Categoria: Actualitat

Alda Cardesín, otorrinolaringòloga: “Perdre l’olfacte pot ser realment frustrant. No ens n’adonem de la importància que té fins que el perdem”

1 comentari

“La rehabilitació de la capacitat olfactiva funciona i hem vist que estimula moltes connexions cerebrals”

“Els estímuls olfactius ens arriben i actuen directament sobre l’amígdala, vinculada a les emocions, i també sobre l’hipocamp, la part del cervell que té a veure amb l’aprenentatge i la memòria”

“A part de causes víriques, com la COVID-19 o la grip, n’hi ha d’altres que poden alterar l’olfacte: traumatismes cranioencefàlics, pèrdues hormonals, alteracions metabòliques o exposició a productes químics, per exemple”

“S’està estudiant la relació entre la pèrdua d’olfacte i les malalties neurodegeneratives. S’ha observat que les alteracions de l’olfacte poden aparèixer molt abans que es manifesti el Parkinson”

Alda Cardesín (Barcelona, 1973) és otorinolaringòloga i coordina la unitat de Rinologia de l’Hospital Parc Taulí de Sabadell. Parlem amb aquesta especialista sobre la pèrdua o alteració de la capacitat olfactiva, un problema que va afectar moltes persones i que es va fer molt més visible durant la pandèmia de COVID-19, però que també pot tenir altres causes. Cardesín ens explica també com es pot rehabilitar aquesta capacitat i recuperar un sentit tan vinculat a les emocions, als records i a la pròpia seguretat.

Continua la lectura de “Alda Cardesín, otorrinolaringòloga: “Perdre l’olfacte pot ser realment frustrant. No ens n’adonem de la importància que té fins que el perdem”” →

Marta Castelló, metgessa de família i comunitària: “L’atenció comunitària ha d’estar a la cartera de serveis i als acords de gestió. S’ha de generar temps per treballar-hi, mètode i eines”

Deixa un comentari

“Els models sanitaris centrats estrictament en allò individual o en la demanda tenen efectivitat i eficiència baixes perquè no tenen en compte les desigualtats en salut i les dificultats d’accés als serveis sanitaris”

“Hi ha molts problemes pels quals els pacients venen a la consulta i que tenen solucions que no són estrictament mèdiques”

“Després de 40 anys, el CAP La Mina és un referent al barri. Treballem amb les portes obertes… La relació amb el barri i amb les entitats és molt estreta”

L’octubre de 2024, el CAP La Mina de Sant Adrià de Besòs va celebrar el 40è aniversari amb un acte obert al barri. Hi van participar molts dels professionals que han passat pel centre al llarg d’aquests anys, alguns dels quals ja jubilats. Actualment, en aquest equip d’atenció primària hi treballen mig centenar de professionals que donen servei a més de 15.000 persones. El CAP La Mina ha destacat tots aquests anys per la seva tasca en salut comunitària. En parlem amb la metgessa de família i comunitària i coordinadora docent del CAP La Mina, Marta Castelló (Barcelona, 1979).

Continua la lectura de “Marta Castelló, metgessa de família i comunitària: “L’atenció comunitària ha d’estar a la cartera de serveis i als acords de gestió. S’ha de generar temps per treballar-hi, mètode i eines”” →

Yoseba Cánovas, metge de família i autor d’un article que analitza la tria i adjudicació de places al MIR: “L’opinió general és que ningú no vol fer MFiC, però quan ens mirem bé les dades, veiem que no és així”

Deixa un comentari

“MFiC és l’especialitat més triada. No n’hi ha cap altra que tingui més de 2.000 persones disposats a fer-la. Per això, cal donar-li la volta al missatge”

“Les especialitats generalistes són les que poden garantir la sostenibilitat del sistema, Són les que fan augmentar la qualitat i l’esperança de vida de les persones”

“Que tan sols el 4 % dels crèdits universitaris siguin de MFiC, quan resulta que el 28 % dels estudiants haurien de ser metges de família, és, com a mínim, una mica incongruent”

Aquest any han tornat a quedar vacants places MIR de Medicina Familiar i Comunitària (MFiC), tant a Catalunya com a la resta de l’Estat. Yoseba Cánovas (Barcelona, 1975) és especialista en Medicina Familiar i Comunitària, treballa com a metge de família al CAP Passeig de Sant Joan de Barcelona i és professor associat de la Facultat de Medicina de la UAB. Des de fa uns anys, Cánovas analitza la tria i adjudicació de places MIR de MFiC i comparteix les seves anàlisis a la xarxa X (antic Twitter). També ho ha fet en aquesta darrera convocatòria [2024]. Analitzem amb Cánovas què passa amb l’especialitat de MFiC i si és o no atractiva per als metges joves.

Continua la lectura de “Yoseba Cánovas, metge de família i autor d’un article que analitza la tria i adjudicació de places al MIR: “L’opinió general és que ningú no vol fer MFiC, però quan ens mirem bé les dades, veiem que no és així”” →

Què tenen en comú els termes biotoxina marina, escalp i nomofòbia?

Deixa un comentari

Aquests tres termes tenen en comú que són neologismes normalitzats durant l’any 2023. En aquest apunt us expliquem en què consisteix la normalització terminològica, us expliquem com podeu saber quins termes de salut s’han estudiat aquest any i us exposem algun exemple dels criteris aplicats en les propostes terminològiques que es difonen.

Continua la lectura de “Què tenen en comú els termes biotoxina marina, escalp i nomofòbia?” →

Mireia Puig, metgessa d’urgències: “La medicina d’urgències et tria a tu, no la tries tu a ella”

Deixa un comentari

“Per treballar a urgències calen persones capaces de prendre decisions ràpides, resilients, acostumades a utilitzar molt bé els recursos, a inventar i a crear”

“Tot fa pensar que els metges que s’examinin del MIR al gener de 2025 ja podran triar l’especialitat d’urgències i emergències”

“Estem contínuament prioritzant. Primer, classificant els pacients en funció del seu nivell d’urgència i, després, adaptant  els recursos per distribuir-los de la millor manera possible”

Mireia Puig Campmany (Barcelona, 1966) és especialista en Medicina Interna i treballa com a directora del Servei d’Urgències de l’Hospital de la Santa Creu i Sant Pau, a més de ser presidenta de la Societat Catalana de Medicina d’Urgències i Emergències (SOCMUE) i membre de la Junta de Govern del Col·legi de Metges de Barcelona. Parlem amb la doctora Puig sobre com funciona un servei d’urgències i el perfil dels metges que hi treballen i també sobre la nova especialitat de Medicina d’Urgències i Emergències, que serà una realitat en un futur molt proper.

Continua la lectura de “Mireia Puig, metgessa d’urgències: “La medicina d’urgències et tria a tu, no la tries tu a ella”” →

Montserrat Romaguera, especialista en Medicina Familiar i Esportiva: “Fer exercici no vol dir fer esport. Jo no pretenc que els meus pacients siguin atletes”

Deixa un comentari

“La manca de temps no és la millor coartada per no fer activitat física. Cal buscar allò que motiva a cada persona”

“Estem en un moment d’extrems: a la base, la majoria de la població no fa activitat física i, a l’altre extrem, hi ha un boom d’adults de mitjana edat que es llencen a fer reptes per als quals no estan prou preparats”

“Vaig a treballar amb bici, faig els domicilis amb la motxilla a peu… Els pacients em coneixen i, subtilment, estic predicant amb l’exemple”

Montserrat Romaguera és especialista en Medicina Familiar i Esportiva. Treballa al CAP Ca n’Oriac de Sabadell, on també és tutora de metges residents. Paral·lelament, és coordinadora del grup d’Exercici Físic i Salut de la Societat Catalana de Medicina Familiar i Comunitària (CAMFiC) i de la Sociedad Española de Medicina de Familia y Comunitaria (SemFYC). Ha practicat esport tota la vida i dedica gran part de la seva activitat professional a sensibilitzar pacients i companys de professió dels beneficis d’incorporar l’activitat física a la rutina diària. Tot plegat l’ha portat a escriure el llibre Mi medico me manda a paseo, un manual de recomanacions pràctic, distès i amb un toc d’humor. De moment, Camfic l’està distribuint i també es pot trobar a Abacus i a algunes llibreries de Sabadell.

Continua la lectura de “Montserrat Romaguera, especialista en Medicina Familiar i Esportiva: “Fer exercici no vol dir fer esport. Jo no pretenc que els meus pacients siguin atletes”” →

Joaquim Gea, pneumòleg, exdegà de la Facultat de Ciències de la Salut i de la Vida de la UPF i un dels impulsors de l’assignatura d’Humanitats al grau de Medicina: “Ens ha sorprès la bona acollida de l’assignatura i l’entusiasme que veiem als seminaris”

Deixa un comentari

“Potser no hauríem de seleccionar els estudiants de Medicina simplement per les notes. Altres característiques també serien molt importants”

“Jo vaig estudiar grec i llatí i em dedico a fer coses molt complicades de bioquímica. Una cosa no és incompatible amb l’altra”

“El nostre sistema de graus universitaris ho posa tot amb etiquetes i en calaixos. Això és un error i països molt avançats ja en van de tornada”

Joaquim Gea és pneumòleg, excap del servei de Pneumologia del Parc de Salut Mar i exdegà de la Facultat de Ciències de la Salut i de la Vida de la Universitat Pompeu Fabra (UPF). Actualment, és cap de servei emèrit del mateix centre sanitari i ha estat un dels impulsors de l’assignatura Humanisme en Medicina, que s’ha incorporat recentment al Grau en Medicina de la UPF.

Continua la lectura de “Joaquim Gea, pneumòleg, exdegà de la Facultat de Ciències de la Salut i de la Vida de la UPF i un dels impulsors de l’assignatura d’Humanitats al grau de Medicina: “Ens ha sorprès la bona acollida de l’assignatura i l’entusiasme que veiem als seminaris”” →

Revista COMB #164 – La qüestió: Com han d’actuar el metge que és pacient i el metge que l’atén?

Deixa un comentari

Josep Terés Quiles, expresident de la Comissió de Deontologia del CoMB (2014-2022)

Els metges també emmalaltim i tard o d’hora necessitarem l’atenció d’un company, el que ens ofereix  l’oportunitat de viure l’experiència des de l’altre costat i contribuir a l’eficàcia de l’acte mèdic. El metge ha de trobar, quan visita un company malalt, més facilitats de les habituals en fer l’anamnesi, i més col·laboració i comprensió en la resta d’elements successius de l’acte mèdic.

Albert Jovell (1962-2013), metge malalt, va lluitar amb insistència per la necessitat de l’apoderament dels malalts, a través de la seva formació (la universitat del pacient), amb  la finalitat de millorar l’eficàcia de l’acte mèdic. El metge malalt és ja un malalt format.   Quin motiu pot haver-hi doncs, per no presentar-se com a metge davant d’un company sanitari, per tal de facilitar i lubricar l’acte assistencial?

El nostre Codi de Deontologia, a la seva norma 117, ho diu clar:  El metge que, en condició de pacient o d’acompanyant d’un pacient, es visiti amb un company procurarà identificar-se com a tal. Ho farà com abans millor davant del primer professional sanitari que l’atengui i mai deixarà de fer-ho davant del company metge. No fer-ho pot malmetre la confiança mútua imprescindible per a l’èxit de l’acte mèdic. Sempre, però, la manera de fer-ho ha de ser empàtica per generar confiança i confort als companys que l’atenen.

L’esmentat Albert Jovell reclama que, a més a més de la medicina basada en l’efectivitat, el metge ha de practicar la medicina basada en l’afectivitat, mentre que M. W. Khan hi afegeix la medicina basada en la cortesia (Etiquette-Based Medicine), sigui qui sigui el pacient. És obvi, però, que el metge adaptarà la seva aproximació al pacient en funció de les característiques d’aquest i, si aquest raons i oportunitats per empatitzar.en la cortesiala medicina basada en l’assar l’a la seva malaltiaés metge, no li han de mancar raons i oportunitats per empatitzar fàcilment.

Continua la lectura de “Revista COMB #164 – La qüestió: Com han d’actuar el metge que és pacient i el metge que l’atén?” →

Adrián Oller Bonache, geriatre al PADES de Les Corts de Barcelona: “Els pacients ens obren casa seva i entrem en les seves vides. Som estranys i ens hem de guanyar la seva confiança”

Deixa un comentari

“Els PADES s’han anat especialitzant. Abans era poc probable que poguéssim fer una punció per treure líquid abdominal i ara és una tècnica que fem de manera habitual”

“Els pal·liatius neixen a partir de la cura dels pacients oncològics, però hi ha altres malalties que també comporten un deteriorament i empitjorament dels pacients i que necessiten aquest suport

“Quan els professionals del PADES arribem a un domicili no només mirem el pacient i revisem la medicació. També fem una revisió dels antecedents, de les cures, del domicili, de qui acompanya el pacient, dels recursos…”

“Els PADES es veien com uns equips que atenien els processos de final de vida, però s’ha de mirar d’una manera molt més àmplia. Tractem pacients durant temps i s’hi creen lligams molt potents”.

Adrián Oller Bonache és metge geriatra del Programa d’Atenció Domiciliària i Equips de Suport (PADES) del barri de Les Corts de Barcelona, un recurs de la xarxa sanitària pública que gestiona el Grup Mutuam. Els PADES són equips multidisciplinaris formats per professionals de l’àmbit de la medicina, infermeria, treball social i psicologia experts en cures pal·liatives i en l’atenció a les persones amb malaltia crònica avançada, que ofereixen una atenció integral al domicili dels pacients. Oller Bonache ens explica com és la feina del seu equip i com gestionen les emocions que sorgeixen al tractar el pacient fràgil i la seva família a l’entorn domiciliari.

Continua la lectura de “Adrián Oller Bonache, geriatre al PADES de Les Corts de Barcelona: “Els pacients ens obren casa seva i entrem en les seves vides. Som estranys i ens hem de guanyar la seva confiança”” →

“Volem ser líders en el monitoratge de pacients amb malalties neuromusculars”

Deixa un comentari

Parlem amb Quique Llaudet i Mireia Claramunt, CEO i CTO, respectivamente, de l’empresa Ephion Health que va néixer amb un objectiu molt clar: millorar la qualitat de vida dels pacients amb malalties neuromusculars i afavorir la cerca de nous tractaments. A dia d’avui se centren en l’estudi de la síndrome de Duchenne, però ja treballen per aplicar la tecnología a altres malalties d’aquests tipus.

Continua la lectura de ““Volem ser líders en el monitoratge de pacients amb malalties neuromusculars”” →