Ferran Fillat Gomà (Barcelona, 1986) és especialista en cirurgia ortopèdica i traumatologia i treballa a l’Hospital Parc Taulí de Sabadell. El seu interès per la recerca, la innovació, la millora de processos i la enginyeria l’ha portat a ser un dels més grans experts en la tecnologia d’impressió 3D aplicada a la medicina. El doctor Fillat és també vocal de la Junta de Govern del CoMB.

Pots escoltar l’entrevista al podcast Hipòcrates en pijama (episodi 3): “D’horts terapèutics i impressió 3D”

Quines són les aplicacions que actualment ja té la impressió 3D en el dia a dia de la medicina?

La impressió 3D està sent la porta d’entrada en l’àmbit de la salut com a motor del canvi cap a una medicina personalitzada. Les aplicacions actuals de la impressió 3D són diverses, però està transformant molt l’àmbit de la personalització dels implants. Actualment, per implantar una pròtesi en un pacient, no es fan servir implants personalitzats, sinó que hem d’adaptar el pacient a l’implant. I la impressió 3D permet fer el contrari: adaptar l’implant al pacient, personalitzar-lo. Aquí és on aquesta tecnologia està aportant més valor, a dia d’avui.

De què parlem quan parlem d’implants? Quins beneficis tenen els implants personalitzats respecte dels convencionals?

Les pròtesis, per exemple de genoll, o una placa per curar una fractura. Fins ara, la tecnologia feia molt costós fabricar a mida aquests dispositius i funcionem amb un sistema similar al de la roba: tenim talles com S, M o L. En els casos en què el pacient és molt petit o si té un defecte ossi molt gran o una deformitat molt complexa, sí que es fan a mida, però resulten molt costosos. Un implant personalitzat convencional té un preu 10 vegades superior al d’un implant estàndard. La impressió 3D permet canviar això i fer més econòmic l’implant personalitzat: el seu cost és gairebé equivalent al d’un implant estàndard. Per posar un exemple: si una pròtesi de genoll val 2.000 euros de mitjana, amb la impressió 3D la podem fer a mida amb un cost d’uns 3.000 euros. Estem acostant-nos a preus molt competitius amb tots els beneficis que comporta fer peces a mida.

Quins altres beneficis té la impressió 3D, a part del cost?

La impressió 3D té diversos beneficis que s’han demostrat. Millora el procés quirúrgic, ja que el cirurgià va més ràpid operant, s’estalvia temps quirúrgic i, per tant, hi ha estalvi econòmic. Els implants també s’adapten millor al pacient, duren més a dins seu i ens estalviem recanviar-lo abans d’hora, la qual cosa, a llarg termini, suposa un estalvi molt important per al sistema sanitari, perquè les cirurgies de revisió són molt costoses. 

Què hi fan al laboratori d’impressió 3D de l’Hospital Parc Taulí?

La tecnologia 3D abasta aspectes molt amplis. Al laboratori de l’hospital intentem estudiar tots els beneficis de la tecnologia per aplicar-los en un procediment i fer-los reals en la pràctica clínica. Tal i com es fa a la indústria de l’automoció, parametritzem els processos que hi ha, per exemple, a l’hora d’implantar una pròtesi de genoll. Digitalitzem la cirurgia i som capaços de fabricar instrumental i implants a mida de manera molt ràpida i, la qual cosa permet que es pugui integrar a la pràctica clínica habitual. És a dir, que des que el metge ho sol·licita fins al dia de la cirurgia, ho podem fer arribar de manera molt àgil i sense que interfereixi massa en el procés habitual. La nostra feina és estandarditzar la personalització.

Aquesta feina és compartida per metges i enginyers. Com és aquesta comunicació?

L’àmbit de la nostra feina s’ha tornat molt transversal. Requereix de coneixements molt tècnics de l’àmbit de l’enginyeria, però també requereix coneixements molt mèdics de l’àmbit quirúrgic. El treball conjunt és la clau de l’èxit. Al laboratori estem formant aquest nou perfil, que s’anirà incorporant als hospitals per poder donar aquest servei de personalització.

A més de pròtesis i altres implants, en un futur, es podran personalitzar i implantar també òrgans gràcies a la impressió 3D?

Pot semblar ciència ficció, però no ho és tant. Als laboratoris de recerca bàsica, actualment s’està fent: la tecnologia permet imprimir òrgans, estructures òssies i estructures de teixits. Però la limitació actual d’aquesta tecnologia és que encara no sabem què passaria si s’implantessin aquests òrgans a dins del cos d’una persona. És una qüestió de biologia cel·lular. Fabricar-ho és possible, però ens falta investigar com fer que, un cop implantat al cos, funcioni i sigui segur per al pacient. Crec que podria ser qüestió d’una dècada.

La impressió 3D pot també facilitar o abaratir la fabricació de medicaments o instrumental mèdic?

Un valor afegit que aporta tenir l’enginyeria als hospitals és que de manera molt ràpida podem aplicar en l’àmbit sanitari eines de disseny de producte. Un exemple d’això va ser durant la primera onada de la pandèmia. De la mateixa manera com va passar amb les mascaretes, que en una situació normal era impensable que no n’hi haguessin, els connectors de les tubuladures dels respiradors s’havien acabat, s’estaven reutilitzant i s’havien d’esterilitzar, i no teníem la certesa de tenir-los nets del tot. Davant d’una necessitat emergent de determinades peces de les quals no teníem estoc, vàrem ser capaços de replicar el disseny de peces ja existents i fabricar-les. En aquella situació va ser molt positiu i vàrem poder col·laborar fabricant més de 70.000 unitats de peces que es van repartir arreu dels hospitals de Catalunya i d’Espanya durant el pic de la pandèmia.

La impressió 3D pot fer possible que els països amb rendes baixes puguin tenir un més fàcil accés a materials, doncs?

Sí, de fet la impressió 3D ha democratitzat certs processos de fabricació. Per exemple, les ortesis, les pròtesis externes mecàniques que substitueixen una extremitat amputada, i que normalment són molt costoses. La impressió 3D ha permès fer més participatiu el disseny d’implants i que el pacient hi tingui un accés molt més econòmic.