Terminològicament parlant, menopausa i climateri són conceptes diferents i ben delimitats. Però és freqüent, en contextos no especialitzats, divulgatius o de llengua general, que hi hagi una superposició (i s’utilitzin com a sinònims) o una confusió (i es faci servir un terme en lloc de l’altre). En aquest apunt mirarem d’aclarir-ho. Parlarem de termes de ciències de la salut i també d’altres termes relacionats, pertanyents a l’àmbit de les ciències socials i la bioètica.
“M’agradaria que els meus pacients tinguessin la certesa que, com a metgessa, estaré sempre de la seva part”
“Quan vaig arribar a sisè i vaig estar uns quants mesos a un CAP, em vaig enamorar de la MFiC, perquè va més enllà del diagnòstic i el tractament de les malalties i té en compte les persones com a éssers que pensem, que ens relacionem i que també patim”
“Si a la carrera es veiés l’especialitat de MFiC una mica abans -com la resta d’especialitats- segurament els alumnes la tindrien més en consideració a l’hora de triar”
Mònica Retuerto (Barcelona, 2000) és resident de primer any de Medicina Familiar i Comunitària (MFiC) a l’Hospital de Sant Pau i al CAP Roger, al barri de Sants-Badal de Barcelona. La doctora Retuerto ha començat la residència fa tan sols unes setmanes i ho ha fet amb molt d’entusiasme i una gran vocació per l’especialitat que ha triat. En aquesta entrevista, ens explica per què l’ha escollit, què espera d’aquesta nova etapa professional i vital que comença i com es veu d’aquí a uns anys.
“Ara faig, sobretot, maratons i triatlons, però m’agrada més el trail perquè permet no mirar el rellotge… Hi ets tu amb la natura”
“No podem intentar transmetre estils de vida saludables si nosaltres som els primers que no fem exercici. A més, l’activitat física ens allibera i ens ajuda a ser millors metges”
Ester Puig (Manresa, 1996) és resident de tercer any d’oftalmologia a l’Hospital del Mar. La doctora Puig és també una apassionada de l’esport, la nutrició equilibrada i la vida saludable. Fa bici de carretera i maratons, però el que més l’apassiona és córrer trail. Va ser una de les impulsores del grup de running de Barcelona Cri Cri Run, que té per objectiu motivar la gent jove a córrer trail i, actualment, és una de les trainners i líders d’Oysho Running Club.
“A tothom li agrada que l’escoltin i és fonamental fer entendre als adolescents que ens interessa el seu benestar”
“Cal tenir un moment per estar a soles amb el pacient adolescent, perquè hi ha una sèrie de preguntes que s’han de fer. Preguntes que, quan hi ha els pares, no es contesten quasi mai”
“Parlem molt de riscos i sovint ens basem en el discurs de la por, però l’adolescència és l’edat d’enamorar-se i quan es tenen les emocions a flor de pell. És clar que han de practicar sexe, però, òbviament, que sigui segur”
Núria Curell Aguilà (Barcelona, 1958) és pediatra experta en atenció a adolescents. Recentment jubilada, ha estat més de 25 anys al capdavant de la Unitat d’Adolescents de l’Hospital Universitari Dexeus i més de 20 a la Fundació Lucía, dedicada a l’acompanyament de nens i adolescents amb VIH. Curell ens parla de la relació amb l’adolescent a la consulta i ens desgrana diferents eines i estratègies per aconseguir crear-hi un clima de confiança i una comunicació fluïda i eficaç que permeti identificar els seus problemes i poder-los ajudar.
“Mirar una persona als ulls i oferir-li una escolta activa reconforta. És el que dona sentit a la nostra feina”
“La meva mare és metgessa de família i, a casa, sempre ens ha mostrat les seves experiències, el que aprenia amb els pacients i la voluntat de servir els altres. Això em va calar”
“Com a musicoterapeuta, vaig anar de voluntària a diversos hospitals per compartir la música amb les persones que van viure els atemptats de Barcelona i Cambrils del 17A”
Natàlia Arisa (Barcelona, 1990) és resident de quart any de Medicina del Treball a l’Hospital del Mar i també pianista i musicoterapeuta. Ha engegat un projecte de musicoteràpia per a dones embarassades que treballen al centre, un punt de trobada on la gestió de les emocions esdevé una eina de prevenció de la salut. La trajectòria d’aquesta metgessa ha basculat entre la medicina i la música, fins que ha trobat una fórmula on totes dues disciplines hi convergeixen. Amb una alta sensibilitat i uns valors clars, Arisa reflexiona sobre com tenir cura de les persones amb una visió integral, tot recordant el desaparegut metge Albert Jovell com a referent.
“Sempre he tingut clar que, per molt bé que anés la meva carrera futbolística, no em compensava fins al punt de renunciar a ser cirurgià plàstic. Sempre he tocat de peus a terra i he sabut on estan els meus límits”
“Em vaig apuntar a la Kings League perquè el meu cap no estava preparat per estudiar 12 hores al dia per al MIR sense cap altra distracció. Tornar a jugar a futbol em va estimular i em va fer aprofitar el temps al màxim”
“De tant en tant, trobes gent que et reconeix i és una experiència agradable. Ara bé, al final, som jugadors de regional que hem tingut una exposició mediàtica gràcies a la Kings League”
“Guanyar la Kings Cup, l’octubre de 2023, va ser una experiència única. He jugat molts anys al futbol professional, però mai m’havia trobat en un estadi ple de gom a gom, amb 30.000 persones corejant el meu nom”
Víctor Vidal (Oklahoma, EUA, 1999) és resident de primer any de Cirurgia Plàstica, Reparadora i Estètica a l’Hospital de Bellvitge. Tot i haver nascut a l’altra banda de l’Atlàntic, és fill de catalans, ha crescut a Lleida i es considera lleidatà. A principis de 2023, era porter al Centre d’Esports Sabadell, a Primera RFEF (l’antiga Tercera Divisió de futbol), però ho va deixar per centrar-se en l’examen MIR. Ara bé, poc després, va tornar a jugar a futbol, una de les seves grans aficions, de la mà de la Kings League, la lliga esportiva de futbol 7 que va crear l’exblaugrana Gerard Piqué el 2022.
“Hem avançat molt en la comprensió dels mecanismes de l’Alzheimer i, sobretot, ens hem adonat que és una malaltia complexa darrere de la qual hi ha molts mecanismes interrelacionats”
“Els nous tractaments no són només simptomàtics, són modificadors de l’evolució de la malaltia perquè, tot i que no la curen ni l’aturen del tot, sí que n’alenteixen la progressió. Aquest és un pas molt important”
“Molt probablement, i tant de bo sigui així, anem cap a un futur on podrem combatre l’Alzheimer amb combinacions de medicaments que l’ataquin per diferents mecanismes, com ja es fa amb el càncer o el VIH”
Segons dades del Departament de Salut, un 2% de la població de més de 59 anys a Catalunya té un diagnòstic d’Alzheimer, un percentatge que s’incrementa a mesura que prenem com a referència edats més avançades. L’increment de casos d’aquesta malaltia neurodegenerativa, que provoca el deteriorament de la memòria, del pensament i de la conducta, està estretament lligat a l’envelliment creixent de la població. Darrerament hi ha hagut avenços importants en la recerca d’aquesta malaltia que, dissortadament, moltes famílies coneixen de ben a prop. En parlem amb el neuròleg expert en Alzheimer, Marc Suárez-Calvet (Sabadell, 1979), que combina la tasca assistencial a l’Hospital del Mar amb la recerca a la Fundació Pasqual Maragall.
“Hi ha dues fonts principals per obtenir vitamina D: la principal és per l’exposició moderada a la llum del sol, a través de la pell, i l’altra, amb aliments com ara productes lactis, ous o peix blau”
“Circulen moltes modes amb el tema de la suplementació. La vitamina D n’és un clàssic, igual que el magnesi, el col·lagen o la creatinina. El problema és que pot haver-hi una absorció massa elevada i un risc de toxicitat”
“No hem de prendre medicaments que no fan falta. I, sempre, davant del dubte, ho hem de consultar al nostre professional de referència perquè ens orienti i vegi si realment hi ha una indicació”
Jordi Mestres (Reus, 1980) és metge de família al Centre d’Atenció Primària Sanllehy de Barcelona i membre de la Junta de la Societat Catalana de Medicina Familiar i Comunitària (CAMFiC). Mestres ens parla de l’efecte de la vitamina D al nostre organisme i dels problemes que pot provocar-ne un dèficit. Alhora, aclareix també que, actualment, existeix una certa “moda” al voltant del consum injustificat de suplements d’aquesta vitamina.
“El biaix de sexe és un problema científic i objectiu. Si no ho tenim en compte, ho estem fent malament”
“Les dones tenim factors de risc que no estan gens estudiats i que no es tenen gens en compte a les guies clíniques. Complicacions de l’embaràs, com la preeclàmpsia o una diabetis gestacional, per exemple, poden ser, a la llarga, factors de risc cardiovascular”
“Estem intentant canviar les coses, però això vol dir reescriure tota la Medicina. Cal reescriure molts capítols de llibres i molts articles”
Ets una exagerada (Raig verd, 2024) és el títol del llibre que la metgessa internista Blanca Coll-Vinent (Barcelona, 1965) ha dirigit amb la periodista especialitzada en violències masclistes Isabel Muntané i que porta el subtítol explicatiu Biaix de gènere i sexe en salut. Als diferents capítols, hi trobem testimonis de pacients que s’han vist afectades pels efectes d’una medicina tradicionalment basada en models masculins i textos amb informació clínica i reflexions elaborats per professionals de l’Hospital Universitari Vall d’Hebron, l’Hospital de la Santa Creu i Sant Pau, l’Hospital Universitari Germans Trias i Pujol i l’Hospital Clínic Barcelona. Blanca Coll-Vinent és adjunta al Servei d’Urgències de l’Hospital Clínic, on va crear i encara coordina la comissió clínica de sexe i gènere en salut. Ha visitat el pòdcast Hipòcrates en pijama per posar sobre la taula com aquest biaix obliga a replantejar la Medicina des d’una òptica més àmplia i diversa.
“Continuo sentint papallones a l’estómac quan toco per a algú. Estic més còmode fent de metge. Sempre he tingut una mica de por escènica, però la gestiono”
“La música és una part molt important de la meva vida i un contrapunt a la meva professió, que és vocacional”
“Els metges acostumem a ser enormement exigents. Això ens pot generar algun problema i necessitem tenir alguna altra cosa bonica a la qual aferrar-nos”
José Luis Vallina (París, 1971) és metge de família al CAP Olivella, al Garraf i és també un gran aficionat a la música. Toca el violí des dels tres anys i en fa tres que ha començat a provar la guitarra. Considera que el procés d’aprenentatge per arribar a tocar un instrument té molts beneficis i, per ell, és vital tenir una afició com aquesta quan un es dedica a una professió tan exigent i absorbent com la medicina.
