, organitzada per la Secció de Metges Cooperadors del COMB el passat 19 de novembre.
Ajuda humanitària i cooperació internacional: Parlem d’acció
La Dra. Marta Trayner, cooperant internacional especialitzada en emergències sanitàries i una de les convidades al debat, ens va recordar que “Europa no són 28 fronteres. És una regió i ha de donar resposta com a tal” i que en aquesta crisi “no podem parlar d’assistència, sinó d’acció”. La Dra. Trayner, que ha viscut en primera persona el drama dels camps de refugiats quan va anar-hi a Kosovo com a metgessa cooperant, va apuntar els factors que fan que aquesta crisi de refugiats sigui especialment complexa:
- Pluralitat dels refugiats.
- Multiplicitat de països d’acollida.
- Diversitat administrativa.
- Escenaris no estables.
- Capacitats i recursos diferents.
- Diverses sensibilitats de la població d’acollida.
Per la Dra. Trayner el tractament bàsic per afrontar el repte assistencial que suposa la crisi passa per una millor cooperació i coordinació; flexibilitat i adaptació; gestió de la informació; i estandarització de les respostes.
El paper dels mitjans de comunicació: Més informació i menys espectacle
Aquesta crisi de refugiats estan sent una de les més mediàtiques de la història. Periòdics, televisions, diaris digitals,…tots s’han farcit d’imatges molt dures i colpidores. Però, quin paper han jugat? El periodista Carles Solà, director del programa “Tot un món” de TV3 va “entonar un mea culpa” perquè els mitjans de comunicació “no han fet prou i en cap moment han parlat del context de la crisis”. Segons Solà, els mitjans “haurien d’explicar com actuar, què fer i sobretot què no fer”.
Les institucions: Preparades per l’arribada del contingent de refugiats
De la banda de les institucions, va participar Àngel Miret, coordinador del Comitè per a l’Acollida de les Persones Refugiades de la Generalitat de Catalunya. Miret, va recordar que a Catalunya arribaran uns 3000 refugiats sirians en uns dos anys i que estan preparant i adequant diversos equipaments a Barcelona per fer la millor acollida possible als refugiats. “Ara mateix podríem acollir de cop i volta unes 500 persones”, va explicar Miret, que també va insistir en que no s’ha de barrejar el gihadisme amb la problemàtica dels refugiats perquè “ells també fugen d’aquesta gent. El que volen és guanyar-se la vida”.
Els tres ponents van coincidir a dir que en aquests moments és essencial fer una bona gestió de la por i intentar fer l’exercici de posar-nos en la pell dels refugiats per saber com se senten i pensen. Com va recordar Solà: tots hem sigut refugiats en algun moment de la història.
En el marc de la taula rodona de cooperació també es van lliurar les beques “Dr. José Luis Bada” en cooperació internacional.
També us pot interessar:
El blog del teu col·legi professional 