L’estiu de l’Anna Boada no ha estat un estiu qualsevol. I és que la remera i futura metgessa barcelonina ha viscut tota una experiència: els seus primers Jocs Olímpics. El passat 12 d’agost, ella i la seva parella esportiva, Aina Cid, van aconseguir la sisena posició en la final de l’especialitat de rem de dos sense timoner. “En el moment de creuar la meta no sabíem amb seguretat com havíem quedat. Ho vam saber després, en veure el resultat a la pantalla escrit. Recordo un sentiment de grandesa, satisfacció i seguretat. Em vaig sentir imparable”, explica l’Anna, que, des de fa tres anys, entrena al centre d’alt rendiment de rem a Banyoles.

Aquesta victòria encara té més mèrit, si es té en compte que l’Anna i l’Aina van començar a entrenar juntes poc abans de la fita olímpica, tot just al mes de febrer. Com diu l’Anna, són una parella “molt jove en comparació amb moltes de les nostres competidores, que ja porten juntes més d’un cicle olímpic”. L’Aina es va traslladar d’Ohio (on viu i entrena) a Banyoles i no van perdre ni un minut. “El programa es basa en una doble sessió d’entrenaments diaris, fins i tot tres, en funció de la càrrega de la setmana. Sigui quin sigui l’objectiu, els entrenaments estan enfocats a donar el 100% per la competició final”.

L’Anna va començar a remar quan tenia 12 anys (ara en té 23) i des de llavors tenia l’objectiu olímpic en ment. Per ella, participar en un esdeveniment d’aquest tipus va ser una experiència “molt curiosa, ja que tens una barreja de nerviosisme i alegria que no saps molt bé com gestionar. És molt entretingut passejar per la Vila Olímpica i veure centenars d’esportistes d’elit entrenant el seu esport”. Tot i així, diu que el que més l’ha marcat ha estat adonar-se que realment gaudeix practicant el seu esport i portant el seu cos al límit en cada competició. “Pensava que, en estar envoltada del somni olímpic, el rem quedaria en un segon pla i gaudiria molt d’altres petits detalls, però no va ser fins al moment en què vaig competir que vaig poder començar a gaudir d’aquest somni olímpic. Els moments més feliços durant els Jocs Olímpics van ser quan estava lluitant palada a palada contra les meves contrincants, sabent que tan sols ens separaven mil·lèssimes de segon i que no tenia marge d’error”.

A banda d’aquestes emocions tan intenses, també guarda anècdotes simpàtiques: “el més divertit de la Vila Olímpica va ser l’intercanvi de pins entre gent de diferents països. Sembla un joc per a infants, però quan entres a la roda de col·leccionar-los és difícil parar. Tothom va a la recerca dels pins més originals!”.

L’Anna compagina el rem amb els estudis de Medicina. Està acabant cinquè i fa algunes assignatures de sisè a la Universitat de Girona. “Vaig pensar en el meu futur i em vaig imaginar treballant a l’estranger amb alguna ONG. Al principi no estava del tot convençuda d’haver fet l’elecció encertada, però un cop vaig començar amb les pràctiques em vaig adonar que la Medicina realment m’agradava”. Tot i que encara és aviat per decidir el seu camí professional, explica que anirà cap a especialitats més generals, com ara Medicina de Família.

No s’imagina la seva vida sense alguna d’aquestes dues disciplines: “els estudis em donen la seguretat i estabilitat per al futur, mentre que l’esport m’aireja dels esforços en l’estudi. Abastar dues activitats tan exigents m’ha imposat per força la disciplina i m’ha ensenyat que el més important és la constància i el treball diari. També m’ha ajudat a gestionar el meu temps de la forma més eficient possible i, sobretot, a treballar en equip. És molt difícil treballar sol i sobretot assolir tot el coneixement, així que el millor que podem fer per arribar a l’èxit és deixar-nos ajudar”.

Ara per ara, els seus plans més immediats passen per preparar amb l’Aina Cid el Mundial del 2017 i “intentar rascar una medalla”. Els Jocs Olímpics de Tokyo, l’any 2020, encara queden “massa lluny” per l’Anna, que torna a entrenar de valent a Banyoles sempre somrient al futur.