Rosa Servent, presidenta de la Fundació Emmaús: “Les famílies que atenem s’han doblat amb la crisi de la COVID-19”

La crisi per la COVID-19 no només ha estat sanitària. Ha posat moltes persones i famílies en una situació de fragilitat inesperada i ha colpejat de forma molt greu aquelles que ja vivien amb pocs recursos o amb feines precàries. Les entitats solidàries han vist créixer el nombre d’usuaris que necessiten ajuda i els menjadors socials s’esforcen a donar resposta a una demanda creixent. Fa deu anys, tot just després de la crisi de 2008, es va crear la Fundació Emmaús, un menjador social ubicat a la Parròquia de Sant Eugeni-El Pilar del barri de la Nova Esquerra de l’Eixample de Barcelona. La cirurgiana Rosa Servent és una de les seves fundadores. Durant la seva trajectòria ha fet cooperació internacional i ara es dedica a ajudar els seus veïns, sobretot gent gran en situació de solitud. La Fundació Emmaús té esperit de ser alguna cosa més que un menjador i ha creat un espai amb una àmplia programació d’activitats per a les persones ateses i amb una gran xarxa de voluntaris i amics que els assessoren i acompanyen en tot allò que necessiten. Amb la irrupció de la COVID-19, tot s’ha capgirat. L’equip d’Emmaús ha fet un gran esforç per adaptar-se a la situació sanitària sense deixar d’atendre ningú i, durant aquest any, ha doblat el nombre d’àpats que reparteix. Per a Servent tota ajuda és benvinguda, així que fa una crida als seus companys de professió per si volen col·laborar en el projecte. Si és així, es poden posar en contacte amb la fundació a través del correus info@emmaus.cat o mlourdes.emmaus@gmail.com.

Continua la lectura de “Rosa Servent, presidenta de la Fundació Emmaús: “Les famílies que atenem s’han doblat amb la crisi de la COVID-19””

Daniel Roca: “Ser pobre i viure al carrer és una variable independent per morir abans”

Daniel RocaLes paraules de Daniel Roca són directes, clares i sense embuts, com les realitats que veu cada dia. És metge d’atenció primària al CAP Drassanes, al Raval de Barcelona, feina que combina amb el Centre d’Atenció i Seguiment de Baluard, situat a pocs metres de distància. Fa molts anys que col·labora amb la Fundació Arrels, una entitat que treballa amb persones sense llar perquè ningú no dormi al carrer. Ha estat metge a la Barceloneta dels 90, al SEM i al CUAP de Sant Martí. El 2008 va aconseguir la seva plaça a l’ICS i va escollir el Raval. Parlem amb ell sobre sensellarisme, salut i carrer i sobre la importància d’un habitatge per tenir garantida la salut.

Per què vas decidir venir al Raval? Continua la lectura de “Daniel Roca: “Ser pobre i viure al carrer és una variable independent per morir abans””