La Dra. Puri Robles és metgessa de família a l’EAP Can Vidalet i una de les responsables del Grup de Vacunes-Profilaxi de la CAMFiC. L’objectiu fonamental del grup és posar a l’abast dels metges i metgesses d’atenció primària tota la informació relacionada amb les vacunes i la vacunació. La Dra. Robles ens explica que una de les coses que manquen en aquest àmbit és la formació dels mateixos professionals, així com fer arribar a la població més jove el missatge que vacunar és protegir.

Quina és la missió del Grup Vacunes-Profilaxi de la CAMFiC?

Som un grup bastant gran i treballador. La idea és fer de pont entre els companys de preventiva i la primària, que és la que aplica la vacunació a la població. Per fer això, estem obligats a estar al dia. Transmetem tota la informació, en forma de presentacions o cursos i procurem que sempre estigui a l’abast de la resta de companys perquè no hagin de tornar a fer aquesta feina que ja fem nosaltres.

Amb quines dificultats es troba el metge de primària en qüestió de vacunes?

Els registres sempre han sigut el gran problema. S’han perdut els antics, que estaven fets a mà, s’han canviat diverses vegades els programes informàtics, s’ha perdut informació i, a més, cap dels malalts porta els registres a la consulta. Això fa que moltes vegades no puguem saber quines dosis s’han posat o quines cal posar. A més, hi ha poca formació en vacunes i és difícil recordar a quina edat es posaven, quines estan indicades o quines no. El dia a dia a la consulta ho dificulta més perquè amb 7 o 10 minuts que es tenen per pacient és difícil poder resoldre aquests tipus de dubtes.

De quina manera creu que es pot solucionar?

Perquè es faci bé i perquè arribi al malalt, ha de passar pel professional. I el professional s’ha de formar i per formar, algú ha de ser docent. En aquests moments, però, ni es facilita la formació ni es facilita la docència. Llavors tot es fa molt més complicat. Nosaltres sempre hem apostat per la docència i per la formació i mai s’ha cobrat per un curs Tots els materials dels cursos s’han penjat a la pàgina web perquè creiem que és molt important que la gent tingui accés a un material que no és fàcil d’obtenir si no t’hi dediques.

Teniu alguna eina de suport a la consulta?

Hi ha una eina important dins dels ambulatoris, que és el programa de vacunes de l’ECAP. En aquest programa ja surten alarmes perquè no ens descuidem segons quines vacunes, perquè el malalt ve pel sucre, el colesterol, la tensió…, però no ve mai per una vacuna. El professional, a més a més, ha d’entrar i mirar quines vacunes porta el pacient, les que li’n falten o si cal un reforç. Cada malalt és diferent i s’han de tenir en compte, entre altres coses, l’edat, el tipus de malaltia que pateix, si està embarassada, si pren quimioteràpia… A les nostres neveres tenim vacunes bàsiques, com tètanus, hepatitis, grip o pneumònies. Aquestes vacunes s’han de posar a la primària i hem de tenir clar quins malalts les han de portar.

Creu que la població està prou conscienciada de la importància de la vacunació?

D’una banda, des de fa molt temps, els professionals estem lluitant per no parlar del calendari del nen o de l’adult, sinó del calendari de la persona per tal que la gent assumeixi que les vacunes no són del nen, són per a l’individu i per tota la vida i si no s’han posat alguna vacuna, se l’han de posar. D’altra banda, jo penso que tots els professionals recomanem la vacunació i tenim una posició molt clara davant dels grups antivacunes, però no sé si això arriba a la població més jove que no ve a l’ambulatori. La premsa o Internet tenen més pes en aquesta franja d’edat.

Els nostres pares no es plantejaven que la vacuna fos un problema perquè el problema era la malaltia. La població d’ara no coneix les malalties. La majoria de joves no han vist un xarampió, llavors no poden tenir por al xarampió. Per això tenen por de la vacuna. Això es converteix en un cercle que hem de tallar. Potser cal incidir més en què les vacunes que existeixen són molt segures, que encara s’han d’eradicar moltes malalties i que això és una feina de tots.