#AmbVeudeMetgessa – Pàgina 9 – El blog del teu col·legi professional

Victoria Pulido: “Hem de parlar més, perquè vivim en un món que s’acaba en un instant”

02/09/202107/03/202429 comentaris

Hi ha famílies que tenen històries que mereixen ser explicades. La de Victoria Pulido n’és una. El seu pare era el reconegut otorinolaringòleg Rafael Pulido (Barcelona, 1911 – 2002), un dels pioners de la cirurgia funcional del càncer de laringe a Espanya i, tot i haver compartit deu anys de carrera treballant al seu costat (ambdós tenen la mateixa especialitat), no s’ho havien explicat tot. Uns anys després de la seva mort, un desconegut va preguntar per ell i per la seva feina com a metge durant la Guerra Civil. A casa, no en sabien res i la sorpresa va arribar quan, revisant els documents que el pare havia donat al germà gran, hi van trobar una gran història al darrere.

Rafael Pulido, que mai havia parlat d’aquella època, havia estat el cirurgià d’un dels pocs trens quiròfans que van funcionar durant el conflicte: el tren hospital número 20. Com a metge del bàndol republicà, Pulido va salvar milers de vides, sobretot a la zona de l’Ebre. Quan va acabar la Guerra, li van cremar l’uniforme per evitar represàlies, però va conservar els fulls operatoris d’aquell moment on explicava minuciosament tota l’activitat mèdica i quirúrgica feta per a cada pacient i soldat ferit. Avui dia, aquesta documentació ha estat cabdal per localitzar fosses comunes i per poder posar nom i cognoms a algunes de les persones enterrades allà.

Continua la lectura de →

Mònica Moro, la metgessa que ha portat al Senegal el llenguatge de les arpilleres xilenes

08/06/202107/03/2024Deixa un comentari

A la metgessa Mònica Moro un dia se li va posar una cosa al cap i ja res no l’ha aturat. El 2018 va viatjar amb la seva família al Senegal, on va conèixer les dones d’Ibel, a País Bassari, i de l’illa d’Ehij, a la Casamance, al sud del país. Des d’aquell estiu i amb la col·laboració de l’Ateneu de Sant Roc de Badalona i de molts amics, tant d’aquí com del Senegal, va iniciar el projecte Enfila Badalona-Senegal, amb el qual ha portat l’art de les arpilleres xilenes a les dones d’aquestes zones rurals i pesqueres perquè expliquin la seva realitat i també per aconseguir autogestionar-se econòmicament a través de la venda d’aquest producte artesanal. Després de diversos viatges, tot i les restriccions sanitàries internacionals, Moro no ha parat de bellugar-se i de trobar maneres d’ajudar en tot allò que li han demanat. El que va començar amb un taller tèxtil s’ha convertit avui en l’associació Camina Senegal.

Continua la lectura de →

La Qüestió: Creus que el fet de ser dona condicionarà d’alguna manera el teu futur a la professió mèdica?

25/05/202107/03/2024Deixa un comentari

Anna de Daniel i Bisbe, R1 d’Hematologia i Hemoteràpia a l’Hospital Clínic de Barcelona

Sí, tot i que en els últims anys la situació de la dona a l’entorn sanitari ha millorat, és indubtable que encara queda feina perfer.Les dones suposem més del cinquanta per cent de les facultatives, però en canvi tenim poca visibilitat en posicions de responsabilitat. Els rols assignats tradicionalment i la maternitat diﬁculten la progressió professional en entorns on hi ha poca conciliació amb la vida personal i familiar. Durant els primers anys de residència les diferències no són tan clares, però els anys i ser mare són un punt d’inﬂexió, ja que suposen una pausa a la carrera professional mèdica i investigadora. La millora de les condicions laborals i l’ús de la baixa paternal poden igualar homes i dones al món mèdic i permetre que ser mare no sigui un impediment per arribar a posicions de lideratge.

Continua la lectura de →

Rosa Servent, presidenta de la Fundació Emmaús: “Les famílies que atenem s’han doblat amb la crisi de la COVID-19”

13/05/202107/03/2024Deixa un comentari

La crisi per la COVID-19 no només ha estat sanitària. Ha posat moltes persones i famílies en una situació de fragilitat inesperada i ha colpejat de forma molt greu aquelles que ja vivien amb pocs recursos o amb feines precàries. Les entitats solidàries han vist créixer el nombre d’usuaris que necessiten ajuda i els menjadors socials s’esforcen a donar resposta a una demanda creixent. Fa deu anys, tot just després de la crisi de 2008, es va crear la Fundació Emmaús, un menjador social ubicat a la Parròquia de Sant Eugeni-El Pilar del barri de la Nova Esquerra de l’Eixample de Barcelona. La cirurgiana Rosa Servent és una de les seves fundadores. Durant la seva trajectòria ha fet cooperació internacional i ara es dedica a ajudar els seus veïns, sobretot gent gran en situació de solitud. La Fundació Emmaús té esperit de ser alguna cosa més que un menjador i ha creat un espai amb una àmplia programació d’activitats per a les persones ateses i amb una gran xarxa de voluntaris i amics que els assessoren i acompanyen en tot allò que necessiten. Amb la irrupció de la COVID-19, tot s’ha capgirat. L’equip d’Emmaús ha fet un gran esforç per adaptar-se a la situació sanitària sense deixar d’atendre ningú i, durant aquest any, ha doblat el nombre d’àpats que reparteix. Per a Servent tota ajuda és benvinguda, així que fa una crida als seus companys de professió per si volen col·laborar en el projecte. Si és així, es poden posar en contacte amb la fundació a través del correus info@emmaus.cat o mlourdes.emmaus@gmail.com.

Continua la lectura de →

Cristina de Prado, metgessa de família i una de les impulsores de l’hort comunitari del CAP Casernes: “L’hort dona molts fruits i no només els de la terra”

14/04/202107/03/2024Deixa un comentari

Cristina de Prado és metgessa de família al CAP Casernes, ubicat al barri de Sant Andreu de Barcelona, i coneix al detall la vida dels seus pacients. És una de les impulsores de l’hort comunitari Les Moreres, una iniciativa del CAP i del Centre de Salut Mental d’Adults de Sant Andreu, gestionat per la Fundació Vidal i Barraquer. L’Ajuntament els va cedir el terreny, que forma part del projecte urbanístic de Casernes, amb la condició que fos un projecte comú. En poc temps, han aconseguit convertir un terreny en desús de 450 metres quadrats en una zona dinàmica, plena de vida i on els veïns es troben, col·laboren i es creen relacions. Durant el moment més dur de la crisi de la COVID-19, van haver d’aturar l’activitat, però la terra no descansa mai i l’hort, d’una altra manera, va continuar donant els seus fruits.

Continua la lectura de →

Paula Peremiquel Trillas: “He fet medicina per les dones que he tingut al meu voltant”

24/03/202107/03/2024Deixa un comentari

Paula Peremiquel Trillas és especialista en Salut Pública i Medicina Preventiva. Des de fa gairebé dos anys forma part del Programa de Recerca en Epidemiologia del Càncer a la Unitat d’Infeccions i Càncer de l’Institut Català d’Oncologia (ICO). La recerca del l’equip on treballa està centrada en la detecció precoç dels càncers d’endometri i d’ovaris. Un altre dels seus interessos és apropar la ciència a la gent. Va ser una de les investigadores que va participar en la campanya organitzada per l’espai dedicat a la innovació social Torre Barrina de l’Hospitalet amb motiu del Dia Internacional de la Dona i la Nena en la Ciència, que se celebra l’11 de febrer. Aquesta campanya va connectar nenes de dues escoles de l’Hospitalet amb científiques de l’ICO i I’IDIBELL a través d’una sèrie de vídeos on juntes definien què és la ciència i on les estudiants formulaven a les científiques diverses preguntes sobre la recerca. Peremiquel no va dubtar a participar-hi. En la seva vida ha tingut moltes dones referents i aquest fet, ens comenta, segurament l’ha portat on és ara. Parlem amb ella sobre divulgació i sobre la importància de tenir models amb qui poder identificar-se.

Continua la lectura de →

Laia Ferrer: “La salut materna és un dels millors indicadors del nivell de salut d’un país i alhora és dels més desiguals a escala global”

11/03/202107/03/20241 comentari

Amb 19 anys, Laia Ferrer va viure la seva primera experiència com a cooperant. Encara era estudiant de Medicina quan va viatjar a Etiòpia per fer voluntariat a un orfenat i va ser llavors quan va decidir que orientaria la seva carrera cap a un camp que li permetés continuar treballant en cooperació. Es va especialitzar en Ginecologia i Obstetrícia i amb Metges Sense Fronteres ha treballat vinculada a projectes de salut de la dona en països com el Iemen, l’Afganistan o Sierra Leone. L’any 2020 va aconseguir una Beca Dr. José Luis Bada amb la qual està cursant el Màster en Salut Global d’ISGlobal mentre combina la seva tasca assistencial a l’ASSIR Esquerra de Barcelona.

Continua la lectura de →

Lucía Porteiro, una metgessa que s’acosta als nens a través del món fantàstic dels contes

19/02/202007/03/2024Deixa un comentari

Lucía Porteiro és anestesiòloga a l’Àrea Materno-Infantil de l’Hospital Universitari Vall d’Hebron. Li encanta viatjar, explorar, la medicina i escriure. Ha barrejat totes aquestes passions i el resultat són dos contes infantils, L’Aisha i els salvavides i Preparats, llestos, a somiar, on aquesta metgessa explica als nens com actuar si es troben davant d’una emergència de salut i per què no han de tenir por quan entren a un quiròfan. Porteiro, de la mà de l’il·lustrador Robert Garcia, ha creat un món de fantasia al servei dels més petits. La seva il·lusió és portar les maniobres de Reanimació Cardiopulmonar (RCP) a les escoles i, per això, vol convertir-se en instructora. Reivindica també una medicina més humana envers els pacients, sense deixar de banda un tracte més amable cap als professionals.

Explica’ns els teus contes… Continua la lectura de “Lucía Porteiro, una metgessa que s’acosta als nens a través del món fantàstic dels contes” →

Anna de Pedro, una metgessa entre vinyes i mercats

13/11/201907/03/20242 comentaris

Anna de Pedro no s’ha avorrit mai. Entre setmana vesteix bata blanca i exerceix com a metgessa de família a l’ABS Gaudí, però els dissabtes i diumenges sovint recorre el territori per presentar els vins que elabora la seva família a Calonge, o bé està al celler donant-hi un cop de mà. En la seva generació han confluït dues nissagues: els pagesos i vitivinicultors de Can Pereclara i els descendents del doctor Pedro i Pons. Volia ser ballarina de dansa clàssica i metgessa. Finalment, va escollir la Medicina i ara prepara el seu doctorat. L’art sempre ha estat present a la seva vida. Fins i tot, ha fet tastos al món de la interpretació. És una metgessa alegre, compromesa i sempre disponible.

Compagines la consulta amb la vitivinicultura… Continua la lectura de “Anna de Pedro, una metgessa entre vinyes i mercats” →

Eva Ferrer: “La meva consulta són els camps d’entrenament”

23/10/201907/03/2024Deixa un comentari

La doctora Eva Ferrer té tantes consultes com camps de futbol trepitja. És metgessa de l’esport i té un especial interès per les qüestions que afecten la salut de la dona. Comença la seva segona temporada com a metgessa del primer equip de futbol femení del FC Barcelona i de futbol formatiu femení, tasca que compagina amb l’assistència a la Unitat de Medicina de l’Esport Clínic-Sant Joan de Déu. Ferrer encara aquest repte amb passió i dedicació. Sempre disponible per a les seves jugadores. Amb l’equip ha ampliat la seva família i tots plegats celebren l’embranzida del futbol femení i els bons resultats de l’equip principal. Per primera vegada a la història, el 18 de maig de 2019 a Budapest, l’equip disputava un partit de finals de Champions.