Etiqueta: hipòcrates en pijama

Adrià Mendoza, metge especialista en malalties infeccioses: “Les persones amb VIH controlat no poden transmetre la infecció. Aquest és un concepte que s’ha de continuar explicant”

Deixa un comentari

“Actualment tenim tractaments molt tolerables contra el VIH que controlen ràpidament la infecció, fent que la càrrega viral a la sang sigui indetectable”

“És molt important no associar una infecció a un tipus de població, ja sigui per edat, sexe, o orientació sexual. Això pot donar una falsa sensació de seguretat”

“És responsabilitat de tots seguir avançant perquè les persones amb VIH no pateixin l’estigma que sempre els ha acompanyat. Encara hi ha un halo de culpabilitat al voltant del VIH”

Adrià Mendoza (Palafrugell, 1988) és metge infectòleg de la Unitat d’Infeccions de Transmissió Sexual de l’Hospital Germans Trias i Pujol de Badalona i del BCN Checkpoint, centre comunitari de diagnòstic i prevenció del VIH a Barcelona. Mendoza també és investigador de la Fundació Lluïta contra les Infeccions i coneix molt de prop com és el dia a dia de les persones amb VIH i també com han evolucionat els tractaments i l’impacte que això ha tingut en la qualitat de vida dels pacients. Aquest professional és un ferm defensor de l’educació sexual –atenció, no només entre els joves!- i insisteix en la necessitat d’eliminar l’estigma que encara acompanya el VIH i altres malalties de transmissió sexual.

Continua la lectura de “Adrià Mendoza, metge especialista en malalties infeccioses: “Les persones amb VIH controlat no poden transmetre la infecció. Aquest és un concepte que s’ha de continuar explicant”” →

Zoraida del Campo, oftalmòloga: “Quan detectem el glaucoma, ja no recuperarem el que hem perdut. És irreversible. Per això, la detecció precoç és bàsica”

Deixa un comentari

“Ara hi ha molta més conscienciació davant d’aquesta i altres malalties que fa 25 anys. La majoria de la població s’acaba fent alguna revisió oftalmològica en algun moment”

“El propòsit és aturar la progressió de la malaltia posant-hi tractament, inicialment, mèdic. Si no és suficient, existeixen diferents tècniques quirúrgiques per ajudar a controlar la pressió ocular”

La pèrdua de visió pot tenir causes molt diverses, però una de les més freqüents, sobretot si parlem de persones d’una certa edat, és el glaucoma. Es tracta d’una afecció del nervi òptic que avança de manera lenta i silenciosa. Per aquest motiu, al glaucoma se l’ha denominat “lladre silenciós de la visió”. Conversem sobre aquesta patologia ocular amb l’oftalmòloga Zoraida del Campo (Barcelona, 1973), directora del Servei d’Oftalmologia de l’Hospital de Sant Pau.

Continua la lectura de “Zoraida del Campo, oftalmòloga: “Quan detectem el glaucoma, ja no recuperarem el que hem perdut. És irreversible. Per això, la detecció precoç és bàsica”” →

Eloy Espín, cirurgià digestiu i expert en cirurgia robòtica: “El gran cirurgià sap quan ha d’operar, però, sobretot, sap quan no ha d’operar. Una gran part de la professió de cirurgià és decidir què fer, quan fer-ho, a qui fer-ho i quan no fer-ho”

Deixa un comentari

“La robòtica està aquí per quedar-se i hi haurà robots a tots els hospitals. Ajuden a fer fàcil el difícil”

“D’aquí a uns anys, hi haurà un moment que el robot et dirà ‘estàs segur que vols fer això?’, igual que els sistemes dels cotxes o els avions”

“La gent jove té un aprenentatge amb la manipulació de videojocs que es nota. No és el mateix quan ensenyes a algú de 50 anys que quan ensenyes a algú de 30”

Eloy Espín Basany (Barcelona, 1966) és cirurgià digestiu i cap de secció a l’Hospital Universitari Vall d’Hebron, on coordina la Unitat de Còlon i Recte del Servei de Cirurgia General. El doctor Espín és un dels més grans experts en cirurgia robòtica del nostre sistema sanitari i amb ell parlem sobre el present i el futur d’aquesta tècnica.

Continua la lectura de “Eloy Espín, cirurgià digestiu i expert en cirurgia robòtica: “El gran cirurgià sap quan ha d’operar, però, sobretot, sap quan no ha d’operar. Una gran part de la professió de cirurgià és decidir què fer, quan fer-ho, a qui fer-ho i quan no fer-ho”” →

Pere Cardona, neuròleg especialista en ictus: “Actualment, entre el 50% i el 60% dels pacients d’ictus es recuperen força bé i quasi sense discapacitat”

1 comentari

“Amb el Codi ictus vam aconseguir portar els pacients a un hospital l’abans possible i vam passar d’un 1% de candidats als tractaments de reperfusió a més d’un 25%.”

“Per sort, l’esperança de vida cada cop és més alta. I, si envellim, la prevalença de l’ictus és més alta. Però hi ha una cosa molt important: cada cop hi ha més supervivència i els pacients surten millor dels hospitals. Això fa que al carrer també se’n parli més”.

“Encara que els senyals siguin transitoris, pot ser un ictus. No hem de deixar-ho passar i hem de trucar al 112 o al 061.”

El neuròleg Pere Cardona és director de la Unitat d’Ictus i del Programa Neurovascular a l’Hospital de Bellvitge i coordinador del projecte Strack. Aquest programa es va impulsar l’any 2021 des d’aquest l’hospital i treballa conjuntament amb l’atenció primària de la seva l’àrea sanitària per millorar el seguiment de les persones que han superat un ictus i prevenir-ne la repetició. Aquest projecte es desenvolupa a través d’una aplicació mòbil que permet la monitorització i l’autocontrol per part dels pacients d’un seguit de paràmetres fonamentals, com ara la pressió arterial o la freqüència cardíaca i també incorpora exercicis de rehabilitació. Amb Cardona, conversem sobre l’ictus, sobre quins beneficis aporta al pacient el projecte Strack i, sobretot, sobre l’abans i el després del Codi ictus, el protocol d’atenció urgent implantat des de 2005 a tot Catalunya.

Continua la lectura de “Pere Cardona, neuròleg especialista en ictus: “Actualment, entre el 50% i el 60% dels pacients d’ictus es recuperen força bé i quasi sense discapacitat”” →

Adrián Oller Bonache, geriatre al PADES de Les Corts de Barcelona: “Els pacients ens obren casa seva i entrem en les seves vides. Som estranys i ens hem de guanyar la seva confiança”

Deixa un comentari

“Els PADES s’han anat especialitzant. Abans era poc probable que poguéssim fer una punció per treure líquid abdominal i ara és una tècnica que fem de manera habitual”

“Els pal·liatius neixen a partir de la cura dels pacients oncològics, però hi ha altres malalties que també comporten un deteriorament i empitjorament dels pacients i que necessiten aquest suport

“Quan els professionals del PADES arribem a un domicili no només mirem el pacient i revisem la medicació. També fem una revisió dels antecedents, de les cures, del domicili, de qui acompanya el pacient, dels recursos…”

“Els PADES es veien com uns equips que atenien els processos de final de vida, però s’ha de mirar d’una manera molt més àmplia. Tractem pacients durant temps i s’hi creen lligams molt potents”.

Adrián Oller Bonache és metge geriatra del Programa d’Atenció Domiciliària i Equips de Suport (PADES) del barri de Les Corts de Barcelona, un recurs de la xarxa sanitària pública que gestiona el Grup Mutuam. Els PADES són equips multidisciplinaris formats per professionals de l’àmbit de la medicina, infermeria, treball social i psicologia experts en cures pal·liatives i en l’atenció a les persones amb malaltia crònica avançada, que ofereixen una atenció integral al domicili dels pacients. Oller Bonache ens explica com és la feina del seu equip i com gestionen les emocions que sorgeixen al tractar el pacient fràgil i la seva família a l’entorn domiciliari.

Continua la lectura de “Adrián Oller Bonache, geriatre al PADES de Les Corts de Barcelona: “Els pacients ens obren casa seva i entrem en les seves vides. Som estranys i ens hem de guanyar la seva confiança”” →

Iñaki Alegría, pediatre a Etiòpia i president de la secció de Metges Cooperadors del CoMB: “No m’agrada dir-me cooperant. Soc pediatre i treballo a Etiòpia com podria estar treballant a Catalunya”

Deixa un comentari

“Si marxem a Etiòpia hem de treballar amb la mateixa excel·lència i amb la mateixa professionalitat amb què treballaríem a Noruega o a Suècia.”

“A l’hospital de Gambo, la COVID-19 va arribar entre epidèmies. El xarampió ja havia col·lapsat del tot l’hospital un any abans i va afectar sobretot els nens.”

El pediatre Iñaki Alegría treballa a l’Hospital de Gambo, situat a una zona rural d’Etiòpia, i n’és el director mèdic. Tot just després d’acabar la residència a l’Hospital de Granollers, va viatjar a diferents països com Hondures, Angola o Senegal i es va formar en cooperació. Les circumstàncies el van portar a Etiòpia, on ha fet gran part de la seva carrera professional. Després d’una primera experiència l’hospital de Gambo, quan encara era resident, l’any 2013, Alegría va crear l’ONGD “Alegría sin fronteres” per ajudar a finançar l’hospital i que ara té endegats diversos projectes a Senegal i Etiòpia. També ha publicat diversos llibres on explica la seva experiència i on posa en qüestió com es planteja la cooperació internacional des dels països rics. Alegría és un ferm defensor de la relació de cooperació en situació d’igualtat entre països i d’assegurar una atenció d’excel·lència, independentment d’on s’exerceixi. Recentment, ha estat elegit president de la Secció de Metges Cooperants del Col·legi de Metges de Barcelona (CoMB).

Continua la lectura de “Iñaki Alegría, pediatre a Etiòpia i president de la secció de Metges Cooperadors del CoMB: “No m’agrada dir-me cooperant. Soc pediatre i treballo a Etiòpia com podria estar treballant a Catalunya”” →

Amanda Rodríguez, psiquiatra: “Connectar el sistema nerviós central amb la resta del cos està generant un camp de coneixement brutal i una manera diferent d’entendre com emmalalteixen les persones”

2 comentaris

“En psiquiatria, hem de sortir del cervell, perquè, ara mateix, és una mica inaccessible. Possiblement, hi ha mecanismes sistèmics per saber què està passant al cervell”

“Sobre la malaltia de Parkinson, per exemple, hi ha literatura que diu que els pacients ja tenien la permeabilitat intestinal alterada temps abans de l’inici de la malaltia”

Amanda Rodríguez Urrutia és psiquiatra a l’Hospital Vall d’Hebron de Barcelona. Treballa en un macroprojecte europeu de recerca que investiga els mecanismes relacionats amb l’anomenat eix intestí-cervell i descriu la comunicació bioquímica, hormonal i immunològica bidireccional entre el sistema nerviós central i el sistema nerviós entèric. Rodríguez estudia la relació de les àrees emocionals i cognitives del cervell amb les funcions intestinals, comunes en patologies tan diverses com la depressió o la síndrome de l’intestí irritable. La psiquiatra ha publicat recentment el llibre Siente lo que comes (Planeta, 2022) on explica de manera divulgativa aquesta connexió de la qual encara queda molt per estudiar.

Continua la lectura de “Amanda Rodríguez, psiquiatra: “Connectar el sistema nerviós central amb la resta del cos està generant un camp de coneixement brutal i una manera diferent d’entendre com emmalalteixen les persones”“ →

Ana Fernández Arcos, neuròloga experta en son: “No dormir bé està assumit com a normal, però no ens hi hem d’acostumar”

Deixa un comentari

“Passem un terç de la vida dormint i és molt important que aquesta part sigui satisfactòria”

“Malauradament, no tenim temps per fer tot allò que voldríem: sortim tard de la feina, volem tenir més temps per conciliar la vida familiar i personal, més temps d’oci… I anem traient hores al son”

“Hem de tornar a reeducar en què hem de dormir prou per estar bé i funcionar durant tot el dia”

El son és un element fonamental per a la nostra salut, però no sempre hi parem l’atenció que es mereix. Al voltant d’un 30% de la població pateix diverses alternacions del son i, en general, dormim menys hores de les recomanades. Portar un estil de vida atrafegat ens du, sovint, a sacrificar el descans per intentar arribar a tot. Parlem sobre el descans nocturn i la seva importància amb Ana Fernández Arcos, neuròloga i experta en son de la Unitat del Son de l’Hospital de Sant Pau.

Continua la lectura de “Ana Fernández Arcos, neuròloga experta en son: “No dormir bé està assumit com a normal, però no ens hi hem d’acostumar”“ →

Mireia Sans, metgessa de família i experta en telemedicina: “La telemedicina no és el futur, és el present”

Deixa un comentari

“Hem de donar als professionals eines correctes, formació, capacitació i espais en les pròpies agendes per a la telemedicina”

“La telemedicina és un acte mèdic i, per tant, ha de complir totes les normes ètiques, deontològiques i legals”

Mireia Sans és metgessa de família i directora assistencial del CAP Comte Borrell – CAPSBE de Barcelona. També és la presidenta de la Secció Col·legial de Metges e-Salut del Col·legi de Metges de Barcelona. Amb ella, parlem de què és la telemedicina, de com fer-ne un ús adequat i segur i de com ha arribat al sistema sanitari per quedar-s’hi.

Continua la lectura de “Mireia Sans, metgessa de família i experta en telemedicina: “La telemedicina no és el futur, és el present”” →

Esteve Fernández, expert en tabac i càncer: “Les lleis antitabac a l’Estat van suposar un salt qualitatiu espectacular, però ens hem quedat estancats”

Deixa un comentari

“Hem de fer que la gent que fuma deixi de fumar, però és importantíssim aconseguir que els joves no hi comencin”

“El tabac de cargolar no és més sa i és igual de dolent. La xixa, les cigarretes electròniques o el tabac per escalfar també ho són”

Esteve Fernández (Barcelona, 1966) és director d’Epidemiologia i Prevenció del Càncer i cap de la Unitat del Control del Tabac de l’Institut Català d’Oncologia (ICO). Amb ell parlem sobre les dades actuals del consum de tabac a Catalunya, de les polítiques de prevenció que s’han aplicat els darrers anys i de les mesures antitabac que encara s’hi poden aplicar.

Continua la lectura de “Esteve Fernández, expert en tabac i càncer: “Les lleis antitabac a l’Estat van suposar un salt qualitatiu espectacular, però ens hem quedat estancats”” →