La crisi per la COVID-19 no només ha estat sanitària. Ha posat moltes persones i famílies en una situació de fragilitat inesperada i ha colpejat de forma molt greu aquelles que ja vivien amb pocs recursos o amb feines precàries. Les entitats solidàries han vist créixer el nombre d’usuaris que necessiten ajuda i els menjadors socials s’esforcen a donar resposta a una demanda creixent. Fa deu anys, tot just després de la crisi de 2008, es va crear la Fundació Emmaús, un menjador social ubicat a la Parròquia de Sant Eugeni-El Pilar del barri de la Nova Esquerra de l’Eixample de Barcelona. La cirurgiana Rosa Servent és una de les seves fundadores. Durant la seva trajectòria ha fet cooperació internacional i ara es dedica a ajudar els seus veïns, sobretot gent gran en situació de solitud. La Fundació Emmaús té esperit de ser alguna cosa més que un menjador i ha creat un espai amb una àmplia programació d’activitats per a les persones ateses i amb una gran xarxa de voluntaris i amics que els assessoren i acompanyen en tot allò que necessiten. Amb la irrupció de la COVID-19, tot s’ha capgirat. L’equip d’Emmaús ha fet un gran esforç per adaptar-se a la situació sanitària sense deixar d’atendre ningú i, durant aquest any, ha doblat el nombre d’àpats que reparteix. Per a Servent tota ajuda és benvinguda, així que fa una crida als seus companys de professió per si volen col·laborar en el projecte. Si és així, es poden posar en contacte amb la fundació a través del correus info@emmaus.cat o mlourdes.emmaus@gmail.com.

Quina és la missió d’Emmaús?
La Fundació Emmaús es dirigeix, preferentment, a l’atenció i l’ajut a les persones en situació de risc d’exclusió social per falta dels recursos necessaris (econòmics, familiars o de relacions) per tenir una vida en condicions de dignitat. Prioritzem els casos d’especial vulnerabilitat en persones grans de l’àmbit urbà de l’Esquerra de l’Eixample, però sense excloure altres persones per raó de procedència, domicili o edat. El projecte està fonamentat en el voluntariat i en la implicació de moltes persones i del teixit associatiu del nostre barri. Durant els deu anys d’existència de l’entitat, hem ampliat la nostra missió a l’atenció dels joves amb bons resultats acadèmics, però que no disposen dels recursos econòmics necessaris ni d’un entorn prou favorable. Cada dia les demandes que ens arriben són més i treballem en xarxa perquè no es quedi ningú sense atendre.

Quin és el teu paper a Emmaús?
Actualment, soc la presidenta de la Fundació. Com a cofundadora, formo part del Patronat des del seu inici, l’any 2011, quan vàrem copsar al nostre barri [Nova Esquerra de l’Eixample] un increment de la pobresa i, sobretot, de la solitud de la gent gran, per la qual cosa vàrem decidir iniciar aquest projecte, creant un espai d’acollida per donar-los atenció i acompanyament a tots els nivells. Quan era estudiant de Medicina ja estava vinculada amb diferents àmbits de voluntariat i acció social i he treballat amb diferents entitats de caràcter social des de llavors. Considero que la millora de la societat ens interpel·la a tots, cadascú en la mesura de les seves capacitats i possibilitats. El voluntariat és com la medicina. És una feina completament altruista amb un gran retorn i que t’omple moltíssim.

Una de les vostres activitats més importants és la de menjador. Quants àpats repartiu al dia?
Abans de la pandèmia, ateníem aproximadament unes 120 persones diàriament, dos terços de les quals eren persones grans de la nostra àrea de referència, i la resta, persones que formen part del programa de famílies amb fills menors d’edat derivades dels Serveis Socials. A tots els oferíem dinars de dilluns a divendres i pícnics per als caps de setmana i dies festius. Amb la pandèmia, ens vam haver d’adaptar oferint menjar per emportar, cobrint també tota la setmana. Cal dir que, actualment, s’ha incrementat el nombre de persones ateses. S’ha doblat el nombre de famílies derivades dels Serveis Socials i de Càritas, sobretot persones migrants i afectades pels ERTOS o que treballen en una situació molt precària. Alguns ERTOS han trigat molt i ha fet que aquestes famílies s’empobreixin molt. Atenem persones que tenien una vida completament normalitzada (també hi ha arquitectes, biòlegs, professors…), que s’han quedat a l’atur i que tenien pagaments pendents. La seva situació ha anat empitjorant fins que han necessitat altres recursos. Ara es fan cues al menjador i això ens fa patir. Ho fem amb molta prudència. Intentem donar una atenció individualitzada i fer que, en definitiva, la gent se senti bé amb nosaltres.

Quines altres activitats feu?
Volem donar una atenció integral i acollidora a les persones que estan en situació de vulnerabilitat i oferim diferents tipus de serveis per part de professionals voluntaris. Disposem de pisos d’acollida per a les persones amb major risc d’exclusió. Fem seguiment mèdic i psicològic d’aquelles persones que ho sol·liciten. Dos cops a la setmana venen dos metges jubilats que ajuden els usuaris que tenen dubtes amb la seva medicació o amb alguna prova… Jo em dedico més a anar als hospitals si estan ingressats. Comptem amb psicòlegs i amb la col·laboració d’odontòlegs i podòlegs que fan un suport molt important. També oferim assessorament jurídic i administratiu a través d’un advocat. Abans de la pandèmia, fèiem moltes activitats socioculturals, com cant coral, teatre, sortides culturals, treballs manuals, formació del voluntariat… Un eix molt rellevant en la nostra tasca consisteix en la promoció ocupacional. Hem creat quatre llocs de treball per a persones usuàries del menjador, mitjançant empreses que col·laboren amb la nostra fundació. Des del març de 2020, aquestes coses no les hem pogut fer com abans i ens hem bolcat a mantenir el contacte amb la gent que no es pot desplaçar, trucant-los molt i mantenint-los actius. Ens hem hagut de reinventar molt.

També treballeu amb les escoles per promoure el voluntariat i la formació en valors…
Col·laborem amb diferents escoles, com el col·legi Sagrada Família, IPSE, Escola Sunion i l’IES Poeta Maragall de Barcelona. Mitjançant un conveni de col·laboració, els seus alumnes de tercer d’ESO acudien setmanalment al menjador per fer voluntariat durant el període lectiu, mitjançant pràctiques supervisades per un voluntari. Els joves han d’entendre que la solidaritat és molt important. En acabar, havien d’elaborar un treball sobre allò que havien viscut. Arriben a unes conclusions molt maques, moltes vegades sorprenents. I, després d’entrar en contacte amb els avis o amb els nens, molts acabaven implicats i s’apuntaven al grup de joves voluntaris. De moment, però, aquesta activitat no l’hem pogut reprendre.

• 

Com ha afectat la COVID-19 a la vostra activitat?
Com que no podem servir els àpats presencialment, hem hagut de modificar la manera de treballar. Vam crear – i mantenim- grups bombolla per a la recollida i compra del menjar i la preparació dels menús. Ara, els repartim tres cops per setmana per cobrir els set dies, i preparem lots d’aliments per a les famílies. També vam crear un grup de voluntaris joves i un conductor per repartir els menús a domicili i fer els encàrrecs que necessiten els nostres usuaris, com anar a la farmàcia o fer la compra… Hem incrementat el seguiment telefònic de les persones grans i vetllem perquè tots els nostres col·laboradors i col·laboradores estiguin ben formats en les normatives d’obligat compliment i els proporcionem els elements de protecció necessaris. En aquest sentit, voldria agrair especialment la donació d’equips de protecció per part del CoMB. Finalment, crec que és important precisar que el repartiment domiciliari a persones amb més dificultats s’ha mantingut en tot moment.

Esteu situats a la Nova Esquerra de l’Eixample, uns dels barris amb rendes altes de Barcelona. Com es viu la pobresa en aquest context?
Al nostre barri hi havia persones que gaudien d’una situació econòmica adequada i estable. De sobte, després de la crisi del 2008, va emergir una pobresa amagada i silenciosa, que vam detectar des de diferents àmbits: CAPs, farmàcies, parròquies, comerços, veïns, porters… Hi destacaria la solitud de les persones grans com una altra pobresa molt estesa i no pal·liada. Per exemple: algú que demana a la carnisseria que li guardin alguna cosa per al gosset, però saps que no en té, de gosset. Persones que mantenen l’entrada de casa ben arreglada, però que anaven venent els mobles del pis, o que no poden arreglar els tancaments de les finestres i passen fred… Hi ha pobreses que no les recullen els Serveis Socials, com quan tens un pis en propietat. Nosaltres vam voler crear un lloc que fos agradable on les persones vulnerables se sentin cuidades i acompanyades. Un lloc on es cobreixin les seves necessitats, amb un àpat que els alimenti, però que fos molt més que això.