Des de fa un any i mig la doctora Iluminada Corripio treballa en el projecte de salut mòbil m-Resist, el primer d’àmbit europeu que es dedica a desenvolupar un programa terapèutic per a pacients amb esquizofrènia resistent al tractament. La iniciativa, impulsada per la Fundació TicSalut i on participen 12 partners clínics i tecnològics, té com a objectiu millorar l’assistència i la qualitat de vida d’aquestes persones i dels seus cuidadors, així com aprofundir en el coneixement de la malaltia.
Per què el projecte m-Resist? Ens vam apropar al món de les noves tecnologies amb la idea d’oferir continuïtat assistencial i immediatesa d’atenció als pacients amb esquizofrènia resistent perquè vèiem que fent això evolucionaven millor i disminuïen els ingressos. Amb m-Resist volem intentar omplir els forats que hi ha en el model d’atenció estàndard fent un abordatge integral. Volem que el pacient prengui decisions conjuntament amb nosaltres i que la família no sols sigui una font d’informació, sinó que també puguem valorar si necessita atencions específiques.
L’estiu de l’Anna Boada no ha estat un estiu qualsevol. I és que la remera i futura metgessa barcelonina ha viscut tota una experiència: els seus primers Jocs Olímpics. El passat 12 d’agost, ella i la seva parella esportiva, Aina Cid, van aconseguir la sisena posició en la final de l’especialitat de rem de dos sense timoner. “En el moment de creuar la meta no sabíem amb seguretat com havíem quedat. Ho vam saber després, en veure el resultat a la pantalla escrit. Recordo un sentiment de grandesa, satisfacció i seguretat. Em vaig sentir imparable”, explica l’Anna, que, des de fa tres anys, entrena al centre d’alt rendiment de rem a Banyoles.
Aquesta victòria encara té més mèrit, si es té en compte que l’Anna i l’Aina van començar a entrenar juntes poc abans de la fita olímpica, tot just al mes de febrer. Com diu l’Anna, són una parella “molt jove en comparació amb moltes de les nostres competidores, que ja porten juntes més d’un cicle olímpic”. L’Aina es va traslladar d’Ohio (on viu i entrena) a Banyoles i no van perdre ni un minut. “El programa es basa en una doble sessió d’entrenaments diaris, fins i tot tres, en funció de la càrrega de la setmana. Sigui quin sigui l’objectiu, els entrenaments estan enfocats a donar el 100% per la competició final”.
La Dra. Puri Robles és metgessa de família a l’EAP Can Vidalet i una de les responsables del Grup de Vacunes-Profilaxi de la CAMFiC. L’objectiu fonamental del grup és posar a l’abast dels metges i metgesses d’atenció primària tota la informació relacionada amb les vacunes i la vacunació. La Dra. Robles ens explica que una de les coses que manquen en aquest àmbit és la formació dels mateixos professionals, així com fer arribar a la població més jove el missatge que vacunar és protegir.
Quina és la missió del Grup Vacunes-Profilaxi de la CAMFiC?
Som un grup bastant gran i treballador. La idea és fer de pont entre els companys de preventiva i la primària, que és la que aplica la vacunació a la població. Per fer això, estem obligats a estar al dia. Transmetem tota la informació, en forma de presentacions o cursos i procurem que sempre estigui a l’abast de la resta de companys perquè no hagin de tornar a fer aquesta feina que ja fem nosaltres.
Esther Duarte, responsable de la Unitat de Neurorehabilitació del Servei de Medicina Física i Rehabilitació de l’Hospital de l’Esperança i de l’Hospital del Mar, ha incorporat una nova eina per optimitzar la rehabilitació neurològica: la realitat virtual. A través de la iniciativa Rehabilitation Gaming System, que es basa en la gamificació, ha aconseguit optimitzar els resultats dels seus pacients, que en molt menys temps milloren les seves funcionalitats i, per tant, la seva qualitat de vida.
Per què la realitat virtual per fer neurorehabilitació?
Amb la realitat virtual aconseguim tractar amb més intensitat als pacients durant més temps i adaptar-nos als seus dèficits. A més, també podem fer una rehabilitació més divertida i engrescadora.
La feminització de la professió mèdica és una realitat. Les xifres així ho demostren: les dones representen el 50,4% del col·lectiu a Catalunya. Però, quantes d’elles poden assumir càrrecs de més responsabilitat sense haver de renunciar a algun altre aspecte de la seva vida, com ara la maternitat? Tot i haver assolit moltes fites, les dones encara troben traves que els hi dificulten la conciliació laboral, familiar i personal. Com superar-les? Cinc metgesses ens van explicar a la 16 Jornada d’Estiu de la Professió Mèdica com aconsegueixen exercir amb èxit el seu rol com a professionals, mares, filles i dones.
Us presentem la Dra. Anna Llorens Ferrer, número 8 de l’examen MIR 2015/2016 i la col·legiada CoMB amb millor nota d’aquest any. En uns dies començarà la seva residència a l’Hospital Germans Trias i Pujol, on s’especialitzarà en Cirurgia Cardiovascular. La Dra. Llorens ja té una mica d’experiència com a MIR, ja que l’any passat va iniciar Pediatria, però va decidir tornar a escollir plaça per fer el que realment li demanava el cor. Esperem que aquesta nova etapa sigui ben profitosa per a ella!
Per què has triat l’especialitat de Cirurgia Cardiovascular?
Vaig descobrir aquesta especialitat a quart curs de carrera i, des de llavors, ha sigut la que més m’ha agradat. Crec que és una especialitat apassionant. També té alguns inconvenients, com ara que té poques sortides laborals, que està centralitzada en molt pocs hospitals de tercer nivell i que implica moltes hores de dedicació, però m’he deixat guiar per la vocació. Si no ho fes així, no tindria massa sentit tot l´esforç que m’ha calgut per arribar fins aquí i el que necessitaré a partir d’ara.
L’empresa familiar de la Dra. Lourdes Camp va decidir apostar pel negoci sanitari i l’any 2010 van crear Ventura Medical Technologies (VMT). La seva llarga trajectòria com a metgessa de família i la coneixença del sector, han estat la base per poder desenvolupar VMT, l’objectiu de la qual és acompanyar als professionals sanitaris en el camí de la innovació. El seu primer èxit: Pectus UP Surgery Kit, un conjunt d’eines que possibiliten tractar el pectus excavatum d’una manera molt poc invasiva pel pacient.
Com vau decidir obrir una línia de negoci centrada en el sector sanitari?
Vam crear VMT amb la idea de comercialitzar i desenvolupar dispositius mèdics d’alt nivell d’innovació. Els punts claus per apostar pel sector salut van ser que jo sóc metgessa de família i que Ventura Precision Components compta amb el know-how, les capacitats tecnològiques i la cultura d’innovació adequades per apostar per altres sectors.
La Dra. Diana Pou ens rep en el vestíbul de la Unitat de Medicina Tropical i Salut Internacional, adscrita a l’Hospital Vall d’Hebron. És un dia fred i plujós, però les seves paraules i experiències viscudes a l’Àfrica de seguida escalfen l’ànima. Amb l’equip de Metges Sense Fronteres va viatjar l’any 2005 a Angola per tractar de lluitar contra l’epidèmia de Marburg que en aquell moment devastava el país. Set anys més tard va tornar a Uganda i República Democràtica del Congo. En aquesta ocasió l’epidèmia a la que s’enfrontava era l’Ebola.
La Dra. Pou explica que davant d’aquestes situacions “els sentiments que predominen són la por i sobretot la impotència”. La impotència per no poder fer més. Amb poquíssimes eines mèdiques i en infraestructures que “moltes vegades no són més que un sostre i unes parets de plàstics”, els metges com la Dra. Pou treballen per donar als malalts el millor tracte possible. A banda de la tasca assistencial, la Dra. Pou remarca la importància de sensibilitzar i informar a la resta de la població, que sobretot al començament dels brots estan perduts i no entenen perquè els seus emmalalteixen i moren.
Encara que en aquesta ocasió la Dra. Pou no ha pogut viatjar a l’Àfrica, ha seguit de ben a prop la feia dels seus companys al terreny i ha aportat el seu granet de sorra des de Barcelona formant i donant suport als professionals sanitaris que han viatjat fins Libèria, Sierra Leone i Guinea.
En aquest vídeo sentireu la veu de la Dra. Pou, que sense cap mena de dubte encoratja tots els metges i metgesses a viure una experiència professional i personal d’aquest tipus.
Recuperem l’entrevista al Dra. Tamara Sancho, publicada a la Revista COMB nº 141
Tamara Sancho
Metgessa de Família a l’ABS Can Vidalet. Esplugues de Llobregat
La doctora Tamara Sancho és metgessa de Família a Esplugues de Llobregat. Utilitza els vídeos i les xarxes socials per comunicar-se amb els seus pacients i per difondre consells de vida saludable i de cultura mèdica. Per realitzar la seva tasca divulgadora col·labora amb diferents professionals de la salut de diferents regions i àmbits territorials. És membre de la Secció de Metges e-Salut del Col·legi i, l’any 2013, va ser una de les guardonades amb un dels premis a l’Excel·lència Professional que atorga la corporació.
Per què utilitzes les xarxes socials?
Utilitzo les xarxes socials per comunicar- me i per aprendre. Aprendre de persones que vaig trobant a la xarxa o que ja conec. Les xarxes socials són una eina fàcil i accessible per accedir a contingut que abans era impossible però, sobretot, accedir a persones que ja han tingut accés a aquests coneixements i que ens els transmeten de forma immediata.
Quin és el teu projecte?
Comunicar el que jo crec que a la consulta em resulta complicat per manca de temps o recursos. Hi ha molts onsells que tenim avui en dia en paper i que crec que s’han d’actualitzar al llenguatge audiovisual. A poc a poc vaig donant petits consells en vídeo. També vaig connectant amb gent que en fa per agafar els seus materials, agrupar-los i canalitzar-los cap al pacient.
Com has aconseguit la participació dels teus pacients?
A través del correu electrònic els envio els meus projectes audiovisuals que penso que els pot interessar. És una forma d’establir un vincle ràpid i de resoldre alguns temes concrets. Els pacients coneixen les activitats que faig i comencen a participar. De fet, tinc diferents vídeos on surten pacients, i molts d’ells s’hi han ofert. S’engresquen ràpid a l’hora de proposar o fins i tot trobar motius pels quals poden aprofitar el que els ofereixo.
Ha canviat la relació que tens amb els pacients?
A la consulta no ha canviat, però hi ha hagut un crescendo. No només tinc accés a ells en un espai físic, sinó que també tinc aquest altre món virtual. Això estreny llaços i augmenta la possibilitat de contacte i de resolució de problemes. El fet que ells vegin que el seu metge de capçalera arriba a casa seva, que surt de la consulta, fa que el sentin més proper i que se sentin més segurs a l’hora d’exposar un problema. S’escurça la distància. Els pacients que tenen accés a les xarxes socials i al correu electrònic encara són una petita part. Hi ha molt de camí per recórrer i fa falta que altres companys s’hi impliquin i perdin la por a saltar la barrera de la consulta, a sortir per la porta i comunicar-se amb ells.
Què et va motivar a saltar a la xarxa?
El tret de sortida va ser el primer congrés “Vídeos y salud”que es va fer a Madrid l’any 2011 i en el qual ens vam ajuntar molts professionals. El proper congrés se celebrarà a Barcelona el 18 d’octubre. Voldria convidar a la gent a participar-hi. Vaig entendre que l’audiovisual havia de sortir al carrer, que ho havíem d’aprofitar, comunicar i, sobretot, atrevir-nos a fer-ho.
Recuperem l’entrevista a la Dra. Amàlia Arce, publicada a la Revista COMB nº 139
Amàlia Arce
Pediatra i cap d’e-Salud de l’Hospital de Nens
La doctora Amàlia Arce és pediatra a l’Hospital de Nens de Barcelona. A la xarxa la coneixen com lamamapediatra gràcies al seu blog, que va començar a escriure fa cinc anys. Combina la tasca assistencial a urgències i la seva consulta amb la presencia en línia. El seu blog, www.dra-amaliaarce.com, on alterna les seves experiències professionals i personals, l’han empès a assumir diferents reptes, com la identitat digital del seu hospital. El seu blog està en procés de ser publicat en format llibre. El seu blog ha estat publicat en format llibre.
Per què vas decidir obrir el teu blog?
Feia temps que seguia un altre metge que en tenia un i era una idea que em resultava atractiva. El vaig obrir i vaig començar a escriure la meva experiència. La pediatria és una professió que està lligada a la infància i quan tens nens li dóna un altre caire. És una barreja del que t’aporta la vida professional i la personal.
Què pots dir d’aquests cinc anys d’experiència?
S’ha fet gran després de cinc anys i he escrit molt, gairebé hi ha mil entrades. L’experiència ha estat molt gratificant perquè, a banda de la satisfacció personal, he conegut a molta gent i això et dóna peu a fer altres coses.
Què has aconseguit fer gràcies al blog?
Trobes altres eines i formes de fer. T’engresques en altres projectes més relacionats amb enfocar la relació metge-pacient d’una altra manera. Amb la Fundació Hospital de Nens vaig començar a explorar el tema digital, les xarxes i com fer servir aquestes eines com ja ho havia fet a nivell personal. Ara faig una part assistencial i també m’encarrego de l’aspecte digital de l’hospital.
És el que es diu salut 2.0? Què és?
Utilitzar les noves tecnologies i la xarxa, per complementar la relació metge-pacient. Són dos mons que no sempre s’ajunten. Encara estem immadurs com a col·lectiu i com a institucions. Però els pacients cada cop demanen més fer servir aquests canals i, els professionals hi van entrant. És senzill: donar l’adreça de correu, la teva pàgina, algunes indicacions a la consulta i finalment els envies un enllaç perquè se’l mirin. L’acceptació és bona, però em crida l’atenció que la gent no ho demani de forma natural i menys la primera o segona vegada que et veuen. Alguns ho fan quan la relació està més consolidada.
Quines eines dónes als teus pacients?
En el cas dels pediatres busquen l’accessibilitat. Quan algú ho demana li ofereixo. Em sembla més adient donar l’adreça de correu o que et trobin a la xarxa que donar el telèfon. No tothom ho demana; ho acabo oferint jo. Em crida l’atenció perquè pensava que la gent ho demanaria més, la veritat, i més tenint en compte que treballem amb gent jove i que tothom va amb un smartphone. Quan arriben al pediatra, volen el de sempre.
És un servei que no s’esperen trobar?
Encara no estem prou madurs, ni els professionals ni els pacients. En canvi la gent busca molt sobre salut i criança a Internet. És difícil que aquest triangle es tanqui. La visita d’urgències té altres connotacions i una altra forma de fer i és més difícil integrar totes aquestes eines… però ja hi arribarem.
Des de fa un any i mig la doctora Iluminada Corripio treballa en el projecte de salut mòbil m-Resist, el primer d’àmbit europeu que es dedica a desenvolupar un programa terapèutic per a pacients amb esquizofrènia resistent al tractament. La iniciativa, impulsada per la Fundació TicSalut i on participen 12 partners clínics i tecnològics, té com a objectiu millorar l’assistència i la qualitat de vida d’aquestes persones i dels seus cuidadors, així com aprofundir en el coneixement de la malaltia.
El blog del teu col·legi professional 