Albert Estiarte, camí de Tòquio 2020 amb la selecció espanyola de waterpolo

Des de l’emblemàtic Barcelona’92, el metge de l’esport Albert Estiarte no ha fallat mai a uns Jocs Olímpics. Els de Tòquio 2020, que se celebren aquest 2021 a conseqüència de la COVID-19, no en seran una excepció. Estiarte no és només un afeccionat i entusiasta de l’esport, hi té, a més, un paper important: és el metge de la selecció espanyola de waterpolo des de 1988. Ell i els seus germans sempre han estat vinculats a l’aigua i al CN Manresa i tots tres han estat olímpics: uns “de veritat”, com a esportistes (els seus germans són el waterpolista Manel Estiarte i la desapareguda nedadora Rosa Estiarte), i ell, de manera “fictícia”, com a metge dels equips masculí i femení, segons les seves paraules. Durant molts anys, Estiarte també va ser un destacat jugador de waterpolo i va compaginar la medicina i l’aigua fins que, finalment, va trobar la fórmula per compaginar les dues passions. A banda de ser el metge de la selecció, Estiarte també dirigeix la Clínica Sant Josep de Manresa i és director adjunt de la Fundació Althaia, a qui pertany la clínica. Amb una gran vitalitat i energia, ultima els detalls per viatjar al Japó amb els seus jugadors cap als que, segur, seran els Jocs Olímpics més inusuals de la història.

Continua la lectura de “Albert Estiarte, camí de Tòquio 2020 amb la selecció espanyola de waterpolo”

Anna Boada, metgessa olímpica

aboada2L’estiu de l’Anna Boada no ha estat un estiu qualsevol. I és que la remera i futura metgessa barcelonina ha viscut tota una experiència: els seus primers Jocs Olímpics. El passat 12 d’agost, ella i la seva parella esportiva, Aina Cid, van aconseguir la sisena posició en la final de l’especialitat de rem de dos sense timoner. “En el moment de creuar la meta no sabíem amb seguretat com havíem quedat. Ho vam saber després, en veure el resultat a la pantalla escrit. Recordo un sentiment de grandesa, satisfacció i seguretat. Em vaig sentir imparable”, explica l’Anna, que, des de fa tres anys, entrena al centre d’alt rendiment de rem a Banyoles.

Aquesta victòria encara té més mèrit, si es té en compte que l’Anna i l’Aina van començar a entrenar juntes poc abans de la fita olímpica, tot just al mes de febrer. Com diu l’Anna, són una parella “molt jove en comparació amb moltes de les nostres competidores, que ja porten juntes més d’un cicle olímpic”. L’Aina es va traslladar d’Ohio (on viu i entrena) a Banyoles i no van perdre ni un minut. “El programa es basa en una doble sessió d’entrenaments diaris, fins i tot tres, en funció de la càrrega de la setmana. Sigui quin sigui l’objectiu, els entrenaments estan enfocats a donar el 100% per la competició final”.

Continua la lectura de “Anna Boada, metgessa olímpica”