La Dra. Diana Pou ens rep en el vestíbul de la Unitat de Medicina Tropical i Salut Internacional, adscrita a l’Hospital Vall d’Hebron. És un dia fred i plujós, però les seves paraules i experiències viscudes a l’Àfrica de seguida escalfen l’ànima. Amb l’equip de Metges Sense Fronteres va viatjar l’any 2005 a Angola per tractar de lluitar contra l’epidèmia de Marburg que en aquell moment devastava el país. Set anys més tard va tornar a Uganda i República Democràtica del Congo. En aquesta ocasió l’epidèmia a la que s’enfrontava era l’Ebola.

La Dra. Pou explica que davant d’aquestes situacions “els sentiments que predominen són la por i sobretot la impotència”. La impotència per no poder fer més. Amb poquíssimes eines mèdiques i en infraestructures que “moltes vegades no són més que un sostre i unes parets de plàstics”, els metges com la Dra. Pou treballen per donar als malalts el millor tracte possible. A banda de la tasca assistencial, la Dra. Pou remarca la importància de sensibilitzar i informar a la resta de la població, que sobretot al començament dels brots estan perduts i no entenen perquè els seus emmalalteixen i moren.

Encara que en aquesta ocasió la Dra. Pou no ha pogut viatjar a l’Àfrica, ha seguit de ben a prop la feia dels seus companys al terreny i ha aportat el seu granet de sorra des de Barcelona formant i donant suport als professionals sanitaris que han viatjat fins Libèria, Sierra Leone i Guinea.

En aquest vídeo sentireu la veu de la Dra. Pou, que sense cap mena de dubte encoratja tots els metges i metgesses a viure una experiència professional i personal d’aquest tipus.