NOTA URGENT: MODIFICACIÓ DE L’ORDRE D’INCOMPATIBILITAT: LA PENSIÓ DE JUBILACIÓ I TREBALL PER COMPTE PROPI SERÀ COMPATIBLE PER ALS METGES QUE A 01/07/2011 HAGIN COMPLERT ELS 65 ANYS
L’Ordre del Ministerio de Trabajo e Inmigración per la que es va declarar la incompatibilitat de la pensió de jubilació amb l’activitat per compte propi ha estat esmenada per una correcció d’errades. (BOE 04/06/2011).
Amb aquesta correcció d’errades es permet compatibilitzar la pensió de jubilació amb l’activitat per compte propi a tots aquells metges que a data 1/7/2011 haguessin complert els 65 anys d’edat.
El COMB valora positivament aquest nou redactat de la norma ja que suavitza les conseqüències de la seva aplicació. Malgrat això manté el plantejament contrari a la declaració d’incompatibilitat que continua establint-se com a principi general per als metges menors de 65 anys i que encara no perceben pensió de jubilació.
Servei d’assessorament als col·legiats
Per a qualsevol aclariment o orientació tots els metges, però principalment els menors de 65 anys que es trobin en una edat pròxima a la jubilació o amb possibilitats d’obtenir-la, es poden adreçar a:Assessoria Jurídica del COMB
El COMB ha elaborat una nota informativa sobre els riscos cancerígens de la telefonia mòbil amb laparticipació del Prof. Dr. Albert Biete, Catedràtic de Radiologia i cap de servei de Radioteràpia Oncològica de l’Hospital Clínic de Barcelona i del Prof. Dr. Josep Maria Borràs, Director del Pla Director d’Oncologia del Departament de Salut de la Generalitat de Catalunya.
La nota demana cautela i prudència: “Fins ara no s’ha pogut demostrar que les radiacions electromagnètiques no ionitzants, usades en telefonia mòbil, radars, TV, ràdio, etc. tinguin capacitat de lesionar el DNA i induir mutacions potencialment cancerígenes”, i recomana “adoptar mesures de prudència en l’ús de la telefonia mòbil, evitant l’ús directe de manera compulsiva i emprant auriculars o mans lliures, i tenir especial cura amb l’ús que poden fer els nens”.
Aquesta setmana ha saltat la notícia d’una possible relació entre l’ús dels telèfons mòbils amb l’aparició d’alguns tipus de càncers cerebrals, com els gliomes. Aquesta és la conclusió a la que ha arribat l’Agència Internacional per a la Investigaciódel Càncer (IARC) després de la reunió de 31 científics de 14 països diferents a Lió (França) la setmana del 24 al 31 de maig, per avaluar els potencials riscos cancerígens de l’exposició a camps electromagnètics de radiofreqüència.
Aquest grup ha assenyalat que els telèfons mòbils són “possiblement cancerígens” i els han classificat om a 2B en una escala que va de l’1 al 4 i que defineix als agents des de “cancerígens per a humans” fins a “no probable cancerigen per humans”. La posició 2B respon a la “possibilitat”. Segons el Cap d’Oncologia Radioteràpica de l’Hospital Clínics, Dr. Albert Biete, “En quan al tema d’inducció a tumors malignes, és una possiblitat que ni tan sols està quantificada”. “Ens movem dins que qualificatius que no són bastant objectius”, afegeix.
En una entrevista a la redacció comb.cat, el Dr. Biete va explicar que és comprensible que “es tingui en compte si hi ha algun estudi que demostra un cert increment de risc”, però va voler assenyalar que “no hi ha cap epidemiòleg ni cap registre”, del que tingui notícia “que hagi demostrat un increment en la incidència d’aquest tumor [glioma] que es podria atribuir a la telefonia mòbil”. En tot cas, “la població que teòricament tindria més risc desenvolupar tumors és la que va exposar-se a la telefonia mòbil d’una manera important fa entre 10 i 15 anys”, ja que els aparells han anant reduint la seva radicació a mesura que ha avançat la tecnologia.
El Dr. Biete es va mostrar escèptic però caut davant les conclusions de l’IARC i va recomanar fer un ús responsable del telèfon i tenir en compte quines són les fonts d’informació a l’hora d’informar-se. Per saber-ne més sobre el tema, va recomanar la lectura de l’Informe sobre radiofrecuencias y salut (2009-2010) elaborat pel Comité Científico Asesor de Radiofrecuencias y Salut (CCARS) dela Universidad Complutense de Madrid.
Les conclusions de l’estudi de l’IARCC es publicaran pròximament en una monografia.
Fins ara, la percepció de la pensió de jubilació de la Seguretat Social es pot compatibilitzar amb l’exercici de la professió per compte propi, sempre que es compti amb la corresponent afiliació a Mutual Mèdica.
Us informem que el 26 de maig de 2011 s’ha publicat l’Ordre del Ministerio de Trabajo e Inmigración per la qual es declara incompatible la percepció de la pensió de jubilació amb l’exercici de la professió per compte propi a partir de l’1 de juliol de 2011.
La norma preveu, però, una excepció en la seva aplicació per aquells metges que abans de l’1 de juliol percebin una pensió de jubilació i alhora desenvolupin una activitat per compte propi i estiguin afiliats a Mutual Mèdica. Així doncs, els metges que es jubilin abans de l’1 de juliol de 2011 i que en aquella data ja desenvolupin un exercici professional per compte propi tindran l’oportunitat de continuar compatibilitzant aquesta activitat amb la percepció de la pensió, perdent el seu dret tots els altres.
Cal que en aquestes properes setmanes i fins a l’1 de juliol, els metges majors de 65 anys que, complint amb tots els requisits per a poder accedir a la pensió de jubilació i fent al mateix temps una activitat per compte aliè i una altre per compte propi, es plantegin si els convé jubilar-se abans d’aquest 1 de juliol.
Servei d’assessorament als col·legiats
Per a qualsevol aclariment o orientació, com sempre, tant els metges majors de 65 anys com aquells que es trobin en una edat pròxima a la jubilació o amb possibilitats d’obtenir-la, es poden adreçar a:
Assessoria Jurídica del Col·legi
Tel. 93 567 88 80
e-mail: juridica[arrova]comb.cat
El COMB presenta recurs
El Col·legi reitera la seva oposició a aquesta norma, ja manifestada el passat mes de març, per les greus conseqüències que té pels metges, per a les mutualitats, per a la Seguretat Social, i pel propi sistema sanitari en el seu conjunt.
Per aquest motiu, emprenem ja les accions legals i judicials pertinents per a la defensa dels interessos dels metges afectats, i sol·licitarem la immediata suspensió de l’execució de la norma, a més de demanar en el seu moment la seva anul·lació. La presentació del recurs i el seu resultat es presenten, per ara, com l’únic camí per tractar d’aturar l’aplicació de la norma.
El Departament d’Activitats i Congressos és l’àrea del Col·legi encarregada de gestionar i coordinar els actes externs que se celebren a les diferents sales i les activitats col·legials organitzades per la pròpia entitat.
El seu responsable és el Sr. Salvador Piqué. Ell i el seu equip tenen cura de tots aquells aspectes imprescindibles perquè una jornada esdevingui un èxit. Les ocupacions de les sales del COMB estan al voltant de les 1.000 reunions l’any i la sala d’actes acull un promig de 3 activitats setmanals.
El Col·legi de Metges de Barcelona va ser l’escenari escollit pel diari La Vanguardia per presentar per primera vegada a Barcelona i davant el sector mèdic i sanitari de la ciutat la seva edició en català. El COMB i el sector mèdic van avalar un projecte que s’endega amb molta il·lusió i que coincideix amb els 130 anys d’història del rotatiu.
L’acte es va celebrar el passat 28 d’abril i va ser organitzat conjuntament pel COMB i La Vanguardia. Hi van participar el Dr. Jaume Padrós, vicepresident del COMB, la Dra. AnnaVeiga, biòloga de l’Institut Dexeus i del Centre de Medicina Regenerativa de Barcelona, el Sr. Jordi Barbeta, redactor en cap de Política, el Sr. Josep Corbella, periodista de medicina i salut, i l’escriptor Sergi Pàmies, articulista del diari. El Dr. Miquel Vilardell, president del COMB, i el Sr. Josep Antich, Director de La Vanguardia, van concloure l’acte.
El Dr. Jaume Padrós va definir La Vanguardia com “la capçalera de referència dels metges per la seva credibilitat i perquè se senten identificats amb els continguts i el seu tractament”. Segons Padrós “la sortida de l’edició en català és un pas extraordinari en la consolidació de la identitat nacional del nostre país”.
La Biòloga Anna Veiga va parlar en representació de la comunitat mèdica i científica destacant que “diaris com La Vanguardia han fet una tasca de divulgació molt important ja que han permès acostar vessants de la medicina i de la ciència a la societat”.
El redactor en cap de Política, Jordi Barbeta, va remarcar que “la sortida de La Vanguardia en català té una transcendència política innegable” i aquest fet “no es pot descontextualitzar de l’actual situació política”. Barbeta va explicar que no es farà un diari traduït sinó una doble versió, i va concloure que “el mèrit de La Vanguardia no és la llengua en què es fa, és el periodisme”.
Per la seva part, el periodista Josep Corbella va fer un repàs de la informació sobre medicina, salut i sanitat del diari en aquests anys i que l’han convertit en una referència en aquest camp. Per a l’escriptor Sergi Pàmies, “el que fa La Vanguardia amb aquesta edició és tancar aquest procés de normalització de la llengua catalana”.
El Dr. Miquel Vilardell va concloure l’acte definint La Vanguardia com “l’arxiu més important que hi ha de la història recent del nostre país”. Per a Vilardell “La Vanguardia és més que un diari, és el diari de la família”.
L’edició catalana de La Vanguardia va arribar als lectors el passat 3 de maig.
Durant la campanya de col·legiació MIR 2011 han passat pel COMB per col·legiar-se 691 metges que exerciran a la província de Barcelona, dels quals un 34% han estat metges estrangers. Pel que fa al gènere, més del 60 % han estat dones, i entre les especialitats més triades cal destacar Medicina Familiar i Comunitària, l’especialitat amb més oferta de places, Pediatria i Anestesiologia.
Per a tots aquests metges que inicien la seva formació d’especialització en centres d’atenció primària i hospitals de la província de Barcelona, el COMB ha organitzat un acte de benvinguda. La jornada ha congregat prop de 300 metges qui han presenciat diferents xerrades sobre la professió i el col·legi a càrrec de diferents membres del COMB.
Dra. Meritxell Llabró, guanyadora del fonendoscopi
El Dr. Jaume Padrós, vicepresident 1er del COMB, ha estat l’encarregat de conduir l’acte en el qual també han participatla Dra. Roser Garcia Guasch, ex-cap d’estudis de l’Hospital Germans Trias i Pujol i vocal de la junta, la Dra. Anna Romaguera, membre de la secció col·legial de metges MIR i el Sr. Berenguer Camps, responsable de l’àrea metge jove del COMB.
El Dr. Padrós els ha explicat la funció del COMB com a institució reguladora de l’exercici correcte de la medicina, els ha parlat de la professió i del context actual de crisi. Padrós ha fet molt èmfasi en els valors de la professió ja que són aquests els que ajuden al metge a mantenir-se al llarg dels anys: compromís, generositat, competència, esperit de servei i excel·lència, entre d’altres. És una etapa dura e intensa de feina, per això és important “mantenir l’equilibri relacional i afectiu per tenir cura de la vostra salut”.
La Dra. Garcia Guasch ha donat als MIR una sèrie de recomanacions i pautes que els poden ajudar durant aquesta etapa, destacant les actituds relacionals. Per a Garcia Guasch “s’han de treballar molt les habilitats comunicatives sobretot amb els malalts”.
Per la seva part, la Dra. Romaguera ha presentat la Fundació Galatea centrant-se en els programes que desenvolupa sobre la salut dels MIR adreçats a residents, tutors i serveis de prevenció de riscos laborals dels hospitals.
Per finalitzar, el Sr. Berenguer Camps ha presentat els serveis que tant el COMB com el Grup MED posen a disposició dels col·legiats per ajudar-los i orientar-los durant aquesta etapa i durant tota la seva carrera professional i ha destacat la vocació de servei del col·legi cap als seus metge.
Durant l’acte s’ha realitzat el sorteig d’un fonendoscopi entre els assistents i la guanyadora ha estat la Dra. Meritxell Labró Ciurans.
L’espai d’exposicions del COMB acull fins a finals d’any l’exposició Salut i Propaganda, una mostra de la publicitat impresa en revistes mèdiques catalanes des de finals del segle XIX fins la fi de la guerra civil. L’exposició es basa en la Nadala de 2010 del COMB sobre publicitat i medicina.
L’acte d’inauguració de l’exposició va comptar amb la conferència “Salut i Propaganda: una relació difícil”, organitzada pel COMB i pel Museu d’Història dela Medicina i a càrrec del Subdirector del Grup Hermes, Sr. Lluís Martínez. La jornada va comptar també amb la participació del President del COMB, Dr. Miquel Vilardell, i el conservador del Museu d’Història dela Medicina, Sr. Alfons Zarzoso.
El Sr. Lluís Martínez va destacar que “l’examen de la publicitat és una manera molt útil d’apropar-se a la història de la medicina i del fàrmac, perquè ens parla de l’evolució dels usos i dels costums de la població molt millor que altres documents”. A més, va destacar la bellesa i la ingenuïtat dels cartells publicitaris de fa un segle i va fer una repassada de la propaganda impresa dels fàrmacs durant tot aquest període.
Per al Sr. Alfons Zarzoso “la publicitat mèdica esdevingué una eina d’identificació i d’autorepresentació professional i un mitja de comunicació que anava més enllà del simple objectiu persuasiu”.
El COMB ha creat un cens de consultes mèdiques amb l’objectiu de poder regular l’activitat professional dels metges que fan medicina privada i mutualista. El President de la Secció Col·legial d’Assegurança Lliure, Dr. Ramon Torné, ha destacat que “aquest cens pretén donar cobertura institucional a tots aquells companys i companyes que fan medicina privada i no tenen l’autorització administrativa de la seva consulta”. Aquest cens no substitueix l’autorització administrativa però ajudarà a les consultes que no la tenen a tenir declarada i reconeguda la seva activitat per part del col·legi.
Els criteris que ha de complir una consulta mèdica per aconseguir l’autorització administrativa són molt exigents. Per ser inclòs en el cens de consultes mèdiques, el COMB aposta per uns requisits mínims menys exhaustius que permetin actuar com a consulta mèdica. Aquest són: fer història clínica, complir ambla Llei Orgànicade Protecció de dades de caràcter personal (LOPD), disposar d’una assegurança de responsabilitat civil i tenir contractada una empresa per fer la retirada de residus sanitaris, en el cas que la consulta en generi.
Un cop presentada aquesta declaració i sempre que es compleixin els requisits, el metge rep un Diploma Acreditatiu amb un número d’inscripció que l’identifica com a integrant del Cens de Consultes Mèdiques del COMB. Segons el Dr. Torné, “més de 1.000 metges han enviat la seva declaració al COMB i aproximadament uns 200 l’han superat”.
La Missió de contractació de Nacions Unides es presenta al Col·legi
Les Nacions Unides (NU), a través de l’Associació per a les Nacions Unides a Espanya (ANUE), van venir al Col·legi de Metges per presentar la seva missió de contractació, que busca professionals, entre els quals hi ha metges, infermers i personal sanitari, interessats en treballar en el sistema de Nacions Unides com a funcionaris o tècnics d’alt nivell i directius.
El Vicepresident del Col·legi, Dr. Jaume Padrós, va anunciar la voluntat del COMB de “poder establir un acord” per a construir “un estat de cooperació i col·laboració institucional entre el Col·legi i l’Associació per les Nacions Unides a Espanya”.
A la sessió, que va durar tot un matí, es van explicar els mecanismes per a formar part del procés de selecció per obtenir un lloc de treball, es va aconsellar als assistents, una gran majoria enginyers, sobre com han d’afrontar aquest procés i es va fer especial esment en les condicions en que treballen els funcionaris de NU, com la mobilitat, i van advertir als assistents que si volen treballar per a Nacions Unides han d’estar preparats per viure en països com l’Afganistan, per exemple.
Procés de selecció
Tot el procés es pot fer de forma online a través del seu web, així com consultar els perfils que NU necessita.
Un dels aspectes en que van incidir més va ser en l’entrevista telefònica que es realitza als aspirants quan s’inicia el procés, i que serà el primer contacte que tindràla Organitzacióamb ells. A més cal fer una prova d’idioma.
Sobre l’entrevista telefònica van aconsellar tranquil·litat, parlar amb un somriure i en primera persona, i estructurar el discurs. Els organitzadors van fer una activitat per veure les dificultats de l’entrevista. Tres voluntaris es van posar d’esquenes al públic, els organitzadors van simular l’entrevista telefònica i van analitzar els encerts i els errors.
A l’acte van intervenir representants de United Nations Office for the Coordination of Humanitarian Affairs (OCHA), United Nations Developed Programme (PNUD), UNICEF i United Nations Population Fund (FNUAP).
El COMB ha organitzat una xerrada informativa per als estudiants de medicina del Campus de l’Hospital del Mar (UPF-UAB) sobre el secret mèdic i la deontologia, i sobre les alternatives professionals a la formació especialitzada MIR.
El Dr. Joan Monés, membre de la comissió de deontologia del COMB, ha fet una ponència sobre ètica i deontologia. Per al Dr. Monés “el secret mèdic també ho és per als estudiants de medicina en tant que tenen accés a historials de pacients durant les pràctiques dels cursos clínics”
El Dr. Monés ha definit què és el secret mèdic, ha destacat la importància que aquest s’ha de guardar en benefici del pacient i ha explicat quines són les dificultats i les implicacions de guardar el secret professional, així com de revelar-ho. A més, ha parlat del codi deontològic dels metges, un codi de conducta aprovat i acceptat pel col·lectiu i que és important que els estudiants coneguin.
El Dr. Monés va ilustrar la seva xerrada amb exemples pràctics sobre revelació del secret professional en casos com l’abort en menors i la violència de gènere, entre d’altres.
La xerrada ha comptat amb una segona part on s’han explicat alternatives professionals per als metges que no facin la formació d’especialització MIR. El responsable del servei d’ocupació i de l’àrea de metge jove del COMB, Sr. Berenguer Camps, ha parlat de la possibilitat d’estudiar l’especialització a l’estranger, posant els exemples de països com Anglaterra i França.
A més, ha donat a conèixer als estudiants totes aquelles especialitats que no estan reglades pel sistema MIR i que són opcions de formació especialitzada a tenir en compte, i ha parlat de les sortides professionals per a metges no especialistes en el sector de l’administració pública i en el sector privat.