Anna de Pedro no s’ha avorrit mai. Entre setmana vesteix bata blanca i exerceix com a metgessa de família a l’ABS Gaudí, però els dissabtes i diumenges sovint recorre el territori per presentar els vins que elabora la seva família a Calonge, o bé està al celler donant-hi un cop de mà. En la seva generació han confluït dues nissagues: els pagesos i vitivinicultors de Can Pereclara i els descendents del doctor Pedro i Pons. Volia ser ballarina de dansa clàssica i metgessa. Finalment, va escollir la Medicina i ara prepara el seu doctorat. L’art sempre ha estat present a la seva vida. Fins i tot, ha fet tastos al món de la interpretació. És una metgessa alegre, compromesa i sempre disponible.

Compagines la consulta amb la vitivinicultura…

De dilluns a divendres faig de metgessa de família a l’ABS Gaudí i també treballo al Turó Park Medical Center. Els caps de setmana em dedico al celler familiar Can Pereclara a l’Empordà. Al celler faig més tasques de màrqueting i de vendes. Intento donar-lo a conèixer a través de les xarxes socials i els mercats artesanals. Agafo les vacances a finals de setembre-octubre perquè així ajudo a l’organització de la verema. Fem una verema popular. Ve gent amiga i gent de fora que vol saber com fem el vi. Ho organitzo tot. La meva feina és més de celler, que no pas de camp. Fem les coses a mà: etiquetem, encapsulem, encapsem…

Quina és la història del celler?

Nosaltres estem a Calonge. Podem fer unes 25.000 ampolles per any i tenim diferents varietats. Fem dos tipus de negre (criança i jove), dos de blanc (semisec i sec), un rosat, tres tipus de vermut i cava. Tota la tradició vitivinícola ve de la mare. Nosaltres som la cinquena generació. Tenien boscos de suro, l’hort per menjar i per fer el vi. Els nostres vins han passat per diferents èpoques. Al principi es feia vi a doll. Es venia a casa. Fins i tot hi havia gent que venia per comprar el raïm perquè volia fer-se el propi vi. Quan els meus pares es van casar, se’n va ocupar més ell perquè l’avi ja no podia. Llavors es feia vi de taula i servíem a diferents restaurants de la zona. Ara apostem per diferents varietats i el donem a conèixer de diferents maneres. Fem venda directa als mercats i les fires medievals i, des de fa un any, fem tasts de vins al porxo de casa maridant-los amb els formatges d’uns altres companys.

A banda de la tradició vitivinícola, teniu tradició en medicina?

El pare és nebot del doctor Pedro Pons, molt conegut a l’Hospital Clínic. Després de l’avi, es va encarregar més de les vinyes i ho compaginava amb la feina a l’hospital de Vall d’Hebron. El meu germà gran, que també va fer Medicina, s’hi va dedicar un temps, tot i que ara s’ha apartat una mica. Li ha passat el relleu al germà del mig, que és ortodontista. Tots som del ram sanitari. Potser després me n’hauré d’ocupar jo, que sóc la petita, però de moment no està a la meva agenda.

Estàs centrada en la teva carrera com a metgessa.

Fa dos anys vaig començar el doctorat en EPOC. Fer el doctorat en Atenció Primària costa molt perquè no hi ha recursos. Quan era resident a Vall d’Hebron vaig fer la tesina d’asma. També estic al grup de respiratori de la CAMFiC. Aquí fem més docència, jornades… i també estic dins de la redCDPs. És divertit i una manera d’actualitzar-se amb els experts. Faig una mica de tot.

Així com treballes el camp perquè et doni fruits, el metge ha de treballar molt darrere per poder cuidar les persones

Quines similituds trobes entre la medicina i el món del vi?

Un metge ho és 24 hores i 365 dies a l’any, encara que no estigui de guàrdia o a la consulta El vi també necessita 365 dies l’any. No pots deixar estar la planta. Tens la verema, has de tornar a fer créixer els brots, cuidar la planta i netejar la terra…

Aquest doble vessant t’ha influït d’alguna manera?

M’ha ensenyat a  treballar molt. Així com treballes el camp perquè et doni fruits, el metge ha de treballar molt darrere per poder cuidar les persones.

Què és el que t’agrada més d’aquests dos mons?

Per com sóc jo, la meva tasca com a metge de família i per la feina que faig al celler, que m’ocupo de les xarxes i estic cara al públic… Crec que el que més m’agrada és la comunicació. Se n’aprèn molt.

Sempre has volgut ser metge o volies fer alguna cosa més?

Vaig fer ballet des dels dos anys fins a 3r de Medicina. En lloc de portar-me a l’escola bressol, la meva mare em portava a dansa, mentre ella feia jazz. He tocat tots els pals, però el que més he fet és clàssic. De fet vaig entrar a una companyia amateur i també vaig fer cursos de la Royal Academy of Ballet de Londres. Sempre he viscut a Barcelona i en aquell moment anàvem cada cap de setmana a Calonge, al celler. De la feina d’allà, no en feia gran cosa. De fet, m’hi vaig començar a involucrar cap als 20 anys, ja a la carrera. Vaig intentar entrar al món de la dansa, i fins i tot vaig fer algunes audicions per anar a Anglaterra. Finalment, vaig haver d’escollir. Vaig entrar a Medicina a Reus i vaig mantenir-me a la companyia fins al tercer curs. Però no podia assistir als assajos entre setmana. Deixar de ballar em va costar molt. Però estic molt contenta fent de metge.

La teva vocació també era artística…

Vaig sortir a 15 capítols d’“El cor de la ciutat”. Feia de la Jessènia, una noia sud-americana que treballava en una pensió. No havia de parlar gaire. Llavors feia una guàrdia i l’endemà anava al rodatge. Després d’això, el 2008, vaig poder fer la meva rotació a Houston i, mentre estava allà, em van cridar de nou perquè tornava el meu personatge a la sèrie, amb la mala sort que la Jessènia parlava. Aprendre tres o quatre frases era horrible! Però va ser molt divertit i tots em van ajudar molt. El meu personatge es va acabar quan van fer fora la Jessènia de la pensió i va haver de marxar. Almenys no em van matar! Això és important! Sempre he estat una persona divertida. A la meva família sempre hem fet diferents coses alhora!