“La inducció a tumors malignes per l’ús del telèfon mòbil és una possibilitat que no està quantificada”

El COMB ha elaborat una nota informativa sobre els riscos cancerígens de la telefonia mòbil amb laparticipació del Prof. Dr. Albert Biete, Catedràtic de Radiologia i cap de servei de Radioteràpia Oncològica de l’Hospital Clínic de Barcelona i del Prof. Dr. Josep Maria Borràs, Director del Pla Director d’Oncologia del Departament de Salut de la Generalitat de Catalunya.

La nota demana cautela i prudència: “Fins ara no s’ha pogut demostrar que les radiacions electromagnètiques no ionitzants, usades en  telefonia mòbil, radars, TV, ràdio, etc. tinguin capacitat de lesionar el DNA i induir mutacions potencialment cancerígenes”, i recomana “adoptar mesures de prudència en l’ús de la telefonia mòbil, evitant l’ús directe de manera compulsiva i  emprant auriculars o mans lliures, i tenir especial cura amb l’ús que poden fer els nens”.

____________________________________________________________________________________________

Aquesta setmana ha saltat la notícia d’una possible relació entre l’ús dels telèfons mòbils amb l’aparició d’alguns tipus de càncers cerebrals, com els gliomes. Aquesta és la conclusió a la que ha arribat l’Agència Internacional per a la Investigaciódel Càncer (IARC) després de la reunió de 31 científics de 14 països diferents a Lió (França) la setmana del 24 al 31 de maig, per avaluar els potencials riscos cancerígens de l’exposició a camps electromagnètics de radiofreqüència.

Aquest grup ha assenyalat que els telèfons mòbils són “possiblement cancerígens” i els han classificat om a 2B en una escala que va de l’1 al 4 i que defineix als agents des de “cancerígens per a humans” fins a “no probable cancerigen per humans”. La posició 2B respon a la “possibilitat”. Segons el Cap d’Oncologia Radioteràpica de l’Hospital Clínics, Dr. Albert Biete, “En quan al tema d’inducció a tumors malignes, és una possiblitat que ni tan sols està quantificada”. “Ens movem dins que qualificatius que no són bastant objectius”, afegeix.

En una entrevista a la redacció comb.cat, el Dr. Biete va explicar que és comprensible que “es tingui en compte si hi ha algun estudi que demostra un cert increment de risc”, però va voler assenyalar que “no hi ha cap epidemiòleg ni cap registre”, del que tingui notícia “que hagi demostrat un increment en la incidència d’aquest tumor [glioma] que es podria atribuir a la telefonia mòbil”. En tot cas, “la població que teòricament tindria més risc desenvolupar tumors és la que va exposar-se a la telefonia mòbil d’una manera important fa entre 10 i 15 anys”, ja que els aparells han anant reduint la seva radicació a mesura que ha avançat la tecnologia.

El Dr. Biete es va mostrar escèptic però caut davant les conclusions de l’IARC i va recomanar fer un ús responsable del telèfon i tenir en compte quines són les fonts d’informació a l’hora d’informar-se. Per saber-ne més sobre el tema, va recomanar la lectura de l’Informe sobre radiofrecuencias y salut (2009-2010) elaborat pel Comité Científico Asesor de Radiofrecuencias y Salut (CCARS) dela Universidad Complutense de Madrid.

Les conclusions de l’estudi de l’IARCC es publicaran pròximament en una monografia.

Nota urgent: El Ministeri de Treball declara incompatible l’exercici de la medicina per compte propi i la percepció de la pensió de jubilació

Fins ara, la percepció de la pensió de jubilació de la Seguretat Social es pot compatibilitzar amb l’exercici de la professió per compte propi, sempre que es compti amb la corresponent afiliació a Mutual Mèdica.

Us informem que el 26 de maig de 2011 s’ha publicat l’Ordre del Ministerio de Trabajo e Inmigración per la qual es declara incompatible la percepció de la pensió de jubilació amb l’exercici de la professió per compte propi a partir de l’1 de juliol de 2011.

La norma preveu, però, una excepció en la seva aplicació per aquells metges que abans de l’1 de juliol percebin una pensió de jubilació i alhora desenvolupin una activitat per compte propi i estiguin afiliats a Mutual Mèdica. Així doncs, els metges que es jubilin abans de l’1 de juliol de 2011 i que en aquella data ja desenvolupin un exercici professional per compte propi tindran l’oportunitat de continuar compatibilitzant aquesta activitat amb la percepció de la pensió, perdent el seu dret tots els altres.

Cal que en aquestes properes setmanes i fins a l’1 de juliol, els metges majors de 65 anys que, complint amb tots els requisits per a poder accedir a la pensió de jubilació i fent al mateix temps una activitat per compte aliè i una altre per compte propi, es plantegin si els convé jubilar-se abans d’aquest 1 de juliol.

Servei d’assessorament als col·legiats

Per a qualsevol aclariment o orientació, com sempre, tant els metges majors de 65 anys com aquells que es trobin en una edat pròxima a la jubilació o amb possibilitats d’obtenir-la, es poden adreçar a:

Assessoria Jurídica del Col·legi

Tel. 93 567 88 80

e-mail: juridica[arrova]comb.cat

El COMB presenta recurs

El Col·legi reitera la seva oposició a aquesta norma, ja manifestada el passat mes de març, per les greus conseqüències que té pels metges, per a les mutualitats, per a la Seguretat Social, i pel propi sistema sanitari en el seu conjunt.

Per aquest motiu, emprenem ja les accions legals i judicials pertinents per a la defensa dels interessos dels metges afectats, i sol·licitarem la immediata suspensió de l’execució de la norma, a més de demanar en el seu moment la seva anul·lació. La presentació del recurs i el seu resultat es presenten, per ara, com l’únic camí per tractar d’aturar l’aplicació de la norma.

LA JUNTA DE GOVERN
Barcelona, 31 de maig de 2011.

I Jornada sobre el rol del psiquiatre a la xarxa assistencial pública

“Reivindiquem la figura del psiquiatra”

El Col·legi ha celebrat aquesta primera jornada amb la figura del psiquiatre a la xarxa assistencial pública com a eix principal. La jornada ha estat organitzada per la secció col·legial de psiquiatres a causa de la seva preocupació per les “sobrecàrregues de feina i tendències al reduccionisme dels rols del psiquiatre en aspectes nuclears” de la professió.

Tallers a la I Jornada del rol del psiquiatre a la xarxa pública

La jornada, celebrada el 29 d’abril al Col·legi, va analitzar com es percep la figura del psiquiatre des dels àmbits socials i sanitaris, per la qual cosa es va comptar amb la participació de l’escriptor i periodista Ricard Ruiz Garzón, qui va descriure la figura del psiquiatra basant-se en referents culturals, com la literatura, còmic o cinema. També es van fer una sèrie de tallers sobre formació en psicoteràpia, en clínica i psicopatologia, i específica per al treball en primària i en l’àmbit comunitari i preventiu.

El President del Consell Assessor de Salut Mental i Addicions, Dr. Miquel Casas, va reconèixer que un dels problemes de la psiquiatria és que la seva capacitat “es veu qüestionada per la farmacologia, ja que des del punt de vista de noves trobades no hi ha treballs nous” tot i que “s’ha millorat la qualitat de vida del pacient”. Cal doncs, “reivindicar el paper de la psiquiatria que han estat abandonats” com per exemple en el “fracàs acadèmic o la violència gratuïta dels adolescents”, segons Casas.

La jornada va finalitzat amb el suggeriment d’ampliar la Secció Col·legial de Psiquiatres a “metges psiquiatres i psicoterapeutes”, va explicar el president dela Secció, Dr. Lluís Albaigès. “Perquè tinguin cabuda persones que encara que no siguin psiquiatres estiguin fent una pràctica psicoterapèutica i puguin tenir una expertesa considerable”.

Properament es convocarà una assemblea extraordinària per modificar els estatuts actuals i incorporar als metges psicoterapeutes.

Al metges de la secció se’ls enviaran les conclusions de l’acte al seu correu electrònic.  Per més informació

Els metges rurals es reuneixen per primera vegada a Berga

La ciutat de Berga ha acollit la I Jornada d’Atenció Primària al món rural, organitzada per la CAMFiC, el Col·legi de Metges de Barcelona i la Societat Catalana de Pediatria. Durant tot el dia, més de 130 professionals van debatre i intercanviar les seves impressions sobre la situació de la seva especialitat.

I Jornada d'Atenció Primària al món ruralAquesta primera Jornada ha volgut ser un lloc per compartir experiències i coneixements entre els professionals dedicats a l’Atenció Primària al món rural i per això s’ha organitzat des d’un punt de vista “més general”, com va explicar la Presidenta del Comitè organitzador, Dra. Maria Gassó, qui va mostrar la seva decisió de repetir-la l’any vinent

Els conferenciants van realitzar una detallada radiografia del món rural sanitari català, amb espais per analitzar el seu passat (i les malalties que s’hi podien trobar), la seva situació actual, i els reptes de futur així com les seves transformacions.

El paper de les TIC, com a eina de comunicació entre professionals va interessar als assistents ja que els equips solen estar distanciats. De fet, la distància geogràfica va ser una altra de les preocupacions del públic quan es va parlar sobre la rotació dels residents al món rural.

El dia va finalitzar amb la conferència de cloenda “L’ahir i avui del metge rural” a càrrec del President del COMB, Dr. Miquel Vilardell, qui va recordar la figura del seu pare, metge a Borredà, com a exemple de metge rural mostrant algunes imatges familiars de les eines que feien servir i del cavall en què es movien. El Dr. Vilardell va analitzar com han canviat la professió i les habilitats dels metges, que abans eren “més generalistes” i tenien “més habilitats”, fent referència als treballs manuals.

El Conseller de Salut, Boi Ruiz, va clausurar l’acte mostrant la seva “sorpresa positiva” cap a les iniciatives de pediatria rural presentades i va afirmar que el model sanitari “ha de passar una transició ràpida d’un model de gestió d’equipaments sanitaris i d’establiments sanitaris a un model de gestió clínica de serveis que treballen amb implements sanitaris i en un territori”. El conseller va apel·lar als professionals com a eina per sortir de la situació de crisi. “Les situacions difícils només les salven les persones i els bons professionals com els que tenim al nostre país”, va afirmar.

Es va fer seguiment via Twitter amb el hashtag #aprural

Pots veure alguna de les imatges del dia a Flickr i també l’àlbum del Dr. Pere Casafont (ho sentim però l’enllaç ja no està disponible)

Els professionals i les mútues. Present i futur

La secció d’Assegurança Lliure va celebrar a la delegació de Vic la conferència “Professionals i les mútues. Present i futur” en què va abordar quina és la situació dels metges que exerceixen per a les mútues, en especial a la comarca d’Osona.

A l’acte van participar el President de la Junta Comarcal d’Osona, Dr. Josep Arimany, el President dela Secció Col·legial d’Assegurança Lliure i conferenciant a la jornada, Dr. Ramon Torné, i el Director de l’Àrea Professional del COMB, Dr. Albert Marcos.

Els assistents es van mostrar molt preocupats per les condicions que algunes mútues els apliquen com les quotes o dates de pagament. Van traslladar les seves inquietuds als representants dela Secció, que els van assegurar que tindrien tot el suport del Col·legi en les seves reivindicacions i van animar als metges presents a organitzar-se i a reunir-se amb la Secció per tractar la seva problemàtica.

Sobre els honoraris que les mútues paguen als metges, el Dr. Torné va explicar com la legislació els ha anat liberalitzant amb els temps. L’any 2004 es van eliminar els honoraris mínims, i amb l’entrada en vigor de la coneguda com a “Llei Omnibus” (2009) van desaparèixer definitivament els honoraris recomanats. Tot i això, el Col·legi “encara manté uns honoraris recomanats, com a referent del que creiem que és un preu just per a la nostra activitat diària”, va explicar el Dr. Torné.

Cens de consultes del COMB

Aquest any, el Col·legi ha creat el Cens de consultes mèdiques amb la finalitat que tots els metges que exerceixen en l’àmbit de la medicina privada tinguin la seva activitat declarada i reconeguda pel COMB. El Dr. Torné va mostrar la voluntat de que “les consultes puguin ser autoritzades pel Col·legi en un futur”.

Per fer alguna consulta:

secretaria_asselliure[arrova]comb.cat

Dr. Albert Marcos 935 678 855

Album fotogràfic a Flickr

Actualització: Diapositives de la sessió 

Treballar com a funcionari a les Nacions Unides

La Missió de contractació de Nacions Unides es presenta al Col·legi

Les Nacions Unides (NU), a través de l’Associació per a les Nacions Unides a Espanya (ANUE),  van venir al Col·legi de Metges per presentar la seva missió de contractació, que busca professionals, entre els quals hi ha metges, infermers i personal sanitari, interessats en treballar en el sistema de Nacions Unides com a funcionaris o tècnics d’alt nivell i directius.

El Vicepresident del Col·legi, Dr. Jaume Padrós, va anunciar la voluntat del COMB de “poder establir un acord” per a construir “un estat de cooperació i col·laboració institucional entre el Col·legi i l’Associació per les Nacions Unides a Espanya”.

A la sessió, que va durar tot un matí, es van explicar els mecanismes per a formar part del procés de selecció per obtenir un lloc de treball, es va aconsellar als assistents, una gran majoria enginyers, sobre com han d’afrontar aquest procés i es va fer especial esment en les condicions en que treballen els funcionaris de NU, com la mobilitat, i van advertir als assistents que si volen treballar per a Nacions Unides han d’estar preparats per viure en països com l’Afganistan, per exemple.

Procés de selecció

Tot el procés es pot fer de forma online a través del seu web, així com consultar els perfils que NU necessita.

Un dels aspectes en que van incidir més va ser en l’entrevista telefònica que es realitza als aspirants quan s’inicia el procés, i que serà el primer contacte que tindràla Organitzacióamb ells. A més cal fer una prova d’idioma.

Sobre l’entrevista telefònica van aconsellar tranquil·litat, parlar amb un somriure i en primera persona, i estructurar el discurs. Els organitzadors van fer una activitat per veure les dificultats de l’entrevista. Tres voluntaris es van posar d’esquenes al públic, els organitzadors van simular l’entrevista telefònica i van analitzar els encerts i els errors.

A l’acte van intervenir representants de United Nations Office for the Coordination of Humanitarian Affairs (OCHA), United Nations Developed  Programme (PNUD), UNICEF i United Nations Population Fund (FNUAP).

Notícia relacionada

Les Nacions Unides busquen professionals sanitaris per treballar com a funcionaris o directius

Enllaços d’interès

Diapositives al web del Ministerio de Asuntos Exteriores y de Cooperación 

Twitter UN Careers

Facebook UN Careers

Linkedin UN Careers

Arxiu Històric de les Ciències de la Salut Dr. Simeó Selga

L’Arxiu Històric de les Ciències de la Salut Dr. Simeó Selga és un recull de llibres, revistes i documents mèdics que provenen de les biblioteques dels nostres metges i que han estat donats per ells o per les seves famílies. L’Arxiu està situat a la delegació del Col·legi a Manresa. El fons va començar amb els llibres del Dr. Simeó Selga i ara es guarden més de 35.000 documents a la disposició dels estudiosos i interessats. El fons de l’Arxiu, que dirigeix el Dr. Lluís Guerrero, s’ha convertit en una font d’interès per l’estudi històric i evolutiu de les Ciències de la Salut i és un servei del Col·legi per salvaguardar el patrimoni documental científic català.

Si es vol fer alguna consulta o realitzar una donació es pot fer a través del telèfon 938742751 (matins), a manresa[arrova]comb.es, o a l’adreça C. d’Alcalde Armengou, 11-1. 08242-Manresa.

Cada any l’Arxiu realitza un acte acadèmic de caire lúdic i cultural al monestir de Montserrat, que ens explica el Cap de Servei de Desenvolupament de Delegacions, Sr. Ricard Leon.

____________________________________________________________________________________________

“L’Arxiu Històric de les Ciències de la Salut del Col·legi Oficial de Metges “Simeó Selga i Ubach” va celebrar el 9 d’abril el seu acte acadèmic al Monestir de Montserrat amb la col·laboració de la Delegació comarcal de Bages del COMB.

L’acte va estar presentat per l’abat de Montserrat (Rdm.P. Josep M. Soler i Canals), el Director de l’Arxiu Històric (Dr. Lluís Guerrero i Sala), el President de la Junta comarcal del Bages del COMB (Dr. Pere Bonet i Dalmau), i el Dr. Jaume Roigé i Solé (vocal de la Junta de Govern del COMB). Al Monestir es va comptar amb la conferència magistral de l’arquitecte Sr. Jordi Bonet, cap d’obres de la Basílica de la Sagrada Família de Barcelona, qui va explicar la importància de la figura humana en l’arquitectura del temple de Gaudí, per finalitzar amb un concert del duet músico-vocal Berga Masca.

Abans de donar pas a un petit refrigeri, els assistents van poder gaudir de la tradicional passejada per la Basílica de Montserrat, acompanyats per un temps magnífic.

Cal fer esment que durant aquesta celebració, la Delegació comarcal del Bages va aprofitar que durant l’any 2010 va commemorar els seus 50 anys d’existència, i com a darrer acte d’aquesta efemèride va presentar en societat el llibre “El Col·legi de Metges al Bages. Mig segle d’història (1960-2010)”. Escrit pel Dr. Lluís Guerrero i Sala, es va entregar a prop dels 200 assistents i el seu autor va signar exemplars a aquells que així ho van voler.”

Ricard Leon

Dr. Pere Mata, pare de la medicina legal

2011 serà l’any del Doctor i professor reusenc Pere Mata i Fontanet amb motiu del bicentenari del seu naixement i per la seva aportació a la medicina legal i la seva implicació política.

El Dr. Pere Mata (1881-1877) és reconegut per ser el creador de la medicina legal i del cos de cirurgians, ser un precursor de la medicina científica i pel seu humanisme i vocació política que el va portar a ser alcalde de Reus i Barcelona i a treballar a Madrid en diferents estaments polítics.

____________________________________________________________________________________________

Va néixer a Reus el 14 de juny de 1881. El seu pare va ser també un metge de caràcter humanista. El Dr. Mata va estudiar filosofia a Tarragona i medicina, física experimental i botànica a Barcelona. Va ser un jove amb una gran implicació en la causa liberal i de progrés que el va dur a crear diferents publicacions. Les seves inquietuds l’obligaren a exili a França en dues ocasions. La seva estada a l’estranger va ser determinant en la seva vida política i com a professional de la medicina perquè va poder estudiar amb el Dr. Mateu Orfilà, conegut com el pare de la toxicologia, de qui va aprendre aquesta matèria i el mètode científic, que va defensar durant tota la seva carrera.

En medicina va destacar en el camp medicoforense i en la psiquiatria. A 1843 va redactar el pla de reforma de l’ensenyança de la medicina de la universitat espanyola que va regular els estudis de medicina i que va eliminar els col·legis de cirurgia de Cádiz, Barcelona i Madrid. En conseqüència es van crear les Universitats de Medicina de Barcelona i Madrid. Posteriorment va guanyar la primera càtedra de medicina legal i toxicologia. Va abandonar la vida política per dedicar-se a la càtedra i va escriure el manual de l’assignatura que va ser utilitzat per totes les escoles de l’Estat.

Va proposar la creació del cos de metges forenses que treballaven per a l’Administració de Justícia, ja que considerava que feia falta la col·laboració de la medicina amb la justícia. En la mateixa línia, el Dr. Mata va vincular la psiquiatria a la medicina legal, introduint que als judicis es tingués en consideració la salut mental de l’acusat. Va escriure més de 2.000 pàgines sobre aquesta disciplina.

D’altra banda, va ser un metge multidisciplinar, que escrivia poesia, novel·la, assaig, traduïa del francès i va ser un dels introductors de la fotografia a l’Estat. Així mateix va tenir una destacada vida política, sent alcalde de Reus i Barcelona, diputats a Corts a Madrid, secretari del congrés de diputats, senador, oficial primer del Ministeri de Governació.

____________________________________________________________________________________________

El Col·legi escull cada any un metge per dedicar-li l’any pel reconeixements dels valors de la professió i “per conèixer la nostra història com a país i com a cultura”, segons va explicar el Dr. Padrós a l’acte de homenatge al Dr. Pere Mata celebrat el cinc d’abril. A més la investigació sobre aquestes figures destacades de la medicina catalana “ens permeten veure també com evoluciona la ciència”.

“Estem en desacord amb la forma en què s’estan duent a terme les reformes. S’han de parar i fer un reflexió”

Reacció del COMB davant les retallades previstes en sanitat.

Dr. Miquel Vilardell: “Cal un pacte polític important per anar a buscar recursos econòmics pel sistema sanitari públic”

Dr. Miquel Vilardell al seu videoblog

El President del COMB, Dr. Miquel Vilardell, manifesta en el seu videoblog la gran inquietud que hi ha a tots els centres hospitalaris i d’atenció primària  per les retallades previstes per fer front a la crisi.

El Dr. Vilardell ha expressat la seva opinió sobre la situació actual i que és compartida pel Consell de Col·legis de Metges de Catalunya, entitat que agrupa els quatre col·legis de metges catalans.

Segons el President: “Cal preservar el sistema públic de salut i mantenir la seva qualitat”. Ha destacat també que cal un pacte polític de tots els partits catalans per anar a buscar recursos econòmics per al sistema sanitari públic i que les mesures que s’han de prendre han d’obeir criteris mèdics i no afectar a l’activitat assistencial.

El Dr. Vilardell  ha tornat a recordar la necessitat d’estudis demogràfics abans de prendre decisions  pel que fa al nombre de metges necessaris en el sistema Sanitari. Finalment ha insistit en la importància de mantenir informat al ciutadà i assegurar-li que la seva assistència està garantida.