Aquesta ha estat La Qüestió del número 162 de la Revista COMB. I aquestes les respostes que ens han donat els quatre participants:
Continua la lectura de “Després de l’experiència de les sis onades de pandèmia, què caldria fer de manera diferent per potenciar l’atenció primària (AP)?”Vanessa Díaz, R2 de Medicina Familiar i Comunitària, va començar a exercir quan va esclatar la crisi sanitària per la COVID-19, mentre esperava una plaça MIR: “No sabia realment on m’estava ficant, però les ganes van poder més que la por”
“Estava al sofà de casa esperant una plaça MIR i necessitava fer alguna cosa i ajudar com fos”
“Em va marcar veure els pacients tan sols. Ara, sempre que veig un pacient sol, també penso en la seva família”
Vanessa Diaz és resident de segon any de Medicina de Família i Comunitària al CAP Sant Pere de Ribes (ABS Garraf Rural), però va començar a exercir com a metgessa abans del que s’esperava. Va fer l’examen MIR l’any 2020 i, amb l’esclat de la pandèmia i tot esperant la convocatòria de residents [que no va arribar fins al setembre], va decidir que no podia quedar-se de braços plegats veient com els professionals sanitaris no donaven l’abast i va decidir fer un pas endavant i acollir-se a la col·legiació exprés que el Col·legi de Metges de Barcelona va oferir als metges que tot just s’acabaven de graduar. Des del març de 2020 i fins que va començar el MIR, Díaz va treballar al Centre Sociosanitari Mutuam Güell de Barcelona, una experiència que l’ha marcat profundament. La bona acollida i el suport dels companys van ajudar-la a enfrontar-se amb la por i la responsabilitat d’exercir sense haver estat abans resident i, a sobre, amb una malaltia llavors del tot desconeguda. L’estiu de 2020, Díaz ens va explicar la seva experiència a la sèrie #Metgesen1apersona. Ara, amb la perspectiva de dos anys, tornem a parlar amb ella sobre aquells mesos i sobre com han influït en la seva visió de la professió. Díaz traspua agraïment, humanitat i un fort compromís amb els pacients, les seves famílies i la societat.
Continua la lectura de “Vanessa Díaz, R2 de Medicina Familiar i Comunitària, va començar a exercir quan va esclatar la crisi sanitària per la COVID-19, mentre esperava una plaça MIR: “No sabia realment on m’estava ficant, però les ganes van poder més que la por””Sara Freixedas, metgessa rural: “Les professions sanitàries són vocacionals, però la ruralitat encara hi afegeix un plus més de vocació”
“Els vincles a l’àmbit rural són molt forts. Això garanteix la continuïtat i la confiança metge-pacient, però també hi ha el risc de caure en el paternalisme o la dependència”
Sara Freixedas (Vilafranca del Penedès, 1972) és metgessa de família i directora de l’EAP Penedès Rural, a l’Alt Penedès. L’ABS del Penedès Rural dona servei a unes 26.000 persones repartides en vint municipis que ocupen una àrea equivalent a quatre vegades la ciutat de Barcelona. La doctora Freixedas ens explica com és la medicina de família rural a només uns quants quilòmetres de Barcelona, on hi porta treballant 17 anys.
Continua la lectura de “Sara Freixedas, metgessa rural: “Les professions sanitàries són vocacionals, però la ruralitat encara hi afegeix un plus més de vocació””Cecília Mazzara, cirurgiana i flautista a Ars Medica: “Tocar en orquestres m’ha ensenyat a saber treballar en equip”
Cecília Mazzara (Montevideo, 1975) és cirurgiana maxil·lofacial a l’Hospital Sagrat Cor i toca la flauta travessera a l’Orquestra Ars Medica des de l’any 2004, tot i que n’és una membre fixa des de 2012. En aquesta entrevista conversem amb ella sobre les seves obres preferides o l’especial vinculació que hi ha entre la música i la medicina.
Continua la lectura de “Cecília Mazzara, cirurgiana i flautista a Ars Medica: “Tocar en orquestres m’ha ensenyat a saber treballar en equip””Jaume Duran, director gerent de la Fundació Sanitària Mollet i del primer hospital verd de Catalunya, posa un repte sobre la taula: “Els centres sanitaris formem part del problema de la contaminació ambiental i n’hem de ser part de la solució”
“Per cada dia d’ingrés d’un pacient a un hospital, es generen set quilos de residus sòlids”
El metge Jaume Duran és el director gerent de la Fundació Sanitària Mollet (FSM), de la qual depèn l’Hospital de Mollet, un centre que s’ha convertit en tota una referència sobre hospitals sostenibles a Catalunya i també en l’àmbit internacional. El seu projecte de Green Hospital o hospital verd ha rebut reconeixements i guardons internacionals, com el premi Plata en els Ashikaga-Nikken Excellence Award for Green Hospitals de la International Hospital Federation (IHF). Les seves accions s’han traduït en resultats reals pel que fa a la reducció d’emissions i de generació de residus, i és que, en 10 anys, l’Hospital de Mollet ha aconseguit reduir les seves emissions de CO2 en un 71%. El seu objectiu és deixar l’empremta de carboni a 0.
Continua la lectura de “Jaume Duran, director gerent de la Fundació Sanitària Mollet i del primer hospital verd de Catalunya, posa un repte sobre la taula: “Els centres sanitaris formem part del problema de la contaminació ambiental i n’hem de ser part de la solució””Carme Roca, metgessa de família voluntària a Salut Sense Sostre: “No podem esperar que les persones sense llar vinguin a la consulta. Les hem d’anar a buscar allà on siguin”
“Aquí atenem d’una manera diferent, però no pitjor. Sempre preval la salut del pacient”
Carme Roca és metgessa de família al CAP El Clot de Barcelona i també és professora associada al grau de Medicina de la Universitat de Barcelona. Des de fa dos anys, cada dilluns al matí, exerceix com a metgessa voluntària a un lloc ben insòlit, la capella del Santíssim de l’església de Santa Anna de Barcelona, al barri Gòtic. S’hi ha muntat una consulta on fins fa quatre dies es feien batejos. Roca forma part de l’equip de Salut Sense Sostre, una associació creada recentment per professionals sanitaris amb l’objectiu de facilitar atenció sanitària a persones en situació de sense llar o de vulnerabilitat extrema. El mes de febrer es va celebrar el simposi “Cures sanitàries i socials de les persones sense llar”, on Roca va participar i on es va fer visible la necessitat urgent de posar el focus en l’atenció dels més vulnerables, ja que el 80 % de les persones sense sostre pateixen algun trastorn de salut, tenen una esperança de vida molt inferior a la població general i sovint l’accés al sistema sanitari els queda massa lluny.
Continua la lectura de “Carme Roca, metgessa de família voluntària a Salut Sense Sostre: “No podem esperar que les persones sense llar vinguin a la consulta. Les hem d’anar a buscar allà on siguin””Olga Rubio, metgessa intensivista i experta en bioètica: “En el procés de final de vida, el pacient necessita algú que no el jutgi ni el prejutgi, sinó que el comprengui i l’acompanyi”
Olga Rubio és cap clínic de la Unitat de Cures Intensives i presidenta del Comitè d’Ètica Assistencial de l’Hospital Fundació Althaia de Manresa. És una de les professionals referents en bioètica a Catalunya pel que fa a les implicacions ètiques que envolten l’acompanyament a la mort dels pacients. La doctora Rubio també forma part de la Comissió Consultiva que el Consell de Col·legis de Metges de Catalunya (CCMC) va posar en marxa per assessorar els metges i metgesses que atenen peticions d’eutanàsia, i és membre de la Comissió de Garantia i Avaluació de Catalunya.
Continua la lectura de “Olga Rubio, metgessa intensivista i experta en bioètica: “En el procés de final de vida, el pacient necessita algú que no el jutgi ni el prejutgi, sinó que el comprengui i l’acompanyi””Eduard Estivill: “La medicina és una tapadora que m’ha anat molt bé, però el que realment m’agrada és cantar”
“La música ha estat el meu gran pilar perquè m’ha ajudat a comunicar”
Eduard Estivill és conegut com el metge del son. Aquest neuropediatre i especialista en medicina del son ha desenvolupat una extensa carrera mèdica que sempre ha compaginat amb la música. Des de finals dels anys seixanta, ha format part de Falsterbo, un grup de música folk amb més de 160 cançons a la motxilla. Amb Falsterbo, Estivill i els seus companys, van fer populars i es van fer seves grans cançons del folklore nord-americà. Després de més de cinquanta anys d’activitat, el grup baixa de l’escenari amb un nou disc Adéu Paf i amb una ambiciosa gira que els ha de portar fins al Palau de la Música. Estivill reflexiona sobre la seva carrera musical i el procés de comiat i tancar etapes.
Continua la lectura de “Eduard Estivill: “La medicina és una tapadora que m’ha anat molt bé, però el que realment m’agrada és cantar””Ferran Fillat, traumatòleg i expert en impressió 3D: “La impressió 3D està sent el motor del canvi cap a una medicina personalitzada”
Ferran Fillat Gomà (Barcelona, 1986) és especialista en cirurgia ortopèdica i traumatologia i treballa a l’Hospital Parc Taulí de Sabadell. El seu interès per la recerca, la innovació, la millora de processos i la enginyeria l’ha portat a ser un dels més grans experts en la tecnologia d’impressió 3D aplicada a la medicina. El doctor Fillat és també vocal de la Junta de Govern del CoMB.
Continua la lectura de “Ferran Fillat, traumatòleg i expert en impressió 3D: “La impressió 3D està sent el motor del canvi cap a una medicina personalitzada””Qiaomiao Lin és la col·legiada número 60.000 del CoMB. Acaba de ser mare i és resident de cirurgia general: “Em vaig quedar embarassada preparant el MIR i vaig passar d’estudiar 12 hores al dia a només 3 o 4”
El número de col·legiat és personal i intransferible. La metgessa Qiaomiao Lin va venir al CoMB a col·legiar-se un dia qualsevol del maig de 2021, després de superar l’examen MIR, i, casualitats de la vida, li va tocar un número ben rodó: el 60.000. Ara és resident de cirurgia general a Mútua de Terrassa, tot i que va haver d’aturar la seva formació uns mesos perquè ha estat mare. La seva promoció va haver de viure amb molta incertesa l’examen MIR del 2021 després que la pandèmia per la COVID-19 obligués a endarrerir-ne la data. A més, va haver-hi molt d’enrenou pel sistema d’elecció de plaça. Conversem amb Lin sobre com va viure aquell moment, l’inici de la seva etapa MIR, coincidint amb la maternitat; la importància del benestar emocional i sobre com veu el futur de la professió.
Continua la lectura de “Qiaomiao Lin és la col·legiada número 60.000 del CoMB. Acaba de ser mare i és resident de cirurgia general: “Em vaig quedar embarassada preparant el MIR i vaig passar d’estudiar 12 hores al dia a només 3 o 4””
El blog del teu col·legi professional 