La contaminació de l’aire s’ha convertit en els darrers anys en una de les principals causes de mort prematura del món, per davant de malalties com la sida o la malària. Segons dades de l’Organització Mundial de la Salut (OMS), entre 2008 i 2013, el nivell global de pol·lució atmosfèrica de les ciutats va augmentar en un 8%. Això suposa que més del 80% de les persones que viuen en zones urbanes estan exposades a nivells de contaminació de l’aire que superen amb escreix els límits establerts per la mateixa OMS i per la Unió Europea, posant en risc la seva salut.

Barcelona no és una excepció. Les principals fonts emissores de contaminants, tant a la ciutat comtal com a la resta d’àrees urbanes europees, són els vehicles motoritzats. Com ens explica el Dr. David Rojas, investigador de l’Institut de Salut Global de Barcelona (ISGlobal), l’aire que respirem conté una barreja de contaminants que inclouen gasos i partícules, els quals tenen efectes sobre el nostre cos tant a curt com a llarg termini.

El Dr. Rojas apunta que una de les conseqüències de la contaminació que més ràpid notem és la irritació de les vies respiratòries. “Els gasos, en entrar en contacte directe amb la mucosa, poden produir inflamació, esternuts, degoteig nasal i dificultats respiratòries”. Les partícules no només afecten el sistema respiratori i l’impacte s’agreuja en funció del seu diàmetre. “Les més grans (10 micròmetres de diàmetre) aconsegueixen passar a la tràquea i als bronquis principals i produeixen molèsties i dificultats respiratòries.

Les més petites, que arriben als alvèols i, fins i tot, al torrent sanguini, poden provocar danys cel·lulars, estrès oxidatiu i s’han associat amb infarts de miocardi, ictus, càncer o diabetis. Les dones embarassades poden tenir parts prematurs i bebès amb baix pes”. El Dr. Rojas afegeix més conseqüències de les partícules en el nostre organisme: “A poc a poc s’estan descobrint altres implicacions, com ara problemes d’aprenentatge en els nens i demències i malalties relacionades amb la degradació del sistema neurològic en els adults”.

La mala qualitat de l’aire no només incideix en persones amb malalties respiratòries. Com explica el Dr. Rojas, “la contaminació afecta a persones sanes i malaltes de tots els grups d’edat. És un problema de salut pública que afecta tota la població”.

Què podem fer per reduir la contaminació de l’aire a la ciutat?

Tots podem contribuir a reduir les emissions de gasos i partícules. La forma més fàcil, a escala individual, és optar per moure’s d’una manera més sostenible, com ara fent servir el transport públic, la bicicleta o anar a peu sempre que es pugui. Quan fem aquests trajectes, sempre podem triar rutes més saludables, amb menys volum de trànsit. “Si escollim un o dos carrers paral·lels a Diagonal, Passeig de Gràcia o Gran Via podem reduir fins a un 60% la nostra exposició a la contaminació. Això és una cosa que encara està a les nostres mans”, apunta Rojas. Iniciatives com la celebració de la Setmana de la Mobilitat Sostenible i Segura, organitzada per la Generalitat de Catalunya o el Dia Mundial Sense Cotxes (22 de setembre), serveixen per conscienciar a la població precisament de la necessitat d’adquirir aquests tipus d’hàbits sostenibles, segurs i saludables.

També indica que “les recomanacions més importants s’han de fer als que gestionen i regulen el disseny i el maneig de la contaminació i la qualitat de l’aire a les ciutats”. En el cas de Barcelona, “es podria millorar el disseny urbà, tot afavorint i estimulant el transport públic, que al mateix temps ha de ser eficient, ràpid i competitiu. També cal millorar l’ús de l’espai públic, amb més parcs, donant preferència a la bicicleta o al vianant i intentant que, encara que el cotxe arribi a la ciutat, sigui només un convidat i no el rei”.

El Dr. Rojas és optimista. Fa referència a les moltes històries d’èxit arreu del món per millorar la qualitat de l’aire i creu que entre tots podem aconseguir-ho: “en qualsevol moment, si nosaltres ho decidim, podem deixar d’emetre tota aquesta contaminació”.