Jaume Duran, director gerent de la Fundació Sanitària Mollet i del primer hospital verd de Catalunya, posa un repte sobre la taula: “Els centres sanitaris formem part del problema de la contaminació ambiental i n’hem de ser part de la solució”

“Per cada dia d’ingrés d’un pacient a un hospital, es generen set quilos de residus sòlids”

El metge Jaume Duran és el director gerent de la Fundació Sanitària Mollet (FSM), de la qual depèn l’Hospital de Mollet, un centre que s’ha convertit en tota una referència sobre hospitals sostenibles a Catalunya i també en l’àmbit internacional. El seu projecte de Green Hospital o hospital verd ha rebut reconeixements i guardons internacionals, com el premi Plata en els Ashikaga-Nikken Excellence Award for Green Hospitals de la International Hospital Federation (IHF). Les seves accions s’han traduït en resultats reals pel que fa a la reducció d’emissions i de generació de residus, i és que, en 10 anys, l’Hospital de Mollet ha aconseguit reduir les seves emissions de CO2 en un 71%. El seu objectiu és deixar l’empremta de carboni a 0.

Pots escoltar l’entrevista al podscat Hipòcrates en pijama (episodi 5):  “D’ultratrails i hospitals sostenibles

8. “De conciliació i dolor" Hipòcrates en pijama

Qiaomiao Lin s’ha estrenat alhora com a metgessa resident de medicina interna i com a mare del seu primer fill i ens explica com es planteja la conciliació. Parlem amb l’anestesiòleg i especialista en dolor Javier Medel sobre el dolor, la seva percepció, causes, tractament, etc. Ens acostem, amb Xavier Sierra, a la figura de Josep Trueta i Raspall.
  1. 8. “De conciliació i dolor"
  2. 7. De memòria històrica i deontologia mèdica
  3. 6. De cinema i medicina rural
  4. 5. D’ultratrails i hospitals sostenibles
  5. 4. De sèries negres i acompanyament a la mort

Com va començar l’aposta pionera de fer de l’Hospital de Mollet, un hospital verd?

Fa aproximadament uns deu anys, quan just s’estava dibuixant la construcció del nou edifici. Estem en un hospital relativament nou i es va fer sota un plantejament de sostenibilitat global. Un dels eixos vertebrals de la nostra responsabilitat social corporativa és la sostenibilitat i el respecte al medi ambient.  

El projecte d’hospital verd és integral i té en compte diferents eixos, des de l’arquitectura de l’edifici, l’ús d’energies renovables, el reaprofitament de les aigües… Com ho feu?

Hem anat introduint aquesta cultura verda en diferents àmbits i ens ajuden molt les estructures de l’edifici, fetes seguint criteris d’arquitectura sostenible. Són lleugeres i generen espais amb molta llum. L’aprofitament dels espais lluminosos ha permès reduir un 40 % de la llum que es fa servir a les consultes i en els espais dels malalts. També l’aprofitament de les aigües. L’aigua de pluja serveix per regar els nostres patis interns, on per cert, s’hi han plantat arbres i plantes vinculades al territori per donar-li continuïtat a l’àmbit geogràfic en què ens inserim com a hospital del territori.

No només es poden canviar les estructures físiques. També les maneres de treballar i d’entendre els processos assistencials.

Aquest va ser un gran repte i el vam anar introduint de mica en mica. La idea és incorporar en cada un dels processos assistencials la cultura del reaprofitament, de no malbaratar recursos i de fer una bona gestió clínica. Un dia d’ingrés d’un pacient suposa per al centre la generació dels set quilos de residus sòlids, no exclusivament generats pel pacient (productes sanitaris, materials, àpats, etc.). Per tant, tot allò que serveixi des del punt de vista de la clínica, de l’aprofitament i de la gestió mèdica assistencial per reduir les estades a l’hospital, per facilitar la teleconsulta i per fer que els processos siguin més àgils i més curts, contribueix a la sostenibilitat mediambiental. Els serveis sanitaris acostumen a generar molts residus i són una de les fonts d’emissions més importants de les ciutats, viles, pobles… Pel que fa a la contaminació mediambiental, formem part del problema i n’hem de ser part de solució. Els centres hospitalaris podem fer moltes coses.

Tot plegat requereix un canvi cultural i sense la implicació de tot el personal de l’hospital no funcionaria. Com es fa possible aquest canvi i, sobretot, com es fa perquè sigui real i que s’hi impliqui tothom?

Efectivament, és un canvi de cultura. El primer és incorporar professionals amb aquest esperit verd i amb aquesta vocació que ajuden a tirar endavant les iniciatives, com per exemple, un pàrquing per a les bicicletes del personal que ve en bicicleta, facilitar el transport públic el màxim possible, o posar fonts d’aigua perquè la gent no consumeixi ampolles de plàstic. En resum, incorporar la cultura de la gestió dels residus sanitaris. A l’hospital vam començar gestionant cinc tipus de residus i ara en tenim 29. Això s’hi ha anat fent de mica en mica. No es pot fer de cop. Ara, en situació de pandèmia, els professionals estem absolutament abocats a atendre els malalts, però sense deixar de banda altres aspectes com són la seguretat del pacient, la qualitat i també el respecte mediambiental.

Sense salut del planeta no hi ha salut de les persones. Creus que els metges, com a responsables de la salut de les persones, tenen en realitat un paper clau en la cura del planeta?

Tots els professionals de la salut hi tenim un paper clau. Tenim unes responsabilitats afegides que van molt més enllà del nostre marc legal. Estaríem parlant del marc moral i d’intentar fer del planeta la nostra casa, o millor dir, la nostra llar. Ha de ser un espai habitable, confortable i com més el cuidem, més invertirem en salut. De fet, els condicionants de la salut són més els factors mediambientals que no les estructures sanitàries, a banda dels factors genètics, dels estils de vida… Per tant, sí que hi tenim un paper molt important. A vegades costa anar introduint-ho, però és un tema cultural i, de mica en mica, podem assolir fites rellevants. Crec que la partida està oberta i no podem defugir-la més.

S’ha calculat que el sector sanitari és el responsable, a escala mundial, d’entre el 5 i el 10 % de les emissions de diòxid de carboni. Això és una enorme paradoxa perquè el sector que genera salut és també, alhora, dels que més mal fan al planeta. S’està fent prou per pal·liar això i per reduir aquests residus?

L’evolució tecnològica demanarà més energia. Crec que hem de buscar-ne de més sostenibles, netes, segures i que tinguin menys impacte. Després de la cimera del clima de Glasgow vull esperar nous esforços i compromisos de les administracions. Un altre tema és la responsabilitat que tenim els professionals que estem vinculats al món de la salut. Som coneixedors de què som part del problema i crec que hem de ser part de la solució. Fent petites millores en els processos, deixant de fer aquella activitat que potser no té evidència científica; fent la bona indicació, en el seu moment, d’un fàrmac o deixant d’utilitzar-ne un que no és perceptiu; fent una bona indicació de tot el diagnòstic per la imatge, també estem contribuint no només a vetllar per la qualitat de l’atenció i la seguretat dels pacients, sinó que, de manera indirecta, estem fent més sostenible aquest planeta que volem que sigui una bona llar per a tothom.

Abans has fet referència a la pandèmia. Les necessitats assistencials que ha generat no deuen haver ajudat gaire a mantenir la tendència de reducció de residus. Com us ha afectat?

Quan tens una cosa realment urgent i important, com és el cas d’aquesta pandèmia, hi ha coses que passen a un segon pla i canvia l’escala de valors. I és veritat que la pandèmia ens ha obligat a utilitzar molt material d’un sol ús: mascaretes, bates… Això ens preocupa, però ens preocupa més la seguretat dels pacients i dels professionals. Ara hem de posar el focus en què quan és necessari s’han d’utilitzar. Una altra cosa és que hem d’intentar, el més aviat possible, ser capaços de contenir i de minimitzar l’impacte d’aquesta pandèmia. No només per la malaltia, sinó també per tota la quantitat de recursos que directament es fan servir i que acaben contaminant.

En el cas de l’Hospital de Mollet, partíeu d’un hospital de nova construcció i, per tant, amb moltes possibilitats, ja que es podia dissenyar des del principi com un hospital sostenible. Altres centres, en edificis més antics, poden sentir-se limitats. Això és un hàndicap o sempre hi ha alguna cosa a fer?

Jo soc del parer que sempre es pot millorar. Les coses noves no sempre ens fan anar millor. Hi ha moltes polítiques que es poden fer, sobretot en la gestió dels residus, en la utilització de les energies i, especialment, en la revisió de cada un dels processos. Hi ha moltes coses que es poden fer independentment que l’edifici sigui nou o vell: evitar la sobreutilització diagnòstica i la sobreutilització de tractaments, fer més tractaments al domicili del pacient, més atenció ambulatòria, les teleconsultes, el reforç a l’atenció primària per apropar el ciutadà allà on el metge de capçalera el pot atendre, minimitzant així l’atenció hospitalària. Jo poso molt d’èmfasi en els processos. És veritat que les estructures són les que són. Així que ens toca jugar amb els processos, que d’això sí que en som responsables.

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out /  Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out /  Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out /  Canvia )

S'està connectant a %s