“En l’àmbit territorial, podrem evitar derivacions a altres centres de referència i millorarà l’equitat en l’accés a la medicina d’alt nivell”

“Gràcies a la compra conjunta dels robots entre cinc hospitals s’ha aconseguit un estalvi superior al 30%, més de tres milions i mig d’euros de recursos públics”

“És important apostar per la innovació des dels hospitals que estan més allunyats dels nuclis urbans principals. Això convida els professionals de la zona a quedar-s’hi.

L’Hospital Universitari d’Igualada va realitzar, el passat 23 d’abril, la primera intervenció amb cirurgia robòtica. Concretament, una intervenció ginecològica. El centre de la capital de l’Anoia ha dut a terme recentment una compra conjunta, juntament amb els hospitals de Mataró, Vic, Terrassa i Calella, d’aquesta tecnologia, de la qual no disposaven fins al moment i que fa temps que és habitual en hospitals de tercer nivell. Així doncs, aquesta aliança entre hospitals ha fet possible acostar la cirurgia robòtica i els seus resultats més enllà de Barcelona i de l’àrea metropoliatana. La metgessa Jennifer Rovira (Lleida, 1983), especialista en Ginecologia i Obstetrícia a l’Hospital d’Igualada, va tenir l’oportunitat d’estrenar el robot quirúrgic amb una intervenció d’histerectomia i ens explica què suposarà per als pacients i per als professionals disposar d’aquesta tecnologia.

Vas estrenar el robot amb una histerectomia. Com va anar la intervenció i com l’hauríeu abordat abans de disposar d’aquesta tecnologia?

La histerectomia és la cirurgia més habitual que realitzem els especialistes en ginecologia i, com a tal, si no haguéssim tingut el robot, ho hauríem fet a través de la laparoscòpia. És important tenir clar que no són dues tècniques oposades, totes dues són cirurgies poc invasives i suposen certes implicacions clíniques per al pacient: una menor estada hospitalària, una millor recuperació, menys complicacions comparades amb la cirurgia oberta i menys dolor postoperatori. Però el robot facilita una cirurgia molt precisa, facilita una més bona ergonomia per al cirurgià que opera i ens proporciona una molt més bona visió en tres dimensions…I tot això ens permet realitzar cirurgies més complexes i amb més seguretat per als pacients.

Si haguéssiu practicat una laparoscòpia convencional, la recuperació del pacient hauria estat més llarga?

L’Hospital d’Igualada és un centre formador en laparoscòpies i, en realitat, són cirurgies que es fan pel matí i, l’endemà, la pacient, normalment, pot marxar cap a casa. El temps de recuperació és molt similar a si ho haguéssim fet amb un robot. El que marca la diferència és aquesta major precisió, els moviments dels braços del robot que ens permeten posar-nos en espais molt més petits que fent una intervenció convencional.

Havies efectuat alguna operació amb robot abans?

No, no ho havia fet, i ha sigut una experiència excepcional. Crec que incorporar un robot en qualsevol mena d’hospital és un valor afegit al nostre dia a dia. Als qui ens agrada la cirurgia, estar a quiròfan i operar, disposar del robot és un pas més que ens permet realitzar intervencions complexes de forma més precisa, amb tècniques mínimament invasives i augmentant la seguretat de la pacient. És el que tot cirurgià desitja.

Com anireu incorporant el robot a la resta de serveis de l’hospital?

A l’Hospital d’Igualada, hem començat a fer cirurgies al servei de Ginecologia i Obstetrícia i al servei de cirurgia de l’Aparell Digestiu i, posteriorment, s’incorporarà al servei d’Urologia. Es preveu realitzar aproximadament unes 200 cirurgies anuals. Per tant, en l’àmbit assistencial, el fet d’incorporar aquesta tecnologia de nova generació proporciona més precisió i seguretat en diferents especialitats i, a més, en l’àmbit territorial, incorporar el robot, ens permet evitar derivacions a altres centres de referència; millora l’equitat a l’accés a la medicina d’alt nivell.

Acostem aquesta medicina d’alt nivell a zones del territori que, a més, cada vegada estan més poblades. Com ha funcionat la compra conjunta dels robots entre els cinc hospitals?

La compra conjunta és una estratègia habitual dins del sistema sanitari. L’objectiu és aconseguir un benefici comú i que permeti un estalvi econòmic dels recursos públics. Per tant, amb aquest conveni entre cinc hospitals del SISCAT s’han estalviat un 30% dels costos, que són més de tres milions i mig d’euros. Per dur-ho a terme, es van crear equips multidisciplinaris entre els diferents hospitals amb professionals de diverses àrees (finançament, clínics, enginyers, direcció…) per decidir de manera consensuada i amb un objectiu comú: introduir el robot als cinc hospitals fent una bona gestió dels recursos públics.

Heu treballat conjuntament també la formació? Quin ha estat el paper dels professionals en aquest procés, sobretot a l’hora de valorar la tecnologia?

Hem fet una formació molt intensa. Des del primer moment, els professionals vam tenir un paper important en el procés i se’ns va permetre als clínics provar diferents tipus de robots per compartir opinions i decidir quins s’adaptaven millor a les nostres necessitats. Després, vam fer la formació, que constava d’una part teòrica, una basada en la simulació, una part pràctica i, finalment, havíem d’adquirir una acreditació per començar a operar. Per fer-ho, vam anar al centre internacional de referència de formació en cirurgia robòtica Orsi, a Bèlgica. Avui dia, encara tenim tècnics de la casa comercial amb nosaltres durant les cirurgies, així com professionals que tenen més experiència amb la robòtica. D’aquesta manera podem acabar de formar-nos i perfeccionar l’exercici.

Fins a quin punt és un estímul, per a vosaltres, disposar d’aquesta tecnologia? Tant en l’àmbit personal, com professional com per fidelitzar talent?

És un estímul total. Poder disposar de robots en hospitals comarcals, mitjans o de tercer nivell és un estímul molt important per a tots els professionals que estem interessats a continuar formant-nos i a millorar les nostres habilitats. És important apostar per la innovació i més tenint en compte que parlem d’hospitals que estan més allunyats dels nuclis urbans principals. Això convida els professionals de la zona a quedar-s’hi.

Com a cirurgiana, com et sents en operar amb un robot?

Ens ha imposat molt respecte començar aquestes primeres cirurgies perquè, al final, és una tècnica molt nova. Per molt que t’hagis format i que tinguis molta experiència prèvia amb la laparoscòpia, estàs entrant en un món nou. Estem molt contents, però treballem aquestes primeres cirurgies sent conscients que és un repte molt important. La simulació, en canvi, era com una consola, com un joc d’aprenentatge a través de diferents exercicis per millorar les nostres habilitats. Ara, la intenció és anar traient partit al robot i anar pujant de nivell, anar fent cirurgies més complexes i treure’n el màxim rendiment.

En el cas de la ginecologia, quines intervencions preveieu fer?

Les colporectopèxies, que són cirurgies del sòl pelvià; altres cirurgies dins de l’àmbit de l’oncologia, com les limfadenectomies; les intervencions dels ganglis sentinella; histerectomies amb més complexitat relacionades amb l’endometriosi; els miomes uterins… Aquestes són les que presenten una major complexitat en ginecologia i on creiem que el robot aportarà més beneficis.

El robot també facilita la planificació de la intervenció?

S’ha de planificar com totes les cirurgies. És molt important, sempre que parlem de cirurgia mínimament invasiva, que, abans d’entrar a quiròfan, tinguem molt clar què hem d’operar. És a dir, s’ha hagut de fer una molt bona exploració del pacient, amb ecografies, ressonàncies i totes les proves necessàries. En aquest sentit, aquestes cirurgies s’han de planificar igual que la resta.